25
de juliol
de
2022, 16:53
Actualitzat:
18:54h
Continuïtat als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), l'empresa pública que gestiona TV3 i Catalunya Ràdio. El consell de l'ens públic, que presideix Rosa Romà, ha nomenat finalment els directors de la televisió i de la ràdio després de cessar el passat abril Vicent Sanchis i Saül Gordillo. Els periodistes Sigfrid Gras i Jordi Borda continuaran al capdavant de la televisió i ràdio públiques, respectivament, després d'haver superat el concurs públic i haver estat triats pel consell d'entre les dues ternes de candidats proposats.
L'anunci arriba setmanes abans d'encetar el nou curs el pròxim setembre i s'emmarca en la nova etapa de la CCMA presidida per Romà que pretén "refundar" els mitjans públics. La sortida de Sanchis i Gordillo va implicar l'ascens en funcions dels seus segons, Sigfrid Gras i Jordi Borda; ara tots dos revaliden el càrrec assumit de forma interina mesos enrere. Han fet valdre la seva trajectòria i els seus projectes, que van ser els millors puntuats per la comissió de sis experts que el consell va escollir per unanimitat i que va elevar-los les propostes de directors amb un informe raonat.
Un cop coneguts els nous noms per dirigir els mitjans públics, la CCMA posa el rumb cap a la "refundació" de l'ens i dels mitjans per garantir-ne la viabilitat i l'èxit en l'actual context. El consell de la CCMA i una comissió de sis experts creada específicament per a l'ocasió han estat els encarregats d'escollir els noms entre els candidats considerats òptims i que van presentar candidatura abans del 13 de juny.
Pel que fa a Gras, el seu nom ha rebut l'aval dels set membres del consell de govern de la CCMA, la qual cosa indica que hi ha hagut unanimitat entre les sensibilitats polítiques de tots els seus integrants. En el cas de Borda, que des que va arribar Gordillo -proposat per ERC- a la ràdio pública va exercir com la seva mà dreta, els dos consellers proposats per Junts no han avalat el seu nom com a director. Ha estat escollit amb cinc vots.
La tria dels caps d'informatius
Els dos mantindran bona part dels seus equips, però s'espera que triïn nous caps d'informatius o revalidin els interins (Dani Bramón a TV3 i Natàlia Ramon i Joan Rusiñol a Catalunya Ràdio) després que el cessament dels directors suposés també la sortida dels anteriors responsables d'aquesta àrea: David Bassa a la televisió i Francesc Cano a la ràdio. Aquests últims han estat reubicats en càrrecs directius de la CCMA.
Els sis integrants de la comissió que ha avaluat els noms elevats al consell han estat aquests: Núria de José, vicedegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Joan Abellà, director general del Grup Enciclopèdia i exvicepresident d'Òmnium; Josep Maria Carbonell, exdegà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (URL) i exdiputat del PSC; Judith Colell, presidenta de l'Acadèmia de Cinema Català; Josep Maria Ganyet, professor i divulgador en tecnologies digitals; i Mabel Mas, membre de la Junta del Col·legi de la Publicitat i el Màrqueting de Catalunya i directiva de Time Out.
Els seus noms s'han mantingut en secret fins que no s'ha resolt el concurs per evitar pressions. De José i Carbonell van ser proposats pels consellers promoguts pel PSC a la CCMA; Mas i Abellà, per part dels d'ERC; i Ganyet i Colell, amb l'aval dels de Junts. Gras i Borda van presentar els projectes més ben qualificats pels experts. Segons la CCMA nou persones es van presentar per dirigir la televisió i deu la ràdio. Els noms dels candidats i els finalistes no han transcendit.
Sígfrid Gras, forjat a informatius
Nascut a Barcelona el 1967 i llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, Gras es va incorporar com a redactor a la delegació de Madrid de Catalunya Ràdio el 1991. Ha estat cap de secció de Societat i de Política a la ràdio pública i, després, durant més de 10 anys, delegat de Catalunya Ràdio a Madrid. Des del 2012 i fins al 2016 va ser subcap d'informatius a TV3, fins que el 2016 va ser nomenat adjunt a la direcció de la televisió pública i director de Continguts i Programes.
Del projecte de gestió presentat per Sigfrid Gras, se n'ha valorat especialment la concreció dels objectius estratègics de la CCMA d'una forma coherent i possible, així com la constatació d'un coneixement profund de l'empresa i del sector. Ha plantejat una proposta de transformació i de gestió a partir de l'aposta per una distribució de continguts digital amb una plataforma ambiciosa. Del seu perfil personal, s'ha valorat la solidesa de la seva trajectòria i la rellevància de la seva prioritat per al servei públic, el rigor, la pluralitat, la qualitat dels continguts i el compromís ètic.
Jordi Borda, vinculat al departament d'Esports
La ràdio pública queda a les mans de Jordi Borda (nascut a Castellserà, a l'Urgell, el 1975), llicenciat en Periodisme a la Universitat Ramon Llull. Va començar la seva carrera al diari Segre i als mitjans públics com a redactor d'esports a Catalunya Ràdio des del 1999 i fins al 2016, on ha estat responsable de la informació sobre el Barça durant més de 10 anys. Des del 2016 era adjunt a la direcció del Grup d'Emissores de Catalunya Ràdio i és també professor universitari. Borda és membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i ha format part de la seva junta.
Del seu projecte de gestió se n'ha valorat especialment el vessant d'ambició i d'innovació, amb una visió clarament transformadora i integradora per capitalitzar el potencial de la difusió digital de l'àudio de la CCMA, amb una gran concreció i detall en l'estratègia de producte, distribució, segmentació de les audiències, personalització del contingut i renovació de la imatge, així com en l'àmbit de l'explotació de noves fonts de negoci i finançament.
El pes del PSC
Al consell de la CCMA hi ha set membres: dos proposats per ERC -entre ells la presidenta-, dos de Junts i tres del PSC, d'acord amb el resultat de les darreres eleccions al Parlament. La llei estableix que els directors dels mitjans i la resta de directius han de ser escollits per dues terceres parts de l'òrgan directiu. Si no fos possible per desacord intern, es pot fer per majoria simple, però ja en una tercera votació i després de fer evidents els desacords.
Els consellers del PSC tenien, per tant, la clau. El reforç de les majories, així com l'obligatorietat del concurs per triar els directors en l'intent de reduir les ingerències polítiques, es va incloure en la modificació de la llei de la CCMA de l'any 2019 per unanimitat al Parlament.
Problemes de caixa
El nou consell va afirmar que el ritme de despesa dels primers mesos de l'any ha estat molt elevat i que aquest 2022 pràcticament no hi ha marge de maniobra. Des de Presidència s'apunta que Llorach "va gastar sense adaptar el pressupost". De fet, el secretari de Mitjans del Govern, Oriol Duran, va apuntar a a NacióDigital que l'anterior consell no va adaptar el seu pressupost en conèixer la partida que tocava a la CCMA -de 150 milions d'euros- i durant els tres primers mesos del 2022 s'ha excedit en 50 milions d'euros.
"En lloc de fer la previsió que tocava, van gastar per sobre de les possibilitats, sabent que vindria algú que ho hauria d'assumir", deia Duran. De fet, Romà ha fet una petició per un increment pressupostari, però per ara no saben com es farà. Duran, a més, reclamava un pressupost més alt per a la CCMA: "No podem anar tapant el forat any rere any".
L'anunci arriba setmanes abans d'encetar el nou curs el pròxim setembre i s'emmarca en la nova etapa de la CCMA presidida per Romà que pretén "refundar" els mitjans públics. La sortida de Sanchis i Gordillo va implicar l'ascens en funcions dels seus segons, Sigfrid Gras i Jordi Borda; ara tots dos revaliden el càrrec assumit de forma interina mesos enrere. Han fet valdre la seva trajectòria i els seus projectes, que van ser els millors puntuats per la comissió de sis experts que el consell va escollir per unanimitat i que va elevar-los les propostes de directors amb un informe raonat.
Un cop coneguts els nous noms per dirigir els mitjans públics, la CCMA posa el rumb cap a la "refundació" de l'ens i dels mitjans per garantir-ne la viabilitat i l'èxit en l'actual context. El consell de la CCMA i una comissió de sis experts creada específicament per a l'ocasió han estat els encarregats d'escollir els noms entre els candidats considerats òptims i que van presentar candidatura abans del 13 de juny.
Pel que fa a Gras, el seu nom ha rebut l'aval dels set membres del consell de govern de la CCMA, la qual cosa indica que hi ha hagut unanimitat entre les sensibilitats polítiques de tots els seus integrants. En el cas de Borda, que des que va arribar Gordillo -proposat per ERC- a la ràdio pública va exercir com la seva mà dreta, els dos consellers proposats per Junts no han avalat el seu nom com a director. Ha estat escollit amb cinc vots.
La tria dels caps d'informatius
Els dos mantindran bona part dels seus equips, però s'espera que triïn nous caps d'informatius o revalidin els interins (Dani Bramón a TV3 i Natàlia Ramon i Joan Rusiñol a Catalunya Ràdio) després que el cessament dels directors suposés també la sortida dels anteriors responsables d'aquesta àrea: David Bassa a la televisió i Francesc Cano a la ràdio. Aquests últims han estat reubicats en càrrecs directius de la CCMA.
Els sis integrants de la comissió que ha avaluat els noms elevats al consell han estat aquests: Núria de José, vicedegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Joan Abellà, director general del Grup Enciclopèdia i exvicepresident d'Òmnium; Josep Maria Carbonell, exdegà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (URL) i exdiputat del PSC; Judith Colell, presidenta de l'Acadèmia de Cinema Català; Josep Maria Ganyet, professor i divulgador en tecnologies digitals; i Mabel Mas, membre de la Junta del Col·legi de la Publicitat i el Màrqueting de Catalunya i directiva de Time Out.
Els seus noms s'han mantingut en secret fins que no s'ha resolt el concurs per evitar pressions. De José i Carbonell van ser proposats pels consellers promoguts pel PSC a la CCMA; Mas i Abellà, per part dels d'ERC; i Ganyet i Colell, amb l'aval dels de Junts. Gras i Borda van presentar els projectes més ben qualificats pels experts. Segons la CCMA nou persones es van presentar per dirigir la televisió i deu la ràdio. Els noms dels candidats i els finalistes no han transcendit.
Sígfrid Gras, forjat a informatius
Nascut a Barcelona el 1967 i llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, Gras es va incorporar com a redactor a la delegació de Madrid de Catalunya Ràdio el 1991. Ha estat cap de secció de Societat i de Política a la ràdio pública i, després, durant més de 10 anys, delegat de Catalunya Ràdio a Madrid. Des del 2012 i fins al 2016 va ser subcap d'informatius a TV3, fins que el 2016 va ser nomenat adjunt a la direcció de la televisió pública i director de Continguts i Programes.
Del projecte de gestió presentat per Sigfrid Gras, se n'ha valorat especialment la concreció dels objectius estratègics de la CCMA d'una forma coherent i possible, així com la constatació d'un coneixement profund de l'empresa i del sector. Ha plantejat una proposta de transformació i de gestió a partir de l'aposta per una distribució de continguts digital amb una plataforma ambiciosa. Del seu perfil personal, s'ha valorat la solidesa de la seva trajectòria i la rellevància de la seva prioritat per al servei públic, el rigor, la pluralitat, la qualitat dels continguts i el compromís ètic.
Jordi Borda, vinculat al departament d'Esports
La ràdio pública queda a les mans de Jordi Borda (nascut a Castellserà, a l'Urgell, el 1975), llicenciat en Periodisme a la Universitat Ramon Llull. Va començar la seva carrera al diari Segre i als mitjans públics com a redactor d'esports a Catalunya Ràdio des del 1999 i fins al 2016, on ha estat responsable de la informació sobre el Barça durant més de 10 anys. Des del 2016 era adjunt a la direcció del Grup d'Emissores de Catalunya Ràdio i és també professor universitari. Borda és membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i ha format part de la seva junta.
Del seu projecte de gestió se n'ha valorat especialment el vessant d'ambició i d'innovació, amb una visió clarament transformadora i integradora per capitalitzar el potencial de la difusió digital de l'àudio de la CCMA, amb una gran concreció i detall en l'estratègia de producte, distribució, segmentació de les audiències, personalització del contingut i renovació de la imatge, així com en l'àmbit de l'explotació de noves fonts de negoci i finançament.
El pes del PSC
Al consell de la CCMA hi ha set membres: dos proposats per ERC -entre ells la presidenta-, dos de Junts i tres del PSC, d'acord amb el resultat de les darreres eleccions al Parlament. La llei estableix que els directors dels mitjans i la resta de directius han de ser escollits per dues terceres parts de l'òrgan directiu. Si no fos possible per desacord intern, es pot fer per majoria simple, però ja en una tercera votació i després de fer evidents els desacords.
Els consellers del PSC tenien, per tant, la clau. El reforç de les majories, així com l'obligatorietat del concurs per triar els directors en l'intent de reduir les ingerències polítiques, es va incloure en la modificació de la llei de la CCMA de l'any 2019 per unanimitat al Parlament.
Problemes de caixa
El nou consell va afirmar que el ritme de despesa dels primers mesos de l'any ha estat molt elevat i que aquest 2022 pràcticament no hi ha marge de maniobra. Des de Presidència s'apunta que Llorach "va gastar sense adaptar el pressupost". De fet, el secretari de Mitjans del Govern, Oriol Duran, va apuntar a a NacióDigital que l'anterior consell no va adaptar el seu pressupost en conèixer la partida que tocava a la CCMA -de 150 milions d'euros- i durant els tres primers mesos del 2022 s'ha excedit en 50 milions d'euros.
"En lloc de fer la previsió que tocava, van gastar per sobre de les possibilitats, sabent que vindria algú que ho hauria d'assumir", deia Duran. De fet, Romà ha fet una petició per un increment pressupostari, però per ara no saben com es farà. Duran, a més, reclamava un pressupost més alt per a la CCMA: "No podem anar tapant el forat any rere any".