Clam perquè el govern espanyol faci oficial «ara» el català a la Unió Europea

Nou entitats del món social i econòmic dels territoris de parla catalana han presentat el matí d'aquest dilluns a Palma un manifest unitari per reclamar al govern espanyol que mogui fitxa "ara" per fer que el català sigui oficial a la Unió Europea. Els impulsors fan una crida a les entitats perquè s'hi adhereixin i animen els ciutadans a donar-hi suport.

"No cal la modificació de cap tractat perquè el català passi a ser una llengua oficial", ha afirmat Òscar Escuder, president de la Plataforma de la Llengua, una de les nou entitats impulsores de la iniciativa. Totes nou pretenen amb aquest moviment pressionar l'executiu estatal aprofitant que el juliol vinent agafa la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea.

El manifest, que s'ha llegit durant la presentació, alerta que la manca d'oficialitat té com a conseqüència la "discriminació del català en la legislació", la "disminució del prestigi" i la "vulneració dels drets lingüístics". "Cada any, les institucions europees aproven reglaments centrats en aspectes de caràcter lingüístic" i "els estats membres han de transposar aquestes normatives", que "en molts casos estableixen que determinats preceptes o obligacions hauran de fer-se en alguna de les llengües oficials de la Unió Europea", diu el text.

Això es va traduir l'any passat, afirmen les entitats impulsores, en 47 disposicions normatives amb requisits que suposaven l'exclusió automàtica del català pel fet de no ser una llengua oficial. Totes nou entitats consideren una "anomalia" que "la 13a llengua de la Unió en nombre de parlants no compti amb el mateix reconeixement que moltes altres. Això, afegeixen, és "contrari al principi fundacional" europeu de protecció del multilingüisme, consagrat a l'Article 3 del Tractat de la Unió Europea i a la Carta de Drets Fonamentals.

Alhora, subratllen que la manca d'oficialitat també va en contra de l'informe final de la Conferència pel Futur d'Europa, "un dels processos participatius més importants de la història de la UE", que reclama més protecció per a les anomenades "llengües regionals", com és el cas de la catalana. Més enllà del text, l'exeurodiputat i membre de l'Institut d'Estudis Eivissencs Bernat Joan ha defensat que "la prova del cotó de si el regne d'Espanya ens representa com a ciutadans és si demana o no l'oficialitat del català a la Unió Europea". "És la voluntat dels estats el que determina quines són les llengües oficials de la UE", ha sentenciat.

Jaume Aragall, del Comitè Executiu de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha recordat que el Llibre del Consolat del Mar, que va regular el comerç marítim durant segles, va ser redactat en català i traduït a moltes altres llengües, "fet que avala el català com a llengua històrica del comerç internacional". Per a Aragall, cal que el català sigui oficial a la Unió Europea "per posar fi al desavantatge competitiu per a l'activitat econòmica" que representa "no poder interactuar amb les institucions d'Europa en la nostra llengua".

El manifest l'impulsen Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià, la Intersindical-CSC, la Cambra de Comerç de Barcelona, l'Institut d'Estudis Eivissencs, la Fundació d'Empresaris de Catalunya - FemCAT i l'Obra Cultural Balear de Formentera.