21
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
11:30h
Daniel Sirera ha hagut de fer concessions en la composició de la candidatura del PP a Barcelona. Però ha disposat de marge de maniobra, cosa gens fàcil en una formació amb nombroses famílies en cohabitació difícil i que arrossega uns resultats migrats des de les eleccions catalanes del desembre del 2017. La llista del PP a l'Ajuntament inclou quasi totes les sensibilitats, però Sirera ha nodrit un nucli dur que s'ha de conèixer perquè dona moltes claus de cara al futur.
L'home fort del pinyol que envolta Sirera és Salvador Torres, un nom important per l'alcaldable perquè va formar part de l'equip dirigent de Noves Generacions, la branca juvenil de l'organització. Llicenciat en Filologia Hispànica, Torres va ser regidor del PP a l'Hospitalet de Llobregat, en els anys de l'alcaldia de Celestino Corbacho. Una etapa que ara queda lluny. Torres va deixar la política activa i ara és un empresari que ha tornat a la política municipal per ajudar el seu amic, que hi confia plenament.
D'un perfil similar a Torres hi ha Víctor Martí, un advocat proper també a Sirera des dels temps de Noves Generacions, que és el número quatre a la llista. Aquests quadres que Torres representa com ningú han encaixat plenament en les exigències del PP de Feijóo,que reclama ara del partit un esforç per recuperar connexions amb els sectors més mainstreamde la societat civil catalana. Són perfils moderats o moderadament catalanistes? Fonts del partit ho posen més aviat en dubte.
Han passat els anys i ja ningú recorda moltes coses, però els més veterans conserven en la memòria les velles disputes dels anys noranta i de després, els xocs entre el vidal-quadrisme i el fernandisme, i en acabat les tensions entre Josep Piqué i els dirigents més arrecerats amb la seu del carrer Génova i l'aleshores secretari general, Ángel Acebes. Salvador Torres va ser un jove vidal-quadrista, com molts dels dirigents que pujaven en aquells anys d'aznarisme rampant.
Juan Milián s'ha convertit també en una figura clau en l'entorn del candidat. Número 3 de l'organigrama del PP a Catalunya, i número 2 a la llista per Barcelona, Milián és sens dubte l'ideòleg de l'equip. Amb un discurs molt bel·ligerant contra el sobiranisme, és vist amb simpatia pels militants més aferrissadament espanyolistes. Però Milián, nebot de l'històric fundador d'AP i exdiputat, Manuel Milián Mestre, ha aconseguit restar al marge de les diverses famílies del partit, cosa gens fàcil. A més, les seves bones relacions amb el líder de l'organització catalana, Alejandro Fernández, fan d'ell un pont amb la direcció del carrer Urgell.
La dona que controla l'agenda
En el número 9 de la llista hi ha una històrica del partit: Gema Gesa. Però la seva posició ha esdevingut rellevant ja que actua de manera informal com la veritable cap de gabinet de Sirera. La seva és una altra connexió a tenir en compte car Gesa és una militant que va col·laborar estretament amb Alberto Fernández. Un altre pont, per tant, amb tot un món diferent de Sirera dins del partit. Precisament en un moment en què, segons algunes fonts del partit, no hi ha una comunicació fluida amb l'exregidor. Això malgrat el fet que el fernandisme pota negra no ha estat bandejat del tot, ja que Àngels Esteller, propera a Alberto Fernández, és la número 3. D'aconseguir reforçar la presència del PP a l'Ajuntament de Barcelona —actualment amb dos regidors—, el nucli de Sirera tindrà ascendència en un PP que està donant senyals de buscar un recentrament de posicions. La decisió de no sumar-se a Ciutadans i Vox en les protestes de carrer davant l'immoble okupat d'El Kubo és un altre senyal d'aquesta estratègia.