09
de desembre
de
2022, 19:35
Actualitzat:
10
de desembre,
12:48h
Presentades les esmenes a la proposta de reforma del codi penal, les negociacions entre els partits arriben a la fase decisiva amb la modificació del delicte de la malversació com un punt clau. La proposta d'ERC contempla despenalitzar l'1-O i diferenciar entre la corrupció política -l'ús de recursos públics per a l'enriquiment personal o de tercers- de la malversació sense lucre, de manera que es tornés a la situació prèvia a la reforma del codi penal del 2015 impulsada pel PP per criminalitzar el 9-N i, més tard, l'1-O. El PSOE, però, ja ha marcat la seva línia vermella: no acceptarà cap proposta que suposi deixar sense càstig la corrupció o "l'ús indegut o arbitrari" dels recursos públics, també amb finalitats polítiques.
Pel que fa a penalitzar la corrupció, els partits estan d'acord. PSOE, Podem i ERC mantenen que el codi penal ha de perseguir aquest tipus de pràctiques, en què una autoritat o funcionari públic utilitzi recursos públics per a l'enriquiment personal, d'un partit o d'un tercer. La proposta d'ERC no contempla canvis en aquest sentit, però sí que planteja la distinció amb aquelles pràctiques en què s'usen fons públics per a una finalitat per a la qual no estaven previstos. Les penes, en aquest cas, es mourien entre els sis mesos i els tres anys de presó, lluny de màxim de 12 anys que fixa ara la malversació (sigui amb lucre o sense). Segons els republicans, l'1-O quedaria fora de la nova definició del delicte.
El PSOE, que no veu malament revertir la reforma del codi penal del PP de fa set anys, avisa que el mal ús de recursos públics no pot quedar despenalitzat. Durant aquest cap de setmana s'intensificaran les converses i tant socialistes com Podem analitzaran l'esmena presentada per ERC. En tot cas, el portaveu del PSOE Patxi López ha deixat clar els dos principis innegociables del PSOE pocs minuts després que hagi transcendit l'esmena d'ERC: no donar suport a cap proposta que beneficiï als processats o condemnats per corrupció, i que tot ús irregular sigui sancionat pel codi penal. ERC, per la seva banda, no creu que l'organització del referèndum sigui un ús indegut tal com el planteja el PSOE, perquè era en resposta d'un mandat electoral de tirar endavant la independència.
Ni PSOE ni Podem han presentat cap esmena sobre la malversació, però estan oberts a parlar-ne. Un escenari que no es pot descartar seria una rebaixa de penes per la malversació associada al referèndum, és a dir, situar l'1-O com un cas d'ús indegut de recursos públics, amb penes de presó més baixes que les previstes actualment pel delicte de malversació. El que passi amb aquest delicte tindrà efectes no només en els polítics condemnats per l'1-O o els exiliats perseguits per aquest tipus delictiu, sinó també en les desenes d'exalts càrrecs de la Generalitat processats pels preparatius de l'1-O, entre els quals Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, que seran jutjats al TSJC l'any vinent.
La proposta elimina el concepte d'"intimidació" del delicte de desordres públics, i ho limita a dur a terme actes de "violència". La "intimidació" és especialment controvertida, perquè permet interpretacions àmplies per part dels jutges que, diuen els crítics amb la reforma, poden posar en risc el dret de manifestació. Difícilment aquesta proposta tirarà endavant, i per això ERC també ha presentat una esmena subsidiària que, tot i mantenir la "intimidació", afegeix al tipus que hi haurà delicte en cas d'invasió d'instal·lacions o edificis "ocasionant un perill per a la vida i la integritat física de les persones".
Les esmenes també proposen rebaixar la pena mínima per desordres greus, és a dir, de tres anys a l'any de presó. Això també havia estat molt criticat pels moviments socials, perquè implica que, en cas de ser condemnat per aquest delicte, l'entrada a presó és segura, perquè la pena mínima serien tres anys. Si la pena és de dos anys o menys, el jutge pot acordar la suspensió de la presó. ERC justifica el canvi per tal que la proposta sigui "coherent" amb la gradació de penes previstes i per permetre als jutges adaptar la pena a la gravetat del delicte. La pena màxima es mantindria a cinc anys, un menys que en l'actual codi penal.
Per últim, els republicans plantegen suprimir del codi penal l'actual delicte de desordres públics sense violència o intimidació, un tipus que penalitzava directament la protesta pacífica. Tot això només tirarà endavant si té el suport del PSOE i Podem, perquè aquestes esmenes no han estat pactades amb els partits del govern espanyol, asseguren els socialistes, tot i les múltiples reunions discretes que s'han dut a terme aquesta setmana.
També els partits del govern espanyol han presentat esmenes al seu propi text sobre els desordres públics. Les ha anunciat el portaveu d'Unides Podem, Jaume Asens, que ha explicat que han aconseguit arrencar al PSOE una modificació per evitar que aquest delicte serveixi "d'excusa" per "perseguir la protesta pacífica". Es tracta d'un "retoc" per garantir que l'article no serveixi per aturar els moviments socials. Amb la proposta, s'elimina del text que es pugui atribuir el delicte de desordres públics als qui de manera pacífica ocupin despatxos, oficines o locals i causin una "pertorbació rellevant de la pau pública i de la seva activitat normal".
En canvi, mantenen la porta oberta perquè es puguin castigar com a desordres públics agreujats, amb fins a tres anys de presó, casos en què s'ocupin locals o vies amb"intimidació" però fixen la interpretació que han de seguir els jutges per condemnar per aquest delicte: no hi ha desordres greus per una manifestació intensa, sinó que ha de ser realment una "situació excepcional".
Pel que fa a penalitzar la corrupció, els partits estan d'acord. PSOE, Podem i ERC mantenen que el codi penal ha de perseguir aquest tipus de pràctiques, en què una autoritat o funcionari públic utilitzi recursos públics per a l'enriquiment personal, d'un partit o d'un tercer. La proposta d'ERC no contempla canvis en aquest sentit, però sí que planteja la distinció amb aquelles pràctiques en què s'usen fons públics per a una finalitat per a la qual no estaven previstos. Les penes, en aquest cas, es mourien entre els sis mesos i els tres anys de presó, lluny de màxim de 12 anys que fixa ara la malversació (sigui amb lucre o sense). Segons els republicans, l'1-O quedaria fora de la nova definició del delicte.
El PSOE, que no veu malament revertir la reforma del codi penal del PP de fa set anys, avisa que el mal ús de recursos públics no pot quedar despenalitzat. Durant aquest cap de setmana s'intensificaran les converses i tant socialistes com Podem analitzaran l'esmena presentada per ERC. En tot cas, el portaveu del PSOE Patxi López ha deixat clar els dos principis innegociables del PSOE pocs minuts després que hagi transcendit l'esmena d'ERC: no donar suport a cap proposta que beneficiï als processats o condemnats per corrupció, i que tot ús irregular sigui sancionat pel codi penal. ERC, per la seva banda, no creu que l'organització del referèndum sigui un ús indegut tal com el planteja el PSOE, perquè era en resposta d'un mandat electoral de tirar endavant la independència.
Ni PSOE ni Podem han presentat cap esmena sobre la malversació, però estan oberts a parlar-ne. Un escenari que no es pot descartar seria una rebaixa de penes per la malversació associada al referèndum, és a dir, situar l'1-O com un cas d'ús indegut de recursos públics, amb penes de presó més baixes que les previstes actualment pel delicte de malversació. El que passi amb aquest delicte tindrà efectes no només en els polítics condemnats per l'1-O o els exiliats perseguits per aquest tipus delictiu, sinó també en les desenes d'exalts càrrecs de la Generalitat processats pels preparatius de l'1-O, entre els quals Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, que seran jutjats al TSJC l'any vinent.
Menys pena mínima per desordres greus
En les esmenes presentades també n'hi ha sobre el delicte de desordres públics, molt criticat en les darreres setmanes per part de Junts, CUP, Òmnium, l'ANC i els moviments socials, que alerten que ataca el dret de protesta. Els republicans aspiren, amb les esmenes a aquest delicte, a què la nova legislació sigui "més garantista, democràtica i dificultar que pugui criminalitzar-se el dret de reunió i de manifestació".La proposta elimina el concepte d'"intimidació" del delicte de desordres públics, i ho limita a dur a terme actes de "violència". La "intimidació" és especialment controvertida, perquè permet interpretacions àmplies per part dels jutges que, diuen els crítics amb la reforma, poden posar en risc el dret de manifestació. Difícilment aquesta proposta tirarà endavant, i per això ERC també ha presentat una esmena subsidiària que, tot i mantenir la "intimidació", afegeix al tipus que hi haurà delicte en cas d'invasió d'instal·lacions o edificis "ocasionant un perill per a la vida i la integritat física de les persones".
Les esmenes també proposen rebaixar la pena mínima per desordres greus, és a dir, de tres anys a l'any de presó. Això també havia estat molt criticat pels moviments socials, perquè implica que, en cas de ser condemnat per aquest delicte, l'entrada a presó és segura, perquè la pena mínima serien tres anys. Si la pena és de dos anys o menys, el jutge pot acordar la suspensió de la presó. ERC justifica el canvi per tal que la proposta sigui "coherent" amb la gradació de penes previstes i per permetre als jutges adaptar la pena a la gravetat del delicte. La pena màxima es mantindria a cinc anys, un menys que en l'actual codi penal.
Per últim, els republicans plantegen suprimir del codi penal l'actual delicte de desordres públics sense violència o intimidació, un tipus que penalitzava directament la protesta pacífica. Tot això només tirarà endavant si té el suport del PSOE i Podem, perquè aquestes esmenes no han estat pactades amb els partits del govern espanyol, asseguren els socialistes, tot i les múltiples reunions discretes que s'han dut a terme aquesta setmana.
També els partits del govern espanyol han presentat esmenes al seu propi text sobre els desordres públics. Les ha anunciat el portaveu d'Unides Podem, Jaume Asens, que ha explicat que han aconseguit arrencar al PSOE una modificació per evitar que aquest delicte serveixi "d'excusa" per "perseguir la protesta pacífica". Es tracta d'un "retoc" per garantir que l'article no serveixi per aturar els moviments socials. Amb la proposta, s'elimina del text que es pugui atribuir el delicte de desordres públics als qui de manera pacífica ocupin despatxos, oficines o locals i causin una "pertorbació rellevant de la pau pública i de la seva activitat normal".
En canvi, mantenen la porta oberta perquè es puguin castigar com a desordres públics agreujats, amb fins a tres anys de presó, casos en què s'ocupin locals o vies amb"intimidació" però fixen la interpretació que han de seguir els jutges per condemnar per aquest delicte: no hi ha desordres greus per una manifestació intensa, sinó que ha de ser realment una "situació excepcional".
Esmenes ERC malversació by naciodigital on Scribd