08
de març
de
2024, 21:01
Actualitzat:
22:49h
El context sovint mou els eixos i, d'altres, els referma. Aquest any, ja amb la pandèmia allunyada i els debats encesos sobre les lleis trans i del només sí és sí esmorteïts pel pas del temps, la manifestació feminista pel 8-M que ha recorregut Barcelona ha tornat a les essències. Els clams centrals han anat al fons de les principals vies que alimenten el masclisme i l'actualitat ha tacat menys les reivindicacions d'un problema que ho té tot d'estructural. Ho han fet 40.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, la mateixa xifra que l'any passat. I aquesta vegada, a més, s'han obert les mires explícitament des de la mobilització convocada per l'Assemblea 8-M. La marxa principal s'ha projectat "contra les precarietats, les fronteres i els genocidis". Això, a la pràctica, ha estat un missatge que ha fet de trampolí a les referències a l'Argentina -immersa en el govern de Milei- i sobretot a Gaza.
Els cartells i els càntics s'entrellaçaven en l'exposició d'unes prioritats que -vet aquí el principal problema- no acabaven de canviar amb els anys. "Feliç serà el dia que no en falti cap", deia la cartolina lila que portava una jove mentre enfilava el passeig de Gràcia avall. La ruta completa transitava el pas entre els Jardinets de Salvador Espriu i l'Arc de Triomf. I les imatges massives s'han viscut des del primer moment, poc abans de les sis de la tarda.
Malgrat tenir clar el camí, l'espontaneïtat sempre és un valor a tenir en compte. L'organització de l'acte ho sabia i per això la capçalera, abans d'engegar, s'anava adaptant als col·lectius que arribaven. Davant la pancarta que repetia el lema central amb què s'havia convocat la protesta, just quan la primera línia de la manifestació anava a caminar, ha irromput el col·lectiu de feministes anticapitalistes amb torxes llargues i enceses, i càntics corals i vius. La seva aparició impedia que s'engegués la mobilització, ja que s'hi havien col·locat al davant. Cap problema. Les anticapitalistes s'han esmunyit cap a un marge, apilades, per permetre que passés la capçalera. I alhora aquest gest s'ha vist immediatament correspost per la veu que sortia del micròfon de la part central de la mobilització massiva: "Han vingut les feministes anticapitalistes. Però és que totes les feministes som anticapilistes", deia la veu, abans de puntualitzar que el patriarcat està estretament lligat a l'opressió de les dones.
Mentrestant, la riuada es preparava per avançar i això significava que començava l'habitual desfilada de cartells. El 8-M -possiblement la mobilització que més cartolines aplega- segueix fidel a l'essència que barreja els recordatoris més crus del masclisme amb la gràcia de qui busca maneres diferents de dir el que ja fa temps que hauria hagut de quedar clar. Alguns dels cartrons pintats, en aquest cas portats per noies joves, advertien "el porno és la teoria, la violació és la pràctica". Una noia que acompanyava el grup, ràpidament s'explicava: "Estic farta de veure-ho. Pels nois sembla que el sexe és violència i també fer-ho quan volen, sobretot al principi. Fa vergonya". Qui parla es diu Anna i mentre ella s'expressa, les amigues assenteixen.
Els cartells i els càntics s'entrellaçaven en l'exposició d'unes prioritats que -vet aquí el principal problema- no acabaven de canviar amb els anys. "Feliç serà el dia que no en falti cap", deia la cartolina lila que portava una jove mentre enfilava el passeig de Gràcia avall. La ruta completa transitava el pas entre els Jardinets de Salvador Espriu i l'Arc de Triomf. I les imatges massives s'han viscut des del primer moment, poc abans de les sis de la tarda.
Malgrat tenir clar el camí, l'espontaneïtat sempre és un valor a tenir en compte. L'organització de l'acte ho sabia i per això la capçalera, abans d'engegar, s'anava adaptant als col·lectius que arribaven. Davant la pancarta que repetia el lema central amb què s'havia convocat la protesta, just quan la primera línia de la manifestació anava a caminar, ha irromput el col·lectiu de feministes anticapitalistes amb torxes llargues i enceses, i càntics corals i vius. La seva aparició impedia que s'engegués la mobilització, ja que s'hi havien col·locat al davant. Cap problema. Les anticapitalistes s'han esmunyit cap a un marge, apilades, per permetre que passés la capçalera. I alhora aquest gest s'ha vist immediatament correspost per la veu que sortia del micròfon de la part central de la mobilització massiva: "Han vingut les feministes anticapitalistes. Però és que totes les feministes som anticapilistes", deia la veu, abans de puntualitzar que el patriarcat està estretament lligat a l'opressió de les dones.
Mentrestant, la riuada es preparava per avançar i això significava que començava l'habitual desfilada de cartells. El 8-M -possiblement la mobilització que més cartolines aplega- segueix fidel a l'essència que barreja els recordatoris més crus del masclisme amb la gràcia de qui busca maneres diferents de dir el que ja fa temps que hauria hagut de quedar clar. Alguns dels cartrons pintats, en aquest cas portats per noies joves, advertien "el porno és la teoria, la violació és la pràctica". Una noia que acompanyava el grup, ràpidament s'explicava: "Estic farta de veure-ho. Pels nois sembla que el sexe és violència i també fer-ho quan volen, sobretot al principi. Fa vergonya". Qui parla es diu Anna i mentre ella s'expressa, les amigues assenteixen.
Un tram ple de cartells reivindicatius pel 8-M | Foto: Ricard Novella
Seguint el repàs de cartells, un altre apunta que "not all men, però sempre men". És a dir, que assenyalar que tots els homes no són agressors no contradiu que la immensa majoria de les violències cap a les dones tinguin els homes com a autors. En altres casos, s'assenyala el fons representatiu en la cultura. "A les pelis de Disney, ells parlen tres cops més que elles", estableix la protesta. I, seguint amb la cultura pop, si l'any passat una de les referències musicals més habituals era la cançó de Shakira amb Bizarrap en què se sobreposava a la fi de la relació amb Piqué, a la marxa barcelonina d'aquest any s'han pogut veure mencions a la cantant vilassarenca Bad Gyal -cartells celebrant "El pussy k mana"- i la nord-americana Taylor Swift, citant la frase "Fuck the patriarchy". En anglès, "que li fotin al patriarcat".
Dones i migracions, doble focus precari
Però la marea tornava a ser formada per dones diverses, col·lectius LGTBI, algun home cis i, amb especial rellevància, dones migrants. No només aquest any tenien una centralitat afegida per la menció del lema central a les "fronteres", sinó perquè són més travessades per "les precarietats" que qui no ha hagut de marxar del seu país per viure o treballar. Això ho sabia bé Luz Amparo Suaza, portaveu de lesKellys Unió Calalunya, les cambreres de pis. "La nostra feina segueix sent molt racialitzada perquè les espanyoles no accepten aquesta explotació. I és normal. Nosaltres no tenim altra opció, moltes vegades som la cap de la llar i tenim nens o gent a càrrec", recorda la representant d'aquest servei present a tota l'hostaleria del país. "El que reclamem són canvis de fons, que el govern espanyol ja coneix. I sobretot: que ens rebaixin l'edat de jubilació als 58 anys. Aquesta feina és molt esclava", mencionava la dona, sense deixar de lluir el cartell de la seva associació laboral.
Després d'una jornada de vaga feminista, essència de la protesta del 8-M, les dones que desfilaven per Barcelona, insistien en drets encara no prou coberts, aquí o en altres punts del planeta. Així, algunes recordaven que les feines de la llar encara recauen majoritàriament en les dones, mentre d'altres apuntaven al dret a l'avortament. Concretament han estat les feministes anticapitalistes de les torxes llargues i enceses, llavors ja gairebé apagades. Eren més enllà de les set de la tarda i una de les dones militants ha agafat un pot de pintura blau i, davant la botiga H&M del passeig de Gràcia, ha escrit a terra: "Avortament lliure". De prop, dones grans que hi passaven caminant l'aplaudien.
Les mencions a Gaza, reclamant la llibertat de Palestina i condemnant els atacs indisciminats de l'estat d'Israel contra la població de la franja, també han anat apareixent habitualment. S'han anat cobrint tots els eixos del lema de la manifestació. I 40.000 persones han tornat a sortir al carrer per recordar que hi ha una realitat inacceptable que encara està massa instaurada. La unió generalitzada només s'ha trencat en un breu moment, quan un grup abolicionista de la prostitució ha plantejat també consignes que negaven que les dones transgènere puguin considerar-se dones. Una part de la resta de manifestants les ha esbroncat i hi ha hagut un forcejament ràpidament sufocat. Tot seguit, les treballadores sexuals han passat pel costat de les partidàries de perseguir la prostitució. En escoltar les proclames de les abolicionistes, les treballadores sexuals han respost: "Abolo horroritzada, puta organitzada". I amb un gruix de somriures a la boca han seguit caminant tranquil·lament. Els estira-i-arronsa s'han esvaït a partir d'aquell moment i la manifestació ha seguit com transita habitualment: sense incidents, però amb una promesa combatent.
Després d'una jornada de vaga feminista, essència de la protesta del 8-M, les dones que desfilaven per Barcelona, insistien en drets encara no prou coberts, aquí o en altres punts del planeta. Així, algunes recordaven que les feines de la llar encara recauen majoritàriament en les dones, mentre d'altres apuntaven al dret a l'avortament. Concretament han estat les feministes anticapitalistes de les torxes llargues i enceses, llavors ja gairebé apagades. Eren més enllà de les set de la tarda i una de les dones militants ha agafat un pot de pintura blau i, davant la botiga H&M del passeig de Gràcia, ha escrit a terra: "Avortament lliure". De prop, dones grans que hi passaven caminant l'aplaudien.
El passeig de Gràcia, ple durant la protesta feminista | Foto: Ricard Novella
Les mencions a Gaza, reclamant la llibertat de Palestina i condemnant els atacs indisciminats de l'estat d'Israel contra la població de la franja, també han anat apareixent habitualment. S'han anat cobrint tots els eixos del lema de la manifestació. I 40.000 persones han tornat a sortir al carrer per recordar que hi ha una realitat inacceptable que encara està massa instaurada. La unió generalitzada només s'ha trencat en un breu moment, quan un grup abolicionista de la prostitució ha plantejat també consignes que negaven que les dones transgènere puguin considerar-se dones. Una part de la resta de manifestants les ha esbroncat i hi ha hagut un forcejament ràpidament sufocat. Tot seguit, les treballadores sexuals han passat pel costat de les partidàries de perseguir la prostitució. En escoltar les proclames de les abolicionistes, les treballadores sexuals han respost: "Abolo horroritzada, puta organitzada". I amb un gruix de somriures a la boca han seguit caminant tranquil·lament. Els estira-i-arronsa s'han esvaït a partir d'aquell moment i la manifestació ha seguit com transita habitualment: sense incidents, però amb una promesa combatent.