20
de desembre
de
2021, 18:30
Actualitzat:
22
de desembre,
11:00h
La destitució de Josep Lluís Trapero al capdavant dels Mossos és l'últim capítol d'una cadena d'esdeveniments que va arrencar la tardor del 2017. El major de la policia catalana, convertit en emblema del cos després dels atemptats de Barcelona i de Cambrils, va caure paulatinament en desgràcia a ulls dels dirigents independentistes quan es van acostar els moments àlgids del procés i el Govern va constatar que no tindria la policia al costat. La bena als ulls va acabar de caure al Tribunal Suprem, quan Trapero va desgranar l'existència d'un pla per detenir Carles Puigdemont i la resta de membres de l'executiu en cas que així ho hagués ordenat la justícia un cop declarada la independència. Una revelació explosiva que, malgrat tot, no li va impedir tornar a dirigir els Mossos la tardor del 2020, quan ja havia estat absolt per l'Audiència Nacional.
La primera destitució de Trapero la va rubricar el govern espanyol immediatament després d'aplicar el 155. L'executiu de Mariano Rajoy tenia els Mossos en el punt de mira i el paper del major, que va defensar-ne l'autonomia davant les intromissions de coronel Diego Pérez de los Cobos en la prèvia de l'1-O, va exercir com un dels motors de les discrepàncies. Un cop superada la intervenció de l'autonomia -amb Ferran López, un home de Trapero, al capdavant del cos-, es va situar Miquel Esquius al capdavant del cos com a pas previ a l'ascens d'Eduard Sallent. Aquest nomenament va tenir Pere Ferrer, director dels Mossos, com un dels principals padrins. Ferrer és una peça clau per entendre els esdeveniments dels últims anys a Interior i també al cos.
Amb experiència com a cap de gabinet dels consellers Jordi Jané, Joaquim Forn i Miquel Buch, va assumir la direcció política de la policia catalana el 2019. Diverses fonts consultades per NacióDigital assenyalen que no era partidari de restituir Trapero, amb qui no sempre ha tingut una relació fluïda. Quan Miquel Sàmper, substitut de Buch, va apostar per tornar a posar el major com a màxim responsable del cos, Ferrer no s'hi va avenir d'entrada, segons les mateixes fonts. Tot i això, un cop presa la decisió, Sàmper es va mostrar satisfet amb tenir Trapero al capdavant de la policia. El major tenia per costum reunir-se dues vegades per setmana amb el conseller i "ser-li molt franc", una característica que, en el cas de la relació de Sàmper amb Sallent, no sempre era així.
La reentrada de Trapero va ser relativament tranquil·la, tot i que al cap de només uns mesos, els aldarulls per l'empresonament de Pablo Hasél van alterar-ho tot. No només per les imatges al centre de Barcelona, que recordaven les protestes per la sentència del Suprem contra els líders de l'1-O, sinó també perquè en aquell moment tant ERC com Junts havien de seduir la CUP a l'hora de desbloquejar la investidura de Pere Aragonès. Els mètodes dels Mossos, especialment l'ús de les bales de foam, es posen en qüestió, amb el conseqüent enuig del cos, que tornava al centre del debat polític. Al Parlament hi ha en marxa una comissió per estudiar com ha de ser el model policial presidida per Dolors Sabater, de la CUP, com a concessió als anticapitalistes.
La formació del nou executiu, en tot cas, no va provocar canvis immediats. El nou conseller, Joan Ignasi Elena, va mantenir Trapero al capdavant del cos, i també va optar per la continuïtat en el cas de Ferrer com a director dels Mossos. Una circumstància que ha aixecat més d'una suspicàcia a Junts, perquè és un càrrec d'obediència primer convergent i després postconvergent dins d'Interior. Fonts del partit consultades per NacióDigital, a banda, assenyalen que no estaven al corrent de la destitució de Trapero i, per tant, posen de manifest que Ferrer no els havia informat. Qui ha reportat a la direcció sobre el relleu ha estat el vicepresident Jordi Puigneró.
Un viatge a Madrid que va aixecar polseguera
Des de l'estiu, els missatges sobre la destitució de Trapero començaven a solidificar-se. S'atribuïen al conseller Elena -fins i tot al president d'ERC, Oriol Junqueras- la voluntat d'acabar cessant el major com a responsable del cos. Un viatge a Madrid al juliol en el qual va visitar el Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional per entregar condecoracions que havien estat ajornades per la pandèmia. La Razón va informar, també, que Trapero s'havia desplaçat fins a la Zarzuela, extrem finalment desmentit per l'entorn del protagonista. En un primer moment, Interior va indicar que desconeixia la visita a la capital de l'Estat, però després fonts dels Mossos van indicar que Pere Ferrer sí que n'estava assabentat i que el major hi aniria acompanyat d'Esquius.
L'episodi, en tot cas, va posar de manifest un deix de distància i de desconfiança entre la cúpula d'Interior i de Trapero. Dirigents propers al major insisteixen que no s'han produït elements des de finals de maig -quan va arribar Elena a la conselleria- fins ara que expliquin la destitució. El cert és que en tot aquest període no hi ha hagut actuacions polèmiques dels Mossos. El Govern, a banda, està aplicant els canvis promesos en els acords d'investidura, basats en què la defensa del cos depèn ara de Presidència, i no d'Interior. Un gest que no ha generat unanimitat dins del cos, tot i que l'executiu el presenta com un dels elements de la nova etapa als Mossos.
Uns Mossos que també han estat en el punt de mira de Junts, un partit que malgrat aglutinar bona part dels quadres provinents del PDECat -i, abans, de CDC- no sempre s'ha arrenglerat al costat de la policia catalana. En els fets de la sentència del procés, van ser poques les veus que van defensar sense embuts la tasca de Buch, finalment destituït per Quim Torra. La policia catalana enceta aquest dilluns una nova etapa amb el cinquè canvi en els últims quatre anys. I, aquesta vegada, no ha estat forçat pel 155, sinó que s'explica -entre d'altres circumstàncies- pels equilibris dins d'Interior -on Pere Ferrer continua al mateix lloc- i per la voluntat d'Elena d'arrencar un nou temps al cos.
La nova etapa post-Trapero
Es bastirà amb Josep Maria Estela com a comissari en cap del cos, i amb una prefectura on s'incorporaran el comissari Eduard Sallent i la intendent Rosa Bosch. Es vol fugir els hiperlideratges i apostar per una comandància "més coral", en paraules d'Elena, per encarar els reptes dels pròxims anys dels Mossos després de la junta de seguretat de fa unes setmanes, on es va aconseguir l'ampliació de la plantilla dels Mossos. Estela tindrà sobre la taula diverses carpetes, entre les quals millorar el model de proximitat, dotar el cos de més múscul territorial i també la feminització de la policia. Tot plegat, des del "treball a l'equip" i d'una manera més "plana i transversal".
En la primera intervenció com a màxim responsable dels Mossos, Estela ha detallat els canvis que vol dur a terme, que passen per enfortir les oficines d'atenció al ciutadà, d'atenció a les víctimes, fer reunions amb els alcaldes o establir fòrums de participació amb la ciutadania. També ha ressaltat la bona coordinació amb les policies locals i s'ha compromès en "muscular" el caràcter territorial dels Mossos i ha ressaltat la importància del treball en equip. Ho ha resumit de manera gràfica: "Desterrem la primera persona del singular i parlem de la primera persona del plural". Qüestions com el terrorisme, el tràfic de marihuana o els delictes d'odi també les hauran d'abordar des de la nova direcció. Amb Estela i la nova prefectura, els Mossos obren l'etapa post-Trapero.
La primera destitució de Trapero la va rubricar el govern espanyol immediatament després d'aplicar el 155. L'executiu de Mariano Rajoy tenia els Mossos en el punt de mira i el paper del major, que va defensar-ne l'autonomia davant les intromissions de coronel Diego Pérez de los Cobos en la prèvia de l'1-O, va exercir com un dels motors de les discrepàncies. Un cop superada la intervenció de l'autonomia -amb Ferran López, un home de Trapero, al capdavant del cos-, es va situar Miquel Esquius al capdavant del cos com a pas previ a l'ascens d'Eduard Sallent. Aquest nomenament va tenir Pere Ferrer, director dels Mossos, com un dels principals padrins. Ferrer és una peça clau per entendre els esdeveniments dels últims anys a Interior i també al cos.
Amb experiència com a cap de gabinet dels consellers Jordi Jané, Joaquim Forn i Miquel Buch, va assumir la direcció política de la policia catalana el 2019. Diverses fonts consultades per NacióDigital assenyalen que no era partidari de restituir Trapero, amb qui no sempre ha tingut una relació fluïda. Quan Miquel Sàmper, substitut de Buch, va apostar per tornar a posar el major com a màxim responsable del cos, Ferrer no s'hi va avenir d'entrada, segons les mateixes fonts. Tot i això, un cop presa la decisió, Sàmper es va mostrar satisfet amb tenir Trapero al capdavant de la policia. El major tenia per costum reunir-se dues vegades per setmana amb el conseller i "ser-li molt franc", una característica que, en el cas de la relació de Sàmper amb Sallent, no sempre era així.
La reentrada de Trapero va ser relativament tranquil·la, tot i que al cap de només uns mesos, els aldarulls per l'empresonament de Pablo Hasél van alterar-ho tot. No només per les imatges al centre de Barcelona, que recordaven les protestes per la sentència del Suprem contra els líders de l'1-O, sinó també perquè en aquell moment tant ERC com Junts havien de seduir la CUP a l'hora de desbloquejar la investidura de Pere Aragonès. Els mètodes dels Mossos, especialment l'ús de les bales de foam, es posen en qüestió, amb el conseqüent enuig del cos, que tornava al centre del debat polític. Al Parlament hi ha en marxa una comissió per estudiar com ha de ser el model policial presidida per Dolors Sabater, de la CUP, com a concessió als anticapitalistes.
La formació del nou executiu, en tot cas, no va provocar canvis immediats. El nou conseller, Joan Ignasi Elena, va mantenir Trapero al capdavant del cos, i també va optar per la continuïtat en el cas de Ferrer com a director dels Mossos. Una circumstància que ha aixecat més d'una suspicàcia a Junts, perquè és un càrrec d'obediència primer convergent i després postconvergent dins d'Interior. Fonts del partit consultades per NacióDigital, a banda, assenyalen que no estaven al corrent de la destitució de Trapero i, per tant, posen de manifest que Ferrer no els havia informat. Qui ha reportat a la direcció sobre el relleu ha estat el vicepresident Jordi Puigneró.
Un viatge a Madrid que va aixecar polseguera
Des de l'estiu, els missatges sobre la destitució de Trapero començaven a solidificar-se. S'atribuïen al conseller Elena -fins i tot al president d'ERC, Oriol Junqueras- la voluntat d'acabar cessant el major com a responsable del cos. Un viatge a Madrid al juliol en el qual va visitar el Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional per entregar condecoracions que havien estat ajornades per la pandèmia. La Razón va informar, també, que Trapero s'havia desplaçat fins a la Zarzuela, extrem finalment desmentit per l'entorn del protagonista. En un primer moment, Interior va indicar que desconeixia la visita a la capital de l'Estat, però després fonts dels Mossos van indicar que Pere Ferrer sí que n'estava assabentat i que el major hi aniria acompanyat d'Esquius.
L'episodi, en tot cas, va posar de manifest un deix de distància i de desconfiança entre la cúpula d'Interior i de Trapero. Dirigents propers al major insisteixen que no s'han produït elements des de finals de maig -quan va arribar Elena a la conselleria- fins ara que expliquin la destitució. El cert és que en tot aquest període no hi ha hagut actuacions polèmiques dels Mossos. El Govern, a banda, està aplicant els canvis promesos en els acords d'investidura, basats en què la defensa del cos depèn ara de Presidència, i no d'Interior. Un gest que no ha generat unanimitat dins del cos, tot i que l'executiu el presenta com un dels elements de la nova etapa als Mossos.
Uns Mossos que també han estat en el punt de mira de Junts, un partit que malgrat aglutinar bona part dels quadres provinents del PDECat -i, abans, de CDC- no sempre s'ha arrenglerat al costat de la policia catalana. En els fets de la sentència del procés, van ser poques les veus que van defensar sense embuts la tasca de Buch, finalment destituït per Quim Torra. La policia catalana enceta aquest dilluns una nova etapa amb el cinquè canvi en els últims quatre anys. I, aquesta vegada, no ha estat forçat pel 155, sinó que s'explica -entre d'altres circumstàncies- pels equilibris dins d'Interior -on Pere Ferrer continua al mateix lloc- i per la voluntat d'Elena d'arrencar un nou temps al cos.
La nova etapa post-Trapero
Es bastirà amb Josep Maria Estela com a comissari en cap del cos, i amb una prefectura on s'incorporaran el comissari Eduard Sallent i la intendent Rosa Bosch. Es vol fugir els hiperlideratges i apostar per una comandància "més coral", en paraules d'Elena, per encarar els reptes dels pròxims anys dels Mossos després de la junta de seguretat de fa unes setmanes, on es va aconseguir l'ampliació de la plantilla dels Mossos. Estela tindrà sobre la taula diverses carpetes, entre les quals millorar el model de proximitat, dotar el cos de més múscul territorial i també la feminització de la policia. Tot plegat, des del "treball a l'equip" i d'una manera més "plana i transversal".
En la primera intervenció com a màxim responsable dels Mossos, Estela ha detallat els canvis que vol dur a terme, que passen per enfortir les oficines d'atenció al ciutadà, d'atenció a les víctimes, fer reunions amb els alcaldes o establir fòrums de participació amb la ciutadania. També ha ressaltat la bona coordinació amb les policies locals i s'ha compromès en "muscular" el caràcter territorial dels Mossos i ha ressaltat la importància del treball en equip. Ho ha resumit de manera gràfica: "Desterrem la primera persona del singular i parlem de la primera persona del plural". Qüestions com el terrorisme, el tràfic de marihuana o els delictes d'odi també les hauran d'abordar des de la nova direcció. Amb Estela i la nova prefectura, els Mossos obren l'etapa post-Trapero.