- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- Puigdemont podrà ser candidat i tornar per al ple d'investidura?
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
"Esperant el teletip". Un dirigent del Partit Popular de Catalunya explica així com es viu aquests dies entre els membres de la formació el fet que Alberto Núñez Feijóo encara no ha ratificat Alejandro Fernández com a cap de cartell de les eleccions del 12-M. Hi ha nervis, tant al carrer d'Urgell com a Génova. Ha quedat clar que l'anunci fet pel president Pere Aragonès de dissoldre el Parlament i anar a noves eleccions ha agafat del tot desubicat el PP.
Des de Génova han escenificat poc entusiasme per ratificar Alejandro Fernández, assenyalant que hi ha temps fins al 8 d'abril per tancar les candidatures. Però això genera incertesa i irritació entre molts quadres dels populars catalans, entre els quals l'actual president conserva un important suport. L'equip de Feijóo especula amb un acord amb Ciutadans com a pas previ abans de resoldre el tema del candidat però ningú creu que aquest sigui el motiu real. Què batega realment en l'actitud de Génova?
El Pla B per governar Espanya
Entre els dirigents del PP català predomina la idea que a Génova tot se subordina als interessos polítics de Feijóo i l'objectiu de guanyar les eleccions a Espanya i conquerir la Moncloa. La resta és accessori. Obtenir uns bons resultats a Catalunya és necessari per recuperar el poder a l'Estat. Però amb els números a la mà, amb Vox no n'hi ha prou i tot acord amb l'extrema dreta torpedina altres aliances. L'opció B de Feijóo passa per estovar els ponts amb "la dreta basca i catalana". El problema, en paraules d'un dirigent català, és que "el PNB resta com un factor però CiU ja no existeix". En tot cas, en l'entorn de Feijóo es prefereix un líder a Catalunya que no sigui un obstacle per a una obertura del joc polític amb Junts. Obertura que el mateix Feijóo va teoritzar en plena campanya de les eleccions gallegues, mostrant-se obert a un possible indult a CarlesPuigdemont.
La dissidència, castigada
Una part de la direcció espanyola del PP no perdona a Fernández que s'hagi expressat obertament desafiant els intents de Feijóo d'apamar el terreny per a una possible entesa amb Junts. Al PP català s'apunta directament a Esteban González Pons com el gran defensor d'un gir en les relacions amb Junts i, de retruc, un dels qui propugnaria un canvi en el cartell electoral a Catalunya. Però més enllà de les discrepàncies polítiques, en un partit que es mostra sempre disciplinat l'actitud d'Alejandro Fernández ha estat vista com un acte de rebel·lia. Alhora, a Génova existeix el convenciment que apartar el dirigent tarragoní suposaria una greu crisi interna.
"Seria la guerra", apunta un partidari d'Alejandro Fernández. Un altre assenyala que en aquests moments el PP manté pocs càrrecs institucionals a Catalunya i que, per tant, "els partidaris d'Alejandro tenen poca cosa a perdre". Una altra idea té Génova al cap: amb la perspectiva d'un bons resultats per al PP, avalar ara Fernández el pot blindar de cara al futur. Apartar-lo seria més difícil si el líder conservador es planta amb un bon resultat al Parlament.
La "idea romàntica" de Génova
A la direcció catalana, algunes veus parlen d'una "idea romàntica" que perviu a Génova i que explica l'entossudiment per forçar una integració de Ciutadans a les llistes del PP: "Hi ha la percepció que els resultats d'Inés Arrimadas el 2017, amb 36 diputats, són el sostre del constitucionalisme". Per això en els darrers dies ha reaparegut el nom d'Arrimadas. No pas perquè sigui una possible candidata sinó perquè els seus resultats són el gran referent per Génova. Des de Catalunya, però, adverteixen que aquelles eleccions de desembre del 2017 es van celebrar en un context irrepetible. Al carrer d'Urgell es considera que en aquests moments "Ciutadans ja és mort i no aporta res".
Ball de noms com a alternativa
Fonts del PP asseguren que qui ha estat sondejada com a possible recanvi en el cartell, l'eurodiputada Dolors Montserrat, mostra poc afany per tornar a la política catalana. Entre això i continuar a Estrasburg no hi ha color. Tornar a Catalunya voldria dir trobar-se amb un partit dividit i gestionar un panorama on el PP té poc marge de maniobra. La resta de noms són coneguts i tots tenen hàndicaps. Daniel Sirera, una figura actualment respectada per un ampli ventall de l'organització, és a l'Ajuntament de Barcelona i reubicar-lo afectaria negativament la dinàmica engegada al consistori. Manuel Reyes, alcalde de Castelldefels, és qüestionat des de diversos sectors, que recorden que va ser número dos d'Alícia Sánchez Camacho al Parlament i "no va destacar especialment".
Ambicions personals per a Estrasburg
La tensió entorn la candidatura a Catalunya està molt vinculada a la llista per a les europees. Fa temps que Génova negocia amb l'actual líder de Ciutadans i eurodiputat, Adrián Vázquez. Però el que té sentit en el cas d'una circumscripció única -en què tots els vots que encara pugui sumar Ciutadans poden tenir algun impacte demoscòpic- no en té per a les eleccions catalanes. Génova es resisteix a accedir a les exigències de Vázquez: integrar-se a la llista del PP però després, un cop elegit, separar-se'n i afegir-se al grup liberal.
L'any 2019, la cap de llista dels populars espanyols va ser Dolors Montserrat, que hi vol tornar. Però hi ha una dura competència per aquesta posició. La secretària general, Cuca Gamarra, ha aparegut com un nom a tenir en compte. I Esteban González Pons, que ja ha sortit en aquesta història, s'està movent amb la mateixa intenció i és en aquests moments un home molt escoltat per Feijóo. Va ser ell qui va abanderar l'obertura a Junts. González Pons, tot una ambició davant la qual Dolors Montserrat -amb qui diuen que no manté unes relacions fluides- pot flaquejar. Amb impacte en el PP català.