06
d'octubre
del
2023
Actualitzat
el
07
d'octubre
a les
11:02h
Sumar continua fent valdre el seu pes entre el mar de protagonismes del PSOE, ERC i Junts de cara a la investidura de Pedro Sánchez. Poc després de les eleccions del 23-J, el 2 d'agost, la líder de la formació, Yolanda Díaz, anunciava que proposava una reforma del reglament del Congrés per permetre l'ús del català, gallec i basc. Un mes i mig després, ja es podien parlar les llengües oficials diferents del castellà a la cambra baixa. Ara, en el capítol negociació més important, el que fa referència a l'amnistia, Díaz torna a moure fitxa i presentarà dimarts un informe a Barcelona sobre el qual articularà la seva proposta. El document, de 39 pàgines i avançat per El Periódico, fixa el perímetre entre l'1 de gener del 2013, any en que es va fer la Declaració de sobirania i del dret a decidir al Parlament, fins al moment d'entrada en vigor de la llei d'amnistia. Tots els fets del procés. I també hi inclou els policies que van actuar l'1 d'octubre del 2017.
La proposta, que serà presentada a l'Ateneu Barcelonès, ha estat elaborada per diversos penalistes sota el comandament de Jaume Asens, que malgrat fer un pas al costat de la política abans del 23-J, ha tornat a la primera plana per ajudar principalment en la interlocució entre Sumar i Carles Puigdemont, que indirectament facilita les negociacions de Sánchez amb Junts. El document preveu l'amnistia per a totes les "accions o omissions d'intencionalitat política" vinculades a l'objectiu d'aconseguir l'autodeterminació de Catalunya, tan penals como administratives. És a dir, tot acte relacionat amb la "preparació, organització, convocatòria, finançament, afavoriment, promoció, execució i celebració" tant del 9-N del 2014, com del referèndum de l'1-O i les posteriors protestes al carrer.
Un dels punts calents de l'informe de Sumar, i que més polèmica podrà aixecar en la negociació, és el que inclou els cossos policials. El document elaborat incorpora la mesura de gràcia als agents de les forces de seguretat processats per "actuacions realitzades per a impedir la celebració del procés participatiu i el referèndum", o per impedir el desenvolupament d'actes de defensa del referèndum o protestes contra decisions governamentals o judicials. Actualment, hi ha al voltant de 130 policies nacionals i guàrdies civils encausats per l'1-O. Ara bé, queden fora del dictamen de Sumar aquelles actuacions que puguin ser qualificades de delictes de tortures, contra la integritat moral o el delicte de detencions il·legals d'autoritat o funcionari públic. Tampoc hi tenen cabuda causes com la de Laura Borràs, condemnada per prevaricació i falsedat documental.
El sindicat de la Policia Nacional Jupol, majoritari al cos i sempre hostil contra l'independentisme, s'ha afanyat a respondre la proposta de Sumar qualificant-la d'una "falta de respecte" i demana la "lliure absolució" per als seus 45 agents imputats i que no se'ls equipari als "delinqüents que van intentar fer un cop d'Estat". En un comunicat consideren "insolent" que es posi "al mateix sac" els que van cometre un delicte amb els policies que van actuar per aturar el referèndum "per una ordre política i en compliment d'un mandat judicial per a defensar la unitat d'Espanya".
Pel que al perímetre temporal de la proposta, no és casual. Coincideix amb el marc dibuixat en la proposta sobre l'amnistia que van elaborar els partits independentistes el 2021 -ERC, Junts, CUP i PDECat en col·laboració amb Òmnium i Amnistia i Llibertat-, i que van intentar tramitar al Congrés sense èxit. Va ser rebutjada llavors per la mesa de la cambra amb els vots del PSOE, PP i Vox, després d'un informe dels lletrats que advertia sobre la inconstitucionalitat de la mesura. En aquella ocasió incorporaven totes les causes repressives i també la posada en llibertat dels presos polítics, ja que encara no s'havien concedit els indults.
El moviment de Sumar s'encaixa en el marc de l'estratègia negociadora que estan teixint els de Díaz amb Junts, cristal·litzada principalment amb la visita de la vicepresidenta del govern espanyol a Brussel·les, quan es va reunir amb Puigdemont i també amb l'exconseller i ara eurodiputat de Junts Toni Comín. Una aliança que serveix a totes dues formacions per fer valdre el seu pes davant del paper del PSOE i ERC, que ja han negociat en reiterades ocasions durant l'última legislatura.
Tan bon punt Díaz ha explicat que dimarts faria públic l'informe, immediatament Junts ha emès un comunicat de premsa en el qual ha deixat clar que, per mitjà d'Asens, el document ha arribat a Comín. Tot estava perfectament coordinat. "Junts agraeix a Sumar la seva implicació i interès en la voluntat d'arribar a un acord i es compromet a fer una anàlisi detallada i a traslladar-los de la manera més immediata possible les seves conclusions sobre aquesta proposta de llei", diu el comunicat.
Mentrestant, a ERC i el PSOE resten importància a la proposta i se'n desmarquen. En el marc d'una visita a Barcelona, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños -que ha aprofitat per trobar-se amb ERC mentre els socialistes avisaven a Junts que no pagaran per avançat- ha volgut aclarir que el seu partit no ha pactat amb Sumar aquest document, malgrat que Díaz hagi insistit que tot està coordinat amb Sánchez: "És una posició respectable, però no és la nostra". Salvador Illa, primer secretari del PSC, també ha manifestat el seu respecte pel document, però ha evitat valorar-lo i ha fet una crida a la "discreció", insistint que els socialistes només es mouran en el marc constitucional.
Aquest divendres al matí la cúpula d'ERC no havia rebut l'informe de Sumar, i l'ha consultat a través de la premsa. Ara bé, la no deferència s'enmarca dins d'una certa normalitat sobre com estan les relacions. Des d'un inici, els republicans, que ja van declinar una trobada entre la seva secretària general, Marta Rovira, amb Díaz, reivindiquen que volen negociar amb el PSOE sense "interlocutors" pel mig. "Benvingudes totes les propostes. ERC està centrada, més que en comentar textos, en treballar-los en el marc de la negociació amb el PSOE", remarquen fonts de Calàbria sobre el moviment de Díaz. Mentre republicans i socialistes aposten per l'hermetisme per garantir l'èxit de les negociacions, Junts i Sumar van anunciant en comptagotes punts d'acord fruit de la bona sintonia -també personal- entre Comín i Asens.
La proposta, que serà presentada a l'Ateneu Barcelonès, ha estat elaborada per diversos penalistes sota el comandament de Jaume Asens, que malgrat fer un pas al costat de la política abans del 23-J, ha tornat a la primera plana per ajudar principalment en la interlocució entre Sumar i Carles Puigdemont, que indirectament facilita les negociacions de Sánchez amb Junts. El document preveu l'amnistia per a totes les "accions o omissions d'intencionalitat política" vinculades a l'objectiu d'aconseguir l'autodeterminació de Catalunya, tan penals como administratives. És a dir, tot acte relacionat amb la "preparació, organització, convocatòria, finançament, afavoriment, promoció, execució i celebració" tant del 9-N del 2014, com del referèndum de l'1-O i les posteriors protestes al carrer.
Un dels punts calents de l'informe de Sumar, i que més polèmica podrà aixecar en la negociació, és el que inclou els cossos policials. El document elaborat incorpora la mesura de gràcia als agents de les forces de seguretat processats per "actuacions realitzades per a impedir la celebració del procés participatiu i el referèndum", o per impedir el desenvolupament d'actes de defensa del referèndum o protestes contra decisions governamentals o judicials. Actualment, hi ha al voltant de 130 policies nacionals i guàrdies civils encausats per l'1-O. Ara bé, queden fora del dictamen de Sumar aquelles actuacions que puguin ser qualificades de delictes de tortures, contra la integritat moral o el delicte de detencions il·legals d'autoritat o funcionari públic. Tampoc hi tenen cabuda causes com la de Laura Borràs, condemnada per prevaricació i falsedat documental.
El sindicat de la Policia Nacional Jupol, majoritari al cos i sempre hostil contra l'independentisme, s'ha afanyat a respondre la proposta de Sumar qualificant-la d'una "falta de respecte" i demana la "lliure absolució" per als seus 45 agents imputats i que no se'ls equipari als "delinqüents que van intentar fer un cop d'Estat". En un comunicat consideren "insolent" que es posi "al mateix sac" els que van cometre un delicte amb els policies que van actuar per aturar el referèndum "per una ordre política i en compliment d'un mandat judicial per a defensar la unitat d'Espanya".
Pel que al perímetre temporal de la proposta, no és casual. Coincideix amb el marc dibuixat en la proposta sobre l'amnistia que van elaborar els partits independentistes el 2021 -ERC, Junts, CUP i PDECat en col·laboració amb Òmnium i Amnistia i Llibertat-, i que van intentar tramitar al Congrés sense èxit. Va ser rebutjada llavors per la mesa de la cambra amb els vots del PSOE, PP i Vox, després d'un informe dels lletrats que advertia sobre la inconstitucionalitat de la mesura. En aquella ocasió incorporaven totes les causes repressives i també la posada en llibertat dels presos polítics, ja que encara no s'havien concedit els indults.
L'aliança Sumar-Junts
El moviment de Sumar s'encaixa en el marc de l'estratègia negociadora que estan teixint els de Díaz amb Junts, cristal·litzada principalment amb la visita de la vicepresidenta del govern espanyol a Brussel·les, quan es va reunir amb Puigdemont i també amb l'exconseller i ara eurodiputat de Junts Toni Comín. Una aliança que serveix a totes dues formacions per fer valdre el seu pes davant del paper del PSOE i ERC, que ja han negociat en reiterades ocasions durant l'última legislatura.
.@sumar ha volgut compartir amb nosaltres la seva proposta de Llei d’Amnistia abans de presentar-la el pròxim dimarts. La direcció de @JuntsXCat l’estudiarà detalladament. Agraïm al partit de @Yolanda_Diaz_ la seva implicació i interès per arribar a un acord pic.twitter.com/YAIvNpEJlL
— Toni Comín (@toni_comin) October 6, 2023
Tan bon punt Díaz ha explicat que dimarts faria públic l'informe, immediatament Junts ha emès un comunicat de premsa en el qual ha deixat clar que, per mitjà d'Asens, el document ha arribat a Comín. Tot estava perfectament coordinat. "Junts agraeix a Sumar la seva implicació i interès en la voluntat d'arribar a un acord i es compromet a fer una anàlisi detallada i a traslladar-los de la manera més immediata possible les seves conclusions sobre aquesta proposta de llei", diu el comunicat.
ERC es reuneix amb Bolaños
Mentrestant, a ERC i el PSOE resten importància a la proposta i se'n desmarquen. En el marc d'una visita a Barcelona, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños -que ha aprofitat per trobar-se amb ERC mentre els socialistes avisaven a Junts que no pagaran per avançat- ha volgut aclarir que el seu partit no ha pactat amb Sumar aquest document, malgrat que Díaz hagi insistit que tot està coordinat amb Sánchez: "És una posició respectable, però no és la nostra". Salvador Illa, primer secretari del PSC, també ha manifestat el seu respecte pel document, però ha evitat valorar-lo i ha fet una crida a la "discreció", insistint que els socialistes només es mouran en el marc constitucional.
Aquest divendres al matí la cúpula d'ERC no havia rebut l'informe de Sumar, i l'ha consultat a través de la premsa. Ara bé, la no deferència s'enmarca dins d'una certa normalitat sobre com estan les relacions. Des d'un inici, els republicans, que ja van declinar una trobada entre la seva secretària general, Marta Rovira, amb Díaz, reivindiquen que volen negociar amb el PSOE sense "interlocutors" pel mig. "Benvingudes totes les propostes. ERC està centrada, més que en comentar textos, en treballar-los en el marc de la negociació amb el PSOE", remarquen fonts de Calàbria sobre el moviment de Díaz. Mentre republicans i socialistes aposten per l'hermetisme per garantir l'èxit de les negociacions, Junts i Sumar van anunciant en comptagotes punts d'acord fruit de la bona sintonia -també personal- entre Comín i Asens.