Queda menys d'un mes perquè comenci oficialment la campanya electoral per a les eleccions municipals, però cap gran candidat a l'alcaldia de Barcelona s'ha estat de deixar caure ja alguna de les promeses que abanderarà en els mítings i que pretén que comencin a quallar entre les sobretaules dels barcelonins. Alguns ho han fet amb més assiduïtat, alliberats de les responsabilitats a l'Ajuntament. D'altres, fent equilibris entre la reivindicació de l'obra de govern i els límits del que implicaria fer electoralisme des de la institució.
Sigui com sigui, ja han començat a desfilar alguns dels titulars que marcaran algunes de les principals discussions polítiques de les pròximes setmanes: des de la possibilitat d'aturar la connexió del tramvia fins a la reversió de la reserva d'un 30% de pisos protegits a cada nova edificació que aparegui a la ciutat, la conversió del carrer Aragó o, fins i tot, el canvi de nom a l'Estació de Sants. En fem un resum, entre les diverses candidatures amb pes a Barcelona.
ERC: neteja, habitatge i la renda universal
El cap de files del partit que va guanyar les darreres eleccions a Barcelona, Ernest Maragall, ha estat un dels que més propostes ha posat sobre la taula. En alguns casos, recuperant algunes de les mesures ja plantejades en l'anterior campanya electoral. Un exemple d'aquesta tendència és la de la construcció de pisos com a recepta per abordar els problemes de l'habitatge, davant un panorama amb uns lloguers disparats i unes pensions col·lapsades de famílies que han perdut la llar. En concret, en una entrevista recent al diari Ara, Maragall va prometre la construcció -amb privats implicats- de 20.000 habitatges nous a la ciutat en el pròxim mandat, entre 6.000 i 8.000 dels quals de protecció oficial, a preu assequible. Altres mesures que ha plantejat l'alcaldable republicà són també desenvolupar la prova pilot de la Renda Bàsica Universal (RBU) amb un pressupost municipal de 10 milions d'euros, després que l'oposició hagi tombat la prova contemplada des de la Generalitat. També ha proposat una brigada especial de neteja de 100 treballadors, durant 100 dies, per intervenir a punts on es detectin deficiències, a més de revisar la contracta actual. A més, s'ha reivindicat la necessitat d'activar l'arribada d'un salari mínim de 1.500 euros a la ciutat, si bé no hi ha el mecanisme i les implicacions tancades. A més, també es defensa convertir la caserna del Bruc -el principal espai militar a Barcelona- en un equipament per la pau i amb habitatge, si bé l'Ajuntament ja fa temps que n'ha demanat a l'Estat el traspàs i, de moment, no hi ha cap novetat.
BComú: de les escoles al carrer Aragó
Més discreta pel que fa a les presses amb les mesures concretes ha estat la llista de Barcelona en Comú. Això té relació directa amb com, fins a l'últim moment, els principals actius polítics dels comuns han estat implicats en un final de mandat plagat de presentacions de grans projectes o reivindicació del model instaurat els darrers vuit anys. Així, si bé el principal argument electoral que situen des de BComú és la continuïtat als eixos de govern que els han caracteritzat els últims dos mandats, hi ha espai per a nous matisos. Un d'aquests serrells és l'objectiu de fer arribar psicòlegs a totes les escoles públiques de la ciutat, segons va apuntar l'alcaldessa Ada Colau en una entrevista al diari 20 minutos. En conversa amb el mitjà Catalunya Plural, la mateixa Colau va subratllar que els centres educatius havien de ser "els protagonistes del tercer mandat". Des de la formació afegeixen a aquest diari que, en conjunt, es vol dedicar "més inversió" als centres escolars. Alhora, en habitatge, a més de les polítiques en marxa, Colau va assegurar recentment que Barcelona seria la primera ciutat a implementar la regulació de lloguers estatal quan tiri endavant, i en urbanisme, a més de mantenir i estendre el pla Superilla Barcelona, la número tres dels comuns a les pròximes eleccions, Janet Sanz, va avançar a Nació que un dels objectius del proper mandat es replantejar l'actual disseny del carrer Aragó perquè deixi de ser "una autopista urbana". Alhota, també es defensa com un eix electoral la reducció de creuers a Barcelona. Tanmateix, això torna a entrar en la dinàmica de mesures que no depenen directament de l'administració barcelonina, ja que correspon a la Generalitat o l'Estat aplicar-hi mesures.
L'agenda de Collboni: entre els interiors d'illa i refer la reserva del 30%
Segurament qui ha disparat més activament en el camp de les iniciatives electorals és el candidat Jaume Collboni, del PSC, que fins i tot va abandonar l'executiu municipal a principis d'any per focalitzar-se en la precampanya. En aquesta línia, una part de les mesures que ha posat sobre la taula per al seu model de ciutat beuen de la voluntat de defensar el fons de les polítiques fetes al govern municipal, però de distanciar-se en la manera d'executar-les. Així, després d'allunyar-se de la defensa del model superilla, l'alcaldable socialista planteja crear més verd amb la promesa d'intervenir a 30 interiors d'illa en vuit anys.També, pel que fa a la crisi habitacional, proposa reformular la iniciativa estrella dels comuns del 30% de reserva obligatòria per a pisos de protecció oficial en les noves promocions d'habitatge per donar altres opcions als promotors. Igualment, planteja intervenir en 1.000 pisos cada any a la ciutat perquè els inquilins, majoritàriament joves, paguin un màxim de 500 euros de lloguer, i que l'Ajuntament se'n faci càrrec de la resta. També ha proposat crear una ajuda anomenada "Renda BCN" que tindria un pressupost de 40 milions d'euros per arribar a unes 25.500 persones en situació de pobresa, i que rebrien fins a 1.500 euros anuals, a més d'ampliar el Pla de Barris. En l'àmbit urbanístic, es tornar a prometre la reforma de la ronda del Carmel i, al cor turístic de la ciutat, Collboni també es compromet a acabar les obres de la Rambla l'any 2027, més ràpid del previst per l'actual govern municipal.
Trias més enllà del tramvia: ronda de Dalt i patrimoni
També des de fora del consistori ha irromput la figura de l'exalcalde Xavier Trias per liderar amb el seu nom la candidatura de Junts i fer tornar el seu grup municipal a la lluita per l'alcaldia. Un dels primers titulars, que després s'ha anat matisant fins arribar a plantejar una consulta sobre el tema, va ser la voluntat de frenar els plans actuals de connexió del tramvia per la Diagonal i repensar la segona part del projecte, que uniria Verdaguer amb Francesc Macià. A banda d'aquest debat, Trias ja ha fet despuntar altres propostes com l'històric pla de cobrir la ronda de Dalt. En una entrevista a El Periódico, va preveure que amb una inversió de 400 milions d'euros l'obra es podria enllestir en uns vuit o deu anys si arriba a ser alcalde. També el diari El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià va recollir la promesa de l'exalcalde de "remodelar" el carrer Balmes.Si bé no vol revertir les pacificacions del projecte superilla, però sí que planteja desplegar càrrega i descàrrega als xamfrans, es mostra especialment dur amb el llegat de Colau. De fet, també ha anunciat que els seus plans també inclouen accelerar les obres de la Rambla o crear una Oficina en defensa, preservació i difusió del Patrimoni de Barcelona per corregir la "degradació patrimonial" atribuïda als últims mandats. A més, en clau d'habitatge, Xavier Trias s'ha mostrat partidari d'impulsar que l'Ajuntament faci d'avalador de fiances per qui vulgui entrar a viure a un pis de lloguer.
Al marge de la batalla per l'alcaldia: de Sants Estació a la Copa Amèrica
Al marge de les quatre formacions que a priori concentraran la major part dels vots en els comicis municipals, el reguitzell de mesures promeses ha estat engreixat des de la resta de candidatures en dansa, de cara al pròxim mandat. En són un exemple els plantejaments de Ciutadans, liderats per una Anna Grau que ha mencionat en una entrevista al diari 20 minutos l'ambició de captar 50 milions d'euros que actualment es dediquen a "obres de superilles o subvencions a entitats socials" per dedicar-los a llibres de text per a l'alumnat barceloní. O la idea de fer que el metro funcioni les 24 hores del dia, durant tot el cap de setmana, i només el diumenge com fins ara.
També el candidat del PP Daniel Sirera ha fet emergir titulars amb la seva iniciativa per canviar el nom de l'Estació de Sants i dedicar la principal infraestructura ferroviària de la ciutat a la figura de la cantant lírica Montserrat Caballé. Una línia política que ha amanit amb altres idees, com la de revertir la unió del tramvia per la Diagonal, amb un to més dur que el de Trias. I en un espai electoral pròxim, també el grup Valents, que actualment té representació a l'Ajuntament però que ho tindrà difícil per reaparèixer al consistori, ha arribat a prometre la creació "d'una regidoria autònoms i emprenedors" si arriben al govern municipal.
Des de la candidatura de la CUP -que en algunes enquestes reapareix a l'Ajuntament i en d'altres en queda fora- si bé no ha abanderat cap proposta individual especialment concreta, la candidata Basha Changue sí que s'ha posat l'accent en la necessitat de desvincular la ciutat de la Copa Amèrica de Vela -que en una entrevista a Sentit Crític va titllar d'"atemptat climàtic"- o de l'arribada massiva de creuers. Alhora, la mateixa Changue ha plantejat recentment reconduir la inversió actual en promoció del turisme o els avantatges fiscals a la restauració i, en canvi, destinar aquests recursos al sensellarisme.