21
d'octubre
de
2022, 11:50
Actualitzat:
13:38h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha situat aquest divendres Catalunya com a "soci prioritari" en tota la "cadena de valor" que ha de comportar la fabricació del xip europeu. En aquests termes s'ha expressat després de la trobada amb el comissari europeu de Mercat Interior, Thierry Breton, celebrada aquest divendres a Brussel·les. Segons Aragonès, aquest projecte pot fer que Catalunya -a través del supercomputador- participi en el disseny del xip i també en la seva fabricació en el marc de la "reindustralització" del país. "Hem de ser el màxim d'ambiciosos, hem fet els deures", ha remarcat el president, que també ha celebrat que el país pugui convertir-se en un "hub energètic" amb el nou gasoducte marí entre Barcelona i Marsella.
La reunió amb Breton s'ha celebrat l'endemà de la cita, en el mateix edifici Berlaymont, amb el comissari de Justícia, Didier Reynders. En el transcurs de la trobada, el president va denunciar l'existència del Catalangate -el comissari n'era coneixedor des de la primavera, quan se li va enviar una carta al respecte que es troba en l'origen de la concreció de la trobada- i va constatar la "preocupació" a Europa per l'espionatge a dirigents independentistes. Reynders està pendent de rebre informació per part de l'Estat sobre l'ús de Pegasus, que va admetre el mateix Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) en una comissió de secrets específica celebrada al maig.
En el transcurs de la reunió, Reynders va traslladar a Aragonès les queixes rebudes -sobretot a través de Ciutadans, que forma part, com ell, del grup liberal- sobre la situació del castellà a Catalunya. El comissari va insistir en la idea del compliment de les resolucions judicials, però en cap moment -així ho destaquen des de la delegació catalana- es va parlar específicament del 25% de castellà a les aules. En aquest sentit, el president va informar Reynders que s'ha procedit a posar en marxa un nou marc normatiu que ara està pendent del pronunciament del Tribunal Constitucional (TC). Aquest nou marc no ha estat recorregut per la Moncloa, tal i com es va acordar en la taula de diàleg celebrada al juliol a Madrid, on també es va fixar la desjudicialització.
Les reunions amb els dos responsables a Brussel·les suposen les primeres cites d'un president de la Generalitat en seu comunitària des del 2015, quan Artur Mas es va reunir amb la titular de Transports. Aragonès ja va rebre el vicepresident de la Comissió, Margaritis Schinas, al Palau de la Generalitat, i en aquella trobada va explicar-li l'aposta pel diàleg amb l'Estat. Al maig, en les jornades anuals del Cercle d'Economia, es va trobar amb la presidenta de l'organisme, Ursula Von der Leyen, tot i que no van mantenir cap reunió formal. La idea de Palau és situar Catalunya com a soci fiable de la UE, també en matèria energètica i industrial en el nou context.
En aquest sentit, ahir Aragonès va celebrar l'acord entre Espanya, França i Portugal per substituir el Midcat per un gasoducte submarí que unirà Barcelona i Marsella. L'entesa li va ser "comunicada" moments abans de fer-la pública. Segons el president, aquesta nova infraestructura (encara sense data concreta per posar-se en marxa) permetrà a Catalunya tenir un rol estratègic en el mapa energètic europeu. La Generalitat havia fet revifar el Midcat quan va arrencar la guerra a Ucraïna com a via per minimitzar la dependència europea del gas rus, un factor clau d'aquest hivern.
La reunió amb Breton s'ha celebrat l'endemà de la cita, en el mateix edifici Berlaymont, amb el comissari de Justícia, Didier Reynders. En el transcurs de la trobada, el president va denunciar l'existència del Catalangate -el comissari n'era coneixedor des de la primavera, quan se li va enviar una carta al respecte que es troba en l'origen de la concreció de la trobada- i va constatar la "preocupació" a Europa per l'espionatge a dirigents independentistes. Reynders està pendent de rebre informació per part de l'Estat sobre l'ús de Pegasus, que va admetre el mateix Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) en una comissió de secrets específica celebrada al maig.
En el transcurs de la reunió, Reynders va traslladar a Aragonès les queixes rebudes -sobretot a través de Ciutadans, que forma part, com ell, del grup liberal- sobre la situació del castellà a Catalunya. El comissari va insistir en la idea del compliment de les resolucions judicials, però en cap moment -així ho destaquen des de la delegació catalana- es va parlar específicament del 25% de castellà a les aules. En aquest sentit, el president va informar Reynders que s'ha procedit a posar en marxa un nou marc normatiu que ara està pendent del pronunciament del Tribunal Constitucional (TC). Aquest nou marc no ha estat recorregut per la Moncloa, tal i com es va acordar en la taula de diàleg celebrada al juliol a Madrid, on també es va fixar la desjudicialització.
Les reunions amb els dos responsables a Brussel·les suposen les primeres cites d'un president de la Generalitat en seu comunitària des del 2015, quan Artur Mas es va reunir amb la titular de Transports. Aragonès ja va rebre el vicepresident de la Comissió, Margaritis Schinas, al Palau de la Generalitat, i en aquella trobada va explicar-li l'aposta pel diàleg amb l'Estat. Al maig, en les jornades anuals del Cercle d'Economia, es va trobar amb la presidenta de l'organisme, Ursula Von der Leyen, tot i que no van mantenir cap reunió formal. La idea de Palau és situar Catalunya com a soci fiable de la UE, també en matèria energètica i industrial en el nou context.
En aquest sentit, ahir Aragonès va celebrar l'acord entre Espanya, França i Portugal per substituir el Midcat per un gasoducte submarí que unirà Barcelona i Marsella. L'entesa li va ser "comunicada" moments abans de fer-la pública. Segons el president, aquesta nova infraestructura (encara sense data concreta per posar-se en marxa) permetrà a Catalunya tenir un rol estratègic en el mapa energètic europeu. La Generalitat havia fet revifar el Midcat quan va arrencar la guerra a Ucraïna com a via per minimitzar la dependència europea del gas rus, un factor clau d'aquest hivern.