La investidura ja no té marxa enrere

El perímetre de l'amnistia encara tensa les converses entre ERC i el PSOE per tal que s'hi inclogui el Tsunami Democràtic; els socialistes ja planegen registrar la proposició de llei sobre la desjudicialització després de la fotografia amb Puigdemont

Míriam Nogueras, de Junts, amb Pedro Sánchez.
Míriam Nogueras, de Junts, amb Pedro Sánchez. | ACN
Carme Rocamora / Oriol March
31 d'octubre de 2023, 19:15
Actualitzat: 19:35h
La fotografia de Carles Puigdemont acompanyat de Santos Cerdán a Brussel·les, registrada dilluns a la tarda, enviava dos missatges. El primer, que l'expresident de la Generalitat ha estat reconegut pel PSOE com a interlocutor vàlid. El segon, que la investidura de Pedro Sánchez no té marxa enrere. Així s'ha acabat de confirmar aquest dimarts al Congrés dels Diputats durant la jura de la Constitució de la princesa Elionor: els socialistes s'han encarregat de fer saber que és qüestió de dies -podria ser aquesta mateixa setmana- que es registri la llei d'amnistia per tal que, la setmana vinent, ja es pugui procedir a la tria de Sánchez a la cambra baixa.


Vol dir això que està tot tancat? Encara no, però la coreografia ja està arribant a l'últim acte. I, sovint, en els últims actes és on s'hi centren les tensions més difícils de desbrossar. Una de les qüestions que generen recels entre ERC i el PSOE, per exemple, és que s'hi inclogui -així ho ha avançat El Periódico- tot allò relacionat amb el Tsunami Democràtic, causa que s'instrueix per terrorisme a l'Audiència Nacional i que hi té vinculada la secretària general dels republicans, Marta Rovira. "L'amnistia ha de ser completa", assenyalen fonts d'ERC, que també remarquen que s'hi ha d'encabir la causa -també per terrorisme- que es va obrir contra membres dels comitès de defensa del referèndum (CDR) en el marc de l'operació Judes.

Totes les fonts consultades per Nació, en tot cas, indiquen que l'acord és a tocar i que es podria materialitzar aquesta mateixa setmana. També pel fet que s'han intensificat els contactes sobre el traspàs de Rodalies i sobre la reducció del dèficit fiscal. Si hi ha "voluntat política", mantenen fonts coneixedores dels contactes, l'entesa serà una realitat d'aquí a pocs dies. Això és el que permetria que cada partit validés per separat el pacte -en el cas de Junts existeix el compromís de fer una consulta, tot i que fonts de la formació destaquen que també es pot optar per un consell nacional exprés- i arribar a temps per la investidura la setmana vinent.

El PSOE, a banda, compta que n'hi haurà prou amb una única votació. És una opció plausible, tenint en compte que Junts ja va avisar fa unes setmanes que només s'inclinaria pel sí o pel no, que en cap cas optaria per l'abstenció. Això vol dir que, si hi ha entesa, la formació de Puigdemont votarà a favor de Sánchez -ja va passar amb la mesa del Congrés dels Diputats- i el líder socialista podrà disposar de 178 vots. Quins serien? Els del PSOE, ERC, Bildu -que ja ha comunicat el vot afirmatiu-, el PNB i Junts, a l'espera de saber què farà Coalició Canària. Si la investidura és la setmana vinent, Sánchez arribaria com a president a la reunió internacional de dirigents socialdemòcrates prevista pels dies 11 i 12 de novembre a Madrid.


El Govern, per ara, no alimenta cap hipòtesi sobre el calendari. Està centrat en aconseguir fruits concrets per vendre al marge de l'amnistia, i per això s'insisteix tant en Rodalies -on s'estan registrant avenços en les últimes hores- i en la reducció del dèficit fiscal a través del finançament. No és casualitat que el president Pere Aragonès, quan va veure l'acord entre el PSOE i Sumar, mostrés decepció pel fet que, en clau de recursos, només es fes referència a la Generalitat valenciana. Sense millores concretes, a Palau no volen donar xecs en blanc. Una de les carpetes on s'han registrat avenços és en l'ingrés mínim vital per traspassar-ne la gestió.

Qui ja té la gestió integral de l'ingrés mínim vital és el País Basc, on hi governa el PNB. Els nacionalistes bascos s'han coordinat amb Junts de cara a la negociació i, com a mínim, s'han reunit dues vegades. La primera va ser el 15 de setembre, amb Puigdemont com a protagonista, i va servir per tancar les ferides generades la tardor del 2017, quan el lehendakari Íñigo Urkullu va fer de mediador entre Mariano Rajoy i la Generalitat, i l'experiència no va ser fructífera. La segona cita entre el PNB i Junts va ser la setmana passada, i va servir per informar-se mútuament de com estaven evolucionant les converses amb el PSOE.