28
de gener
de
2023, 14:49
Actualitzat:
03
de febrer,
10:40h
Nou pas per recuperar el control de les centrals hidroelèctriques del país. Aquest dissabte s'ha formalitzat a Sant Quirze de Besora la creació de la Plataforma per Recuperar l'Energia, una eina que neix amb l'objectiu d'aglutinar totes aquelles iniciatives que treballen per recuperar el control ciutadà i públic de l'energia. El president, Arnau Bosch, ha denunciat que davant el context d'emergència climàtica, d'especulació energètica i pujada de preus de l'electricitat és "un bon moment" per organitzar-se i recuperar el control públic i la gestió directa de les infraestructures. Ara mateix hi ha sobre la taula tres expedients en tràmits de reversió: Bescanó, Ripoll i, el més avançat, el de la minicentral de Sant Quirze de Besora.
Arnau Bosch, que també és regidor de Medi Ambient de Sant Quirze de Besora per la CUP, ha valorat la feina que estan fent des de fa anys persones que treballen per revisar l'estat de les concessions de les centrals hidroelèctriques del país. Aprofitant tot aquest coneixement, la plataforma vol ser un punt on entitats i ajuntaments trobin assessorament i suport, i "fer xarxa per avançar en l'objectiu i ser cada vegada més".
El nou espai vol incidir específicament sobre la gestió de les centenars de centrals hidroelèctriques que hi ha actives avui dia a Catalunya i que, en la immensa majoria, es troben en mans privades. De fet, des de l'Agència Catalana de l'Aigua s'està començant a elaborar un estudi que pugui explicar quin és l'estat de la qüestió. A partir d'aquest estudi, des de la Plataforma pensen que poden aflorar casos com els que hi ha ara mateix en procés de reversió per part de l'Agència Catalana de l'Aigua, l'autoritat competent.
Les casuístiques per a la reversió d'una central hidroelèctrica poden ser diverses. En el cas de la central hidroelèctrica de Vilana, a Bescanó, es demana la reversió de la concessió per l'incompliment de les normatives mediambientals amb relació al cabal hidrològic. "És un cas freqüent en les centrals de Catalunya, però en el cas de Bescanó hi ha denúncies per incompliments reiterats", ha denunciat Arnau Bosch. En el cas de la petita central de La Cúbia, a Ripoll, les investigacions que s'han dut a terme han determinat que la llicència d'explotació va caducar el 2016 i, per tant, se sospita que s'estaria operant amb irregularitat.
En el cas de Sant Quirze de Besora, l'Ajuntament fa un any i mig que va demanar l'inici de l'expedient de reversió de la central hidroelèctrica de Can Trinxet. La concessió d'aquesta llicència caducarà el 2024 i el consistori va iniciar els tràmits preceptius perquè no torni a sortir a concurs i la seva explotació la pugui assumir la nova energètica del Govern (L'Energètica) o el mateix Ajuntament. L'objectiu del consistori, segons ha explicat Arnau Bosch, és que passi a mans municipals.
Per aconseguir l'objectiu de recuperar el control de les centrals, la Plataforma durà a terme campanyes d'incidència i acompanyarà aquells municipis que es proposin revertir la concessió d'una central hidroelèctrica del seu poble. A més, promourà de forma activa litigis als jutjats per recuperar el control d'aquelles centrals amb la concessió caducada o concedida amb irregularitats.
A l'assemblea d'aquest dissabte, s'han debatut i aprovat els estatuts i la junta de l'entitat, que està conformada per una representació del món municipal i membres d'entitats com Enginyers Sense Fronteres. A més, a la trobada hi han assistit representants d'entitats com l'Associació de Municipis i Entitats per l'Energia Pública (Amep), la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa o la Xarxa per la Sobirania Energètica i espais polítics com la CUP o Comunistes de Catalunya.
Arnau Bosch, que també és regidor de Medi Ambient de Sant Quirze de Besora per la CUP, ha valorat la feina que estan fent des de fa anys persones que treballen per revisar l'estat de les concessions de les centrals hidroelèctriques del país. Aprofitant tot aquest coneixement, la plataforma vol ser un punt on entitats i ajuntaments trobin assessorament i suport, i "fer xarxa per avançar en l'objectiu i ser cada vegada més".
El nou espai vol incidir específicament sobre la gestió de les centenars de centrals hidroelèctriques que hi ha actives avui dia a Catalunya i que, en la immensa majoria, es troben en mans privades. De fet, des de l'Agència Catalana de l'Aigua s'està començant a elaborar un estudi que pugui explicar quin és l'estat de la qüestió. A partir d'aquest estudi, des de la Plataforma pensen que poden aflorar casos com els que hi ha ara mateix en procés de reversió per part de l'Agència Catalana de l'Aigua, l'autoritat competent.
Les casuístiques per a la reversió d'una central hidroelèctrica poden ser diverses. En el cas de la central hidroelèctrica de Vilana, a Bescanó, es demana la reversió de la concessió per l'incompliment de les normatives mediambientals amb relació al cabal hidrològic. "És un cas freqüent en les centrals de Catalunya, però en el cas de Bescanó hi ha denúncies per incompliments reiterats", ha denunciat Arnau Bosch. En el cas de la petita central de La Cúbia, a Ripoll, les investigacions que s'han dut a terme han determinat que la llicència d'explotació va caducar el 2016 i, per tant, se sospita que s'estaria operant amb irregularitat.
Arnau Bosch, regidor de Medi Ambient de Sant Quirze de Besora i president per la Plataforma per Recuperar l'Energia. Foto: ACN
En el cas de Sant Quirze de Besora, l'Ajuntament fa un any i mig que va demanar l'inici de l'expedient de reversió de la central hidroelèctrica de Can Trinxet. La concessió d'aquesta llicència caducarà el 2024 i el consistori va iniciar els tràmits preceptius perquè no torni a sortir a concurs i la seva explotació la pugui assumir la nova energètica del Govern (L'Energètica) o el mateix Ajuntament. L'objectiu del consistori, segons ha explicat Arnau Bosch, és que passi a mans municipals.
Per aconseguir l'objectiu de recuperar el control de les centrals, la Plataforma durà a terme campanyes d'incidència i acompanyarà aquells municipis que es proposin revertir la concessió d'una central hidroelèctrica del seu poble. A més, promourà de forma activa litigis als jutjats per recuperar el control d'aquelles centrals amb la concessió caducada o concedida amb irregularitats.
A l'assemblea d'aquest dissabte, s'han debatut i aprovat els estatuts i la junta de l'entitat, que està conformada per una representació del món municipal i membres d'entitats com Enginyers Sense Fronteres. A més, a la trobada hi han assistit representants d'entitats com l'Associació de Municipis i Entitats per l'Energia Pública (Amep), la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa o la Xarxa per la Sobirania Energètica i espais polítics com la CUP o Comunistes de Catalunya.