La Rt estarà més d'un mes distorsionada: així impacten els festius en el càlcul d'un indicador clau

La fórmula per obtenir la velocitat de propagació és molt sensible i un pont com el d'aquesta setmana donarà lloc a una reducció inicial i un repunt posterior ficticis que dificultaran l'anàlisi de la pandèmia

Un professional sanitari fent un test d'antigen en un dels cribratges massius que fa Salut.
Un professional sanitari fent un test d'antigen en un dels cribratges massius que fa Salut. | ACN
10 de desembre de 2020, 21:00
Actualitzat: 11 de desembre, 17:05h
La velocitat de contagi (Rt) baixarà amb les dades d'aquest divendres i això pot fer somriure molta gent que aspira a que aquest indicador clau caigui per sota de 0,9 per avançar a la fase 2 de la desescalada. Ara bé, aquesta reducció no serà real, sinó una distorsió en el seu càlcul causada per l'impacte del pont de dilluns i dimarts, tal com ha ocorregut amb tots els festius dels darrers mesos, i que els dies posteriors també tornarà a pujar de cop de forma igualment irreal. Per què ocorre i com podrem saber com evoluciona la pandèmia, si no podem confiar en la Rt?



"Igual que l'11 de setembre i el 12 d'octubre, a curt termini tindrà lloc una baixada de la Rt i, al cap d'una setmana, es produirà una pujada i cap de les dues variacions serà real", explica Martí Català, investigador de Biocom-SC i del Centre Medicina Comparativa i Bioimatge de Catalunya (CMCiB). Efectivament, això va passar en aquestes dues dates i també per la Mercè -festiu a Barcelona i a diverses ciutats i municipis catalans més-, tal com es pot observar al mapa superior.

Com s'hi constata, la Rt va caure lleugerament els dies posteriors, després va augmentar bruscament i, al cap de dues setmanes, va tornar a caure -o, en el cas del pont de la Mercè, previ a la segona onada, va moderar el creixement-. En l'increment posterior hi juga el fet que les majors interaccions socials durant el festiu incrementen uns contagis que no afloren fins al cap d'uns dies, però, igual que el descens inicial, les dades reflecteixen un augment més exagerat del que realment va tenir lloc.

Tot això respon als càlculs matemàtics que hi ha darrere de la dada de la Rt, els quals intenten posar una xifra a la velocitat de contagis, és a dir, la quantitat de persones que, de mitjana, infecta cada persona contagiada. Per això, si el resultat és inferior a 1, es considera que la pandèmia remet, ja que 100 contagiats infecten a menys de 100 persones i, per això, el nombre de contagis cau. Per contra, si és superior a 1, el coronavirus s'expandeix.

No hi ha, però, una sola manera de calcular la Rt. La més acceptada socialment és l'adoptada pel Departament de Salut, entre altres motius, perquè és més fàcilment accessible des del portal de dades sobre Covid. Per obtenir-la, primer cal sumar el nombre de contagis detectats el dia de referència, els del dia anterior i els de dos dies abans i dividir-ho per la suma dels contagis de cinc, sis i set dies abans. Llavors, cal fer el mateix agafant com a dies de referència els sis dies previs i, finalment, calcular la mitjana dels set resultats obtinguts.

El problema rau en que els caps de setmana i festius es detecten menys contagis i els dilluns, alguns més. Això provoca petites oscil·lacions a la Rt que es noten poc perquè, en tenir en compte les dades dels últims set dies, les variacions diàries s'emmascaren en fer l'anàlisi amb òptica setmanal. Ara bé, la fluctuació creix molt quan apareix algun festiu més a l'habitual, fora del dissabte o diumenge, ja que es computa com un laborable amb molt pocs contagis comparativament que primer fa caure la Rt i després la fa créixer, ja que sembla que els dies posterior s'incrementin els positius respecte aquell dia.

Aquest divendres s'oferiran les dades relatives a dilluns -sempre es deixen tres dies de marge, per evitar que els retards en les notificacions influeixin massa- i, per això, Martí Català certifica que, un cop més, "a curt termini la Rt baixarà i la setmana que ve pujarà". Això és especialment problemàtic en un moment en què tothom està pendent d'aquest indicador per analitzar si supera l'1 i cal encendre totes les alarmes o pot caure per sota de 0,9 i així reobrir nous sectors.

Temporada de festius (i problemes de càlcul)

Fins d'aquí dues setmanes no se'n normalitzarà el càlcul, pràcticament quan arriben els festius de Nadal i, després, el Cap d'Any i el dia de Reis, cosa que provocarà que la Rt estigui distorsionada durant molt de temps, més d'un mes. L'investigador, però, explica que hi ha alternatives per avaluar com s'avança, tot i que no tan senzilles. Per començar, hi ha altres maneres de calcular la Rt que també són públiques, per exemple, en els informes diaris sobre el coronavirus de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

Allí s'hi dona la dada d'una Rt considerada "sensible" molt similar a la del portal Covid -tot i que inclou els resultats de les PCR considerades probables, no només les positives- i una altra definida com a "estable", amb una fórmula lleugerament diferent per salvar millor les fluctuacions dels caps de setmana i festius. Aquesta segona Rt se situa aquest dijous en 0,92, augmentant respecte el 0,9 del dia anterior. No ha patit els alts i baixos recents de la Rt sensible, que ha saltat fins a 1 i ha tornat a baixar lleugerament després.

Trampes per millorar la Rt

Estar més atent a aquest càlcul pot ser una opció, tot i que Martí Català també explica que els grups d'investigació i segurament també el Departament de Salut encara fan altres càlculs interns per salvar millor aquestes divergències puntuals i equilibrar la Rt. Una manera, per exemple, és manipular les dades de contagis diaris per salvar artificialment els salts produïts pels diferents dies de la setmana. Si s'agafen de referència els dies de dimarts i divendres i se sap que el dissabte hi ha la meitat de contagis normals, els diumenges un 60% menys i els dilluns un 20% més, es poden inflar o reduir les dades per homogeneïtzar la sèrie, igualment en els festius.

El problema d'això és que es tractarà de càlculs interns, ja que canviar la fórmula pública de cop pot generar desconfiances entre la ciutadania, encara que l'alternativa sigui seguir oferint una Rt que se sap que és irreal durant més d'un mes. Hi ha l'opció de tenir en compte altres indicadors més fiables? "Les UCI, les hospitalitzacions i els morts són els millors indicadors, però arriben tard", explica Martí Català, ja que els casos greus es detecten quasi sempre -no hi ha ingressats o difunts asimptomàtics-, però arriben molts dies després del contagi.

La positivitat, una alternativa

En canvi, "els altres indicadors tenen les seves limitacions", però una bona alternativa, apunta l'investigador, és posar el focus també ara en el percentatge de positivitat dels testos fets. Com més baix sigui, això indica que menys casos s'escapen de ser detectats, i l'Organització Mundial de la Salut recomana que se situï per sota del 5%. Ara es troba en una xifra molt bona, del 3,64%, la més baixa des de principis de juliol, tot i que cal tenir en compte que l'ús dels tests d'antígens presenta un cert marge d'error que, encara que no sigui problemàtic a nivell epidemiològic perquè es tracta de persones que no infecten, sí que provoca que no tota la sèrie sigui homogènia. L'última setmana ja s'han usat a Catalunya 105.576 tests d'antígens, per 121.696 PCR.

De fet, Martí Català assenyala que cal tenir en compte sobretot la positivitat dels tests d'antígens, ja que arriba abans i pateix menys decalatge entre la prova i el resultat i perquè, en fer-se entre la població de simptomàtics que potencialment poden infectar, això pot oferir una millor informació sobre com d'estesa està la pandèmia entre un sector que pot contribuir a estendre la pandèmia. El problema, un cop més, arriba per la manca de dades obertes, ja que el Departament de Salut no ofereix dades diferenciades entre la positivitat dels PCR i els tests d'antígens, sinó només en conjunt.

Arxivat a