Eli Vivas: «Més enllà de les dades, la comunicació funciona quan pots remoure les emocions»

Els últims anys, el periodisme de dades s'ha consolidat amb rapidesa als mitjans. I ho ha fet gràcies a la major quantitat de dades disponibles, la multiplicitat d'eines disponibles per treballar-les, l'expansió dels diaris digitals i la notorietat durant la pandèmia de Covid, però també per l'empenta de referents com l'Eli Vivas (Barcelona, 1972). Després de 21 anys a El Periódico, el 2018 va cofundar StoryData, la primera plataforma catalana especialitzada en el periodisme de dades -que encara lidera-, i un any després va contribuir a impulsar Verificat, el primer projecte de fact checking al país. I es multiplica per difondre aquestes eines a través de la universitat a diversos graus i màsters i en formacions per a entitats i institucions.



En un moment en què molts mitjans estan immersos en la batalla pel màxim de clics amb el mínim d'esforç, no creu que reivindicar peces que requereixen més elaboració i profunditat sigui anar contracorrent, sinó tot el contrari. "Em deixo portar per una onada molt forta, la del big data, el que no entenc és que els altres no ho facin", reflexiona Vivas, i assegura que precisament el periodisme de dades aconsegueix que diaris que aposten per aportar continguts de qualitat però de forma tancada sumin subscriptors.

Malgrat la defensa que fa d'aquesta via per fer periodisme, sovint recorda que "les dades s'obliden, però les històries no". Per aquest motiu, Vivas defensa humanitzar i posar relat a les informacions que sustenten les dades: "La comunicació funciona quan pots remoure les emocions, més enllà de la dada freda". Ara bé, aquest rostre no es buscarà ja a partir de la intuïció o magnificant fets particulars que, en realitat, són anecdòtics, sinó com a exemples representatius de patrons, tal com acreditaran les dades.

Ara bé, serà això suficient per vèncer les fake news i els discursos d'odi que s'hi sustenten? Albert Einstein assegurava que és més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici i Vivas coincideix que "molta gent llegeix allò que reafirma la seva història, per defensar la pròpia veritat". Per això, recorda que el fact checking no té com a objectiu verificar opinions, que són personals, sinó fets i asseveracions que puguin ser contrastables. A partir d'aquí, cadascú podrà fer-ne cas omís o usar-ho políticament.