Respecte i fe acomiaden el doctor Josep Corrons a la Seu

Mossèn Estanislau Corrons presideix un funeral que compta amb la Capella de Música de la Seu i Glòria Ballús a l'orgue

Mn. Corrons presidint el funeral del dr. Josep Corrons
Mn. Corrons presidint el funeral del dr. Josep Corrons | Pere Fontanals
21 de juliol de 2021, 12:45
Actualitzat: 12:59h
El funeral per al comiat del doctor Josep Corrons Espinal, traspassat dilluns passat a l'edat de 93 anys, ha omplert la basílica de la Seu del respecte de familiars, amics i persones que havien compartit amb ell complicitats professionals o socials en moltes de les iniciatives que va impulsar en vida, sobretot la Unitat Coronària i Ampans.

També de fe, "el principal valor que va empènyer la vida d'en Josep i que el va acompanyar en cadascun de les seves iniciatives", com ha explicat mossèn Estanislau Corrons, rector de l'església de Crist Rei i cosí-germà del traspassat, que ha presidit l'ofici per al seu comiat.

En una cerimònia molt sòbria, orientada a la litúrgia tradicional, la Capella de Música de la Seu ha donat veu als textos religiosos, mentre que a l'orgue, Glòria Ballús hi posava el so instrumental.

Ampans i Unitat Coronària
Josep Corrons Espinal va destacar en la vida professional, assistencial, social i fins i tot política de Manresa. Professionalment, a banda de cardiòleg, va exercir de metge d'urgències a Manresa durant la dècada dels 50 del segle passat. També va ser metge forense de categoria especial a Barcelona, del 1955 fins a la seva jubilació el 1993.

Al llarg de la seva carrera, va impulsar diferents iniciatives assistencials a Manresa, com la Fundació Ampans i juntament amb el Dr. Josep Badal Puig, la Unitat Coronària (1974-1996), un centre especialitzat en l'atenció de malalties del cor, que va arribar a ser tot un referent en aquest àmbit, atès que va ser el primer que hi va haver a Catalunya fora de Barcelona. Abans d'això, havia creat un despatx d'especialitat coronària a Manresa que va arribar a tenir set metges en plantilla. També va ser membre de la junta fundadora de l'Escola d'Infermeria Farreras Valentí de Manresa.

Membre del Gremi Sant Lluc, el 1966 va fundar, juntament amb el pintor Estanislau Vilajosana, el ginecòleg Ramon Llatjós i el metge Josep Saló, la Llibreria Símbol, dedicada a la venda i difusió de llibres en català.

Va ser militant de Convergència i Unió i va formar part de les llistes per al Congrés dels Diputats en les eleccions de 1986.