Albert Botran: «Un govern de l'extrema dreta no té cap benefici per a l'independentisme»

La CUP aspira a mantenir la representació al Congrés i, si pot ser, aconseguir un tercer diputat. Amb el lema "Plantar cara", els anticapitalistes volen fer servir la cambra baixa espanyola com a altaveu per plantejar debats que, diuen, no existirien si ells no hi fossin. En un context d'ascens de l'extrema dreta, el partit ha de fer equilibris entre el front antifeixista i, alhora, la crítica dura al PSOE, a qui situen la responsabilitat d'impedir un govern de PP i Vox.

En aquesta entrevista amb Nació, el cap de llista de la CUP, Albert Botran (Molins de Rei, 1984), garanteix que no facilitaran la investidura de Pedro Sánchez si no accepta un referèndum per a Catalunya. En aquest sentit, demana a ERC i Junts que concretin quin seria el seu "preu" per fer president el líder socialista. En un context moment de malestar independentista, Botran defuig els plantejaments del "com pitjor, millor", i assegura que un govern de PP i Vox no tindria cap benefici per al moviment.

- La CUP va consultar a la militància si havia de presentar-se a les eleccions i un 40% va dir que no. Entén que hi hagi un gruix de militants de la CUP que vulgui renunciar a l'espai del Congrés?

- Sí, perquè nosaltres no ens presentem a les eleccions per inèrcia. La raó de ser de la CUP no és gestionar les institucions vigents. La CUP ja va néixer al marge i en oposició al sistema vigent i per fer néixer unes institucions noves trencant amb l'Estat i deslliurant-nos del capitalisme, que condiciona molt el poder de les institucions democràtiques. Aquest no és el nostre espai natural. Per això, sempre hem de valorar si ser-hi ens fa avançar o no. És bo preguntar-nos-ho i no agafar inèrcies.
 
- Que la CUP sigui al Congrés fa avançar? 

- La CUP planteja unes batalles que si no hi fos no es donarien. Representem un independentisme radical, anticapitalista, que demostra i assenyala que aquest és un sistema fallit des del punt de vista social, que defensa de la llengua i el feminisme. Són aspectes que apugen el llistó del debat polític i emplacen els altres partits a posar-se les piles.

- Com es "planta cara" al Congrés? Es fa amb el "no a tot" o negociant quan calgui?

- Plantar cara és una actitud combativa respecte de moltes coses que no ens agraden de l'estat espanyol. Que no tinguem dret a votar és una cosa per la qual hem de plantar cara, des de l'extrema dreta fins al PSOE. Evidentment, hi ha coses de l'extrema dreta que són molt pitjors, com la manera com parlen de les persones migrades, les dones, les persones LGBTI, i que se'ls ha de plantar cara. En aquesta legislatura hem votat en contra d'iniciatives perquè ens semblaven insuficients, i en servia per assenyalar les mancances d'aquest anomenat "govern més progressista de la història". El cas dels pressupostos és un exemple: no els hem votat perquè no teníem cap confiança en el govern del PSOE, però també per l'inaudit increment del pressupost militar. N'estem molt orgullosos.

- Són partidaris d'intentar bloquejar el Congrés?

- Nosaltres som partidaris que si els candidats a la presidència no reconeixen l'autodeterminació, no mereixen els vots de l'independentisme. I això té les conseqüències que pugui tenir.

"La independència no la guanyarem al Congrés, però també l'hem de fer valdre allà"

- En què beneficia Catalunya el bloqueig del Congrés?

- Que nacionalment, a l'Estat i internacionalment quedi clar que aquesta voluntat és majoritària i ferma. No hem oblidat que la societat vol decidir el seu futur, que hi ha una majoria que va més enllà de l'independentisme en aquest sentit, i això ho hem de fer valdre. Si no, no ens prendran seriosament.

- Deia fa uns dies que s'ha de "tornar a l'esquema de l'1-O". Quina ha de ser l'estratègia de l'independentisme al Congrés?

- La independència no la guanyarem al Congrés, però l'hem de fer valdre en tots els escenaris. La força per guanyar la independència la tens a la societat i, malauradament, després de l'1-O s'ha anat perdent. La gestió que n'han fet ERC i Junts no és bona, perquè caiem a les enquestes, hi ha menys suport a la independència i baixem a les urnes, com hem vist a les municipals. S'ha de tornar a ser ambiciós, posar objectius, com un referèndum d'autodeterminació, i incrementar el suport a la independència explicant i fent un model de país radicalment diferent del de l'Estat. Això no és el que està passant al govern de la Generalitat.

-  Quina relació han tingut amb ERC i Junts al Congrés?

- No hem coincidit en moltes coses. ERC ha estat un aliat bastant constant del PSOE. Junts no ha estat un aliat, però hi tenim discrepàncies polítiques evidents. Sí que hi ha hagut uns mínims en què mantenim la coordinació, perquè no som sectaris. Una cosa és que cadascú defensi el seu projecte independentista -i el nostre és feminista, ecologista i anticapitalista-, però en qüestions com la repressió mirem que hi hagi la màxima coordinació possible.

"Hem traslladat a ERC i Junts que el preu per investir Sánchez hauria de ser el referèndum"

- Han parlat amb ERC i Junts del preu de la investidura de Pedro Sánchez?

- Els hem fet arribar que hauria de ser un referèndum d'autodeterminació. I ho hem fet no només a través dels mitjans. Preferiria que això continués per aquests canals més discrets i propis de les relacions que tenim entre partits independentistes.
 
- Però hi ha hagut alguna trobada en aquest sentit?

- Nostres ho volem fer arribar, perquè no és un eslògan de campanya. L'independentisme té una força i l'ha de fer valdre. Nosaltres pensem que aquesta força l'hem de dirigir cap al referèndum. Si els altres pensen una cosa diferent, i que el preu no hauria de ser un referèndum sinó una altra cosa, estaria bé que la concretessin. Per això parlem políticament tant amb Junts com amb ERC.

- La taula de diàleg d'ERC ha estat un fracàs?

- Sí. Ha desmobilitzat l'independentisme, l'ha desorientat, també a escala internacional. Si hi ha una taula de diàleg ja no hi ha un conflicte. A més, ha estat un diàleg molt poc honest per la part espanyola, molt oportunista. La taula es convocava quan el PSOE volia, va començar amb vetos a l'autodeterminació i l'amnistia, i el final ha estat lamentable. Hi havia d'haver una consulta sobre els acords assolits, que no hi serà, i ara el PSOE ni la fa aparèixer al programa. La part espanyola ha pres el pèl a la part catalana.

"Sumar és un pas enrere en molts aspectes"

- La CUP té alguna fórmula per pactar coses a Madrid i que el govern espanyol no els enganyi?

- No, no és que siguem més llestos que ningú. És una qüestió de força. L'independentisme ha de tenir força a les institucions, als carrers, als sindicats, als mitjans, per fer valdre aquesta força. No és qüestió d'astúcia. Madrid es permet enganyar-nos perquè tenen molta força. És qüestió de reorientar el país cap a on estava l'any 2017, perquè aleshores ens havien de prendre seriosament.

- Sumar i els comuns l'han decebut?

- M'han decebut relativament. Podem no va ser res de l'altre món. Sí que quan va néixer tenia un esperit molt semblant al de l'independentisme, de ruptura, de procés constituent. Després, amb el nostre moment de ruptura, ells es van posar de perfil, i no van estar a l'altura en algunes coses. Allò va ser un moment d'impugnació del règim i vam tenir la sensació que Podem preferia que passés de pressa. Jaume Asens sí que havia tingut un compromís de no sectarisme cap a l'independentisme en termes antirepressius, i era honest en aquest punt de vista.

- No s'ha integrat a Sumar. 

- Sumar és un pas enrere en molts aspectes. És més centralista, ja no pensa que la solució al conflicte sigui un referèndum, malgrat que és una cosa majoritària a la població i en el seu electorat... És un pas enrere respecte del que era Podem.

- Sumar s'està convertint en el PSOE?

- En molts aspectes miren més per una moderació del discurs que no els porti massa problemes que no pas per uns objectius polítics que eren els que va tenir Podem en el seu dia: la critica al règim del 78, el procés constituent, l'autodeterminació... Ara, sembla tot allò que soni allunyat o dissonant amb el règim molesti, des de la ministra Montero, el Jaume Asens o l'autodeterminació.
 
- Aquest centralisme o la renúncia al referèndum, juntament amb el pacte de Barcelona, pot fer que el votant sobiranista dels comuns vagi a la CUP? Aspiren a això?

- Tant de bo. Sempre hem defensat que les qüestions socials d'esquerres, el repartiment de la riquesa o determinades polítiques necessiten una ruptura amb el règim per fer-se possibles. Necessitem la república catalana perquè determinades polítiques socials siguin possibles. L'actual govern de progrés ja ha demostrat les limitacions que té. Sempre tenim aquest diàleg amb la gent d'esquerres que no és independentista: ens fa falta la independència, no només per la defensa de la llengua i la cultura, sinó també perquè faríem un país més avançat en qüestions socials, econòmiques i ecològiques.

"Si no accepta el referèndum, no facilitarem la investidura de Sánchez
"

- Si Sánchez no accepta el referèndum, la CUP facilitarà la seva investidura?

- No, segur. Ja va ser així el 2019. La força que ens porta al Congrés van ser les protestes que hi havia en aquell moment -l'aeroport, Tsunami, Urquinaona...-, que s'havien de vehicular cap al referèndum i l'amnistia. ERC va fer un succedani d'aquestes reivindicacions, amb la taula de diàleg, i d'allà no n'ha sortit res que ens acosti a l'autodeterminació o l'amnistia. Els indults són una solució molt parcial a la repressió. Allò que vam fer valdre el 2019 ho volem fer valdre ara. El dret a l'autodeterminació és majoritari a la societat i és democràtic. No diem que ens donin la independència, sinó que es doni la paraula al poble de Catalunya, també als votants socialistes. És de mínims.

- En un escenari de PSOE i els partits d'esquerres o PP i Vox, la CUP es quedarà al marge?

- Nosaltres li traslladem la responsabilitat al PSOE. O més drets o més extrema dreta. La part catalana demana més drets, poder votar. Si no ho vol, obre la porta a més extrema dreta, però l'obren ells, el PSOE. Si no hi ha cap majoria, hi hauria repetició d'eleccions.

- Tem que un govern de PP i Vox intenti il·legalitzar la CUP?

- Han dit que ho farien, i ja ha passat a l'estat espanyol. Aleshores hi havia el context de lluita armada al País Basc, però els contextos els retorcen com volen. Al procés català hi ha hagut procediments amb acusacions de terrorisme, condemnes per sedició... Tot és possible. La il·legalització dels partits, també.

- Ara que parla del conflicte basc. ERC i EH Bildu han enfortit les relacions en els darrers anys. Com és la seva relació amb l'esquerra abertzale i concretament amb Bildu?

- Tenim una bona relació, històrica. Ideològicament som propers i venim d'una mateixa tradició. Ara hi ha una coincidència amb ERC, sobretot per la lectura que es fa del govern del PSOE i Unides Podem. ERC i EH Bildu hi arriben des de punts diferents. Bildu ha decidit tancar un cicle de conflicte armat que ha tingut conseqüències, i això és molt diferent del cas de Catalunya. Nosaltres no haviem de tancar cap conflicte armat. Arribem als governs del PSOE amb la força de l'1-O, que no és cap derrota, sinó una força viva, que no s'ha fet servir de manera intel·ligent.

"L'independentisme s'ha de reactivar hi hagi qui hi hagi a la Moncloa"

- Un govern de la dreta i l'extrema dreta té algun benefici per l'independentisme?

- No, en absolut. No té cap benefici per ningú, només pels que ja són poderosos i privilegiats.
 
- A vegades s'ha dit que ajudaria a reactivar el moviment. Ho comparteix?

- L'independentisme s'ha de reactivar hi hagi qui hi hagi a la Moncloa. Si mirem indicadors de llengua, ja són preocupants ara, sense Vox ni el PP. Això també és per dessídia dels governs de la Generalitat, que no han vetllat per fer complir la immersió. No cal que canviï el govern espanyol, hi ha coses que ja van malament ara.

- La CUP ha fet autocrítica després de les eleccions municipals?

- Ens hem vist arrossegats per una baixada del conjunt de l'independentisme. Junts queda una mica maquillat pels resultats a Barcelona, on precisament van fer la campanya menys independentista. ERC ha caigut més, però tots hem baixat. Tothom ha de fer autocrítica, però a més poder, més responsabilitat. Tant Junts com ERC han tingut la presidència de la Generalitat, han tingut majories al Parlament, grans alcaldies i poder d'incidència al govern espanyol. Han tingut més poder, per tant també correspon més responsabilitat i més autocrítica.

- Un dels objectius de la CUP aquesta campanya és treure el tercer diputat per Girona, on van fer bons resultats a les municipals. Com s'explica el cas de Lluc Salellas? És pel caràcter més ampli de la candidatura?

- Estem molt contents dels resultats a les comarques gironines. A Girona, l'amplitud és una part de l'èxit, però també ho és l'arrelament. A Girona fa 20 anys que existeix la CUP, que hi ha un teixit social de l'esquerra independentista i proper, molt arrelat a la ciutat, implicat en moviments socials, l'associacionisme cultural... i això també és un punt fort. Al final, la gent confia en els que coneix. A Girona s'ha fet molt bona feina, i a les comarques gironines, també. Hem fet molt bons resultats en municipis com Celrà, Viladamat, Verges, guanyem a Sarrià, a Cerbià... Tenim un projecte ben arrelat que mereix la confiança de la gent.

- Aquests bons resultats serviran per aconseguir el diputat per Girona?

-  A les últimes eleccions ens vam quedar a 2.000 vots d'entrar, i l'últim diputat el van treure els comuns. Si es reproduís l'escenari de 2019, crec que nosaltres estaríem aconseguint l'últim diputat per Girona. Alguna enquesta ja ens el donava aquesta setmana.

- Vostè és militant de Poble Lliure, que forma part del Consell per la República. Aquesta eina ha donat els resultats esperats?

- Tenia uns objectius ambiciosos que no ha assolit, com altres àmbits de l'independentisme. Hi ha altres coses que estan fora del focus, com els convenis amb els ajuntaments, que sí que fan avançar l'independentisme.