16
de setembre
del
2023
Actualitzat
a les
12:06h
Uns 24 exparlamentaris del PSOE, entre els quals es troben tres exministres i dos expresidents del Senat -Juan José Laborda i Javier Rojo- han demanat a la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, que freni la iniciativa, que començarà aquest dimarts, de parlar les llengües oficials diferents del castellà a la cambra baixa. A ells, se'ls hi han sumat 37 exdirigents del PP, UCD i UPiD. Tots ells consideren que la mesura "contradiu la Constitució". Les seves crítiques sumen encara més pressió al govern espanyol, després de la multitud de dubtes rebuts els últims dies en contra de l'amnistia.
Entre els signants del text estan els exministres -José Luis Corcuera, Virgilio Zapatero i Javier Sáez de Cosculluela-, a banda dels dos expresidents del Senat Rojo i Laborda, l'expresident de la Junta d'Andalusia, José Rodríguez de la Borbolla i l'exalcalde de La Corunya, Francisco Vázquez.
A ells s'hi han sumat, entre altres, Nicolás Redondo, que acaba de ser expulsat del PSOE per les crítiques fetes contra el seu partit per la possible amnistia dels implicats en el procés; l'expresident de la Comunitat de Madrid i també expulsat del partit, Joaquín Leguina; els exeurodiputats Alejandro Cercas i Pedro Bofill; els exdiputats José María Mohedano, Ciriaco de Vicente i Jesús Cuadrado; l'exsecretari general de Madrid Tomás Gómez; l'exdiputat al parlament basc José Antonio Maturana o l'exresponsable d'Internacional del PSOE Elena Flores.
També han signat l'escrit 37 exdirigents del PP, UCD i UPiD, entre ells els exministres Juan Carlos Aparicio, María Dolores de Cospedal, Rafael Catalá, Miguel Arias Cañete, Federico Trillo o Isabel Tocino; els exsecretaris d'Estat Gabriel Elorriaga o Miguel Angel Cortés; l'exadvocat general de l'Estat, Arturo García Tizón; l'expresidenta d'UPiD Rosa Díez o l'exministre d'UCD Jaime Lamo d'Espinosa, entre altres.
La mesura de parlar català, basc i gallec a la cambra va ser una exigència de l'independentisme per secundar que el PSOE tingués la majoria de la mesa del Congrés i que la presidenta en fos la socialista Francina Armengol. En la sessió de constitució de les Corts, ella mateixa va anunciar que des d'aquell moment es parlarien les llengües oficials diferents del castellà al Parlament.
No obstant això, no és una mesura que compti amb el consens de la dreta, tampoc s'ha dut a terme encara la reforma del reglament del Congrés i els lletrats de les Corts han advertit de la dificultat de fer un ús generalitzat de les llengües oficials diferents del castellà en els debats i iniciatives parlamentàries.
Precisament, aquest dimarts els lletrats advertien que era "molt difícil, si no impossible", aplicar "immediatament o a curt termini" la reforma del reglament registrada pel PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB i BNG. De fet, van assenyalar que la seva posada en pràctica obligaria a "replantejar tots els procediments parlamentaris" tal com estan concebuts en l'actualitat.
Malgrat tot, l'endemà d'aquest advertiment del servei jurídic de les Corts, la mesa de la cambra baixa va adoptar un acord, amb els vots del PSOE i Sumar i l'oposició del PP, perquè les llengües oficials diferents del castellà puguin fer-se servir a l'hemicicle ja des de la setmana vinent, fins i tot abans que s'aprovi la reforma que es va registrar amb aquest objectiu la setmana passada.
Entre els signants del text estan els exministres -José Luis Corcuera, Virgilio Zapatero i Javier Sáez de Cosculluela-, a banda dels dos expresidents del Senat Rojo i Laborda, l'expresident de la Junta d'Andalusia, José Rodríguez de la Borbolla i l'exalcalde de La Corunya, Francisco Vázquez.
A ells s'hi han sumat, entre altres, Nicolás Redondo, que acaba de ser expulsat del PSOE per les crítiques fetes contra el seu partit per la possible amnistia dels implicats en el procés; l'expresident de la Comunitat de Madrid i també expulsat del partit, Joaquín Leguina; els exeurodiputats Alejandro Cercas i Pedro Bofill; els exdiputats José María Mohedano, Ciriaco de Vicente i Jesús Cuadrado; l'exsecretari general de Madrid Tomás Gómez; l'exdiputat al parlament basc José Antonio Maturana o l'exresponsable d'Internacional del PSOE Elena Flores.
També han signat l'escrit 37 exdirigents del PP, UCD i UPiD, entre ells els exministres Juan Carlos Aparicio, María Dolores de Cospedal, Rafael Catalá, Miguel Arias Cañete, Federico Trillo o Isabel Tocino; els exsecretaris d'Estat Gabriel Elorriaga o Miguel Angel Cortés; l'exadvocat general de l'Estat, Arturo García Tizón; l'expresidenta d'UPiD Rosa Díez o l'exministre d'UCD Jaime Lamo d'Espinosa, entre altres.
La mesura de parlar català, basc i gallec a la cambra va ser una exigència de l'independentisme per secundar que el PSOE tingués la majoria de la mesa del Congrés i que la presidenta en fos la socialista Francina Armengol. En la sessió de constitució de les Corts, ella mateixa va anunciar que des d'aquell moment es parlarien les llengües oficials diferents del castellà al Parlament.
No obstant això, no és una mesura que compti amb el consens de la dreta, tampoc s'ha dut a terme encara la reforma del reglament del Congrés i els lletrats de les Corts han advertit de la dificultat de fer un ús generalitzat de les llengües oficials diferents del castellà en els debats i iniciatives parlamentàries.
Precisament, aquest dimarts els lletrats advertien que era "molt difícil, si no impossible", aplicar "immediatament o a curt termini" la reforma del reglament registrada pel PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB i BNG. De fet, van assenyalar que la seva posada en pràctica obligaria a "replantejar tots els procediments parlamentaris" tal com estan concebuts en l'actualitat.
Malgrat tot, l'endemà d'aquest advertiment del servei jurídic de les Corts, la mesa de la cambra baixa va adoptar un acord, amb els vots del PSOE i Sumar i l'oposició del PP, perquè les llengües oficials diferents del castellà puguin fer-se servir a l'hemicicle ja des de la setmana vinent, fins i tot abans que s'aprovi la reforma que es va registrar amb aquest objectiu la setmana passada.