21
de maig
de
2023, 17:18
Actualitzat:
22
de maig,
11:40h
ERC i Junts van mantenir una enemistat íntima quan eren socis parlamentaris i companys de viatge al Govern. Una relació de pugna soterrada que, des del divorci de la tardor passada, va aflorar sense matisos en públic. I, en campanya electoral, els dards van i venen, perquè hi ha en joc desenes d'alcaldies arreu del país. En el marc d'aquesta batalla pel poder local, els dos principals partits sobiranistes han actualitzat els retrets per presentar-se com la força netament independentista davant les suposades renúncies de l'adversari. Els republicans assenyalen el gir de Junts a Barcelona -on Xavier Trias ha recuperat l'ideari convergent i esquiva el relat del seu partit- mentre els juntaires s'esforcen a recordar els pactes d'ERC amb el PSOE de Pedro Sánchez. L'intercanvi de cops ha estat molt visible aquest diumenge, amb Oriol Junqueras fent campanya a Girona i Junts desplegant el míting central a Manresa.
Junqueras fa dies que carrega les tinentes contra Junts -dissabte, a Cornellà, va dir que el vot que no vagi als republicans suposa "llençar-lo"- i, en la jornada dominical, ha rebut resposta de Jordi Turull, que ha assegurat que el seu partit és l'única garantia que els vots de l'1-O "no es llencin a la paperera", després de recordar que els republicans són els "enterradors del procés". Un retorn al vocabulari de l'última dècada que es practica lluny de Barcelona. Des de la capital gironina -on Gemma Geis no té garantida l'alcaldia-, el president d'ERC ha tornat la pilota a Junts: "Nosaltres sempre hem estat independentistes; ho som i ho continuarem sent", ha dit. "Aquells que se n'han dit en els últims anys per conveniència, perquè creien que els convenia per mantenir-se en el poder, ara se'n desdiuen, se n'amaguen i se n'avergonyeixen", ha afegit Junqueras. Des de Barcelona, s'afegia a l'escaramussa Ernest Maragall, amb la definició de l'oferta electoral de Trias com "la Convergència del 3%". ERC i Junts, la discussió interminable.
El protagonista
El nom de Valero Rivera és sinònim d'èxit en el món de l'handbol. Al Palau Blaugrana, va convertir el Barça en l'equip hegemònic de la dècada dels 90, amb una cinquantena de títols, entre els quals sis Copes d'Europa. Posteriorment, també va exercir de director general de les seccions, pas previ a tornar a les banquetes com a seleccionador estatal. Amb la selecció espanyola va conquerir el Mundial del 2013 i, en la seva etapa com a tècnic de Qatar, va portar el combinat pèrsic a ser finalista en la cita mundialística del 2015. A Valero Rivera, un dels entrenadors icònics de la llarga etapa de Josep Lluís Núñez a la presidència del club -on hi havia Anton Parera de gerent-, no se li coneixia significació política. Però en aquestes eleccions municipals ha ofert el seu suport a Eva Parera, candidata de Valents a l'alcaldia de Barcelona i filla de l'exgerent blaugrana. La formació ha difós el fitxatge amb un vídeo a les xarxes socials. "Els que coneixem i estimem Barcelona sabem que necessita un canvi; la solució és fàcil: Eva Parera i Valents", assegura Rivera en les imatges.
La proposta
Ada Colau esprem l'agenda verda per recollir vots progressistes en la lluita aferrissada per imposar-se en els comicis de Barcelona. En l'acte amb el ministre de Consum, Alberto Garzón, i la secretària d'organització de Podem, Lilith Verstrynge, Colau s'ha compromès a crear un parc solar que permeti reduir en un 30% la factura de la llum a 180.000 llars barcelonines. La proposta de l'alcaldessa i candidata dels comuns preveu "un nou operador públic" adjacent a Barcelona Energia per gestionar tot el que es rebi a través de plaques fotovoltaiques situades als terrats de la ciutat i noves pèrgoles a l'espai públic. En l'anunci, Barcelona en Comú ha detallat que una desena part dels beneficiats amb el pla serien famílies vulnerables (unes 17.000). Tot plegat té un pressupost de 60 milions d'euros i, segons els comuns, el conjunt de les instal·lacions s'amortitzaria en tres anys.
L'estirabot
Meritxell Batet, presidenta del Congrés, ha aprofitat el míting de Jaume Collboni a la Marina del Port per carregar contra la inacció de la Generalitat en matèria d'habitatge. La dirigent socialista ha contraposat la iniciativa dels socialistes per aprovar l'última llei estatal -validada amb l'ajuda d'ERC- amb la paràlisi del Govern presidit pels republicans, de qui ha dit que "no ha fet res". "Volen més competències, però no són capaços d'exercir-les", ha sentenciat. Batet ha omès, però, que el Parlament va aprovar una llei d'habitatge de la mateixa naturalesa que la norma estatal que va ser tombada pel Tribunal Constitucional (TC). De fet, l'alt tribunal ha minat sis iniciatives legislatives catalanes en habitatge en els últims quatre anys, com Nació recollia en aquest article. Són les següents normes: la llei contra l'emergència habitacional, el decret llei de protecció del dret a l'habitatge, l'obligació d'alternativa social als grans tenidors, la prohibició dels desnonaments durant la Covid, la limitació del preu dels lloguers i el fre a les trampes per incrementar els lloguers.
La frase
"Ara volen il·legalitzar Bildu. Després seran els catalans, i nosaltres serem els següents". La frase és de Ione Belarra, secretària general de Podem i ministre de Drets Socials, i fa referència a les repetides crides d'Isabel Díaz Ayuso per apartar l'esquerra abertzale de la política estatal per la via de la il·legalització, una petició repetida dissabte en un acte electoral del PP a Bilbao. La presidenta madrilenya ha recargolat el discurs contra Bildu mentre Alberto Núñez Feijóo es limita a denunciar les aliances de Pedro Sánchez, i Podem mira de treure punta al soroll d'Ayuso per perseguir suports a Madrid, on la formació morada aspira a tenir representació tant a l'Ajuntament com a la Comunitat. En l'acte d'aquest diumenge amb el candidat de Podem a l'Ajuntament, l'exatleta Roberto Sotomayor, i la candidata a la Comunitat, Alejandra Jacinto, Belarra ha buscat el cos a cos amb Ayuso. Segons els sondejos, si Podem assoleix el 5% dels vots i accedeix al consistori i el parlament madrileny, impediria una majoria de PP i Vox que fes alcalde José Luis Almeida i obligaria Ayuso a pactar amb Vox per governar.