19
de juliol
de
2021, 10:42
Actualitzat:
14:16h
Aquest dilluns ha mort l'històric cardiòleg manresà Josep Corrons Espinal a l'edat de 93 anys. El doctor Corrons va destacar en la vida professional, assistencial, social i fins i tot política de la ciutat. Professionalment, a banda de cardiòleg, va exercir de metge d'urgències a Manresa durant la dècada dels 50 del segle passat. També va ser metge forense de categoria especial a Barcelona, del 1955 fins a la seva jubilació el 1993.
Al llarg de la seva carrera, va impulsar diferents iniciatives assistencials a Manresa, com la fundació Ampans i juntament amb el Dr. Josep Badal Puig, la Unitat Coronària (1974-1996), un centre especialitzat en l'atenció de malalties del cor, que va arribar a ser tot un referent en aquest àmbit, atès que va ser el primer que hi va haver a Catalunya fora de Barcelona. Abans d'això, havia creat un despatx d'especialitat coronària a Manresa que va arribar a tenir set metges en plantilla. També va ser membre de la junta fundadora de l'Escola d'Infermeria Farreras Valentí de Manresa.
Membre del Gremi Sant Lluc, el 1966 va fundar, juntament amb el pintor Estanislau Vilajosana, el ginecòleg Ramon Llatjós i el metge Josep Saló, la Llibreria Símbol, dedicada a la venda i difusió de llibres en català.
Va ser militant de Convergència i Unió i va formar part de les llistes pel Congrés dels Diputats en les eleccions de 1986.
La seva vetlla es farà aquest dimarts a la Funerària Fontanova d'Altima, al carrer del Bruc, 11-13, de Manresa i el funeral en la seva memòria serà dimecres a les 11 del matí a la basílica Santa Maria de la Seu de Manresa.
La Unitat Coronària
El febrer de 1972, la Junta de Govern de Caixa Manresa va aprovar dins del seu programa d'obra social crear un Centre de Reanimació Cardíaca destinat al tractament dels infarts de miocardi i altres patologies derivades del cor. El Dr. Corrons, conjuntament amb el Dr. Josep Badal Puig, que aleshores era membre del consell de Caixa Manresa, va aconseguir el finançament per tirar endavant aquesta obra.
Les obres van començar el mateix any en un solar situar al costat de la Clínica Sant Josep del carrer de Caputxins de Manresa. Diferents problemes van retardar les obres –que foren executades per l'empresa manresana Cots i Claret- i el centre no va ser operatiu fins a finals de 1974. moment en què es va fer la inauguració oficial. El cost total de l'equipament va pujar a 51,4 milions de pessetes.
El maig de 2018, el Dr. Josep Corrons va ser homenatjat per antics treballadors de la Unitat Coronària.
El seu avi va morir en un dels bombardeigs a Manresa el 1938
Josep Corrons i Espinal (Manresa, 19 de març de 1928) va començar a estudiar a les germanes de la Casa de la Caritat i després als germans de les Escoles Cristianes, on va estar fins que va esclatar la guerra civil. El seu avi va morir en un dels bombardeigs que va patir la ciutat de Manresa el 1938, fet que el va impactar molt. Acabada la guerra va prosseguir els seus estudis a l'Institut Lluís de Peguera. Al 1945 va començar la carrera de Medicina a València. Va estudiar-hi tres anys. Després va tornar a la Universitat de Barcelona on va fer les especialitats mèdiques amb catedràtics com Agustí Pedro Pons i Pere Farreras i Valentí. Va treballar al dispensari de Pedro Pons i va acabar la carrera l'any 1951.
El 1952 va ingressar a l'Escola de Cardiologia de la Universitat de Barcelona, on anys més tard exerciria de professor. A mitjans de la dècada del 50 va començar a exercir de cardiòleg a Manresa, al mateix temps que treballava com a metge d'urgències. També va ser metge forense de categoria especial a Barcelona, del 1955 fins a la seva jubilació el 1993.
Al llarg de la seva carrera, va impulsar diferents iniciatives assistencials a Manresa, com la fundació Ampans i juntament amb el Dr. Josep Badal Puig, la Unitat Coronària (1974-1996), un centre especialitzat en l'atenció de malalties del cor, que va arribar a ser tot un referent en aquest àmbit, atès que va ser el primer que hi va haver a Catalunya fora de Barcelona. Abans d'això, havia creat un despatx d'especialitat coronària a Manresa que va arribar a tenir set metges en plantilla. També va ser membre de la junta fundadora de l'Escola d'Infermeria Farreras Valentí de Manresa.
Membre del Gremi Sant Lluc, el 1966 va fundar, juntament amb el pintor Estanislau Vilajosana, el ginecòleg Ramon Llatjós i el metge Josep Saló, la Llibreria Símbol, dedicada a la venda i difusió de llibres en català.
Va ser militant de Convergència i Unió i va formar part de les llistes pel Congrés dels Diputats en les eleccions de 1986.
La seva vetlla es farà aquest dimarts a la Funerària Fontanova d'Altima, al carrer del Bruc, 11-13, de Manresa i el funeral en la seva memòria serà dimecres a les 11 del matí a la basílica Santa Maria de la Seu de Manresa.
La Unitat Coronària
El febrer de 1972, la Junta de Govern de Caixa Manresa va aprovar dins del seu programa d'obra social crear un Centre de Reanimació Cardíaca destinat al tractament dels infarts de miocardi i altres patologies derivades del cor. El Dr. Corrons, conjuntament amb el Dr. Josep Badal Puig, que aleshores era membre del consell de Caixa Manresa, va aconseguir el finançament per tirar endavant aquesta obra.
Les obres van començar el mateix any en un solar situar al costat de la Clínica Sant Josep del carrer de Caputxins de Manresa. Diferents problemes van retardar les obres –que foren executades per l'empresa manresana Cots i Claret- i el centre no va ser operatiu fins a finals de 1974. moment en què es va fer la inauguració oficial. El cost total de l'equipament va pujar a 51,4 milions de pessetes.
El maig de 2018, el Dr. Josep Corrons va ser homenatjat per antics treballadors de la Unitat Coronària.
El seu avi va morir en un dels bombardeigs a Manresa el 1938
Josep Corrons i Espinal (Manresa, 19 de març de 1928) va començar a estudiar a les germanes de la Casa de la Caritat i després als germans de les Escoles Cristianes, on va estar fins que va esclatar la guerra civil. El seu avi va morir en un dels bombardeigs que va patir la ciutat de Manresa el 1938, fet que el va impactar molt. Acabada la guerra va prosseguir els seus estudis a l'Institut Lluís de Peguera. Al 1945 va començar la carrera de Medicina a València. Va estudiar-hi tres anys. Després va tornar a la Universitat de Barcelona on va fer les especialitats mèdiques amb catedràtics com Agustí Pedro Pons i Pere Farreras i Valentí. Va treballar al dispensari de Pedro Pons i va acabar la carrera l'any 1951.
El 1952 va ingressar a l'Escola de Cardiologia de la Universitat de Barcelona, on anys més tard exerciria de professor. A mitjans de la dècada del 50 va començar a exercir de cardiòleg a Manresa, al mateix temps que treballava com a metge d'urgències. També va ser metge forense de categoria especial a Barcelona, del 1955 fins a la seva jubilació el 1993.