Igualment, en la presentació d’un nou curs escolar farcit de canvis, el departament ha explicat que preveu que el col·lapse dels 20.000 aspirants a estudiants de Formació Professional (FP) que no tenien plaça assignada minvi els pròxims dies, arran de les assignacions del pròxim 6 de setembre i de la revisió de places no reclamades a mitjans de mes.
En el mateix sentit, davant la polèmica sobre alguns centres que no veien amb bons ulls signar els contractes dels monitors que s’han d’ocupar de cobrir l’horari de lleure de tarda, el conseller ha aclarit que han estat únicament 9 centres de Figueres els que han optat per aquesta posició i que ho han corregit des del departament, fent-se càrrec ells mateixos de tramitar aquestes contractacions. La resta de centres públics del país haurien tancat els acords per cobrir totes les places de monitors necessàries.
Durant la presentació de la temporada escolar, s’ha destacat també algunes de les altres novetats, com la posada en marxa de la reducció de ràtios a P3, un curs en què el 90% dels centres públics i el 30% dels concertats compliran la relació de 20 alumnes per aula; l’escolarització gratuïta de P2 a la xarxa pública; el reforç econòmic dirigit als alumnes en situació vulnerable; o altres elements més controvertits, com la posada en marxa dels nous currículums que han aixecat ampolles per falta de consens amb els sindicats.
A l'espera dels tribunals
El blindatge de la immersió lingüística que Cambray ha volgut remarcar en la seva compareixença pública es basa en el decret del Govern i la llei del català que el Parlament va tirar endavant el juny passat. Amb aquest canvi de normativa, els 27 centres de Catalunya que tenen alguna mena de causa judicial oberta al voltant del 25% del castellà continuarien perfectament alineats amb la resta de la xarxa educativa. Segons ha explicat la secretària general d'Educació, Patrícia Gomà, "tots els centres que tinguessin alguna mesura judicial, fos la que fos, no hauran d'impartir castellà".
L'explicació té a veure amb què la nova normativa ha canviat la base sobre la qual s'estaven prenent les decisions judicials i, en quedar antiquada, el gabinet jurídic del Govern resol que ja no es poden aplicar aquelles mesures dictades judicialment. Igualment, caldrà esperar un temps indeterminat perquè el Tribunal Constitucional (TC) es pronunciï sobre la nova llei catalana i no es descarta que pugui haver-hi algun nou estira-i-arronsa entre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i l'executiu català pel mateix tema. Fins que això no passi, però, es mantindrà aquesta nova situació en què cap escola haurà d'ampliar l'ús del castellà a cap aula. Fins ara, hi ha 48 alumnes amb famílies que ho han demanat a tot el país.
"Convençut" d'un acord amb els sindicats
Al marge de les novetats educatives, el mateix Cambray ha aprofitat per recordar que els sindicats de docents tenen una oferta sobre la taula sobre la qual s'han de pronunciar aquesta tarda: si desconvoquen les vagues del 7 i 28 de setembre, el Govern es compromet a reduir una hora lectiva a tots els docents de la xarxa pública alhora, a partir del gener, des dels mestres d'infantil i primària fins al de secundària. Aquest acord, però, encara no compta amb el vistiplau dels docents i està previst que aquesta tarda es resolgui.
El conseller s'ha mostrat "convençut" que els sindicats donaran el 'sí' i ha expressat que no "contempla" el rebuig d'una oferta que considera que milloraria la qualitat educativa.
Més docents, menys alumnes
Pel que fa al nou curs, una altra de les tendències que es manté és la de l'alumnat a la baixa. En aquest cas, hi ha 5.000 alumnes menys, que accentuen la seva reducció en les edats més prematures. L'únic espai educatiu en què creix l'alumnat és en FP. Per contra, el personal docent creix, sumant-hi 1.112 professionals fins arribar als 76.406. Un increment que no té en compte el possible increment que es trobaria el sistema educatiu si es fes la reducció de l'hora lectiva a partir del gener, ja que això implicaria la contractació de 3.500 docents més. A més, pel que fa al professorat, abans que acabi l'any s'espera es duguin a terme tres concursos diferents que han de comportat l'estabilització de 29.000 docents que passaran a ser funcionaris.
Entre l'alumnat atès el pròxim curs també s'ha de tenir en compte l'atenció als infants ucraïnesos. Tot i que no s'espera una gran variació respecte als aproximadament 4.400 alumnes d'aquest origen que ja es van escolaritzar el curs passat, hi ha una previsió de sumar uns pocs centenars més d'alumnes de famílies que fugen de la guerra de l'est d'Europa. Una xifra que s'acabarà d'apamar els pròxims dies, ha explicat la secretària de transformació educativa, Núria Mora. En el seu cas, a més de garantir la seva escolarització, també es cobreix el cost del menjador.