22
d'octubre
de
2023, 20:00
Actualitzat:
23
d'octubre,
16:11h
L'hermetisme entre els negociadors de l'amnistia és total. La llei hauria de permetre l'oblit judicial dels delictes relacionats amb el procés, des de la sedició, fins als desordres públics, habituals en les causes contra manifestants. També la malversació, un delicte que no és purament "polític" i que en les darreres setmanes s'ha situat des d'alguns sectors com a possible escletxa per implicar Europa en aquesta carpeta, si finalment el PSOE acaba arribant a un acord amb els independentistes.
Una llei d'amnistia serà analitzada al detall tant pels jutges que l'hauran d'aplicar com pel Tribunal Constitucional (TC). Els tribunals tindrien, també, l'opció de portar el cas a la justícia europea a través d'una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El Tribunal Suprem podria fer-ho per al cas dels líders de l'1-O, i en la resta de causes ho haurien de fer els tribunals encarregats de dictar sentència. El recorregut d'aquesta maniobra, però, és limitat.
No és clar que Europa pugui tenir alguna cosa a dir en un assumpte d'aquestes característiques. Juristes consultats per Nació com José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem, o Joaquín Urías, exlletrat del TC, creuen que és viable la pregunta prejudicial a la justícia europea, però dubten tingui recorregut. Caldria argumentar que l'amnistia és contrària a alguna norma europea. "No hi ha cap norma europea que prohibeixi l'amnistia, que de fet està inclosa en constitucions de països de la Unió Europea", assenyala Urías. L'argument dels jutges hauria de ser més aviat genèric, fent referència al respecte a l'estat de dret, i partint de la base que una llei d'oblit judicial no té en compte aquest principi. "Vorejaria el frau processal", sosté Pallín.
En els últims dies, les paraules de Didier Reynders, comissari de Justícia, han alimentat la possibilitat que el perdó de la malversació obri la porta a un pronunciament d'Europa. La malversació és un delicte de corrupció i la Unió Europea ha incrementat els controls sobre aquestes conductes. "Avaluarem el text molt de prop; és una competència nacional, però hi ha alguns límits", va dir Reynders fa uns dies. Una llei que amnistiés una malversació de fons europeus o que renunciés a perseguir delictes financers podria aplanar el terreny per una qüestió prejudicial i el pronunciament europeu, però intentar encaixar el desviament de fons públics del procés en la lluita contra la corrupció té, segons Urías, "poques possibilitats d'èxit". Ara bé, en l'amnistia, la malversació ha d'estar ben acotada.
La llei no ha d'afectar conductes que no tinguin res a veure amb l'1-O o el 9-N, encara que puguin tenir proximitat amb l'independentisme. Per fer-ho, s'ha de deixar clar en l'articulat de la llei l'abast temporal -hi ha cert consens que hauria de ser entre 2013 i 2023- i quins delictes es tenen en compte i, en el cas de la malversació, cal remarcar que és aquella relacionada amb l'organització i preparació de l'1-O, no cap altra. En la mateixa línia, l'advocat Benet Salellas argumenta que cal establir una anàlisi de "causalitat" en el redactat de la llei, de manera que en quedi fora aquella malversació que hauria existit igual encara que no hi hagués hagut el referèndum. Poca concreció en aquest àmbit podria obrir escletxes a la llei i nodrir d'arguments una qüestió prejudicial.
Per contra, deixaria fora aquells casos de corrupció que afecten independentistes o persones vinculades al moviment independentista, però en causes que no tenen relació amb el procés o el referèndum. Quedaria al marge de la llei d'amnistia el cas Pujol, malgrat que el paper que hi podrien haver tingut les clavegueres de l'Estat. També el cas de l'expresidenta del Parlament Laura Borràs i els contractes irregulars a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), o la part de l'operació Volhov que afecta Villa Bugatti i l'exdirigent d'ERC Xavier Vendrell, a qui s'ha implicat en Tsunami Democràtic.
Una llei d'amnistia serà analitzada al detall tant pels jutges que l'hauran d'aplicar com pel Tribunal Constitucional (TC). Els tribunals tindrien, també, l'opció de portar el cas a la justícia europea a través d'una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El Tribunal Suprem podria fer-ho per al cas dels líders de l'1-O, i en la resta de causes ho haurien de fer els tribunals encarregats de dictar sentència. El recorregut d'aquesta maniobra, però, és limitat.
No és clar que Europa pugui tenir alguna cosa a dir en un assumpte d'aquestes característiques. Juristes consultats per Nació com José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem, o Joaquín Urías, exlletrat del TC, creuen que és viable la pregunta prejudicial a la justícia europea, però dubten tingui recorregut. Caldria argumentar que l'amnistia és contrària a alguna norma europea. "No hi ha cap norma europea que prohibeixi l'amnistia, que de fet està inclosa en constitucions de països de la Unió Europea", assenyala Urías. L'argument dels jutges hauria de ser més aviat genèric, fent referència al respecte a l'estat de dret, i partint de la base que una llei d'oblit judicial no té en compte aquest principi. "Vorejaria el frau processal", sosté Pallín.
En els últims dies, les paraules de Didier Reynders, comissari de Justícia, han alimentat la possibilitat que el perdó de la malversació obri la porta a un pronunciament d'Europa. La malversació és un delicte de corrupció i la Unió Europea ha incrementat els controls sobre aquestes conductes. "Avaluarem el text molt de prop; és una competència nacional, però hi ha alguns límits", va dir Reynders fa uns dies. Una llei que amnistiés una malversació de fons europeus o que renunciés a perseguir delictes financers podria aplanar el terreny per una qüestió prejudicial i el pronunciament europeu, però intentar encaixar el desviament de fons públics del procés en la lluita contra la corrupció té, segons Urías, "poques possibilitats d'èxit". Ara bé, en l'amnistia, la malversació ha d'estar ben acotada.
Només la malversació del procés
La llei ha d'afectar la desviació de fons del procés, però no altres malversacions. La reforma del codi penal va incloure un canvi en el delicte per crear un tipus atenuat, amb menys pena de presó, per aquells casos en què no hi ha hagut lucre personal o de tercers. ERC esperava que els tribunals haguessin d'aplicar aquest nou delicte als fets del procés, però la interpretació que en va fer tant la Fiscalia com el Tribunal Suprem ho va impedir. Derogada la sedició, Oriol Junqueras i Jordi Turull, entre d'altres, compleixen pena d'inhabilitació per aquest motiu, i Carles Puigdemont continua pendent de Llarena. L'amnistia hauria de permetre "oblidar" els delictes vinculats al procés, sense deixar de ser una llei general ni contravenir el principi d'igualtat per evitar vetos al TC.La llei no ha d'afectar conductes que no tinguin res a veure amb l'1-O o el 9-N, encara que puguin tenir proximitat amb l'independentisme. Per fer-ho, s'ha de deixar clar en l'articulat de la llei l'abast temporal -hi ha cert consens que hauria de ser entre 2013 i 2023- i quins delictes es tenen en compte i, en el cas de la malversació, cal remarcar que és aquella relacionada amb l'organització i preparació de l'1-O, no cap altra. En la mateixa línia, l'advocat Benet Salellas argumenta que cal establir una anàlisi de "causalitat" en el redactat de la llei, de manera que en quedi fora aquella malversació que hauria existit igual encara que no hi hagués hagut el referèndum. Poca concreció en aquest àmbit podria obrir escletxes a la llei i nodrir d'arguments una qüestió prejudicial.
El cas Pujol i part del Volhov, fora
En tot cas, tant el dictamen de Sumar com la proposició de llei d'amnistia que els independentistes van plantejar el 2020 acoten els delictes contra l'administració pública al procés. La proposta de 2020 incloïa la malversació i d'altres delictes de corrupció, però només en aquells casos que tingués "consideració d'intencionalitat política" entesa com els actes de "preparació, organització, convocatòria, finançament, afavoriment, promoció, execució i celebració" tant del 9-N com de l'1-O. Això hauria de permetre incloure en l'amnistia causes com la de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, la dels preparatius del referèndum al jutjat 13 o bé la causa per l'acció exterior al jutjat 18 i que afecta, entre d'altres, l'exconseller Raül Romeva.Per contra, deixaria fora aquells casos de corrupció que afecten independentistes o persones vinculades al moviment independentista, però en causes que no tenen relació amb el procés o el referèndum. Quedaria al marge de la llei d'amnistia el cas Pujol, malgrat que el paper que hi podrien haver tingut les clavegueres de l'Estat. També el cas de l'expresidenta del Parlament Laura Borràs i els contractes irregulars a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), o la part de l'operació Volhov que afecta Villa Bugatti i l'exdirigent d'ERC Xavier Vendrell, a qui s'ha implicat en Tsunami Democràtic.