07
de febrer
de
2021, 16:45
Actualitzat:
16:45h
Catalunya no té competències plenes en treball, però el nou Govern haurà d'esprémer al màxim les poques de què disposa per atenuar l'efecte de la pandèmia sobre la ciutadania. El 2020 ha tancat amb 137.600 llocs de feina destruïts i una taxa d'atur que frega el 14%.
El col·lapse de les ajudes als autònoms i la confusió generada amb els anuncis que ordenaven fer teletreball han posat sota el focus la Generalitat, que té molts altres reptes pendents per endavant. El descontentament dels treballadors públics, accentuat arran de l'epidèmia, i l'adeu de Nissan en són només dos exemples.
Què s'ha fet en la passada legislatura?
Entre el 2018 i el 2019, el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) ha destinat 632,6 milions d'euros a polítiques d'ocupació, que segons els càlculs del Govern han beneficiat més de 470.000 persones. També ha estat la legislatura de consolidació de la renda garantida de ciutadania (RGC), no exempta de polèmica. D'una banda, la Generalitat defensa que se n'han beneficiat 141.097 persones, el doble de les inicials. La comissió promotora de l'RGC, però, considera que el reglament de la norma aprovat pel Govern vulnera el contingut de la llei avalada el Parlament i restringeix el seu desplegament. La comissió ha portat la seva demanda al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El Govern també ha signat l'Acord Nacional de Bases per a la Reactivació Econòmica amb Protecció Social de Catalunya amb els principals agents socials. L’objectiu és marcar els sectors prioritaris per fer front a la crisi derivada de la Covid-19. També s'ha signat un Pla de xoc per a l'ocupació durant i després de la crisi sanitària de la covid-19 amb 6 línies d’ajut. Es preveu beneficiar directament 1.500 empreses, així com 4.300 treballadors. El Govern també ha destinat gairebé 8 milions d'euros a projectes d'economia social.
La inversió en polítiques actives d'ocupació puja fins als 185,7 milions d'euros i s'han destinat 20 milions d'euros a un ajut d'urgència per a treballadors afectats per la Covid-19 que no hagin cobrat l'atur. També s'han destinat 232 milions d'euros per a la nova convocatòria d’ajuts de 2.000 euros per als treballadors autònoms. Les ajudes als autònoms, però, van estar sota el focus de la polèmica després del col·lapse en el procediment telemàtic per sol·licitar-les. Tot plegat, un motiu de pressió afegida per al conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, que abans ja s'havia salvat in extremis de la reprovació al Parlament. "El debat polític ha deixat molt de banda les polítiques sociolaborals i això ha passat factura en termes socials", valora el catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social, Eduardo Rojo.
Quins reptes té el nou Govern?
El futur Govern haurà d'abordar les reivindicacions persistents dels treballadors del sector públic, que reclamen revertir les retallades. La pandèmia ha agreujat el malestar en alguns sectors, com la sanitat -on els professionals reclamen més personal i millors infraestructures- i l'educació, on els docents demanen més recursos humans i mesures de protecció. El Govern ja va aprovar al juliol autoritzar el pagament del 60% de la paga extraordinària de l'any 2013 dels treballadors de la Generalitat. Queda pendent d'abonar la quantitat corresponen al 2014, que es pagarà entre enguany i el 2022.
El futur Govern també haurà d'afrontar el repte que suposa l'adeu de Nissan de Catalunya. Les plantes de la companyia japonesa aportaven l'1.3% del PIB del país i un 2,6% de l'ocupació industrial. La taula de reindustrialització de Nissan ha acordat fixar el 31 de març com a data de referència perquè les empreses que estiguin interessades a rellevar el gegant automobilístic presentin els seus projectes.
La nova legislatura s'encetarà després que durant el 2020 la Covid-19 hagi destruït 137.600 llocs de feina i la taxa d'atur fregui el 14%. L'impacte de la pandèmia obliga a incrementar la protecció social dels treballadors afectats i el fiasco amb les ajudes als autònoms i la gestió de la Renda Garantida de Ciutadania farà que la tasca del nou executiu estigui sota la lupa. Tot plegat mentre la bretxa salarial s'eixampla. El 2020 els els directius han cobrat 88.450 euros anuals bruts, mentre que els empleats n'han ingressat 24.323, segons dades d'ICSA Grupo i EADA Business School. Mentrestant, el 2019 els homes cobraven 6.350,35 euros anuals més que les dones.
La Generalitat també està obligada a abordar la situació estructuralment precària de sectors com els temporers de la fruita i a garantir el compliment de les restriccions en matèria de Covid-19 per part de les empreses. Una tasca difícil si es té en compte el poc múscul d'Inspecció de Treball, que segons les últimes dades disponibles (2018) només té 87 inspectors i 35 subinspectors a Catalunya.
Rojo defensa que la Generalitat té marge d'actuació ampli "en matèria d'execució de la legislació laboral" i planteja la necessitat d'una "planificació adequada" en les polítiques d'ocupació. El catedràtic de la UAB reclama també més col·laboració amb el món local per dissenyar polítiques adequades per a cada territori Pel que fa als reptes del pròxim executiu, Rojo posa l'accent en un "diàleg social autèntic", amb l'objectiu de mantenir l’ocupació actual i crear-ne de nova, més estable i de qualitat. El catedràtic reclama aprofitar els fons europeus per destinar-los als col·lectius més afectats per la crisi com són els joves, les dones i les persones amb baix nivell de qualificació.
Què podria fer una Catalunya independent?
Una hipotètica Catalunya independent disposaria de competències plenes en matèria d'ocupació. Entre altres qüestions això permetria dissenyar una reforma laboral que modifiqués la normativa aprovada pel PP que fins ara el govern espanyol no ha derogat i que comporta la reducció de la indemnització per acomiadament improcedent i l'ampliació de causes econòmiques que permeten acomiadar.
Una Catalunya independent també tindria capacitat per regular l'obligació de fer teletreball. Des de la segona onada el Govern ha insistit l'Estat per fer obligatori el teletreball. L'executiu fins i tot va escenificar l'obligació de treballar a distància a Catalunya, a través d'un missatge polític que finalment va deixar en evidència la manca de competències per actuar en aquest sentit.
El col·lapse de les ajudes als autònoms i la confusió generada amb els anuncis que ordenaven fer teletreball han posat sota el focus la Generalitat, que té molts altres reptes pendents per endavant. El descontentament dels treballadors públics, accentuat arran de l'epidèmia, i l'adeu de Nissan en són només dos exemples.
Què s'ha fet en la passada legislatura?
Entre el 2018 i el 2019, el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) ha destinat 632,6 milions d'euros a polítiques d'ocupació, que segons els càlculs del Govern han beneficiat més de 470.000 persones. També ha estat la legislatura de consolidació de la renda garantida de ciutadania (RGC), no exempta de polèmica. D'una banda, la Generalitat defensa que se n'han beneficiat 141.097 persones, el doble de les inicials. La comissió promotora de l'RGC, però, considera que el reglament de la norma aprovat pel Govern vulnera el contingut de la llei avalada el Parlament i restringeix el seu desplegament. La comissió ha portat la seva demanda al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El Govern també ha signat l'Acord Nacional de Bases per a la Reactivació Econòmica amb Protecció Social de Catalunya amb els principals agents socials. L’objectiu és marcar els sectors prioritaris per fer front a la crisi derivada de la Covid-19. També s'ha signat un Pla de xoc per a l'ocupació durant i després de la crisi sanitària de la covid-19 amb 6 línies d’ajut. Es preveu beneficiar directament 1.500 empreses, així com 4.300 treballadors. El Govern també ha destinat gairebé 8 milions d'euros a projectes d'economia social.
La inversió en polítiques actives d'ocupació puja fins als 185,7 milions d'euros i s'han destinat 20 milions d'euros a un ajut d'urgència per a treballadors afectats per la Covid-19 que no hagin cobrat l'atur. També s'han destinat 232 milions d'euros per a la nova convocatòria d’ajuts de 2.000 euros per als treballadors autònoms. Les ajudes als autònoms, però, van estar sota el focus de la polèmica després del col·lapse en el procediment telemàtic per sol·licitar-les. Tot plegat, un motiu de pressió afegida per al conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, que abans ja s'havia salvat in extremis de la reprovació al Parlament. "El debat polític ha deixat molt de banda les polítiques sociolaborals i això ha passat factura en termes socials", valora el catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social, Eduardo Rojo.
Quins reptes té el nou Govern?
El futur Govern haurà d'abordar les reivindicacions persistents dels treballadors del sector públic, que reclamen revertir les retallades. La pandèmia ha agreujat el malestar en alguns sectors, com la sanitat -on els professionals reclamen més personal i millors infraestructures- i l'educació, on els docents demanen més recursos humans i mesures de protecció. El Govern ja va aprovar al juliol autoritzar el pagament del 60% de la paga extraordinària de l'any 2013 dels treballadors de la Generalitat. Queda pendent d'abonar la quantitat corresponen al 2014, que es pagarà entre enguany i el 2022.
El futur Govern també haurà d'afrontar el repte que suposa l'adeu de Nissan de Catalunya. Les plantes de la companyia japonesa aportaven l'1.3% del PIB del país i un 2,6% de l'ocupació industrial. La taula de reindustrialització de Nissan ha acordat fixar el 31 de març com a data de referència perquè les empreses que estiguin interessades a rellevar el gegant automobilístic presentin els seus projectes.
La nova legislatura s'encetarà després que durant el 2020 la Covid-19 hagi destruït 137.600 llocs de feina i la taxa d'atur fregui el 14%. L'impacte de la pandèmia obliga a incrementar la protecció social dels treballadors afectats i el fiasco amb les ajudes als autònoms i la gestió de la Renda Garantida de Ciutadania farà que la tasca del nou executiu estigui sota la lupa. Tot plegat mentre la bretxa salarial s'eixampla. El 2020 els els directius han cobrat 88.450 euros anuals bruts, mentre que els empleats n'han ingressat 24.323, segons dades d'ICSA Grupo i EADA Business School. Mentrestant, el 2019 els homes cobraven 6.350,35 euros anuals més que les dones.
La Generalitat també està obligada a abordar la situació estructuralment precària de sectors com els temporers de la fruita i a garantir el compliment de les restriccions en matèria de Covid-19 per part de les empreses. Una tasca difícil si es té en compte el poc múscul d'Inspecció de Treball, que segons les últimes dades disponibles (2018) només té 87 inspectors i 35 subinspectors a Catalunya.
Rojo defensa que la Generalitat té marge d'actuació ampli "en matèria d'execució de la legislació laboral" i planteja la necessitat d'una "planificació adequada" en les polítiques d'ocupació. El catedràtic de la UAB reclama també més col·laboració amb el món local per dissenyar polítiques adequades per a cada territori Pel que fa als reptes del pròxim executiu, Rojo posa l'accent en un "diàleg social autèntic", amb l'objectiu de mantenir l’ocupació actual i crear-ne de nova, més estable i de qualitat. El catedràtic reclama aprofitar els fons europeus per destinar-los als col·lectius més afectats per la crisi com són els joves, les dones i les persones amb baix nivell de qualificació.
Què podria fer una Catalunya independent?
Una hipotètica Catalunya independent disposaria de competències plenes en matèria d'ocupació. Entre altres qüestions això permetria dissenyar una reforma laboral que modifiqués la normativa aprovada pel PP que fins ara el govern espanyol no ha derogat i que comporta la reducció de la indemnització per acomiadament improcedent i l'ampliació de causes econòmiques que permeten acomiadar.
Una Catalunya independent també tindria capacitat per regular l'obligació de fer teletreball. Des de la segona onada el Govern ha insistit l'Estat per fer obligatori el teletreball. L'executiu fins i tot va escenificar l'obligació de treballar a distància a Catalunya, a través d'un missatge polític que finalment va deixar en evidència la manca de competències per actuar en aquest sentit.
Què proposen els partits?
- Ciutadans: El partit taronja es compromet a crear ajuts per complementar el salari dels treballadors en ERTO, de manera que a final de mes rebin, com a mínim, el salari mínim interprofessional.
- Junts: El partit planteja un nou Estatut del Treball a Catalunya en contraposició a l'Estatut dels Treballadors estatal per reduir el pes dels contractes temporals i les subcontractacions, entre altres objectius.
- ERC: La proposta d'àmbit laboral que els republicans destaquen al seu programa és establir el salari català de referència per lluitar contra la precarietat laboral. El salari, no quantificat, s'aplicaria tant en el marc de la concertació social i la negociació col·lectiva, com en les clàusules socials en la contractació pública.
- PSC: Els socialistes proposen promoure una iniciativa catalana per a la reforma de l’Estatut dels Treballadors com a aportació al debat al conjunt de l’Estat.
- Comuns: Els comuns aposten per crear un marc de negociació col·lectiva català, que potenciï els convenis sectorials a l'àmbit del país, per donar cobertura al conjunt de treballadors assalariats.
- CUP: Els cupaires proposen la creació d'un Estatut de les Treballadores dels Països Catalans i, mentrestant, aprofundir en l’Acord Interprofessional de Catalunya. L'objectiu, asseguren, és garantir contractes estables i amb igualtat de drets.
- PP: El PP es compromet a fer tornar empreses que van marxar de Catalunya a causa del procés sobiranista i a facilitar la instal·lació de companyies que hagin marxat del Regne Unit a causa del Brexit.
- PDECat: Els postconvergents plantegen sol·licitar el traspàs a la Generalitat de la gestió integral dels ERTO per causa major. L'objectiu és garantir el seu pagament i l’allargament durant el 2021 amb l’acord dels agents socials i econòmics a Catalunya.
- Ciutadans: El partit taronja es compromet a crear ajuts per complementar el salari dels treballadors en ERTO, de manera que a final de mes rebin, com a mínim, el salari mínim interprofessional.
- Junts: El partit planteja un nou Estatut del Treball a Catalunya en contraposició a l'Estatut dels Treballadors estatal per reduir el pes dels contractes temporals i les subcontractacions, entre altres objectius.
- ERC: La proposta d'àmbit laboral que els republicans destaquen al seu programa és establir el salari català de referència per lluitar contra la precarietat laboral. El salari, no quantificat, s'aplicaria tant en el marc de la concertació social i la negociació col·lectiva, com en les clàusules socials en la contractació pública.
- PSC: Els socialistes proposen promoure una iniciativa catalana per a la reforma de l’Estatut dels Treballadors com a aportació al debat al conjunt de l’Estat.
- Comuns: Els comuns aposten per crear un marc de negociació col·lectiva català, que potenciï els convenis sectorials a l'àmbit del país, per donar cobertura al conjunt de treballadors assalariats.
- CUP: Els cupaires proposen la creació d'un Estatut de les Treballadores dels Països Catalans i, mentrestant, aprofundir en l’Acord Interprofessional de Catalunya. L'objectiu, asseguren, és garantir contractes estables i amb igualtat de drets.
- PP: El PP es compromet a fer tornar empreses que van marxar de Catalunya a causa del procés sobiranista i a facilitar la instal·lació de companyies que hagin marxat del Regne Unit a causa del Brexit.
- PDECat: Els postconvergents plantegen sol·licitar el traspàs a la Generalitat de la gestió integral dels ERTO per causa major. L'objectiu és garantir el seu pagament i l’allargament durant el 2021 amb l’acord dels agents socials i econòmics a Catalunya.