La inflació fa mesos que escanya les famílies d’arreu de l’Estat, que ja no compren igual, ni fan el mateix ús de l’electricitat, ni es mouen tant amb cotxe. La resposta del govern estatal a aquestes realitats ha estat, de moment, estudiar la fixació de preus a productes de la cistella del supermercat, introduir un topall al gas per reduir la factura elèctrica i incentivar el transport públic amb la gratuïtat temporal d’alguns bitllets. I mentre tot això avançava, la principal despesa mensual per a cada vegada més gent, el lloguer, ha quedat fora de cap regulació en cas d’haver de renovar el contracte. Amb uns preus a l’alça -el lloguer ha pujat un 10,3% a Barcelona i un 6,6% durant el segon trimestre de l’any, segons l’Incasòl- el més habitual és que moltes famílies s’hagin trobat pujades importants. Ho expliquen diversos testimonis a NacióDigital.
Davant d’això, els últims dies el debat sobre l’habitatge ha tornat a situar-se al centre del debat polític. El que va començar sent un eco d’una política escocesa i una petició de l’activisme llogater ha acabat convertint-se en una demanda explícita de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Ara, el govern de Pedro Sánchez haurà de decidir si regula els lloguers de manera immediata. I també si posa fre al creixement de les hipoteques. És l’últim examen a la seva política de mesures anticrisi.
De moment, l'executiu espanyol contemporitza. Pressionada per sorpresa en un acte a Barcelona, aquest divendres, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, de qui depèn la cartera d’habitatge, ha fet equilibris per dir que el seu ministeri està "treballant per donar solucions a la qüestió de l’emergència habitacional" mentre que ha emmarcat aquests esforços en "la llei de l'habitatge". Un supòsit, el de l'avenç d’aquesta iniciativa legislativa, que es veu massa llunyà. "No podem esperar", deia aquest dijous Colau, en referència a la tramitació de la llei. Per això entitats i partits pressionen cada vegada de manera més clara per un decret d’implementació ràpida.
La fórmula del decret
L’executiu liderat pel PSOE i amb presència d’Unides Podem ja havia abordat altres problemàtiques vinculades a l’habitatge arran de la guerra d’Ucraïna, si bé sempre havia evitat anar al moll de l’os. Primer va acceptar prorrogar la moratòria que evita una part dels desnonaments i després ho va fer amb el topall del creixement de l’IPC en un 2% pels contractes vigents, totes dues mesures fixades fins a finals d’any. Aquestes mesures van ser agraïdes pels col·lectius socials, però des del primer moment es van valorar com a insuficients. Ara, amb un mercat de l’habitatge disparat i una economia domèstica devastada, la pressió social i política ha obert un nou escenari.
El Sindicat de Llogateres va ser el primer a encetar el curs. Des del moment en què la setmana passada el govern escocès de Nicola Sturgeon va anunciar la congelació de preus de lloguer i la suspensió de desnonaments, no va passar ni un dia perquè el col·lectiu reclamés al govern espanyol que copiés l’estratègia anticrisi i tramités un decret que impedís pujades de preu. Altres entitats hi van donar suport, els dies posteriors. Però el tema va acabar-se de fer gran quan l’alcaldessa de Barcelona va reclamar directament a Sánchez que el Consell de Ministres tramités la congelació dels lloguers “aquest mateix mes”. Si no, va advertir l’alcaldessa, "els desnonaments que s’acumularan seran desenes de milers i esclatarà la crisi social".
Famílies colpejades per les pujades
El cas afecta tota el conjunt del territori espanyol, però és especialment flagrant a Catalunya, defensen els col·lectius pel dret a l’habitatge. L’exemple de la regulació que va durar un any i mig, abans que el Tribunal Constitucional la tombés, ha deixat una comparativa que posa xifres concretes al greuge que afronten els llogaters. "Pagàvem 1.400 euros al mes per una casa de Valldoreix. Quan ens tocava renovar el lloguer, vaig contactar diverses vegades la immobiliària per demanar com entomàvem el nou contracte. No em responien mai. Passaven els mesos. Fins que va arribar el dia que em van trucar. Era l’endemà que el Constitucional anul·lés la llei", explica Marta Fontanals, ara acompanyada del Sindicat de Llogateres de Sant Cugat. La propietat, gran tenidora, li va demanar que fes una oferta de renovació. Quan la van fer, a l’alça, no va ser suficient. Els van ignorar i els van dir que havien de marxar tant sí com no. "L’única solució que hem trobat per la família que tenim és acabar a un nou lloc per on paguem 2.250 euros, ara”, sentencia. La mateixa veïna assegura que la mateixa caiguda de la regulació va impregnar el veïnat. “Els veïns de davant els van dir queels hi renovaven pel doble. També van marxar”, explica.
La situació de Sant Cugat es dona també al barri de Ciutat Meridiana de Barcelona. Fili Bravo, president de l’associació veïnal del barri, assegura que a l’assemblea hi ha molts pocs casos de lloguer, però que fins i tot ells s’han trobat aquesta realitat. "L’altre dia ens deia un veí que li duplicaven el lloguer. Està sent una sagnia", expressa el portaveu. Igual que a Sant Antoni, on segueixen pujant els preus. "Acabem d’entrar a un pis que l’índex que s’utilitzava durant la regulació marcava 1.050 euros. Ara ens cobren 1.280 euros", explica el Jordi. El preu que han d’afrontar cada mes és un 22% superior al que marcaria el mateix habitatge sis mesos enrere. "Això t’obliga a prioritzar què fas en el teu dia a dia. I t’anul·la la possibilitat d’estalviar", afegeix, aquest veí.
Com ell, el 40% de la població barcelonina viu amb un arrendament. “El curiós és que tot i que l’habitatge no té cap relació amb l’energia ni amb els motius que expliquen la inflació, els especuladors estan aprofitant per pujar preus com mai”, protesta la portaveu del Sindicat de Llogateres Carme Arcarazo. Si bé dubten de les dades que ofereixen portals immobiliaris amb interessos de mercat, també apunta que durant la regulació de lloguers rebien consultes al sindicat vinculades a veïns que no podien afrontar els preu del lloguer tenien. “Ara, en canvi, ens tornem a trobar casos de famílies que no poden assumir les pujades que estan rebent”, comenta la representant de la plataforma.
Extensió a les hipoteques
Però no és només una cosa de lloguers. Des del mateix partit Podem es va plantejar aquesta mateixa setmana l’opció del posar un topall a la pujada de les hipoteques de tipus variable en el cas de famílies vulnerables, fixant el màxim d’increment en un 0,1% i protegint-se així de les pujades més pronunciades d’aquest índex de referència hipotecari. De nou, el portaveu del grup, Pablo Echenique, va advertir que rebutjar-ho seria exposar-se a un increment de la morositat i a una eventual crisi financera, com la del 2008. També ERC va plantejar una iniciativa dirigida al mateix col·lectiu, basada en aprofitar un impost a les grans fortunes per crear un fons de rescat per als qui no puguin fer-se càrrec de la hipoteca.
Totes dues propostes van ser rebudes amb fredor, d’entrada, per la ministra d’Hisenda del govern espanyol, María Jesús Montero. En un cas, argumentant que la idea de Podem no s’ajusta al marc jurídic, i en l’altre, expressant desconeixement del fons de la iniciativa.
Des de la PAH, a més, fan un balanç agredolç. Si bé considera "positiu" plantejar mesures que millorin l’accés d’alguns col·lectius a l’habitatge, lamenten que es llencin iniciatives "provisionals". En el cas de la proposta vinculada a les hipoteques, concretament, la PAH barcelonina considera que es deixa fora famílies que d’entrada no són vulnerables, però que ho poden arribar a ser si queden també contemplades dins els topalls contra les pujades dels tipus d’interès.
Així, ara totes les mirades queden fixades en el govern espanyol i molt concretament en els màxims responsables d’aquestes polítiques. Diferents ministeris han mostrat interès per resoldre l’avenç d’aquestes iniciatives relatives a l’habitatge. Segons apunten fonts coneixedores a NacióDigital, la possibilitat d'intervenir els lloguers es treballarà en una reunió el dijous de la setmana vinent amb participació inclosa del PSOE i el Sindicat de Llogateres.
Aquesta és la via principal reivindicada per abordar una nova crisi social amb l’epicentre en l’habitatge. Especialment, després que aquesta mateixa setmana a Catalunya s’hagin produït diversos desnonaments controvertits, acompanyats de denúncies policials, grans desplegaments d’antiavalots i protestes per l'incompliment de les lleis que protegeixen els més vulnerables. Va passar a Canovelles, al Vallès Oriental, però també s’han repetit escenes crítiques al barri Gòtic, la Sagrera o a Sant Martí de Provençals. Tot això durant la primera setmana de l’activitat judicial pel que als desnonaments a Catalunya. Ara, falta veure com respon la política al pols del carrer. Pel que fa a l’encaix de les mesures proposades al govern espanyol, l’Associació d’Agents Immobiliaris API Catalunya també ha estat contactada per aquest diari, però no s’ha rebut resposta.