17
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
19
d'octubre
a les
19:07h
El XX Congrés del Partit Comunista Xinès, que va començar diumenge a Pequín, pot ser un dels esdeveniments més rellevants de la Xina postmaoista. En l'evolució del comunisme, un altre vintè congrés va fer història: el 1956, el líder soviètic Nikita Khrusxov va fer-hi un discurs de denúncia de Stalin i del culte a la personalitat que va sacsejar tot el món comunista. En el cas xinès, però, tot indica que serà diferent: el líder, Xi Jinping, serà entronitzat i es consolidarà un culte a la personalitat que ja fa anys que s'ha anat construint, emmirallat en la força que acumulava Mao Zedong.
Els esdeveniments d'aquests dies a Pequín seran una escenificació d'un canvi fonamental que s'ha produït en el si del poder xinès, i que tindrà conseqüències per a la geopolítica i l'equilibri de forces mundial. Un total de 2.296 delegats al congrés -un 27% dones- representen 96 milions d'afiliats del partit i ratificaran els principals objectius del règim de Xi Jinping al llarg d'aquesta setmana. De moment, ja se'n poden extreure algunes conclusions.
Més càrrega ideològica: "Esperit de lluita"
El plat fort dels primers dies del congrés ha estat el discurs pronunciat per Xi Jinping en el seu inici. Tots els sinòlegs s'han afanyat a analitzar-lo i destacar-ne les paraules clau. Per Xulio Ríos, de l'Observatori Polític de la Xina, la crida a "desplegar l'esperit de lluita" és l'expressió que millor simbolitza el que hi ha en el fons de la mentalitat del líder. El reforç del paper del partit com a guia del poble batega en totes les paraules de Xi Jinping, qui també va advertir de l'existència de "vents i tempestes" que caldrà afrontar.
El líder comunista va subratllar la seguretat nacional com a base de la força del país, i l'estabilitat com a objectiu per garantir-ne la prosperitat. Pel corresponsal de la BBC a Pequín, Stephen McDonell, ha sorprès la manca de referències al patiment de la població durant la pandèmia, com també com va bandejar problemes sensibles com les mancances en habitatge i la desocupació. Per contra, Xi Jinping va esmentar la crisi sanitària fent-la passar pel sedàs ideològic, perquè va parlar d'una "guerra popular" contra la pandèmia.
Reforç als corrents autoritaris globals
Un dels resultats del congrés serà la confirmació d'un tercer mandat per al màxim dirigent xinès. Fa temps que estava previst, des que el 2018 una esmena constitucional acabés amb la limitació a dos mandats. Aquest mecanisme va ser ideat per Deng Xiaoping els anys 80 per impedir un retorn del poder absolut en mans d'una sola persona, com havia estat el cas de Mao, mort el 1976. Deng va elaborar un enrevessat model de comandament en què el líder ho era tan sols per dos mandats de cinc anys, i els tres grans estris del poder (secretaria general del partit, presidència de la Comissió Militar i presidència de la República) tenien un període transitori que feia que cada nou líder havia d'esperar un temps per assumir-los tots tres.
Ara això ja és passat. Xi Jinping mantindrà els tres càrrecs que ja posseeix i, a més, serà confirmat com un autor de pensament, el que suposa una distinció molt important que d'alguna manera l'equipara a Mao Zedong i Deng Xiaoping. Però el que pot ser més transcendent pel que fa a l'impacte internacional del congrés és que explicita sense dissimular l'objectiu del manteniment d'un poder personal. Un senyal de suport a tots els règims autoritaris del món en un Occident que ha d'entomar una onada creixent antiliberal, del Brasil de Bolsonaro a la Rússia de Putin, que ara ha d'entomar l'evolució negativa per a les seves tropes a la guerra d'Ucraïna.
Una Xina més agressiva
Les mencions de Xi Jinping a enfortir l'exèrcit xinès no han passat tampoc desapercebudes. Va donar molt d'espai en el seu discurs a la necessitat de "construir" un exèrcit potent per a l'etapa que ara comença. La Xina ha deixat enrere la seva definició com a potència bàsicament econòmica i tecnològica. Malgrat que el líder comunista ha insistit en el caràcter no expansionista del poder xinès, el cert és que Pequín mostra els ullals als Estats Units també en el front militar... i sense deixar de seguir els moviments sobre el terreny a Ucraïna.
Taiwan, més a prop del conflicte
Han creat alarma les paraules de Xi Jinping sobre Taiwan. A banda de reiterar la tesi de Pequín d'una sola Xina, el màxim dirigent del Partit Comunista ha subratllat que continuava optant per una reunificació pacífica de l'illa i per la cooperació econòmica amb Taipei. Però que el partit "no podia prometre que renunciaria a l'ús de la força" per posar fi al plet i annexionar-se Taiwan. Això, unit al fet d'un creixent militarisme en el llenguatge dels dirigents xinesos, constitueix una escalada de la tensió entorn Taiwan.
Els riscos per a l'estabilitat interna
El diplomàtic veneçolà Alfredo Toro, un sinòleg reconegut, ha advertit aquests dies dels riscos que suposa una concentració del poder en un sol líder. Si la fi del model Deng Xiaoping de poder col·legiat ha facilitat la presa de decisions a Pequín, a la llarga pot ser un focus d'incertesa a mesura que Xi Jinping envelleixi i el tema de la successió, molt regulat fins fa uns anys, esdevingui una fractura interna. En aquest sentit, l'absència explícita a molts problemes socials que afecten la societat xinesa pot ser també un indici d'un poder amb una tendència a l'aïllament.
Els esdeveniments d'aquests dies a Pequín seran una escenificació d'un canvi fonamental que s'ha produït en el si del poder xinès, i que tindrà conseqüències per a la geopolítica i l'equilibri de forces mundial. Un total de 2.296 delegats al congrés -un 27% dones- representen 96 milions d'afiliats del partit i ratificaran els principals objectius del règim de Xi Jinping al llarg d'aquesta setmana. De moment, ja se'n poden extreure algunes conclusions.
Més càrrega ideològica: "Esperit de lluita"
El plat fort dels primers dies del congrés ha estat el discurs pronunciat per Xi Jinping en el seu inici. Tots els sinòlegs s'han afanyat a analitzar-lo i destacar-ne les paraules clau. Per Xulio Ríos, de l'Observatori Polític de la Xina, la crida a "desplegar l'esperit de lluita" és l'expressió que millor simbolitza el que hi ha en el fons de la mentalitat del líder. El reforç del paper del partit com a guia del poble batega en totes les paraules de Xi Jinping, qui també va advertir de l'existència de "vents i tempestes" que caldrà afrontar.
El líder comunista va subratllar la seguretat nacional com a base de la força del país, i l'estabilitat com a objectiu per garantir-ne la prosperitat. Pel corresponsal de la BBC a Pequín, Stephen McDonell, ha sorprès la manca de referències al patiment de la població durant la pandèmia, com també com va bandejar problemes sensibles com les mancances en habitatge i la desocupació. Per contra, Xi Jinping va esmentar la crisi sanitària fent-la passar pel sedàs ideològic, perquè va parlar d'una "guerra popular" contra la pandèmia.
Reforç als corrents autoritaris globals
Un dels resultats del congrés serà la confirmació d'un tercer mandat per al màxim dirigent xinès. Fa temps que estava previst, des que el 2018 una esmena constitucional acabés amb la limitació a dos mandats. Aquest mecanisme va ser ideat per Deng Xiaoping els anys 80 per impedir un retorn del poder absolut en mans d'una sola persona, com havia estat el cas de Mao, mort el 1976. Deng va elaborar un enrevessat model de comandament en què el líder ho era tan sols per dos mandats de cinc anys, i els tres grans estris del poder (secretaria general del partit, presidència de la Comissió Militar i presidència de la República) tenien un període transitori que feia que cada nou líder havia d'esperar un temps per assumir-los tots tres.
Ara això ja és passat. Xi Jinping mantindrà els tres càrrecs que ja posseeix i, a més, serà confirmat com un autor de pensament, el que suposa una distinció molt important que d'alguna manera l'equipara a Mao Zedong i Deng Xiaoping. Però el que pot ser més transcendent pel que fa a l'impacte internacional del congrés és que explicita sense dissimular l'objectiu del manteniment d'un poder personal. Un senyal de suport a tots els règims autoritaris del món en un Occident que ha d'entomar una onada creixent antiliberal, del Brasil de Bolsonaro a la Rússia de Putin, que ara ha d'entomar l'evolució negativa per a les seves tropes a la guerra d'Ucraïna.
Una Xina més agressiva
Les mencions de Xi Jinping a enfortir l'exèrcit xinès no han passat tampoc desapercebudes. Va donar molt d'espai en el seu discurs a la necessitat de "construir" un exèrcit potent per a l'etapa que ara comença. La Xina ha deixat enrere la seva definició com a potència bàsicament econòmica i tecnològica. Malgrat que el líder comunista ha insistit en el caràcter no expansionista del poder xinès, el cert és que Pequín mostra els ullals als Estats Units també en el front militar... i sense deixar de seguir els moviments sobre el terreny a Ucraïna.
Taiwan, més a prop del conflicte
Han creat alarma les paraules de Xi Jinping sobre Taiwan. A banda de reiterar la tesi de Pequín d'una sola Xina, el màxim dirigent del Partit Comunista ha subratllat que continuava optant per una reunificació pacífica de l'illa i per la cooperació econòmica amb Taipei. Però que el partit "no podia prometre que renunciaria a l'ús de la força" per posar fi al plet i annexionar-se Taiwan. Això, unit al fet d'un creixent militarisme en el llenguatge dels dirigents xinesos, constitueix una escalada de la tensió entorn Taiwan.
Els riscos per a l'estabilitat interna
El diplomàtic veneçolà Alfredo Toro, un sinòleg reconegut, ha advertit aquests dies dels riscos que suposa una concentració del poder en un sol líder. Si la fi del model Deng Xiaoping de poder col·legiat ha facilitat la presa de decisions a Pequín, a la llarga pot ser un focus d'incertesa a mesura que Xi Jinping envelleixi i el tema de la successió, molt regulat fins fa uns anys, esdevingui una fractura interna. En aquest sentit, l'absència explícita a molts problemes socials que afecten la societat xinesa pot ser també un indici d'un poder amb una tendència a l'aïllament.