01
de gener
de
2023, 13:15
Actualitzat:
13:37h
"Els recursos econòmics de la CCMA estan en una situació preocupant i asfixiant", deia la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Rosa Romà, en una entrevista a Nació publicada aquest dissabte. Una afirmació que xoca amb la crítica constant que sovint reben TV3 i Catalunya Ràdio pels sous dels seus treballadors i els costos dels programes, sobretot en el cas de la televisió. La publicista lleidatana, actualment al capdavant de l'ens, defensa que els programes interns i externs de TV3 tenen un nivell de cost "molt per sota" d'altres televisions o plataformes i assegura que la dels costos és una qüestió "difícil" de tractar: "Cal tenir en compte quin és el nivell de qualitat que volem per als mitjans públics". També remarca que tot el que surt de la CCMA ha de ser un "reflex" de la "diversitat de la societat".
Un dels reptes de la nova etapa de la tele i la ràdio públiques catalanes era la seva "despolitització", tal com van assegurar els seus directors, Sígfrid Gras i Jordi Borda, en els projectes que els van fer guanyadors el juliol passat. Tot i que Romà hi està d'acord, considera que la informació política s'ha de seguir fent perquè és responsabilitat de qualsevol mitjà de comunicació "apropar la informació d'actualitat a la gent". Alhora, però, creu que potser cal "recuperar l'equilibri" entre els continguts generats amb la vocació de servei públic d'informar i aquells creats per entretenir la ciutadania.
"Crec que anem pel bon camí de ser uns mitjans i fer uns continguts que arriben a tothom", afirma la presidenta de la CCMA, en referència a les crítiques que la televisió i la ràdio públiques reben per part dels dos extrems més polaritzats en política: el sector més abrandat de l'independentisme i l'espanyolisme. Admetent que no tots els continguts poden connectar amb tothom, Romà aclareix que els mitjans públics tenen la prioritat fonamental de buscar el rigor en la informació, sempre per sobre de l'interès d'un partit polític: "És la nostra feina".
Produir ficció en català
"La Corpo ha de tornar-hi a ser". Un altre puntal important de la CCMA és produir ficció en català, una aposta que cap altre mitjà audiovisual privat pot dur a terme. És aquí on entra el paper fonamental de l'ens en generar coproduccions conjuntament amb altres plataformes: "Ens permet abordar produccions més ambicioses i que les referències culturals, socials i de model econòmic de Catalunya puguin tenir presència en entorns amb projecció internacional". És per això que Romà considera que la corporació ha de tenir una posició "estratègica" en el nou hub digital i audiovisual que el Govern planteja a la zona de les Tres Xemeneies del Besòs per ser "referents" en l'entorn digital de l'àmbit audiovisual.Els canals temàtics de la CCMA són també un altre element a gestionar durant la nova etapa de l'ens. Per ara, però, Romà detalla que s'ho estan "repreguntant i repensant" a la recerca d'un objectiu clar: "Volem oferir experiències molt més transmèdia que puguin permeabilitzar en l'entorn digital, com ara l'Eufòria". De fet, la presidenta de la Corporació utilitza l'exemple del concurs musical per explicar com la conceptualització d'un producte i la selecció de les persones que hi participen permeten captar nous públics estenent-lo a altres entorns -la ràdio o les xarxes socials, en aquest cas- i fins i tot crear esdeveniments com els concerts al Palau Sant Jordi.
"El propòsit dels mitjans públics és tenir presència i impacte sobre la ciutadania", afirma. I, per fer-ho, calen diners. En aquest sentit, Romà demana incrementar el finançament del canal SX3 per poder arribar al públic infantil i juvenil degudament: "Tenim la tasca fonamental de ser un element clau per a la cohesió social, per a la creació d'universos comuns, i això necessita recursos econòmics". També el canal esportiu està en el punt de mira, ja que cada cop és més difícil retransmetre les grans competicions d'interès general. Tot i això, la presidenta de la CCMA assegura que elsprofessionals especialistes en l'àmbit esportiu són necessaris perquè volen oferir aquests continguts: "És una de les vies per aconseguir públic no catalanoparlant perquè l'esport no hi entén de llengües".
Finalment, els mitjans públics tenen una gran pedra a la sabata que es manté any rere any: no hi ha renovació de cares. Fins i tot es podria considerar que TV3 pot ser un pèl conservadora en pantalla a l'hora de triar els perfils. "Hem de trobar la manera de mantenir l'equilibri d'allò que es vol trobar la gent en obrir la tele, les cares conegudes que els donen confiança, i persones amb què es poden identificar els nous públics", explica Romà. Això els porta a repensar com s'ha de produir a la tele i a la ràdio públiques, que han de ser un reflex de la diversitat de la societat: "Donarà una imatge de modernitat i de mirada al futur".