15
de febrer
del
2024
Quan va néixer, l'estiu del 2020, Junts es reivindicava com un partit de centreesquerra. La voràgine del procés havia desplaçat (o diluït) l'eix ideològic, i els impulsors del partit -Carles Puigdemont, la resta d'exiliats, els presos i els independents que havien acompanyat l'expresident a les catalanes celebrades durant el 155- també tenien ganes de deixar de banda les receptes econòmiques amb les quals bona part de la ciutadania encara recordava l'última etapa de Convergència al Govern. Amb el pas dels anys, però, l'oferta socioeconòmica de Junts ha anat mutant: el punt d'inflexió va arribar al congrés del 2022, quan es va apostar per incloure l'eliminació de l'impost de successions i de patrimoni en la ponència ideològica, i s'ha anat consolidant en cada negociació pressupostària.
La d'enguany no n'és l'excepció. Més aviat és el contrari. En el document de 115 mesures entregat per Mònica Sales, portaveu parlamentària de Junts, als dirigents governamentals amb els quals s'ha reunit aquest dijous a Palau -dos secretaris generals i un director general, una delegació que ja indica fins a quin punt totes les parts veuen inviable arribar a un acord en matèria de comptes-, la mesura estrella torna a ser la bonificació de l'impost de successions en un 99% per a parentius de primer i segon grau. I una altra qüestió vinculada a aquesta: que no s'hagi de pagar successions per a relleus generacionals en empreses familiars. Una manera, mantenen a Junts, de consolidar el gir cap a l'electorat que en el seu dia havia confiat en Convergència, que aixoplugava bàsicament conservadors i liberals.
Els dirigents del partit consultats sostenen que és molt complicat que els pressupostos es negociïn amb el Govern. Per dues raons: perquè interpreten que ERC ja ha decidit un "canvi de cromos" amb el PSC que inclogui els comptes de Pedro Sánchez a Madrid com va passar amb els de 2023; i perquè en cap moment, a diferència de l'any passat, han tingut la sensació que fossin un "soci prioritari" per al president Pere Aragonès. La negociació de l'any passat es va fer encara sota l'influx de la sortida de Junts del Govern, però aquesta vegada la distància s'ha anat ampliant encara més. Fins al punt que entre la primera reunió -14 de desembre- i la segona -la d'aquest dijous- han passat dos mesos. Amb el PSC i amb els comuns, en canvi, hi ha hagut múltiples contactes polítics i tècnics.
De fet, quan Junts posa sobre la taula propostes com l'eliminació de successions -descartada en tot moment per Aragonès per una qüestió ideològica i de recaptació-, ja sap que el Govern no les comprarà, i per tant són moviments pensats també com a plataforma per consolidar el gir ideològic. L'any passat, el partit que comanden Jordi Turull i Laura Borràs també va plantejar la deflactació de l'IRPF per compensar la "sobrerecaptació" de la Geeralitat fruit de la inflació, però enguany el Govern s'ha avançat a peticions per baixar aquest impost i n'ha posat una en marxa per beneficiar 2,6 milions de contribuents. El que posa ara sobre la taula Junts és abaixar el tipus més baix de l'IRPF.
Fiscalitat a banda, hi ha una mesura que sobresurt: la de crear una unitat dels Mossos especialitzada en ocupacions irregulars. Quan el partit formava part del Govern, les conselleries de Justícia i Drets Socials -en aquell moment en mans de Lourdes Ciuró i de Violant Cervera, respectivament- van impulsar canvis legislatius per fer més àgils les desocupacions, un moviment que no va estar exempt de polèmica amb ERC.
En la campanya de les municipals, aquesta carpeta va aparèixer reiteradament i, després de l'acord amb el PSOE pels primers decrets anticrisi, els esforços s'han centrat en la immigració. El partit, de fet, defensa -no sense contestació- que es pugui debatre sobre si Catalunya pot tenir competències per expulsar migrants multireincidents, per bé que en última instància qui pot ordenar això és la justícia. No han transcendit els detalls sobre l'abast de l'acord per transferir les competències "integrals" d'immigració.
En tot cas, la immigració és una de les qüestions de les quals farà bandera de cara a les catalanes. I en les últimes setmanes també ha agafat molt protagonisme -amb l'especial intervenció del diputat Salvador Vergés, figura ascendent- la carpeta de la pagesia. La consigna de "recuperar l'ordre" té múltiples ramificacions, i al partit insisteixen en la idea que aquesta estratègia no va renyida amb els avenços en el procés. "Solvència i independència", remarquen els negociadors pressupostaris -Mònica Sales, Joan Canadell i Jordi Munell, amb participació també de Josep Rius i Albert Batet- a l'hora de definir els moviments. De moment, amb l'eliminació de successions aprofiten per marcar perímetre ideològic.
La d'enguany no n'és l'excepció. Més aviat és el contrari. En el document de 115 mesures entregat per Mònica Sales, portaveu parlamentària de Junts, als dirigents governamentals amb els quals s'ha reunit aquest dijous a Palau -dos secretaris generals i un director general, una delegació que ja indica fins a quin punt totes les parts veuen inviable arribar a un acord en matèria de comptes-, la mesura estrella torna a ser la bonificació de l'impost de successions en un 99% per a parentius de primer i segon grau. I una altra qüestió vinculada a aquesta: que no s'hagi de pagar successions per a relleus generacionals en empreses familiars. Una manera, mantenen a Junts, de consolidar el gir cap a l'electorat que en el seu dia havia confiat en Convergència, que aixoplugava bàsicament conservadors i liberals.
Els dirigents del partit consultats sostenen que és molt complicat que els pressupostos es negociïn amb el Govern. Per dues raons: perquè interpreten que ERC ja ha decidit un "canvi de cromos" amb el PSC que inclogui els comptes de Pedro Sánchez a Madrid com va passar amb els de 2023; i perquè en cap moment, a diferència de l'any passat, han tingut la sensació que fossin un "soci prioritari" per al president Pere Aragonès. La negociació de l'any passat es va fer encara sota l'influx de la sortida de Junts del Govern, però aquesta vegada la distància s'ha anat ampliant encara més. Fins al punt que entre la primera reunió -14 de desembre- i la segona -la d'aquest dijous- han passat dos mesos. Amb el PSC i amb els comuns, en canvi, hi ha hagut múltiples contactes polítics i tècnics.
De fet, quan Junts posa sobre la taula propostes com l'eliminació de successions -descartada en tot moment per Aragonès per una qüestió ideològica i de recaptació-, ja sap que el Govern no les comprarà, i per tant són moviments pensats també com a plataforma per consolidar el gir ideològic. L'any passat, el partit que comanden Jordi Turull i Laura Borràs també va plantejar la deflactació de l'IRPF per compensar la "sobrerecaptació" de la Geeralitat fruit de la inflació, però enguany el Govern s'ha avançat a peticions per baixar aquest impost i n'ha posat una en marxa per beneficiar 2,6 milions de contribuents. El que posa ara sobre la taula Junts és abaixar el tipus més baix de l'IRPF.
Fiscalitat a banda, hi ha una mesura que sobresurt: la de crear una unitat dels Mossos especialitzada en ocupacions irregulars. Quan el partit formava part del Govern, les conselleries de Justícia i Drets Socials -en aquell moment en mans de Lourdes Ciuró i de Violant Cervera, respectivament- van impulsar canvis legislatius per fer més àgils les desocupacions, un moviment que no va estar exempt de polèmica amb ERC.
En la campanya de les municipals, aquesta carpeta va aparèixer reiteradament i, després de l'acord amb el PSOE pels primers decrets anticrisi, els esforços s'han centrat en la immigració. El partit, de fet, defensa -no sense contestació- que es pugui debatre sobre si Catalunya pot tenir competències per expulsar migrants multireincidents, per bé que en última instància qui pot ordenar això és la justícia. No han transcendit els detalls sobre l'abast de l'acord per transferir les competències "integrals" d'immigració.
En tot cas, la immigració és una de les qüestions de les quals farà bandera de cara a les catalanes. I en les últimes setmanes també ha agafat molt protagonisme -amb l'especial intervenció del diputat Salvador Vergés, figura ascendent- la carpeta de la pagesia. La consigna de "recuperar l'ordre" té múltiples ramificacions, i al partit insisteixen en la idea que aquesta estratègia no va renyida amb els avenços en el procés. "Solvència i independència", remarquen els negociadors pressupostaris -Mònica Sales, Joan Canadell i Jordi Munell, amb participació també de Josep Rius i Albert Batet- a l'hora de definir els moviments. De moment, amb l'eliminació de successions aprofiten per marcar perímetre ideològic.