Pere Aragonès va anunciar l'avançament electoral dimecres, després de veure que no podria tirar endavant els últims pressupostos de la legislatura. No ha estat fins aquest dilluns que ha signat el
decret de convocatòria, és a dir, que ha convocat oficialment eleccions per al 12 de maig. La decisió es publicarà aquest dimarts al
Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), quan començaran a comptar els
54 dies que marca la llei electoral espanyola que regula les eleccions al Parlament de Catalunya.
El Govern, avui dia, no està en funcions. La llei de la presidència diu que el Govern estarà en funcions quan cessi el president, i això no passarà fins després de les eleccions del 12-M. Amb la
convocatòria d'eleccions i la
dissolució del Parlament, què poden fer i què no tant el Govern com la cambra?
No es pot orientar el vot
En
període electoral, l'executiu sí que hi ha una sèrie d'actuacions que no pot dur a terme. La llei electoral diu que els poders públics poden fer
campanyes de publicitat institucional per informar els ciutadans sobre les eleccions o informacions de servei, però no
poden influir en l'orientació de vot. La publicitat electoral es fa en els espais gratuïts de propaganda, previstos a la llei.
Res d'inauguracions ni obra de Govern
Des que es convoquen les eleccions fins que els ciutadans voten, queda prohibit qualsevol acte organitzat o finançat, de manera directa o indirecta, pels poders públics que contingui
referències a l'acció de govern, o que utilitzi imatges o expressions que coincideixin a les que s'han utilitzat en les mateixes campanyes per part d'alguna entitat política que participi en les eleccions. Així mateix, durant el període electoral,
queda prohibit també inaugurar obres públiques, o projectes obres públiques, excepte si entren en funcionament durant el període electoral.
Quan el Govern entri en funcions, què pot fer?
Quan el Govern entri en funcions, a partir del 12-M, la seva capacitat d'actuació
es restringeix encara més. El Govern cessa quan cessa el president, però es manté en funcions fins que es pren possessió el nou Govern. Mentre està en funcions, l'executiu ha de facilitar el desenvolupament normal del procés de formació del nou Govern i el traspàs de poders arribat el cas. La seva actuació s'ha de limitar a gestionar les qüestions ordinàries, però no pot
ni fer pressupostos ni presentar projectes de llei al Parlament, ni tampoc decrets legislatius. Sí que pot fer decrets llei, però només si són per motius d'urgència.
El Parlament ja no fa lleis
Quan es dissol la legislatura,
els diputats perden la seva condició, excepte els que són membres de la
Diputació Permanent i els senadors per designació autonòmica, que ho seran fins que es constitueixi la nova legislatura. El Parlament queda sota mínims. Caduquen tots els tràmits parlamentaris pendents d'examen i de resolució, per tant,
no es poden fer lleis. Continuaran vius els tràmits que han de passar per la Diputació Permanent. Segons el Reglament del Parlament, està composta per 23 diputats que representen les majories del ple i opera quan el Parlament no es reuneix en els períodes entre sessions. La primera reunió serà aquest dimarts. La presidenta és
Anna Erra.
Què pot fer la Diputació Permanent?
La Diputació Permanent té
competència exclusiva per entendre en tot el que fa referència a la inviolabilitat parlamentària, conèixer la delegació temporal de les funcions executives del president en un dels membres del Govern, acordar la
compareixença del Govern per informar sobre actuacions en relació amb fets "d'importància especial", exercir el control de decrets llei i de la legislació delegada, i autoritzar, per majoria absoluta i a petició del Govern,
suplements de crèdit en situació d'urgència. També pot tramitar propostes de resolució presentades en relació amb fets "d'importància especial" que hagin passat després de la dissolució de la legislatura.
