Volhov, Borràs, Pujol: totes les fronteres de l'amnistia

Les carpetes que afecten independentistes però no tenen una relació clara amb el procés català plantegen dubtes sobre si entrarien o no en una eventual llei que oblidi els fets de 2017

Agents de la Guàrdia Civil en plena operació Volhov, l'octubre de 2020
Agents de la Guàrdia Civil en plena operació Volhov, l'octubre de 2020 | ACN
04 de novembre del 2023
Actualitzat el 06 de novembre a les 8:06h
El perímetre de l'amnistia és a hores d'ara l'escull entre Junts i el PSOE per acabar d'acordar una llei que oblidi els delictes del procés. "No deixarem cap soldat tirat", afirmen des del partit de Carles Puigdemont. Mentre ERC ja ha pactat un text, a l'espera de veure què acorden els juntaires, Puigdemont refreda les converses amb els socialistes i aconsegueix presentar-se com la peça decisiva per a la investidura de Pedro Sánchez. Entre les causes que se situen a la frontera d'una eventual llei d'amnistia hi ha aquelles que afecten independentistes, però que no tenen una relació directa amb el 9-N, l'1-O o bé les protestes per la sentència del procés.

L'operació Volhov, el cas Pujol o el de Laura Borràs són algunes d'aquestes causes dubtoses, que generen debat dins de l'independentisme sobre si s'han d'incloure en l'amnistia o no. Poden haver-hi indicis de lawfare per les persones que hi estan implicades, però no tenen cap relació -o bé aquest nexe no és clar- amb l'exercici de drets fonamentals o amb els preparatius, organització, finançament o promoció del referèndum de 2017 o la consulta de 2017. Sigui com sigui, el redactat de l'amnistia haurà de precisar bé què entra i què no, i respectar tot un seguit de requisits per tenir més possibilitats de passar el filtre del Tribunal Constitucional.
 

1. Cas Volhov

El cas Volhov és un calaix de sastre pilotat per la Guàrdia Civil i el jutjat d'instrucció 1 de Barcelona. Neix d'una causa prèvia per subvencions irregulars a la Diputació de Barcelona per finançar il·legalment CDC. Des d'allà, el jutge Joaquín Aguirre va obrir una peça separada secreta, que va anar engreixant amb investigacions durant un any i mig fins que va fer-se pública l'octure de 2020, amb diverses detencions. En un primer moment, es va vincular a empresaris que havien contribuït a finançar el procés. Afecta diversos membres de l'estat major independentista, com ara l'exdirigent de CDC David Madí, l'exdirigent d'ERC Xavier Vendrell o l'editor Oriol Soler, però també altres persones menys mediàtiques de l'òrbita de Junts i ERC.

Aquest totum revolutum parlava de Tsunami Democràtic, de soldats russos que havien de col·laborar a fer la independència, de desviació de fons, de requalificacions urbanístiques i de tràfic d'influències. Apuntava a diversos delictes, com ara malversació. Pel camí, la causa s'ha anat fragmentant i diluint. El suposat tràfic d'influències de Madí ha quedat arxivat i també la presumpta "trama russa", que implicava Josep Alay, responsable de l'oficina de Puigdemont. Soler ha passat a l'Audiència Nacional, que investiga Tsunami Democràtic i que sí que entraria dins de l'abast de l'amnistia. La peça de Villa Bugatti, que afecta Vendrell, continua viva, i també s'investiga Xavier Vinyals, expresident de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes i excònsol a Letònia, pel suposat desviament de fons per finançar l'exili.

 

2. Cas Josep Alay

Josep Alay està implicat en el cas Volhov per Tsunami i per la "trama russa", ja arxivada, però també té una causa en marxa pendent de judici -al febrer- pel viatge com a observador del referèndum de Nova Caledònia el 2018. La Fiscalia li demana tres anys de presó per malversació i prevaricació. Alay i la seva defensa sempre han dit que es tracta d'una persecució política i d'una investigació prospectiva. En aquesta causa pot aparèixer l'ombra del lawfare, però alhora no té cap relació directa amb l'1-O, el 9-N o bé les protestes per la sentència del procés. D'altra banda, és cert que Alay feia el viatge com a cap de l'oficina de l'expresident i en representació de Puigdemont, que ja aleshores es trobava a l'exili i sense cap immunitat. En la mateixa causa també s'investiga el pagament de peatges per visitar els presos polítics a Lledoners.
 

3. Cas Laura Borràs

Laura Borràs ha mantingut un perfil baix durant tota la negociació i no ha dit res públicament sobre l'abast de l'amnistia. Està condemnada per corrupció -prevaricació i falsedat documental- pels contractes irregulars a la Institució de les Lletres Catalanes i tant ella com Junts consideren que és un cas de lawfare o de persecució política. Míriam Nogueras, líder dels juntaires al Congrés, va dir fa setmanes que hauria d'entrar a l'amnistia. Veus de l'entorn del partit, com ara Òmnium creu que no, perquè no és un cas per exercici de drets fonamentals, malgrat que hi pugui haver una persecució política. Borràs es troba pendent del recurs de cassació al Suprem, que haurà de revisar la sentència del TSJC, que la condemna a presó, però demana indultar-la parcialment per esquivar la privació de llibertat.

 

4. Cas Gonzalo Boye

Veus com Pilar Rahola, propera a Puigdemont, fan córrer que una de les causes que es troba a la frontera i que encalla la llei d'amnistia és la de Gonzalo Boye, a qui l'Audiència Nacional vol jutjar per blanqueig de diners procedents del narcotràfic, en una causa en què també hi ha implicat el narco gallec Sito Miñanco. La Fiscalia demana nou anys de presó per l'advocat de Puigdemont, en una causa que no té res a veure en el procés però sí que afecta una de les persones de més confiança del president de l'1-O i que ha tingut un paper cabdal en tota l'estratègia jurídica de l'exili. De fet, és habitual que quan apareixen novetats judicials de la causa contra Boye, veus de Junts i el seu entorn parlin de lawfare i persecució política. Boye, que en una entrevista a Nació denunciava un intent de "treure'l de circulació", també ha tingut un rol important en les negociacions de la llei d'amnistia. 
 

5. Cas Pujol

Des d'alguns sectors s'ha posat sobre la taula que l'amnistia també hauria d'incloure el cas Pujol. El motiu? El paper que hi han tingut les clavegueres de l'Estat, que van engreixar unes presumptes irregularitats de la família de l'expresident a partir de la deixa que l'avi Florenci Pujol tenia a Andorra sense regularitzar. El cas es troba pendent de judici i el fill gran de l'expresident -Jordi Pujol Ferrusola- és qui s'enfronta a una pena més alta de presó. L'Advocacia de l'Estat no ha demanat pena per al president i la Fiscalia li demana nou anys. ERC considera que el cas Pujol no hauria d'entrar en l'amnistia, perquè no té res a veure amb el 9-N o l'1-O, malgrat que altres sectors independentistes sostenen que a Pujol se'l va perseguir per simpatitzar amb el moviment independentista.
 

6. Cas Buch-Escolà

No tots els casos amb delictes de corrupció es poden amnistiar, però sí que n'hi ha que entren a la llei. En l'1-O, els presos estan condemnats per malversació, delicte que serveix també per perseguir Puigdemont, i que quedaria oblidat amb l'amnistia. Altres casos amb malversació poden ser més confusos. El que afecta l'exconseller Miquel Buch i el sergent Lluís Escolà per l'escorta de Puigdemont n'és un. Buch està condemnat per malversació i prevaricació per haver facilitat la protecció de l'expresident a l'exili. El cas no té una relació directa amb l'1-O, però sí amb la protecció o la seguretat de qui en va ser un dels seus principals impulsors. En la proposició de llei acordada entre ERC i PSOE aquesta carpeta hi entraria i quedaria emparada en l'amnistia, segons ha detallat el mateix Oriol Junqueras.
Arxivat a