08
de juliol
de
2022, 15:32
Actualitzat:
15:34h
Fa tres anys que el Diego Martos compartia per xarxes socials una fotografia per denunciar públicament les conseqüències d'una brutal agressió física i verbal a L1 del metro de Barcelona. Tot i que van detenir els quatre joves responsables de l'ocorregut el 2019, ha estat aquest divendres quan tres d'ells s'han assegut al banc dels acusats. S'enfronten a cinc anys de presó, és la pena que han demanat les acusacions per dos d'ells, que han admès que eren al lloc dels fets. La víctima ha dit al judici que ha hagut de marxar de la capital catalana i tornar al seu poble natal per por de viatjar en transport públic. Ara, també sent temor a mostrar afecte públicament a altres nois.
Pel que fa als altres detinguts, un d'ells, menor d'edat, ja va ser declarat culpable i condemnat a 22 mesos de llibertat sota vigilància. L'altre, d'origen hondureny i que podria no tenir permís per residir a l'Estat, se li demana la substitució de la presó per l'expulsió del país durant vuit anys. El regidor de Drets de la Ciutadania de Barcelona, Marc Serra, ha assenyalat en declaracions als mitjans que l'agressió a Martos no és un cas aïllat: d'acord amb les xifres oficials, el consistori atén unes 80 agressions LGTB-fòbiques a l'any, la majoria d'elles per delictes contra la integritat moral com insults, vexacions i agressions físiques, que es consideren "menys habituals".
Amb tot, la fiscalia ha acusat els presumptes responsables de l'ocorregut d'un delicte de lesions amb l'agreujant de discriminació per orientació sexual, i ha demanat per a ells cinc anys de presó, prohibició d'aproximació i comunicació amb la víctima durant deu anys. També els demana gairebé 12.000 euros en indemnitzacions per les seqüeles físiques, psicològiques i morals que ha patit Martos. Resultat de l'atac, va tenir ferides a la cara i ansietat posttraumàtica, motiu pel qual va requerir una baixa laboral, punts de sutura, medicació i psicoteràpia durant dos mesos.
L'Ajuntament de Barcelona i l'Observatori Contra l'Homofòbia han estat els òrgans que han exercit l'acusació particular i popular al judici. L'Observatori ha lamentat que el cas es jutgi tres anys després i ha reclamat que se'ls sentenciï per un delicte d'odi. En principi, el judici havia de celebrar-se aquest febrer, però va anul·lar-se perquè un dels acusats no es va presentar. "Què hauria passat si l'Ajuntament de Barcelona no hagués estat darrere de la causa judicial, què hagués passat si l'Observatori no hagués estat al costat de la víctima? Segurament, avui no hi hauria judici", ha declarat el regidor de Drets de la Ciutadania.
L’advocada de la víctima, Laia Serra, ha agraït la perseverança de persones com l’agredit, que “venen, sostenen, recorrent procediments i exposen la seva intimitat per reivindicar que els fets no quedin impunes”. Així, Serra ha desitjat que casos com el del seu client “generin una transformació social” i que la ciutadania intervingui cada vegada més.
Per la seva part, el coordinador de l'Observatori Contra l'Homofòbia, Cristian Carrer, ha destacat "el treball de coordinació entre entitats i administració" en l'acompanyament de les víctimes de LGTB-fòbia. Una tasca social que, segons ell, és cada cop més necessària, tenint en compte que les agressions al col·lectiu han crescut un 34%, segons dades de l'Observatori. El seu president, Eugeni Rodríguez, va anar més enllà el passat mes de juny en una entrevista al canal 3/24, i va relacionar l'auge de la violència amb "l'extrema dreta i el discurs d'odi".
Els @mossos detenen dos joves per l'agressiò homòfoba el metro de Barcelona aquest matí. Molt important aquesta ràpida i efectiva actuació contra la violència #LGTBIfobia . Cal fer front a la impunitat i denunciar les agressions pic.twitter.com/DTiurBDbCa
— Observatori Contra l'Homofòbia (@OCL_H) January 12, 2019
Pel que fa als altres detinguts, un d'ells, menor d'edat, ja va ser declarat culpable i condemnat a 22 mesos de llibertat sota vigilància. L'altre, d'origen hondureny i que podria no tenir permís per residir a l'Estat, se li demana la substitució de la presó per l'expulsió del país durant vuit anys. El regidor de Drets de la Ciutadania de Barcelona, Marc Serra, ha assenyalat en declaracions als mitjans que l'agressió a Martos no és un cas aïllat: d'acord amb les xifres oficials, el consistori atén unes 80 agressions LGTB-fòbiques a l'any, la majoria d'elles per delictes contra la integritat moral com insults, vexacions i agressions físiques, que es consideren "menys habituals".
Amb tot, la fiscalia ha acusat els presumptes responsables de l'ocorregut d'un delicte de lesions amb l'agreujant de discriminació per orientació sexual, i ha demanat per a ells cinc anys de presó, prohibició d'aproximació i comunicació amb la víctima durant deu anys. També els demana gairebé 12.000 euros en indemnitzacions per les seqüeles físiques, psicològiques i morals que ha patit Martos. Resultat de l'atac, va tenir ferides a la cara i ansietat posttraumàtica, motiu pel qual va requerir una baixa laboral, punts de sutura, medicació i psicoteràpia durant dos mesos.
L'Ajuntament de Barcelona i l'Observatori Contra l'Homofòbia han estat els òrgans que han exercit l'acusació particular i popular al judici. L'Observatori ha lamentat que el cas es jutgi tres anys després i ha reclamat que se'ls sentenciï per un delicte d'odi. En principi, el judici havia de celebrar-se aquest febrer, però va anul·lar-se perquè un dels acusats no es va presentar. "Què hauria passat si l'Ajuntament de Barcelona no hagués estat darrere de la causa judicial, què hagués passat si l'Observatori no hagués estat al costat de la víctima? Segurament, avui no hi hauria judici", ha declarat el regidor de Drets de la Ciutadania.
L’advocada de la víctima, Laia Serra, ha agraït la perseverança de persones com l’agredit, que “venen, sostenen, recorrent procediments i exposen la seva intimitat per reivindicar que els fets no quedin impunes”. Així, Serra ha desitjat que casos com el del seu client “generin una transformació social” i que la ciutadania intervingui cada vegada més.
Per la seva part, el coordinador de l'Observatori Contra l'Homofòbia, Cristian Carrer, ha destacat "el treball de coordinació entre entitats i administració" en l'acompanyament de les víctimes de LGTB-fòbia. Una tasca social que, segons ell, és cada cop més necessària, tenint en compte que les agressions al col·lectiu han crescut un 34%, segons dades de l'Observatori. El seu president, Eugeni Rodríguez, va anar més enllà el passat mes de juny en una entrevista al canal 3/24, i va relacionar l'auge de la violència amb "l'extrema dreta i el discurs d'odi".