18
de novembre
de
2021, 13:05
Actualitzat:
13:29h
L'exalcalde de Sabadell Maties Serracant anirà a judici per permetre les votacions del referèndum de l'1 d'octubre de 2017 a la ciutat. Així ho ha avançat el Diari de Sabadell i ho ha confirmat NacióSabadell en tractar-se d'un delicte de desobediència greu i Fiscalia li ha demanat una multa de 15.000 euros a pagar en deu mesos i una inhabilitació per exercir càrrecs públics de dos anys.
Una causa que neix de la denúncia d'un veí de Múrcia, interposada el novembre de 2017, per cedir espais municipals a les votacions, tal com va plasmar Serracant en la signatura del decret d'alcaldia de setembre de 2017, en què el consistori es posavaa disposició del Govern per a l'organització del referèndum. Aleshores, "era legal si no el secretari no ho hagués permès", ha precisat. I, ara, el jutjat d'instrucció número 2 de Sabadell ha de fixar data per a la vista oral, després que al gener de 2019 assistís a la citació judicial i es va acollir al dret a no declarar.
L'exbatlle ha explicitat que l'acusació del ministeri públic és per "no haver anul·lat" ni "deixar sense efecte" aquell decret, cosa que ha qüestionat, ja que "com podia haver impedit les votacions? No tenia capacitat efectiva" i ha continuat, "si ni la policia espanyola ni els Mossos d'Esquadra van poder".
A més, ha qualificat "d'incongruent" l'acusació quan el mateix mes de setembre d'aquell any, la Fiscalia General de l'Estat va ordenar investigar tots els alcaldes que van donar suport -al voltant de 700- i la majoria van quedar arxivats -inclòs ell mateix-. En aquest sentit, fonts de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) han detallat que n'hi ha una desena de casos en marxa, entre els quals dues sentències fermes: l'exalcalde d'Alcarràs Miquel Serra i l'exconseller d'Exteriors Bernat Soler.
"Ataquen l'autoritat de l'alcalde"
Serracant ha afirmat que aquest judici és un "atac a l'autoritat de l'alcalde" i ha explicat que el denunciant també ha afegit un delicte a l'escrit acusatori, temptativa de sedició, quan inicialment l'havia denunciat també per rebel·lió i malversació, cosa que l'instructor ha descartat.
Aquesta és una de les quatre causes judicials que va tenir en els dos anys a l'alcaldia. Les altres, dues tenen a veure amb la fiscalització del contracte de la concessionària de neteja i recollida de residus, Smatsa, i la denúncia del PSC i la tècnica municipal Maite Morao en la cessió de Cal Balsach. Totes han quedat arxivades, malgrat que inicialment en aquest darrer cas es va apartar del govern municipal uns mesos.
Una causa que neix de la denúncia d'un veí de Múrcia, interposada el novembre de 2017, per cedir espais municipals a les votacions, tal com va plasmar Serracant en la signatura del decret d'alcaldia de setembre de 2017, en què el consistori es posavaa disposició del Govern per a l'organització del referèndum. Aleshores, "era legal si no el secretari no ho hagués permès", ha precisat. I, ara, el jutjat d'instrucció número 2 de Sabadell ha de fixar data per a la vista oral, després que al gener de 2019 assistís a la citació judicial i es va acollir al dret a no declarar.
L'exbatlle ha explicitat que l'acusació del ministeri públic és per "no haver anul·lat" ni "deixar sense efecte" aquell decret, cosa que ha qüestionat, ja que "com podia haver impedit les votacions? No tenia capacitat efectiva" i ha continuat, "si ni la policia espanyola ni els Mossos d'Esquadra van poder".
A més, ha qualificat "d'incongruent" l'acusació quan el mateix mes de setembre d'aquell any, la Fiscalia General de l'Estat va ordenar investigar tots els alcaldes que van donar suport -al voltant de 700- i la majoria van quedar arxivats -inclòs ell mateix-. En aquest sentit, fonts de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) han detallat que n'hi ha una desena de casos en marxa, entre els quals dues sentències fermes: l'exalcalde d'Alcarràs Miquel Serra i l'exconseller d'Exteriors Bernat Soler.
"Ataquen l'autoritat de l'alcalde"
Serracant ha afirmat que aquest judici és un "atac a l'autoritat de l'alcalde" i ha explicat que el denunciant també ha afegit un delicte a l'escrit acusatori, temptativa de sedició, quan inicialment l'havia denunciat també per rebel·lió i malversació, cosa que l'instructor ha descartat.
Aquesta és una de les quatre causes judicials que va tenir en els dos anys a l'alcaldia. Les altres, dues tenen a veure amb la fiscalització del contracte de la concessionària de neteja i recollida de residus, Smatsa, i la denúncia del PSC i la tècnica municipal Maite Morao en la cessió de Cal Balsach. Totes han quedat arxivades, malgrat que inicialment en aquest darrer cas es va apartar del govern municipal uns mesos.