La campanya passa per Nou Barris, però els futurs regidors no hi viuen

El mandat passat es va constituir el ple de l'Ajuntament de Barcelona amb un apunt geogràfic ja habitual que exhibia una realitat d'aquelles que fa de mal pronunciar pels protagonistes: dels 41 regidors, cap vivia al districte de Nou Barris. Tota la resta de districtes tenien algun representant, i Sarrià-Sant Gervasi n'era el més carregat. Però Nou Barris, res. Quatre anys després, sobta veure una altra tendència persistent. En l'inici de la campanya electoral, els partits van prioritzar visitar el districte dels 13 barris. Ara bé, segons ha pogut constatar Nació, les cinc grans formacions polítiques que les enquestes situen al consistori a les eleccions del 28 de maig -ERC, BComú, PSC, Junts i PP- tornen a relegar la presència del districte entre les seves files.

La paradoxa és clara. La campanya va començar oficialment divendres 12 de maig. Aquell mateix dia, la candidatura d'Ernest Maragall (ERC) amb presència inclosa del diputat Gabriel Rufián va desembarcar al barri de Vilapicina i la Torre Llobeta, a Nou Barris. Passarien poques hores fins que, el migdia de dissabte, en el seu primer gran acte de campanya, Ada Colau (BComú) i Yolanda Díaz triessin la plaça major del districte per presentar candidatura a Barcelona. El mateix cap de setmana, Jaume Collboni -envoltat del ministre Miquel Iceta i el líder al Parlament, Salvador Illa- portava el PSC al seu feu històric. Fins i tot Xavier Trias, més allunyat de la retòrica de l'obrerisme de Nou Barris va ubicar el seu acte del diumenge als Jardins de Can Xiringoi, de nou a la Torre Llobeta. 

Consultades per aquest diari, però, totes aquestes formacions han confirmat que cap dels 10 primers noms de la llistes a les municipals viuen a Nou Barris. Tampoc entre en el top 5 del PP -una formació que té moltes possibilitats de repetir a l'Ajuntament però amb una presència minoritària- hi ha cap noubarrienc. Per contra, entres els 45 possibles regidors analitzats per aquest diari, el territori més habitat és l'Eixample (12) i Sarrià-Sant Gervasi (8). 

Matisos i districtes pobres amb pocs regidors

Aquesta anàlisi té matisos. Un d'ells és que algunes llistes podrien superar els deu regidors, si bé aquestes xifres ballen entre les enquestes. Una altra consideració és que, entre les forces que podrien entrar a l'Ajuntament, hi ha la CUP. Si bé la seva reaparició al consistori s'aclarirà el diumenge 28, obtenir representació a la institució suposaria també l'entrada de l'única candidatura amb una cap de llista veïna de Nou Barris, Basha Changue. Un altre matís és la situació de Carolina Recio, la número 9 dels comuns. L'aspirant a regidora de Barcelona en Comú sempre ha viscut al barri de la Prosperitat -encara és sòcia de l'associació de veïns- i el gruix de la seva vida social i comunitària el continua fent al barri on ha viscut durant 32 anys. Per motius personals, però, se n'ha anat a viure a Gràcia.

Les dades recopilades per aquest diari també detallen que la resta de districtes amb menys representació a l'Ajuntament són Sant Andreu (Marta Villanueva, del PSC), Ciutat Vella (Jess González i Lucía Martín, de BComú) i Sants-Montjuïc (Janet Sanz, de BComú, i Raquel Gil, del PSC). Juntament amb Nou Barris, són els districtes amb els ingressos mitjans més baixos de Barcelona. Per contra, les zones amb la renda mitjana més alta, l'Eixample i Sarrià-Sant Gervasi, són les que en concentren més.

Una proposta "aparcada"

El president de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) escollit recentment, Camilo Ramos, abraça els matisos, recordant que hi ha casos de gent que no viu a un barri però hi ha fet vida durant molts anys. També hi recorda el factor socioeconòmic. "Normalment, la gent amb menys renda i menys capacitat d’estudis serà sempre menys representats en entorns polítics", situa Ramos, abans de recordar que en altres ocasions des dels moviments veïnals s'han plantejat opcions per posar-hi remei. En aquest sentit, menciona l'opció de fer les eleccions amb candidats dividits per districtes perquè la població esculli directament "els regidors i consellers de districte" per sentir-se més representats. "És un tema de fa molts anys i que sempre ha estat apartat", exposa.

Des del barri amb la renda per càpita més baixa de la ciutat, Ciutat Meridiana, a la zona nord de Nou Barris, consideren que hi ha una "gran distància" entre els regidors de l'Ajuntament i la realitat del barri. "Aquí no ve ningú. I quan venen i hi pots parlar, els demanes què en saben del barri, quina vida han fet i et comencen a explicar històries que veus que no s'aguanten", apunta Fili Bravo com a president de l'Associació de Veïns i Veïnes de Ciutat Meridiana. També hi ha un altre factor que hi acaba influint, en aquesta desafecció, avisa. "Aquí tenim molt abstenció. No perquè la gent sigui apolítica, sinó perquè els senten lluny de les solucions del seu dia a dia", resumeix Bravo. Les darreres eleccions, hi va haver més d'un 42% d'abstenció al districte, només superat per Ciutat Vella (47%). "I a això li has de sumar la gent que no pot votar perquè no té papes", clou el portaveu veïnal, amb raó.

*Aquesta peça ha estat elaborada amb informació de Bernat Surroca, Carme Rocamora, Oriol March, Pep Martí i David Cobo.