08
d'octubre
de
2023, 18:15
Aquest dilluns se celebra una nova Diada al País Valencià, que, per les circumstàncies polítiques, ha adquirit una dimensió diferent d'altres èpoques més favorables. L'oposició al govern de PP i Vox es troba als carrers per primer cop des que es va configurar l'executiu i amb l'objectiu d'aconseguir una manifestació massiva per blindar, especialment, els drets lingüístics tan perseguits per la dreta i l'extrema dreta en tot just tres mesos de mandat.
Per escenificar el primer intent de plantar cara a l'executiu de Carlos Mazón i a tots els ajuntaments que controla la dreta, la plataforma unitària Comissió 9 d'Octubre -que aplega entitats com Acció Cultural, Escola Valenciana o Plataforma per la Llengua- i partits com Compromís, Esquerra Republicana o Podem- ha convocat a una mobilització a la capital València en la tarda d'aquest dilluns amb el lema "País Valencià antifeixista". L'objectiu és protestar contra els atacs al català, el qüestionament de l'Estatut i la negació de la democràcia parlamentària.
En aquests mesos de govern, PP i Vox han apuntat cap a l'educació, especialment per la decisió d'eliminar la vehicularitat del català en les comarques considerades com a castellanoparlants. Allà, el 25% d'ensenyament en valencià que fins ara era obligatori es deixarà d'aplicar el curs vinent i deixarà desemparats centenars d'alumnes que el parlen. Va ser una petició de Vox per fer president Mazón i el PP, com ha passat fins ara, ha comprat el relat a canvi dels vots. És exactament el mateix que ha passat amb l'Oficina de Drets Lingüístics, un òrgan destinat a blindar i promocionar el català i que serà suprimit.
PP i Vox també s'han trobat en la seva airada reacció contra l'ús de les llengües oficials al Congrés dels Diputats. El nou executiu va emetre un dur comunicat demanant per al valencià el mateix estatus d'oficialitat que el català a la cambra, en la línia de presentar-los com idiomes diferents amb la intenció de fragmentar-los. Per desarmar l'argument de la dreta i l'extrema dreta, Francina Armengol i Ximo Puig van acordar que la denominació utilitzada fos el "català-valencià".
Llanos Massó, presidenta de les Corts Valencianes i líder de la formació ultra, alimentava la teoria infundada que català i valencià no són el mateix. Rovira, de qui depèn la política lingüística, va posar una mica més de llenya al foc i va afirmar que l'Acadèmia "no té la veritat absoluta" pel que fa a l'ús de la llengua. Davant la polèmica suscitada, Mazón va aclarir que l'Acadèmia té "plena autoritat científica", desmentint així l'extrema dreta i el seu conseller d'Educació del PP. També va reiterar que totes les comunicacions de la Generalitat valenciana s'han de fer en català i emmarcant-se en les normes de l'AVL. Vox ho incompleix, però per ara no hi ha hagut conseqüències.
A Borriana es va viure el gran episodi de persecució al català d'aquesta legislatura. El regidor ultra de Cultura de Vox va decidir retirar les subscripcions de la biblioteca municipal a publicacions en català. Però l'allau de crítiques per l'actuació i una gran mobilització al municipi van fer que el consistori fes marxa enrere i les revistes tornessin. Ara, el mateix regidor ultra es proposa eliminar lectures LGTBIQ+ destinades a infants.
Més recent és l'episodi d'Alacant, ciutat que Vox volia retirar de la zona de domini catalanoparlant. Això implicaria que el valencià passaria a ser una assignatura optativa a les aules, i a més, cauria l'obligació de fer almenys el 25% de les classes en valencià. Un altre dels aspectes que canviarien seria la retolació, que ara és en català i castellà i que només seria opcional en el primer idioma. Però en un ple amb un miler de persones protestant al carrer, l'extrema dreta va certificar el fracàs retirant la moció davant la manca de suports, tampoc del PP.
Per escenificar el primer intent de plantar cara a l'executiu de Carlos Mazón i a tots els ajuntaments que controla la dreta, la plataforma unitària Comissió 9 d'Octubre -que aplega entitats com Acció Cultural, Escola Valenciana o Plataforma per la Llengua- i partits com Compromís, Esquerra Republicana o Podem- ha convocat a una mobilització a la capital València en la tarda d'aquest dilluns amb el lema "País Valencià antifeixista". L'objectiu és protestar contra els atacs al català, el qüestionament de l'Estatut i la negació de la democràcia parlamentària.
En aquests mesos de govern, PP i Vox han apuntat cap a l'educació, especialment per la decisió d'eliminar la vehicularitat del català en les comarques considerades com a castellanoparlants. Allà, el 25% d'ensenyament en valencià que fins ara era obligatori es deixarà d'aplicar el curs vinent i deixarà desemparats centenars d'alumnes que el parlen. Va ser una petició de Vox per fer president Mazón i el PP, com ha passat fins ara, ha comprat el relat a canvi dels vots. És exactament el mateix que ha passat amb l'Oficina de Drets Lingüístics, un òrgan destinat a blindar i promocionar el català i que serà suprimit.
PP i Vox també s'han trobat en la seva airada reacció contra l'ús de les llengües oficials al Congrés dels Diputats. El nou executiu va emetre un dur comunicat demanant per al valencià el mateix estatus d'oficialitat que el català a la cambra, en la línia de presentar-los com idiomes diferents amb la intenció de fragmentar-los. Per desarmar l'argument de la dreta i l'extrema dreta, Francina Armengol i Ximo Puig van acordar que la denominació utilitzada fos el "català-valencià".
Xoc per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
Tot i que la guerra és total, el català també ha generat la primera desavinença a l'executiu. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és la màxima autoritat lingüística del País Valencià, tal com reconeix l'Estatut d'Autonomia. Té la mateixa labor i estatus que el de l'Institut d'Estudis Catalans a Catalunya i a les Illes Balears i, irònicament, va ser creada per l'expresident popular Eduardo Zaplana. Però Vox i José Antonio Rovira, conseller d'Educació del PP, van decidir menysprear-la.Llanos Massó, presidenta de les Corts Valencianes i líder de la formació ultra, alimentava la teoria infundada que català i valencià no són el mateix. Rovira, de qui depèn la política lingüística, va posar una mica més de llenya al foc i va afirmar que l'Acadèmia "no té la veritat absoluta" pel que fa a l'ús de la llengua. Davant la polèmica suscitada, Mazón va aclarir que l'Acadèmia té "plena autoritat científica", desmentint així l'extrema dreta i el seu conseller d'Educació del PP. També va reiterar que totes les comunicacions de la Generalitat valenciana s'han de fer en català i emmarcant-se en les normes de l'AVL. Vox ho incompleix, però per ara no hi ha hagut conseqüències.
Dues victòries a nord i sud del País Valencià
De polítiques i actuacions contra el català n'hi ha hagut unes quantes en aquests tres mesos de governs de la dreta i l'extrema dreta al País Valencià -com el retorn de la nomenclatura castellana en ciutats com València o Castelló-, però també hi ha exemples que la resistència existeix i que la pressió social pot aturar els ultres. Han succeït, curiosament, al nord i al sud del País Valencià: Borriana i Alacant.A Borriana es va viure el gran episodi de persecució al català d'aquesta legislatura. El regidor ultra de Cultura de Vox va decidir retirar les subscripcions de la biblioteca municipal a publicacions en català. Però l'allau de crítiques per l'actuació i una gran mobilització al municipi van fer que el consistori fes marxa enrere i les revistes tornessin. Ara, el mateix regidor ultra es proposa eliminar lectures LGTBIQ+ destinades a infants.
Més recent és l'episodi d'Alacant, ciutat que Vox volia retirar de la zona de domini catalanoparlant. Això implicaria que el valencià passaria a ser una assignatura optativa a les aules, i a més, cauria l'obligació de fer almenys el 25% de les classes en valencià. Un altre dels aspectes que canviarien seria la retolació, que ara és en català i castellà i que només seria opcional en el primer idioma. Però en un ple amb un miler de persones protestant al carrer, l'extrema dreta va certificar el fracàs retirant la moció davant la manca de suports, tampoc del PP.