20
d'octubre
de
2022, 12:10
Actualitzat:
13:06h
L'aprovació dels pressupostos s'ha convertit en el primer laberint que afronta el Govern després del trencament entre ERC i Junts. Dels comptes, que l'exconseller Jaume Giró va deixar enllestits i ara estan en mans de Natàlia Mas per veure quines modificacions hi introduirà, en depenen algunes de les iniciatives en marxa. Una d'elles és el desplegament de l'acció exterior, que depèn de la conselleria específica que abans estava en mans de Victòria Alsina i ara recau en Meritxell Serret. La dirigent d'ERC ha tornat aquest dijous a Brussel·les acompanyant el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i ha vinculat l'obertura de delegacions prevista a l'escenari pressupostari.
"Esperem poder garantir el desplegament", ha assenyalat Serret des de la delegació del Govern davant la Unió Europea (UE), on s'ha reunit amb Aragonès i amb Ignasi Centelles, que serà nomenat nou titular de l'organisme després del cessament de Gorka Knörr, proposat per Junts. Centelles compta amb experiència a les institucions comunitàries -va treballar a la direcció general d'Ampliació entre el 2007 i el 2010-, i fins ara ocupava la plaça de coordinador de la Coppieters Foundation, una instituccio de recerca de polítiques públiques reconeguda i finançada pel Parlament Europeu. A la cita també hi ha assistit Miquel Royo, nou secretari d'Acció Exterior amb la reestructuració del Departament, que ara ha tornat a recaure en ERC després d'any i mig per Junts.
Serret va ser delegada del Govern l'any 2018, mesos després d'aterrar a l'exili, circumstància que es va acabar l'any passat quan va aparèixer davant del Tribunal Suprem. Des d'aquell moment té pendent una causa per desobediència. Aquesta tarda acompanyarà Aragonès en la trobada amb el comissari de Justícia europeu, Didier Reynders, amb qui s'abordarà el Catalangate. "S'ha fet feina en els últims mesos per guanyar credibilitat i confiança", ha apuntat la consellera, que ha apuntat que la prioritat ha de ser "guanyar reputació" davant la comunitat internacional. És la primera vegada des del 2015 que un president de la Generalitat és rebut per la Comissió Europea (CE). En aquell moment, qui ostentava el càrrec era Artur Mas.
Quines delegacions estaven planificades en l'etapa d'Alsina com a consellera? Brasil, Japó, Corea del Sud, Àfrica Meridional, Àfrica Occidental i Andorra. L'anunci de la posada en marxa d'aquestes sis representacions va arribar a principis de març, un moment en què l'acció exterior està judicialitzada -existeix la causa oberta al Tribunal de Comptes, que implica tant l'etapa d'Artur Mas com la de Carles Puigdemont, i també la del jutjat número 18 de Barcelona-, però la Generalitat entenia -i entén- que iniciatives com aquesta són tan legals com legítimes de tirar endavant.
Al pressupost del 2022, el paquet d'acció exterior compta amb 28,5 milions euros, un creixement de 10 milions d'euros respecte els anteriors comptes. D'aquest increment, quatre milions van directes a les delegacions. Quin criteri es va fer servir per triar els països on obrir representació? Segons del Departament, eren aquests: la intensitat dels vincles econòmics, demogràfics, històrics i culturals; el potencial per "consolidar" aquests vincles; les oportunitats per ser presents en nous països, economies i mercats; la presència d'actors multilaterals; la presència de comunitats catalanes a l'exterior; les prioritats polítiques del Govern; i les opinions d'altres actors públics i privats.
"Esperem poder garantir el desplegament", ha assenyalat Serret des de la delegació del Govern davant la Unió Europea (UE), on s'ha reunit amb Aragonès i amb Ignasi Centelles, que serà nomenat nou titular de l'organisme després del cessament de Gorka Knörr, proposat per Junts. Centelles compta amb experiència a les institucions comunitàries -va treballar a la direcció general d'Ampliació entre el 2007 i el 2010-, i fins ara ocupava la plaça de coordinador de la Coppieters Foundation, una instituccio de recerca de polítiques públiques reconeguda i finançada pel Parlament Europeu. A la cita també hi ha assistit Miquel Royo, nou secretari d'Acció Exterior amb la reestructuració del Departament, que ara ha tornat a recaure en ERC després d'any i mig per Junts.
Serret va ser delegada del Govern l'any 2018, mesos després d'aterrar a l'exili, circumstància que es va acabar l'any passat quan va aparèixer davant del Tribunal Suprem. Des d'aquell moment té pendent una causa per desobediència. Aquesta tarda acompanyarà Aragonès en la trobada amb el comissari de Justícia europeu, Didier Reynders, amb qui s'abordarà el Catalangate. "S'ha fet feina en els últims mesos per guanyar credibilitat i confiança", ha apuntat la consellera, que ha apuntat que la prioritat ha de ser "guanyar reputació" davant la comunitat internacional. És la primera vegada des del 2015 que un president de la Generalitat és rebut per la Comissió Europea (CE). En aquell moment, qui ostentava el càrrec era Artur Mas.
Quines delegacions estaven planificades en l'etapa d'Alsina com a consellera? Brasil, Japó, Corea del Sud, Àfrica Meridional, Àfrica Occidental i Andorra. L'anunci de la posada en marxa d'aquestes sis representacions va arribar a principis de març, un moment en què l'acció exterior està judicialitzada -existeix la causa oberta al Tribunal de Comptes, que implica tant l'etapa d'Artur Mas com la de Carles Puigdemont, i també la del jutjat número 18 de Barcelona-, però la Generalitat entenia -i entén- que iniciatives com aquesta són tan legals com legítimes de tirar endavant.
Al pressupost del 2022, el paquet d'acció exterior compta amb 28,5 milions euros, un creixement de 10 milions d'euros respecte els anteriors comptes. D'aquest increment, quatre milions van directes a les delegacions. Quin criteri es va fer servir per triar els països on obrir representació? Segons del Departament, eren aquests: la intensitat dels vincles econòmics, demogràfics, històrics i culturals; el potencial per "consolidar" aquests vincles; les oportunitats per ser presents en nous països, economies i mercats; la presència d'actors multilaterals; la presència de comunitats catalanes a l'exterior; les prioritats polítiques del Govern; i les opinions d'altres actors públics i privats.