12
d'octubre
de
2020, 21:36
Actualitzat:
13
d'octubre,
20:25h
Trucada al CAP de referència, però no hi ha resposta. Ningú agafa el telèfon. Intent rere intent durant hores, finalment, algú respon. La visita concertada, però, serà a distància i no presencial perquè no es considera una urgència. Per què costa tant que algú despengi el telèfon? Per què és tan difícil ser visitat? Què està passant a l'atenció primària? Què significa exactament que els centres estan "col·lapsats"? A les portes de la vaga de metges de primària convocada que arrenca demà i s'allargarà fins divendres, NacióDigital desgrana en quina situació estan els CAP, que exerceixen de primera trinxera a l'hora de fer front a la pandèmia.
Dèficit de personal i de recursos arrossegat durant tota una dècada de retallades, sumat a un context d'augment de pacients per la gestió de la crisi del coronavirus, ha acabat sent un còctel que ha deixat en evidència les febleses del sistema. Fins a tal punt que els professionals adverteixen que s'està posant en risc com s'afrontarà la segona onada de la pandèmia si les inversions no arriben ja. "L'atenció primària té sensació d'abandonament", advertia el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, dijous durant la presentació d'un estudi que certifica que pràcticament la meitat -un 48%- dels professionals de l'atenció primària se senten més esgotats i menys preparats físicament i emocional per fer front a un rebrot massiu.
A Catalunya hi ha 5.900 metges d'atenció primària que a partir d'aquests dimarts estan cridats a la vaga. A banda, la plantilla de personal sanitari inclou el sector d'infermeria i el personal administratiu. "Les plantilles s'han retallat i mai estan al 100%", alerta Cinta Villó, delegada de la UGT a Terres de l'Ebre i infermera del CAP de Sant Carles de la Ràpita. Si aquest era el retrat previ a la pandèmia, ara la situació s'ha agreujat, ja que asseguren que hi ha moltes baixes que no es cobreixen.
Especialment difícil és substituir metges. "No hi ha borsa de substitució de metges a qui contactar. Falta un volum molt gran de professionals", explica Mireia Tremoleda, metge de família i comunitària del CAP de Sant Celoni (Vallès Oriental). Això implica que, si un facultatiu està de baixa, difícilment se'l substitueix, motiu pel qual la resta acaba assumint un volum addicional de pacients que se suma a unes ràtios sobrecarregades.
Si cada unitat bàsica d'atenció hauria d'aplegar 1.400 ciutadans, la realitat és que cada metge supera en 300 i 400 pacients aquesta ràtio. En el cas concret de Sant Celoni, detalla Tremoleda, hi ha una desena de metges -més dues baixes- per a una població de 17.000 habitants. Pel que fa a infermeria i personal de gestió, des de la UGT ja fa temps que es reclama també que es facin estudis de treball de la càrrega que assumeixen els professionals i que s'adaptin les plantilles.
Molts dels centres lamenten que, tenint present aquesta situació estructural, no s'hagin reforçat suficientment les plantilles tampoc en aquesta situació d'emergència per la pandèmia i tenint present que han augmentat la xifra de baixes de professionals per contagis. A més, l'obligatorietat de fer vacances a l'estiu per disposar de tota la plantilla als CAP a la tardor va provocar que els mesos de juliol i agost fossin complicats als ambulatoris.
Ara, amb tots els treballadors disponibles, els centres intenten tornar a la normalitat, però molts continuen acusant greus dèficits. Al CAP Passeig de Sant Joan de Barcelona, el seu director Yoseba Cánovas assegura que estan fent front de manera correcta a la pressió assistencial. Al CAP Raval Nord, en canvi, la directora Anna Romagosa insisteix en la falta de professionals. "Ens agradaria oferir un millor servei però no som prou", diu.
La principal dificultat, insisteix Romagosa, és trobar metges. "Això fa que infermeria hagi d'assumir més responsabilitats i, al final, acabem tots sobrecarregats", lamenta. Des de Metges de Catalunya, el responsable d'Atenció Primària del Sindicat, Javier O'Farrill, avisa que la fuga de facultatius no s'atura. "Hi ha 900 residents que s'han format als CAP els darrers sis anys i no s'han quedat", detalla.
El motiu, segons el sindicat, són les millors condicions laborals en altres comunitats autònomes i la poca inversió en sanitat a Catalunya, a la cua de l'Estat conjuntament amb Madrid. O'Farrill, a més, alerta que la fuga de metges pot anar a més si no es prenen mesures. "S'han fet contractacions molt precàries i hi ha hagut molta fuga de professionals fora", afegeix Villó fent extensiva la situació a infermeria i personal administratiu. "Hem de tenir en compte l’esgotament mental que provoca no poder fer tota la feina", explica. "L’estiu va ser una bogeria, ara estem cansats i això ens passarà factura", avisa Romagosa
Per què no agafen el telèfon?
Les indicacions a la població arran de la pandèmia han estat clares: abans de desplaçar-se al centre d'atenció primària cal trucar i esperar que els professionals valorin si cal o no anar-hi. La realitat és, però, que aquest protocol ha topat amb una capacitat de la xarxa telefònica limitada. Truca tothom qui té símptomes compatibles amb Covid, però també la resta de pacients crònics o amb patologies d'altre tipus. Diversos CAP asseguren que les línies dels ambulatoris no tenen prou capacitat per atendre totes les trucades. "A Blanes tenim set sortides per atendre-les i són insuficients", diu O’Farrill, que és metges de família a aquest municipi de La Selva.
Al Raval Nord només tenen tres línies i Romagosa lamenta la frustració que això suposa a treballadors i pacients: "No és que ningú agafi el telèfon, és que no donem a l'abast". En el cas de Sant Celoni, tenen tres línies d'entada per rebre trucades i cinc de sortida per fer-ne. Això vol dir que, en el moment que truquen més de tres persones, el telèfon comunica. Malgrat que els van instal·lar d'urgència tres línies més, a la pràctica metges i infermeres estan utilitzant els seus propis mòbils per trucar als pacients que contacten a distància, ja sigui per telèfon i a través de la web. A banda, han d'atendre presencialment els casos més urgents i fer front a l'allau de persones que s'han de fer la prova PCR.
El personal d'administració que atén inicialment les trucades també "treu fum", explica Cinta Villó. Aquest col·lectiu, que és la primera veu o el primer rostre que atén al ciutadà després d'insistir en ser visitat, està carregant bona part de l'enuig dels pacients, que també es trasllada al personal sanitari. "Aquesta setmana la infermera de guàrdia va marxar plorant", relata la infermera de Sant Carles de la Ràpita. La mateixa situació van viure al CAP de Sant Celoni aquesta mateixa setmana, on una administrativa va ser escridassada per una pacient.
Des del col·lectiu Rebel·lió Primària, Raquel Gayarre, valora que si bé al principi de la pandèmia "tothom podia entendre" la situació de saturació, ara això ha canviat. "Una cosa és no ser atès durant dos mesos i l'altra tenir temps per fer canvis i no dur-los a terme", critica. Gayarre, que és metge de família al CAP Maragall de Barcelona, planteja que el primer pas per solucionar el problema és una campanya informativa a la població sobre com accedir a l'atenció primària. "Va ser un error derivar a tothom al 061 a l'inici de l'epidèmia", diu.
Una organització que flaqueja davant l'allau de pacients
Si els quatre pilars de l'atenció primària són la longitudinalitat, la integralitat, l'accessibilitat i la coordinació assistencial, i ja estaven en risc per les retallades, aquests s'han vist estroncats amb l'esclat de la pandèmia, explica la doctora Mireia Tremoleda. "La imatge que percep la gent quan ve és que el CAP està buit, que sembla que no estigui passant res i que no estem treballant", explica. Abans de la crisi sanitària ja estava en dubte el model i ara aquest debat s'accelera.
Com que els CAP s'han convertit en un punt de possible focus de contagi, amb la pandèmia es va activar el sistema de visites telefòniques, un fet que modifica les rutines de treball dels professionals. Per una banda, hi ha l'agenda de pacients que s'han d'atendre a distància; per l'altra, la dels urgents que van presencialment al centre i, a més, l'atenció a les persones que poden tenir símptomes compatibles amb Covid-19 i a les quals se'ls ha de fer la prova PCR. De fet, el volum de demanda d'assistència creix perquè símptomes que abans s'associaven a un refredat comú ara, amb el coronavirus, es transformen en trucades als CAP. La situació s'agreuja amb la campanya de vacunació escolar i, aviat també, la campanya de vacunació de la grip.
El resultat és que bona part de l'assistència se centra en la gestió de la pandèmia en detriment de les revisions cròniques. "Per valorar tos, mocs i febres he deixat de fer revisions i activitat preventives pràcticament. Ara punxo i prou", relata una de les infermeres consultades. Ara, explica Tremoleda, amb els recursos que tenen estan intentant recuperar part de l'atenció presencial -a Sant Celoni, per exemple, un dia a la setmana.
Diverses veus de l’atenció primària demanen que la vaga convocada aquesta setmana no se centri només en reclamar millores sinó en exigir un canvi de model sanitari. "Els CAP actualment són equipaments de mínims que no responen a la realitat. Hi ha un excés de burocràcia i de derivacions", es queixa Cánovas. El director del CAP Passeig de Sant Joan planteja que l'atenció primària sigui qui lideri el sistema sanitari. Un plantejament verbalitzat pel secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, al setembre i que el Govern s’ha compromès a reforçar amb la inversió de 300 milions d’euros fins al 2022. Segons Cánovas, un model sanitari amb l’atenció primària com a protagonista hauria resultat més efectiu durant l’epidèmia, amb més facilitat per fer PCR, estudis de contacte, diagnòstics i també per coordinar-se millor amb les residències de gent gran.
Infraestructures obsoletes i insuficients
L'arribada de la pandèmia ha deixat en evidència d'uns CAP que ja estaven sota mínims i ara han quedat obsolets. A Barcelona hi ha diversos exemples d’aquesta situació. L'any 2008, la Generalitat i l’Ajuntament van signar un Pacte de Ciutat que marcava com a prioritari el canvi d’ubicació dels ambulatoris Passeig de Sant Joan, Raval Nord, Gòtic, Drassanes, Les Corts, Sardenya, Bon Pastor i Verneda i La Pau. Cap d’aquests s’ha traslladat encara.
El Raval Nord ha arrencat el compromís per traslladar-se a la Capella de la Misericòrdia però d’altres, com el del Passeig de Sant Joan i el Gòtic, han hagut de posar pedaços per seguir operatius. "La mancança d'espai per separar els pacients Covid de la resta és evident. Ara disposem d’una carpa que ens ha permès guanyar dues consultes", explica Cánovas. Al Gòtic, mentrestant, han vist com la solució desitjada s'allunya. L’edifici de Correus, una de les possibilitats d’ubicació del nou CAP, es dedicarà finalment a un "hub" d’economia digital.
Més enllà de la capital, centres com el de Sant Celoni fa més d'una dècada que esperen la construcció d'un nou edifici. També en el cas de Sant Carles de la Ràpita el centre "ja s'havia quedat petit" abans de la pandèmia. La crisi sanitària ha deixat al descobert el dèficit d'inversió en infraestructures acumulat. "La seguretat no es compleix perquè se'ns barregen els pacients", alerten diferents professionals. No hi ha prou consultes per atenció i les sales de reunions s'han hagut de reconvertir en espais per emmagatzemar el material per fer front a la pandèmia i per fer proves PCR.
El mateix servei de neteja que abans de la pandèmia
Si bé durant els pics de la pandèmia es van reforçar els serveis de neteja dels centres hospitalaris, alguns CAP assenyalen que en aquests moments compten amb el mateix servei de neteja que abans de la pandèmia. Això es tradueix en què són metges i infermeres els que, un cop atenen pacients sospitosos de Covid, han de fregar o netejar amb tovalloletes desinfectants la cadira. El protocol estableix que els espais s'han de netejar dos cops al dia, generalment al migdia i al vespre, que és quan es produeixen els canvis de torns. A la pràctica, alguns centres apunten que "durant cinc o sis hores" no hi ha personal de neteja i que la sala d'espera es neteja un cop al dia.
On van els pacients que no es poden atendre?
"A pediatria hem deixat d'atendre molts nens. Físicament, no els podem rebre a tots i hem de cribrar. Hem deixat de fer revisions perquè hem de valorar patologia aguda", explica una infermera de pediatria. Aleshores, s'estan atenent aquests infants? "Ja sabem que si la sanitat pública no funciona, és la sanitat privada la que millora", apunta Villó des de la UGT.
L'Associació Catalana d'Entitats de la Salut, patronal que aplega bona part de la sanitat privada, assegura que no disposa de dades de l'activitat ambulatòria a centres privats, amb la qual cosa no es pot mesurar a hores d'ara si la situació dels CAP s'ha traduït en un major de volum de pacients fora del circuit públic. Des del CAP Maragall, Raquel Gayarre, assegura tenir constància de pacients que han recorregut a la privada. "Quan ells mateixos t'ho diuen, fa mal", lamenta.
"Ens diuen que som la portada d'entrada a la sanitat però, a l'hora de la veritat, estem sempre infradotats de personal i de recursos", lamenta Tremoleda, que relata com de difícil és l'impacte emocional que, com a professional, implica atendre "com es pot" pacients amb malalties greus que se sent "abandonada".
Dèficit de personal i de recursos arrossegat durant tota una dècada de retallades, sumat a un context d'augment de pacients per la gestió de la crisi del coronavirus, ha acabat sent un còctel que ha deixat en evidència les febleses del sistema. Fins a tal punt que els professionals adverteixen que s'està posant en risc com s'afrontarà la segona onada de la pandèmia si les inversions no arriben ja. "L'atenció primària té sensació d'abandonament", advertia el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, dijous durant la presentació d'un estudi que certifica que pràcticament la meitat -un 48%- dels professionals de l'atenció primària se senten més esgotats i menys preparats físicament i emocional per fer front a un rebrot massiu.
A Catalunya hi ha 5.900 metges d'atenció primària que a partir d'aquests dimarts estan cridats a la vaga. A banda, la plantilla de personal sanitari inclou el sector d'infermeria i el personal administratiu. "Les plantilles s'han retallat i mai estan al 100%", alerta Cinta Villó, delegada de la UGT a Terres de l'Ebre i infermera del CAP de Sant Carles de la Ràpita. Si aquest era el retrat previ a la pandèmia, ara la situació s'ha agreujat, ja que asseguren que hi ha moltes baixes que no es cobreixen.
Especialment difícil és substituir metges. "No hi ha borsa de substitució de metges a qui contactar. Falta un volum molt gran de professionals", explica Mireia Tremoleda, metge de família i comunitària del CAP de Sant Celoni (Vallès Oriental). Això implica que, si un facultatiu està de baixa, difícilment se'l substitueix, motiu pel qual la resta acaba assumint un volum addicional de pacients que se suma a unes ràtios sobrecarregades.
Si cada unitat bàsica d'atenció hauria d'aplegar 1.400 ciutadans, la realitat és que cada metge supera en 300 i 400 pacients aquesta ràtio. En el cas concret de Sant Celoni, detalla Tremoleda, hi ha una desena de metges -més dues baixes- per a una població de 17.000 habitants. Pel que fa a infermeria i personal de gestió, des de la UGT ja fa temps que es reclama també que es facin estudis de treball de la càrrega que assumeixen els professionals i que s'adaptin les plantilles.
"No hi ha borsa de substitució de metges a qui contactar. Falta un volum molt gran de professionals", metge de família del CAP de Sant Celoni
Molts dels centres lamenten que, tenint present aquesta situació estructural, no s'hagin reforçat suficientment les plantilles tampoc en aquesta situació d'emergència per la pandèmia i tenint present que han augmentat la xifra de baixes de professionals per contagis. A més, l'obligatorietat de fer vacances a l'estiu per disposar de tota la plantilla als CAP a la tardor va provocar que els mesos de juliol i agost fossin complicats als ambulatoris.
Ara, amb tots els treballadors disponibles, els centres intenten tornar a la normalitat, però molts continuen acusant greus dèficits. Al CAP Passeig de Sant Joan de Barcelona, el seu director Yoseba Cánovas assegura que estan fent front de manera correcta a la pressió assistencial. Al CAP Raval Nord, en canvi, la directora Anna Romagosa insisteix en la falta de professionals. "Ens agradaria oferir un millor servei però no som prou", diu.
La principal dificultat, insisteix Romagosa, és trobar metges. "Això fa que infermeria hagi d'assumir més responsabilitats i, al final, acabem tots sobrecarregats", lamenta. Des de Metges de Catalunya, el responsable d'Atenció Primària del Sindicat, Javier O'Farrill, avisa que la fuga de facultatius no s'atura. "Hi ha 900 residents que s'han format als CAP els darrers sis anys i no s'han quedat", detalla.
El motiu, segons el sindicat, són les millors condicions laborals en altres comunitats autònomes i la poca inversió en sanitat a Catalunya, a la cua de l'Estat conjuntament amb Madrid. O'Farrill, a més, alerta que la fuga de metges pot anar a més si no es prenen mesures. "S'han fet contractacions molt precàries i hi ha hagut molta fuga de professionals fora", afegeix Villó fent extensiva la situació a infermeria i personal administratiu. "Hem de tenir en compte l’esgotament mental que provoca no poder fer tota la feina", explica. "L’estiu va ser una bogeria, ara estem cansats i això ens passarà factura", avisa Romagosa
Per què no agafen el telèfon?
Les indicacions a la població arran de la pandèmia han estat clares: abans de desplaçar-se al centre d'atenció primària cal trucar i esperar que els professionals valorin si cal o no anar-hi. La realitat és, però, que aquest protocol ha topat amb una capacitat de la xarxa telefònica limitada. Truca tothom qui té símptomes compatibles amb Covid, però també la resta de pacients crònics o amb patologies d'altre tipus. Diversos CAP asseguren que les línies dels ambulatoris no tenen prou capacitat per atendre totes les trucades. "A Blanes tenim set sortides per atendre-les i són insuficients", diu O’Farrill, que és metges de família a aquest municipi de La Selva.
Al Raval Nord només tenen tres línies i Romagosa lamenta la frustració que això suposa a treballadors i pacients: "No és que ningú agafi el telèfon, és que no donem a l'abast". En el cas de Sant Celoni, tenen tres línies d'entada per rebre trucades i cinc de sortida per fer-ne. Això vol dir que, en el moment que truquen més de tres persones, el telèfon comunica. Malgrat que els van instal·lar d'urgència tres línies més, a la pràctica metges i infermeres estan utilitzant els seus propis mòbils per trucar als pacients que contacten a distància, ja sigui per telèfon i a través de la web. A banda, han d'atendre presencialment els casos més urgents i fer front a l'allau de persones que s'han de fer la prova PCR.
El personal d'administració que atén inicialment les trucades també "treu fum", explica Cinta Villó. Aquest col·lectiu, que és la primera veu o el primer rostre que atén al ciutadà després d'insistir en ser visitat, està carregant bona part de l'enuig dels pacients, que també es trasllada al personal sanitari. "Aquesta setmana la infermera de guàrdia va marxar plorant", relata la infermera de Sant Carles de la Ràpita. La mateixa situació van viure al CAP de Sant Celoni aquesta mateixa setmana, on una administrativa va ser escridassada per una pacient.
Des del col·lectiu Rebel·lió Primària, Raquel Gayarre, valora que si bé al principi de la pandèmia "tothom podia entendre" la situació de saturació, ara això ha canviat. "Una cosa és no ser atès durant dos mesos i l'altra tenir temps per fer canvis i no dur-los a terme", critica. Gayarre, que és metge de família al CAP Maragall de Barcelona, planteja que el primer pas per solucionar el problema és una campanya informativa a la població sobre com accedir a l'atenció primària. "Va ser un error derivar a tothom al 061 a l'inici de l'epidèmia", diu.
Una organització que flaqueja davant l'allau de pacients
Si els quatre pilars de l'atenció primària són la longitudinalitat, la integralitat, l'accessibilitat i la coordinació assistencial, i ja estaven en risc per les retallades, aquests s'han vist estroncats amb l'esclat de la pandèmia, explica la doctora Mireia Tremoleda. "La imatge que percep la gent quan ve és que el CAP està buit, que sembla que no estigui passant res i que no estem treballant", explica. Abans de la crisi sanitària ja estava en dubte el model i ara aquest debat s'accelera.
Com que els CAP s'han convertit en un punt de possible focus de contagi, amb la pandèmia es va activar el sistema de visites telefòniques, un fet que modifica les rutines de treball dels professionals. Per una banda, hi ha l'agenda de pacients que s'han d'atendre a distància; per l'altra, la dels urgents que van presencialment al centre i, a més, l'atenció a les persones que poden tenir símptomes compatibles amb Covid-19 i a les quals se'ls ha de fer la prova PCR. De fet, el volum de demanda d'assistència creix perquè símptomes que abans s'associaven a un refredat comú ara, amb el coronavirus, es transformen en trucades als CAP. La situació s'agreuja amb la campanya de vacunació escolar i, aviat també, la campanya de vacunació de la grip.
"Els CAP actualment són equipaments de mínims que no responen a la realitat. Hi ha un excés de burocràcia i de derivacions", alerta Yoseba Cánovas, director del CAP Passeig de Sant Joan
El resultat és que bona part de l'assistència se centra en la gestió de la pandèmia en detriment de les revisions cròniques. "Per valorar tos, mocs i febres he deixat de fer revisions i activitat preventives pràcticament. Ara punxo i prou", relata una de les infermeres consultades. Ara, explica Tremoleda, amb els recursos que tenen estan intentant recuperar part de l'atenció presencial -a Sant Celoni, per exemple, un dia a la setmana.
Diverses veus de l’atenció primària demanen que la vaga convocada aquesta setmana no se centri només en reclamar millores sinó en exigir un canvi de model sanitari. "Els CAP actualment són equipaments de mínims que no responen a la realitat. Hi ha un excés de burocràcia i de derivacions", es queixa Cánovas. El director del CAP Passeig de Sant Joan planteja que l'atenció primària sigui qui lideri el sistema sanitari. Un plantejament verbalitzat pel secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, al setembre i que el Govern s’ha compromès a reforçar amb la inversió de 300 milions d’euros fins al 2022. Segons Cánovas, un model sanitari amb l’atenció primària com a protagonista hauria resultat més efectiu durant l’epidèmia, amb més facilitat per fer PCR, estudis de contacte, diagnòstics i també per coordinar-se millor amb les residències de gent gran.
Infraestructures obsoletes i insuficients
L'arribada de la pandèmia ha deixat en evidència d'uns CAP que ja estaven sota mínims i ara han quedat obsolets. A Barcelona hi ha diversos exemples d’aquesta situació. L'any 2008, la Generalitat i l’Ajuntament van signar un Pacte de Ciutat que marcava com a prioritari el canvi d’ubicació dels ambulatoris Passeig de Sant Joan, Raval Nord, Gòtic, Drassanes, Les Corts, Sardenya, Bon Pastor i Verneda i La Pau. Cap d’aquests s’ha traslladat encara.
El Raval Nord ha arrencat el compromís per traslladar-se a la Capella de la Misericòrdia però d’altres, com el del Passeig de Sant Joan i el Gòtic, han hagut de posar pedaços per seguir operatius. "La mancança d'espai per separar els pacients Covid de la resta és evident. Ara disposem d’una carpa que ens ha permès guanyar dues consultes", explica Cánovas. Al Gòtic, mentrestant, han vist com la solució desitjada s'allunya. L’edifici de Correus, una de les possibilitats d’ubicació del nou CAP, es dedicarà finalment a un "hub" d’economia digital.
Més enllà de la capital, centres com el de Sant Celoni fa més d'una dècada que esperen la construcció d'un nou edifici. També en el cas de Sant Carles de la Ràpita el centre "ja s'havia quedat petit" abans de la pandèmia. La crisi sanitària ha deixat al descobert el dèficit d'inversió en infraestructures acumulat. "La seguretat no es compleix perquè se'ns barregen els pacients", alerten diferents professionals. No hi ha prou consultes per atenció i les sales de reunions s'han hagut de reconvertir en espais per emmagatzemar el material per fer front a la pandèmia i per fer proves PCR.
El mateix servei de neteja que abans de la pandèmia
Si bé durant els pics de la pandèmia es van reforçar els serveis de neteja dels centres hospitalaris, alguns CAP assenyalen que en aquests moments compten amb el mateix servei de neteja que abans de la pandèmia. Això es tradueix en què són metges i infermeres els que, un cop atenen pacients sospitosos de Covid, han de fregar o netejar amb tovalloletes desinfectants la cadira. El protocol estableix que els espais s'han de netejar dos cops al dia, generalment al migdia i al vespre, que és quan es produeixen els canvis de torns. A la pràctica, alguns centres apunten que "durant cinc o sis hores" no hi ha personal de neteja i que la sala d'espera es neteja un cop al dia.
On van els pacients que no es poden atendre?
"A pediatria hem deixat d'atendre molts nens. Físicament, no els podem rebre a tots i hem de cribrar. Hem deixat de fer revisions perquè hem de valorar patologia aguda", explica una infermera de pediatria. Aleshores, s'estan atenent aquests infants? "Ja sabem que si la sanitat pública no funciona, és la sanitat privada la que millora", apunta Villó des de la UGT.
L'Associació Catalana d'Entitats de la Salut, patronal que aplega bona part de la sanitat privada, assegura que no disposa de dades de l'activitat ambulatòria a centres privats, amb la qual cosa no es pot mesurar a hores d'ara si la situació dels CAP s'ha traduït en un major de volum de pacients fora del circuit públic. Des del CAP Maragall, Raquel Gayarre, assegura tenir constància de pacients que han recorregut a la privada. "Quan ells mateixos t'ho diuen, fa mal", lamenta.
"Ens diuen que som la portada d'entrada a la sanitat però, a l'hora de la veritat, estem sempre infradotats de personal i de recursos", lamenta Tremoleda, que relata com de difícil és l'impacte emocional que, com a professional, implica atendre "com es pot" pacients amb malalties greus que se sent "abandonada".