Sánchez, a Feijóo: «Ha arribat massa lluny, ha emmudit les Corts Generals»

El xoc al Tribunal Constitucional copsa l'últim cara a cara de l'any entre el president espanyol i el cap de l'oposició; el líder del PP demana eleccions a Sánchez i que torni al "constitucionalisme"

Pedro Sánchez, durant la resposta a Alberto Núñez Feijóo aquest dimecres al Senat
Pedro Sánchez, durant la resposta a Alberto Núñez Feijóo aquest dimecres al Senat | Flickr PSOE
21 de desembre del 2022
Actualitzat a les 20:48h
Últim cara a cara de l'any entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, marcat inevitablement pel xoc al Tribunal Constitucional. El president del govern espanyol i el líder del PP han inaugurat el final de l'any demostrant la profunda distància que els separa i provocant, fins i tot, crides a l'ordre per part del president del Senat, que ha demanat "calma" davant el rebombori -amb insults inclosos- que s'ha aixecat durant les intervencions dels dos. El cap de l'executiu ha carregat contra les maneres de fer de Feijóo en els pocs mesos que porta al capdavant dels populars, a qui ha recordat que es va presentar per retornar a la moderació que va traspassar Pablo Casado. "Ha arribat massa lluny", i "ha emmudit les Corts Generals" han estat alguns dels retrets que ha etzibat el president espanyol.

Ambdós líders polítics s'han embolicat en una espiral de retrets sobre qui respecta més la Constitució. En aquest sentit, davant de les crítiques de Feijóo a Sánchez d'haver abandonat el constitucionalisme i haver obeït l'independentisme, el president del govern espanyol li ha recordat que a Catalunya hi ha hagut dos referèndums -2014 i 2017-, i que aquests es van fer sota mandats del PP, a més d'una declaració unilateral de la independència. I ha fet valdre l'estratègia del PSOE per practicar el diàleg. "Porta nou mesos en política, i quins nou mesos per a qui anava a incorporar moderació", ha afegit Sánchez, que l'ha advertit que malgrat les maniobres judicials, no aconseguirà aturar el funcionament parlamentari.

Davant del reclam de Feijóo perquè convoqui eleccions anticipades, Sánchez ha acusat el dirigent popular de reclamar comicis només quan no els surt la seva jugada. També els ha acusat d'utilitzar la majoria conservadora del TC per "retallar drets" de la mà de la ultradreta. "Ha arribat massa lluny, ha guanyat setmanes, però ha perdut el poc crèdit que tenia", ha llançat el president espanyol, arropat pels aplaudiments de la seva bancada.

Feijóo, però, ha volgut convèncer a Sánchez de què ha canviat de postura amb relació a quan es va presentar: "El senyor Sánchez de l'any 2019 no votaria al senyor Sánchez de l'any 2022. No ho faria", li ha recriminat, assegurant que el cap de l'executiu abans es posicionava contra els indults  o reformes a la baixa dels delictes del codi penal. El president dels populars ha exigit al líder socialista que deixi de "desqualificar" el TC, perquè no ho ha fet mai "cap altre president d'Espanya". En aquest sentit, l'ha acusat d'accelerar la "degradació institucional", i li ha mostrat la seva mà estesa perquè torni al "constitucionalisme". 

Reunió d'urgència


Els retrets arriben en la mateixa setmana en què s'ha desfermat una crisi institucional sense precedents pel bloqueig al TC. Precisament aquest dimecres a la tarda hi ha una sessió extraordinària per abordar la petició del Senat de revocar la suspensió de la reforma judicial recorreguda pel PP. En un escrit presentat aquest matí, la cambra alta ha sol·licitat personar-se en el procediment i ha impugnat la mesura cautelaríssima adoptada pel TC, que va ordenar la retirada de la part relativa a la renovació del mateix TC del text de la reforma del codi penal. El Senat ha demanat al Constitucional que resolgui abans del ple d'aquest dijous, que debatrà i votarà la proposició de llei orgànica de reforma del codi penal (sense les esmenes que fan referència al poder judicial). 

La decisió del TC de suspendre la tramitació de la reforma del govern espanyol per facilitar-ne la renovació és la cristal·lització d'una crisi institucional que ve de lluny i té l'origen en la negativa del PP a renovar els òrgans constitucionals, com el Consell General del Poder Judicial. El govern dels jutges fa quatre anys que està caducat i els seus vocals es van escollir l'any 2013, quan Mariano Rajoy tenia majoria absoluta al Congrés. El 2018 s'hauria d'haver renovat, però des d'aleshores el PP bloqueja les negociacions i fa impossible canviar-ne els vocals i, també, les majories. Això té una traducció en els principals tribunals espanyols, perquè el CGPJ ha estat nomenant jutges amb caràcter vitalici durant anys tot i estar en funcions.