Les claus de l'amnistia: un bon relat per al PSOE, encaix per a Tsunami i pressa per als jutges

El PSOE ha entrat a registre en solitari la proposició de llei d'amnistia després dels dubtes d'última hora d'ERC. El text, de 23 pàgines, començarà a partir d'ara la tramitació, que no serà senzilla, fins que es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i entri en vigor. La llei, al preàmbul, mira de blindar-se preventivament davant del Tribunal Constitucional, que en qualsevol cas està predisposat en favor de les tesis del PSOE. En l'articulat, s'inclouen les principals causes del procés -l'organització de la consulta del 9-N, del referèndum de l'1-O o les conseqüències que van tenir aquestes accions-, i també hi permet encaixar causes més complexes, com la de Tsunami Democràtic o l'operació Volhov. Un cop s'aprovi, els jutges tindran un màxim de dos mesos per aplicar-la, i hauran de decaure les causes obertes pel procés. Se'n beneficiaran fins a 300 dirigents i militants independentistes, a banda de 73 policies. Aquestes són les cinc claus de l'amnistia:
 

1. Un relat decantat cap al PSOE

El relat de l'amnistia, recollit en el preàmbul, es decanta cap a les tesis del PSOE. Es tracta d'un reconeixement a la Constitució i a l'ordenament jurídic nacional i internacional, i se situa l'amnistia com l'eina per superar el conflicte polític i eliminar algunes de les circumstàncies que provoquen una "desafecció" d'una part de la societat respecte de les institucions estatals. La Constitució, diu el preàmbul avalat per ERC i Junts, és un text homologable als països de l'entorn, que "garanteix els drets fonamentals" i preserva els "drets ideològics i polítics de tothom". De la mateixa manera, també consagra el "marc constitucional", i diu que els objectius polítics -la independència, en aquest cas- s'ha de perseguir "dins de l'ordenament jurídic nacional i internacional".

L'amnistia es planteja com una eina per "garantir la convivència dins de l'estat de dret" i generar un context social, polític i institucional que "fomenti l'estabilitat econòmica i el progrés cultural i social tant de Catalunya com del conjunt d'Espanya". També serveix "enfortir" l'estat de dret i per resoldre un conflicte del qual, diu la llei, ja se n'han superat "els moments més acusats". L'amnistia, doncs, s'entén des d'una perspectiva d'"utilitat social" i com a base per "garantir la convivència democràtica de cara al futur", després d'un conflicte que s'agreuja amb la sentència de l'Estatut. No hi ha, doncs, referències històriques a 1714. La proposició de llei no fa cap referència a l'autodeterminació i ho emmarca tot dins de la llei.

Alhora, el relat també permet al PSOE reivindicar la tasca de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat durant el procés. Els policies de l'1-O entren dins de l'amnistia -un total de casos de 73 agents-, però en el preàmbul es fa especial èmfasi que "l'amnistia d'aquelles accions delictives que es poguessin haver executat en defensa de la legalitat i de l'ordre constitucional no suposa un demèrit o retret per als col·lectius afectats", ni "criminalitza" els funcionaris que van intervenir en defensa de l'ordre públic.
 

2. El blindatge davant del TC

El preàmbul de l'amnistia també és determinant de cara a convèncer el Tribunal Constitucional.Constatat el fet que el PP presentarà recurs d'inconstitucionalitat contra la llei un cop entri en vigor, les 11 pàgines d'exposició de motius miren de blindar el text davant de l'alt tribunal a través de jurisprudència del mateix TC i també dels tribunals europeus i internacionals, tant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) com el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i la Comissió de Venècia. Alhora, els negociadors han posat èmfasi en destacar la legitimitat de les Corts Generals per elaborar una llei d'aquestes característiques, i eviten retreure als jutges la seva actuació com a resposta al procés, com sí que feia la proposta de Sumar.

L'amnistia es defineix com una llei "singular" de caràcter "excepcional". Els negociadors han posat èmfasi en el caràcter "general" i el respecte al principi d'igualtat, perquè si bé no és una llei universal, no fa distincions dins del grup concret al qual s'aplica. Alhora, la llei també respecta els principis de raonabilitat, proporcionalitat i adequació, requisits indispensables de cara a rebre l'aval del TC. Remarca també que una llei d'aquest tipus "no envaeix altres espais", davant del risc que s'argumenti una vulneració de la separació de poders. Així, les amnisties també es reconeixen en països de l'entorn, com Itàlia, França, Portugal o Alemanya. D'aquesta manera, i amb les referències a la jurisprudència europea, es vol evitar també que tingui recorregut una eventual qüestió prejudicial al TJUE.
 

3. Tsunami i Volhov, dins

Dues de les carpetes difícils de fer encaixar dins de la llei eren les de Volhov i Tsunami Democràtic, amb múltiples implicacions i derivades processals. Del redactat de la llei se'n desprèn que totes dues hi entren. El cas Volhov pot entrar a la llei en el sentit que queda amnistiada la "malversació dirigida a finançar, sufragar o facilitar" accions relacionades amb la independència. Així, persones que haurien destinat diners públics a finançar l'exili, per exemple, es podrien emparar en la llei. Pel que fa a Tsunami, queden amnistiats els delictes relacionats amb les protestes contra la sentència del procés, enteses com a protestes de suport als impulsors del referèndum. Per esquivar l'acusació de terrorisme, la llei estableix que quedaran fora aquelles causes amb sentència ferma per terrorisme o bé amb víctimes mortals o atemptats de caràcter terrorista. Des d'ERC no tenen clar que aquesta fórmula blindi correctament la causa per terrorisme, en què hi ha implicada Marta Rovira.

També hi ha un paràgraf específic per al cas del viatge de Josep Alay a Nova Caledònia, una carpeta que també va generar debat. En aquest cas, es podran amnistiar conductes encaminades a "recollir informació i adquirir coneixement sobre experiències similars" a la catalana. El cas de Miquel Buch i el sergent Lluís Escolà també s'inclou, perquè queden amnistiades les accions per prestar protecció o seguretat als impulsors del procés.
 

4. Lawfare, fora

La llei no fa cap referència, ni explícita ni implícita, al lawfare o a la persecució política, i limita de manera clara que s'amnistiarà tot allò que té relació amb el procés o actuacions que hi tinguin una connexió material directa. Així, casos com el de Laura Borràs i els contractes irregulars a la Institució de les Lletres Catalanes queden fora de l'abast de la llei, malgrat que alguns sectors de l'independentisme consideren que existeix lawfare. El mateix passa amb el cas Pujol. El concepte sí que surt a l'acord polític entre juntaires i socialistes, vinculat a una sèrie de comissions d'investigació del Congrés que ho analitzaran. És en aquests espais on s'abordarà l'operació Catalunya i el Catalangate i, en funció dels resultats, seran els jutges els que determinaran si aquestes causes es poden acabar amnistiant o no.
 

5. Dos mesos per aplicar-la (un cop s'aprovi)

El preàmbul de la llei remarca que, un cop s'aprovi, haurà d'implicar "l'immediat aixecament de les mesures cautelars imposades, fins i tot quan tingui lloc el plantejament d'un recurs o una qüestió d'inconstitucionalitat, així com la finalització de l'execució de les penes imposades". L'amnistia l'hauran d'aplicar els jutges d'ofici o a petició de les parts. La tramitació de la llei haurà de ser caràcter "preferent i urgent". Això vol dir que les decisions que hagin de prendre els tribunals s'hauran de prendre en un termini màxim de dos mesos, un cop hagi entrat en vigor. La llei s'ha registrat aquest tarda al Congrés i encara trigarà uns mesos a recórrer tot el camí fins a publicar-se al Butlletí Oficial de l'Estat. Serà aleshores quan el PP presentarà recurs al TC i els tribunals poden presentar qüestions d'inconstitucionalitat.