27
de febrer
del
2024
Actualitzat
a la
13:17h
El Hard Rock, projecte en eterna discussió que mai acaba de veure la llum, ha estat qüestió de discussió parlamentària aquesta setmana. Però fem un flashback abans de tornar al debat polític del moment. En els primers mesos del 2012, quan el Govern d'Artur Mas perseguia fer realitat un macrocomplex d'oci de 800 hectàrees al delta del Llobregat, de la mà del magnat Sheldon Aldeson -especialitzat en el negoci dels casinos i els hotels-, al despatx de l'exconseller Francesc Xavier Mena, titular del Departament d'Empresa en aquell moment -que conjuntament amb el de Territori estaven al cas de les converses amb Adelson-, hi va arribar un esbós del que mai va ser. Las Vegas Sands Corporation, la companyia de l'empresari, va plantejar que aquella iniciativa faraònica, primera expressió del que avui s'anomena Hard Rock, es pogués batejar amb el nom d'Antoni Gaudí.
Requerida per l'executiu, que pretenia que el projecte s'empeltés de vincles amb el territori, l'empresa nord-americana va proposar el nom propi de l'arquitecte més icònic del modernisme. El que fins llavors es coneixia com a Eurovegas es podria haver anomenat Gaudí Sands, amb l'afegit de la paraula Barcelona. La proposta, amb documentació i plànols, mai es va concretar, com el macrocomplex que tenia al cap Aldeson. Havia de ser tan gran com l'Eixample i incloure 12 resorts amb 36.000 places hoteleres, que permetrien crear desenes de milers de llocs de treball. Les xifres marejaven i Catalunya competia amb Madrid per aconseguir la inversió, fins al punt d'organitzar dinars al Palau de Pedralbes.
En aquell llunyà 2012, la regulació del turisme encara no s'havia situat al centre del debat públic i l'emergència climàtica es mantenia a la perifèria de les preocupacions principals de la ciutadania. Es discutia sobre les retallades i el Govern perseguia un impuls a l'economia del país. L'oportunitat d'Eurovegas va fer moure la Generalitat, fins al punt de regular les excepcions impositives al joc, que van generar contestació al carrer en temps de vaques magres en els recursos abocats als serveis públics. Però Aldeson i els seus assessors -que havien arribat a plantejar de moure l'aeroport del Prat per encaixar resorts hotelers i casinos- tenien interessos més lucratius a l'Àsia i es van esfumar.
Va aparèixer un altre self-made man, l'empresari valencià Enrique Bañuelos, que va recollir el testimoni. També es va reunir amb l'executiu de Mas i va perfilar el seu propi projecte, de nom BCN World i ubicat a Vila-seca i Salou, al costat de PortAventura, en uns terrenys de La Caixa. La firma Veremonte havia redimensionat la idea inicial d'Eurovegas, però l'ambició no era menuda. Sondejat el Govern, Bañuelos perseguia crear un macrocomplex amb sis casinos, hotels i centres de convencions que generés fins a 40.000 llocs de treball directes i indirectes. Fins i tot va pensar que s'hi podrien disputar curses de monoplaces de la Fórmula 1 elèctrica, un altre negoci dirigit pel mateix empresari valencià. Però els plans de Veremonte tampoc van prosperar i la falta de concrecions van fer que desaparegués del mapa el 2015.
El Hard Rock, l'enèsim nom d'un projecte amb moltes vides que ha anat canviant de dimensió i promotors, no està enterrat. Les magnituds es xifren avui en un 700 milions d'inversió i 12.000 llocs de treball directes i indirectes, però l'execució de les obres depèn de la voluntat política i la resolució dels processos administratius. El Departament d'Acció Climàtica ha d'emetre el vistiplau a l'esperat informe ambiental, imprescindible per a la tramitació del pla director urbanístic, i els defensors del projecte recorden que el Govern hauria de mostrar complicitat amb la inversió. L'executiu de Pere Aragonès mai s'hi ha mostrat entusiasmat, però la necessitat d'aliances parlamentàries -per exemple, per aprovar els pressupostos- ha fet que difuminés incomoditats.
El PSC deSalvador Illaés el partit que més clarament ha abraçat el Hard Rock. De fet, els socialistes en va fer condició indispensable per aprovar els últims pressupostos de la Generalitat, acord que entenen que ja s'ha complert, com va detallar aquest dissabte el mateix Illa. El Govern va semblar mostrar més complicitat -tàctica- amb el Hard Rock quan dimecres Aragonès va requerir a En Comú Podem que no podien comprometre el suport als pressupostos pel veto al macrocomplex. A Palau, de moment, ja han lligat un pacte amb el PSC pels comptes.
De les últimes paraules del president se'n va deduir un aval implícit a la iniciativa que els socialistes prioritzen, especialment quan va recordar que existia una majoria parlamentària favorable al projecte, al qual ERC va evitar oposar-se en les votacions de dijous a la cambra catalana. La música que va sonar la setmana passada al Parlament agradarà l'empresariat tarragoní, que creu que el Hard Rock contribuiria a desestacionalitzar el turisme. El projecte que mai acaba de néixer busca veure la llum.
Requerida per l'executiu, que pretenia que el projecte s'empeltés de vincles amb el territori, l'empresa nord-americana va proposar el nom propi de l'arquitecte més icònic del modernisme. El que fins llavors es coneixia com a Eurovegas es podria haver anomenat Gaudí Sands, amb l'afegit de la paraula Barcelona. La proposta, amb documentació i plànols, mai es va concretar, com el macrocomplex que tenia al cap Aldeson. Havia de ser tan gran com l'Eixample i incloure 12 resorts amb 36.000 places hoteleres, que permetrien crear desenes de milers de llocs de treball. Les xifres marejaven i Catalunya competia amb Madrid per aconseguir la inversió, fins al punt d'organitzar dinars al Palau de Pedralbes.
En aquell llunyà 2012, la regulació del turisme encara no s'havia situat al centre del debat públic i l'emergència climàtica es mantenia a la perifèria de les preocupacions principals de la ciutadania. Es discutia sobre les retallades i el Govern perseguia un impuls a l'economia del país. L'oportunitat d'Eurovegas va fer moure la Generalitat, fins al punt de regular les excepcions impositives al joc, que van generar contestació al carrer en temps de vaques magres en els recursos abocats als serveis públics. Però Aldeson i els seus assessors -que havien arribat a plantejar de moure l'aeroport del Prat per encaixar resorts hotelers i casinos- tenien interessos més lucratius a l'Àsia i es van esfumar.
Va aparèixer un altre self-made man, l'empresari valencià Enrique Bañuelos, que va recollir el testimoni. També es va reunir amb l'executiu de Mas i va perfilar el seu propi projecte, de nom BCN World i ubicat a Vila-seca i Salou, al costat de PortAventura, en uns terrenys de La Caixa. La firma Veremonte havia redimensionat la idea inicial d'Eurovegas, però l'ambició no era menuda. Sondejat el Govern, Bañuelos perseguia crear un macrocomplex amb sis casinos, hotels i centres de convencions que generés fins a 40.000 llocs de treball directes i indirectes. Fins i tot va pensar que s'hi podrien disputar curses de monoplaces de la Fórmula 1 elèctrica, un altre negoci dirigit pel mateix empresari valencià. Però els plans de Veremonte tampoc van prosperar i la falta de concrecions van fer que desaparegués del mapa el 2015.
Línies vermelles i incomoditats
El projecte s'havia tornat a redimensionar -de sis a tres casinos- quan la Generalitat, encarregada de gestar el Centre Recreatiu Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou, va aprovar el pla director urbanístic durant el 2016. Però continuava havent-hi interessats en l'explotació del macrocomplex. Des de firmes del negoci del joc amb seu a Catalunya -com el Grup Peralada- fins a firmes com Melco i grans multinacionals, com Hard Rock. Bona part del món empresarial i polític tarragoní n'eren partidàries mentre es feien sentir veus del teixit social que criticaven la idoneïtat d'una proposta que no acabava de gestar-se, per dificultats administratives -el pla urbanístic va patir un revés judicial- i la falta de concreció en les inversions. Coincidint amb els anys àlgids del procés, la iniciativa va encallar.El Hard Rock, l'enèsim nom d'un projecte amb moltes vides que ha anat canviant de dimensió i promotors, no està enterrat. Les magnituds es xifren avui en un 700 milions d'inversió i 12.000 llocs de treball directes i indirectes, però l'execució de les obres depèn de la voluntat política i la resolució dels processos administratius. El Departament d'Acció Climàtica ha d'emetre el vistiplau a l'esperat informe ambiental, imprescindible per a la tramitació del pla director urbanístic, i els defensors del projecte recorden que el Govern hauria de mostrar complicitat amb la inversió. L'executiu de Pere Aragonès mai s'hi ha mostrat entusiasmat, però la necessitat d'aliances parlamentàries -per exemple, per aprovar els pressupostos- ha fet que difuminés incomoditats.
El PSC deSalvador Illaés el partit que més clarament ha abraçat el Hard Rock. De fet, els socialistes en va fer condició indispensable per aprovar els últims pressupostos de la Generalitat, acord que entenen que ja s'ha complert, com va detallar aquest dissabte el mateix Illa. El Govern va semblar mostrar més complicitat -tàctica- amb el Hard Rock quan dimecres Aragonès va requerir a En Comú Podem que no podien comprometre el suport als pressupostos pel veto al macrocomplex. A Palau, de moment, ja han lligat un pacte amb el PSC pels comptes.
De les últimes paraules del president se'n va deduir un aval implícit a la iniciativa que els socialistes prioritzen, especialment quan va recordar que existia una majoria parlamentària favorable al projecte, al qual ERC va evitar oposar-se en les votacions de dijous a la cambra catalana. La música que va sonar la setmana passada al Parlament agradarà l'empresariat tarragoní, que creu que el Hard Rock contribuiria a desestacionalitzar el turisme. El projecte que mai acaba de néixer busca veure la llum.