15
de juny
de
2023, 20:34
Actualitzat:
16
de juny,
12:08h
Xavier Trias serà alcalde de Barcelona aquest dissabte. El candidat de Junts tornarà al despatx de la plaça de Sant Jaume vuit anys després d'abandonar la zona noble de l'Ajuntament. I, per fer-ho, comptarà amb els vots d'ERC en la sessió d'investidura. Les negociacions entre Trias i Ernest Maragall -i els respectius equips- avancen amb discreció i inclouen l'intent de bastir un govern compartit, però no estan tancades, tal com detallen a Nació fonts coneixedores de les converses de les dues formacions. Ara mateix, la falta d'un acord segellat podria fer que el cap de llista de Junts fos escollit alcalde sense un pacte definitiu per confegir el govern.
Els dos partits proven d'assegurar-se una entesa de mandat, que impliqui també el repartiment de responsabilitats municipals -amb la possibilitat que Maragall sigui tinent d'alcaldia-, mentre han fracassat les converses per bastir una aliança alternativa. Els comuns ja han descartat sumar amb Jaume Collboni si això implica amb un pacte previ del PSC amb el PP, de la mateixa manera que socialistes i ERC havien descartat atendre la proposta d'Ada Colau d'un acord progressista, amb repartiment d'alcaldia inclosa.
Barcelona és una de les places en què Junts i ERC han mostrat una certa coordinació des de la nit electoral del 28-M. La setmana posterior als comicis, per exemple, Oriol Junqueras va comparèixer públicament en diverses ocasions per remarcar que els republicans facilitarien la investidura d'un alcalde provinent d'una formació independentista. Trias i Maragall s'han vist almenys en dues ocasions presencialment per abordar l'escenari obert a la capital catalana, i la prioritat sempre ha estat que ERC no pugés al vaixell d'un acord amb el PSC i els comuns per desbancar la llista més votada. El record del 2019 -quan Colau va acceptar els vots de Manuel Valls perquè no governés Maragall- encara és viu.
El futur alcalde sempre ha situat com a escenari ideal garantir-se el suport del PSC i d'ERC per tenir estabilitat, però el context electoral del 23-J -i les ganes de Collboni de moure cel i terra per tenir l'alcaldia, tot i que en campanya deia que si quedava segon no aspiraria al càrrec- va generar un nou escenari. Tot i que Junts ha pactat arreu amb els socialistes -també ho ha fet ERC, com demostren les diputacions de Tarragona i Lleida-, a Barcelona hi ha reticències a fer-ho, almenys fins que passin les eleccions espanyoles. D'aquesta manera, la prioritat de Trias és superar la investidura. El perfil del dirigent de Junts ha estat baix en els últims dies, tot i que ha seguit amb atenció -tant ell com el seu equip- el batibull de declaracions del PSC i del PP sobre el ple d'aquest dissabte.
En paral·lel, Trias també està perfilant el seu equip. Es dona per fet que Jordi Martí i Neus Munté seran dos dels dirigents amb més pes dins l'organigrama municipal. Martí, en aquest sentit, es projecta com a regidor de seguretat, una de les prioritats en la campanya. De Munté m'haurien de dependre les àrees més socials. Pel que fa a Damià Calvet, tot indica que s'encamina a ocupar responsabilitats en matèria de mobilitat i habitatge, àrees que ja gestionava al Govern quan era conseller de Territori. Victòria Alsina, exconsellera d'Acció Exterior, portarà aquesta àrea, que també pot comportar competències econòmiques.
Els dos partits proven d'assegurar-se una entesa de mandat, que impliqui també el repartiment de responsabilitats municipals -amb la possibilitat que Maragall sigui tinent d'alcaldia-, mentre han fracassat les converses per bastir una aliança alternativa. Els comuns ja han descartat sumar amb Jaume Collboni si això implica amb un pacte previ del PSC amb el PP, de la mateixa manera que socialistes i ERC havien descartat atendre la proposta d'Ada Colau d'un acord progressista, amb repartiment d'alcaldia inclosa.
Barcelona és una de les places en què Junts i ERC han mostrat una certa coordinació des de la nit electoral del 28-M. La setmana posterior als comicis, per exemple, Oriol Junqueras va comparèixer públicament en diverses ocasions per remarcar que els republicans facilitarien la investidura d'un alcalde provinent d'una formació independentista. Trias i Maragall s'han vist almenys en dues ocasions presencialment per abordar l'escenari obert a la capital catalana, i la prioritat sempre ha estat que ERC no pugés al vaixell d'un acord amb el PSC i els comuns per desbancar la llista més votada. El record del 2019 -quan Colau va acceptar els vots de Manuel Valls perquè no governés Maragall- encara és viu.
El futur alcalde sempre ha situat com a escenari ideal garantir-se el suport del PSC i d'ERC per tenir estabilitat, però el context electoral del 23-J -i les ganes de Collboni de moure cel i terra per tenir l'alcaldia, tot i que en campanya deia que si quedava segon no aspiraria al càrrec- va generar un nou escenari. Tot i que Junts ha pactat arreu amb els socialistes -també ho ha fet ERC, com demostren les diputacions de Tarragona i Lleida-, a Barcelona hi ha reticències a fer-ho, almenys fins que passin les eleccions espanyoles. D'aquesta manera, la prioritat de Trias és superar la investidura. El perfil del dirigent de Junts ha estat baix en els últims dies, tot i que ha seguit amb atenció -tant ell com el seu equip- el batibull de declaracions del PSC i del PP sobre el ple d'aquest dissabte.
En paral·lel, Trias també està perfilant el seu equip. Es dona per fet que Jordi Martí i Neus Munté seran dos dels dirigents amb més pes dins l'organigrama municipal. Martí, en aquest sentit, es projecta com a regidor de seguretat, una de les prioritats en la campanya. De Munté m'haurien de dependre les àrees més socials. Pel que fa a Damià Calvet, tot indica que s'encamina a ocupar responsabilitats en matèria de mobilitat i habitatge, àrees que ja gestionava al Govern quan era conseller de Territori. Victòria Alsina, exconsellera d'Acció Exterior, portarà aquesta àrea, que també pot comportar competències econòmiques.