Elsa Artadi, dues pistes

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El començament de la legislatura, que tindrà aquest divendres el primer acte amb la investidura de Pere Aragonès al Parlament, no serà plàcid. Com tampoc ho va ser el final de l'anterior o ho han estat aquests mesos de negociacions. Pere Aragonès hi haurà de posar alguna cosa més que bones paraules aquesta tarda i més endavant per dotar d'estabilitat i bon clima el Govern d'ERC i Junts, que també necessitarà tenir una bona relació amb la CUP. És tan evident la necessitat d'enfortir la cohesió interna que això no només consta al pacte amb diverses comissions que tenen un funcionament taxat, sinó que fins i tot hi ha previstes jornades de convivències en cap de setmana. Els seminaris de coordinació són habituals en els governs de coalició, però a casa nostra seran una novetat.

Un factor amb el qual no es comptava és el "no" d'Elsa Artadi a ser al Govern. Respon al fet que Junts és un espai encara en construcció i que fuig de les contradiccions com el gat escaldat de l’aigua calenta. Tots els mitjans vam donar per fet que es convertiria en la vicepresidenta i consellera d'Economia. Perquè a les primàries va tenir un ampli suport de les bases, perquè ja havia estat a la conselleria d'Economia i perquè és vicepresidenta i portaveu del partit i fa anys que apareixia a les travesses per ser candidata a la Generalitat. I a més assegurava un tàndem paritari amb Aragonès. Tot quadrava a la perfecció, però ella ha dit que no.

Argumenta -i té sentit- que vol seguir centrada en la pugna electoral a Barcelona, que serà molt difícil per a Junts. De fet, ella com a candidata efectiva a l'alcaldia va tenir ara fa dos anys un resultat dolent: va passar de 10 a 5 regidors i va ser víctima del vot útil independentista a Ernest Maragall. Haver de buscar ara un nou candidat seria un autèntic maldecap per a la formació que haurà de combatre amb l'alcaldessa Ada Colau i és possible que també amb Ernest Maragall i Jaume Collboni, que estan ben situats a les enquestes.    

Borràs, guanyadora de les primàries internes per ser candidata a la Generalitat, va dir "no" a la vicepresidència del Govern i va preferir presidir el Parlament; i Joan Canadell primer i Artadi després, que van ser els més votats a les primàries a la llista de Junts, també han dit que prefereixen no ser consellers. A més, Canadell ja s'ha afanyat a descartar aquesta mateixa nit que no vol assumir la vicepresidència. És evident que el pacte amb ERC, que no incorpora un full de ruta independentista tancat malgrat que era l'objectiu del partit de Carles Puigdemont i de Jordi Sànchez, ha fet perdre entusiasme de molts dirigents de Junts amb l'executiu malgrat que en la negociació s'han procurat àmplies quotes de poder autonòmic. El discurs que fan alguns d'ells a les xarxes o en altres espais d'interacció amb la base electoral, aquests dies una mica desorientada, no quadra amb l'agenda, si més no immediata, del nou Govern. Això pot desgastar i enutja alguns sectors. No només a Solidaritat i Reagrupament, que es van integrar a les llistes de Junts i ahir van criticar obertament el pacte assenyalant-ne les renúncies.

La decisió d'Artadi obre el ball per la vicepresidència a Junts i s'haurà de resoldre abans de dilluns. Cal tenir en compte dues coses: en primer lloc que qui sigui promogut per al càrrec acumularà molt poder institucional i si com ella es tem Borràs acaba inhabilitada per fragmentar contractes de la Institució de les Lletres, l'escollit o escollida estarà molt ben posicionat per ser candidat a les pròximes eleccions.

La segona és que la vicepresidència no té per què anar vinculada a la conselleria d'Economia, tal com ha passat aquests anys amb Junqueras i Aragonès. De fet, l'acord entre ERC i Junts no ho estableix. Ha d'anar, això sí, associada a un departament. A partir d'aquí, noms com Gemma Geis o Jordi Puigneró poden tenir opcions i altres que fins ahir semblaven amb un futur gens clar a l'executiu com Damià Calvet, Ramon Tremosa, Meritxell Budó o Miquel Sàmper poder mantenir-s'hi. I Canadell ja ha dit que no en vol saber res, un fet que hagués estat una autèntica bomba pels anticossos que el seu perfil neoliberal crea a la CUP i per la seva mala relació amb Aragonès. Tot obert a Junts. I l'estabilitat del Govern no serà aliena a com es resolgui.

» I una bona notícia per a NacióDigital. Sumem esforços amb ReusDigital, un mitjà amb una important implantació al Baix Camp i una trajectòria contrastada que s'incorpora com a edició del diari. Serà la que fa dinou, fet que assegura als nostres lectors la millor informació de proximitat. A la demarcació incrementa la nostra fortalesa gràcies a les edicions ja existents a Tarragona, les Terres de l'Ebre i el Baix Penedès. Per cert, que la primera de les nostres edicions, la d'Osona, on va començar aquesta història de periodisme honest, proper i compromès amb el país de la mà de Miquel Macià, va celebrar ahir 25 anys.
 

---

Avui no et perdis

»La renúncia d'Artadi agita Junts i obre el ball pel lideratge del partit al Govern; per Oriol March.

» «Ara casa meva és l'Ajuntament de Barcelona»: Elsa Artadi, en deu frases.

» Fil directe: «L'última oportunitat»; per Joan Serra Carné.

» Opinió: «La seguretat de Puigdemont»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Entrevista a Pablo Hasél: «Defensar els teus principis davant l'Estat aporta felicitat, fins i tot a la presó»; per Bernat Surroca i Andreu Merino.

»Entre Catalunya i Ceuta: les contínues ziga‑zagues de Casado; per Pep Martí.

» Opinió: «Perejil, Tarajal i altres guerres modernes»; per Montserrat Nebrera.

»Europa obre les seves fronteres a viatgers vacunats.

»Sanitat permetrà completar la segona dosi amb AstraZeneca als menors de 60 voluntàriament.

» «Hi havia ganes» d'obrir els bars i restaurants fins a la nit; per C. Gómez / A. Hernàndez / M. Casas / M. Solé.

» El renovador Dani Crespo s'imposa a la Politècnica; per Pep Martí.

» La nova factura de la llum per trams: és possible estalviar?

» L'ampliació de l'aeroport del Prat torna a dividir el govern de Colau; per Andreu Merino.

» Entrevista a Laura Duran: «Si el Canet Rock va bé, el Govern haurà de permetre concerts com els d'abans»; per Daniel Muñoz Soler.
 

---

 El passadís

Incidència inesperada durant la compareixença davant la premsa de Laura Borràs al Parlament. Tot va anar sobre el previst i la presidenta va proposar ahir al migdia a Pere Aragonès, el candidat d'ERC, per ser investit. El destí va fer que, just quan Borràs, que va competir amb ell el 14-F per la presidència del Govern, el va citar se sentís un terrabastall i fins i tot es mogués la càmera de televisió que gravava. No va ser un rampell de ningú ni el món s'acabava. Un company de la premsa va fer caure un peu dels que s'utilitzen a la cambra per delimitar espais. Ho podeu recuperar aquí.  

Vist i llegit

La greu crisi oberta entre el Marroc i Espanya a Ceuta ha obert un front inesperat en la política de l'estat espanyol, amb moltes possibles implicacions. Un dels millors coneixedors de la realitat de la zona és Bernabé López, professor emèrit d'Història del Món Àrab de la Universitat Autònoma de Madrid. López escrivia ahir un article a El País en què recordava els orígens de l'actual plet entre Espanya i el Marroc, fruit de la negativa de Madrid a obrir un procés descolonitzador els anys seixanta. L'historiador considera que el país del Magrib ha calculat malament i, acostumat a operacions de pressió exitoses, aquest cop s'ha equivocat perquè ha desfermat un conflicte amb la UE en un tema tan sensible com la immigració. Bernabé López considera que Espanya hauria d'haver informat de l'acollida del líder del Polisario o intentat una acció diplomàtica perquè fos acollit en un país amb menys crisis acumulades amb el Marroc, com Cuba o Veneçuela.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1992, fa 29 anys, el Futbol Club Barcelona va guanyar la seva primera Champions League a l'estadi londinenc de Wembley contra la Sampdoria de Gènova. En vindrien quatre més malgrat que d'aquest any val més que no en parlem. Sort n'hem tingut de l'equip femení. Aquella primera copa va ser un premi a un estil de joc que va donar grans tardes de futbol als culers. L'estil, marcat pel toc i el joc d'atac, que va imprimir Johan Cruyff al Barça i que encara es reclama com una fórmula d'èxit. "Tocarà Stóitxkov, pararà Bakero i picarà Koeman", va dir Puyal. I "ja la teniu aquí" va dir Pep Guardiola a la plaça Sant Jaume quan oferia l'orelluda a l'afició l'endemà. Aquí podeu reviure aquell dia. 

 L'aniversari

El 20 de maig de l'any 1944 va néixer a Sheffield, a Anglaterra, el cantant de rock i blues Joe Cocker, que va morir a Crawford, Colorado (EUA), l'any 2014. Cocker es va fer popular versionant The Beatles i va ser un dels intèrprets que va actuar al multitudinari festival de Woodstock. La seva discografia és extensa i el darrer treball va veure la llum el 2007. Aquí canta, de ben jove a Woodstock, Whit a little help from my friends, un dels seus grans èxits amb la seva peculiar veu trencada.  

 ​Fes clic aquí per rebre'l