08
de juliol
de
2022, 07:00
Actualitzat:
11:25h
Les circumstàncies han canviat des que el 24 d'abril el ministre Félix Bolaños es va desplaçar fins al despatx de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, per intentar minimitzar al màxim els danys causats pel Catalangate. En aquell moment, amb les relacions congelades i un ambient de tensió inèdit en tota la legislatura entre Palau i la Moncloa, les confiances estaven més corcades que mai. Aquest divendres, Bolaños i Vilagrà posaran les bases de la trobada que mantindran aquest mateix mes de juliol els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès, i també encarrilaran la represa oficial de la taula de diàleg, que també va entrar al congelador quan es va destapar el cas d'espionatge massiu contra una cinquantena de dirigents independentistes, inclòs Aragonès. De fet, el ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, ha apuntat a RAC1 que el contacte d'avui ha de tenir com a resultat la concreció d'una data per reunir la taula de negociació entre governs.
És la tercera vegada que la consellera i el ministre es troben des de finals d'abril en públic. El 22 de juny, Vilagrà es va desplaçar a Madrid per reunir-se amb Bolaños. Feia només tres dies de les eleccions andaluses -majoria absoluta del PP i debacle de les esquerres- i el clima tornava a ser favorable a la represa de contactes entre institucions, marcades també per la preceptiva topada entre ERC i Junts. D'aquella reunió en va sortir el compromís d'una cita entre presidents, però la Generalitat en va sortir sense la certesa que s'estiguessin recuperant les confiances necessàries després de l'espionatge, ja amb el PSOE a la Moncloa. La trobada d'aquest divendres sí que ha de servir per "aprofundir" en la "concreció" de garanties de cara a la negociació.
"Hi anem amb els deures fets", va assegurar aquest dijous Vilagrà des del Parlament. Dimarts, en la roda de premsa posterior al consell executiu, la portaveu Patrícia Plaja va donar per fet que la reunió de presidents es produiria en les properes setmanes -sempre dins del mes de juliol-, però va refredar la possibilitat que la taula de diàleg es reprengués en el curt termini. "Encara no es donen les condicions", va assegurar Plaja al costat del conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, que forma part de la mesa de negociació. Una de les carpetes que es volen accelerar amb el govern espanyol és la desjudicialització: la Generalitat aposta per l'amnistia, però la Moncloa la descarta. És en la zona de grisos -és a dir, en les causes que encara hi ha pendents de l'1-O- que es pot anar actuant, o bé també a través d'una reforma de la sedició desada ara al calaix.
Des de les eleccions andaluses, Sánchez ha accelerat públicament la voluntat de reunir-se amb Aragonès, i també de reprendre la taula de diàleg, que no es reuneix des del 15 de setembre de l'any passat. El líder del PSOE també ha tingut interès en reclamar la presència de Junts dins del mecanisme de negociació. El partit que ara lideren Laura Borràs i Jordi Turull va quedar fora de la mesa al setembre, quan va proposar noms -el mateix Turull, Jordi Sànchez, Míriam Nogueras i Jordi Puigneró- que no eren exclusivament membres del Govern, com defensava Aragonès. ERC insisteix que els integrants de la part catalana han de formar part de l'executiu, de manera que si es torna a convocar la taula s'haurà d'esquivar el xoc en els òrgans de coordinació.
Al mateix temps, Junts continua considerant aquest retorn de Sánchez al diàleg com una operació de "màrqueting", i defensa que hi ha d'haver un pas previ: que el PSOE accepti una comissió d'investigació sobre el Catalangate al Congrés dels Diputats. Aquesta circumstància difícilment es produirà, perquè els socialistes l'han vetat al costat de la dreta. Els socis de Govern parteixen de visions diferents sobre el diàleg, però en aquesta ocasió tenen intenció d'aparcar els retrets públics i d'augmentar el "traspàs d'informació", com es va acordar en una reunió de les cúpules d'ERC i Junts dilluns de la setmana passada. Tanmateix, a Palau recorden que l'agenda del president és autònoma, no subjecta a debat, i aquí s'hi emmarca la reunió amb Sánchez que desbrossaran la consellera Vilagrà i el ministre Bolaños a la Generalitat.
És la tercera vegada que la consellera i el ministre es troben des de finals d'abril en públic. El 22 de juny, Vilagrà es va desplaçar a Madrid per reunir-se amb Bolaños. Feia només tres dies de les eleccions andaluses -majoria absoluta del PP i debacle de les esquerres- i el clima tornava a ser favorable a la represa de contactes entre institucions, marcades també per la preceptiva topada entre ERC i Junts. D'aquella reunió en va sortir el compromís d'una cita entre presidents, però la Generalitat en va sortir sense la certesa que s'estiguessin recuperant les confiances necessàries després de l'espionatge, ja amb el PSOE a la Moncloa. La trobada d'aquest divendres sí que ha de servir per "aprofundir" en la "concreció" de garanties de cara a la negociació.
"Hi anem amb els deures fets", va assegurar aquest dijous Vilagrà des del Parlament. Dimarts, en la roda de premsa posterior al consell executiu, la portaveu Patrícia Plaja va donar per fet que la reunió de presidents es produiria en les properes setmanes -sempre dins del mes de juliol-, però va refredar la possibilitat que la taula de diàleg es reprengués en el curt termini. "Encara no es donen les condicions", va assegurar Plaja al costat del conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, que forma part de la mesa de negociació. Una de les carpetes que es volen accelerar amb el govern espanyol és la desjudicialització: la Generalitat aposta per l'amnistia, però la Moncloa la descarta. És en la zona de grisos -és a dir, en les causes que encara hi ha pendents de l'1-O- que es pot anar actuant, o bé també a través d'una reforma de la sedició desada ara al calaix.
Des de les eleccions andaluses, Sánchez ha accelerat públicament la voluntat de reunir-se amb Aragonès, i també de reprendre la taula de diàleg, que no es reuneix des del 15 de setembre de l'any passat. El líder del PSOE també ha tingut interès en reclamar la presència de Junts dins del mecanisme de negociació. El partit que ara lideren Laura Borràs i Jordi Turull va quedar fora de la mesa al setembre, quan va proposar noms -el mateix Turull, Jordi Sànchez, Míriam Nogueras i Jordi Puigneró- que no eren exclusivament membres del Govern, com defensava Aragonès. ERC insisteix que els integrants de la part catalana han de formar part de l'executiu, de manera que si es torna a convocar la taula s'haurà d'esquivar el xoc en els òrgans de coordinació.
Al mateix temps, Junts continua considerant aquest retorn de Sánchez al diàleg com una operació de "màrqueting", i defensa que hi ha d'haver un pas previ: que el PSOE accepti una comissió d'investigació sobre el Catalangate al Congrés dels Diputats. Aquesta circumstància difícilment es produirà, perquè els socialistes l'han vetat al costat de la dreta. Els socis de Govern parteixen de visions diferents sobre el diàleg, però en aquesta ocasió tenen intenció d'aparcar els retrets públics i d'augmentar el "traspàs d'informació", com es va acordar en una reunió de les cúpules d'ERC i Junts dilluns de la setmana passada. Tanmateix, a Palau recorden que l'agenda del president és autònoma, no subjecta a debat, i aquí s'hi emmarca la reunió amb Sánchez que desbrossaran la consellera Vilagrà i el ministre Bolaños a la Generalitat.