Deu preguntes (i respostes) sobre el nou codi penal que s'ha començat a aplicar

El nou codi penal ja ha entrat en vigor i se'n comencen a veure les primeres conseqüències, que són desiguals per als principals implicats en el procés a l'espera que les interpretacions que s'han anat apuntant fins ara siguin fermes. Per ara, la derogació de la sedició és efectiva per a alguns dels condemnats per l'1-O i exiliats, especialment Marta Rovira i Clara Ponsatí, però la reforma de la malversació no ho és, perquè permet mantenir l'amenaça d'altes penes de presó i inhabilitació contra Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, i també per als perseguits pels preparatius del referèndum.

La Fiscalia, en la línia exhibida al judici de l'1-O, en què demanava una condemna per rebel·lió que va ser desestimada, pressiona perquè el Tribunal Suprem opti per la línia més dura i persegueixi els exiliats també per desordres públics agreujats. Llarena es decanta per mantenir-se ferm en el processament per malversació i, a la llarga, l'alt tribunal haurà de decidir si el deixa sol en favor dels fiscals o bé tanca files amb el jutge de la sala penal. A continuació, repassem què se sap de l'aplicació del nou codi penal d'acord amb els posicionaments que hem vist aquests darrers dies. 
 

1. La petició de Fiscalia implica l'extradició de Puigdemont?

No. Aquests darrers dies ha semblat que la petició de la Fiscalia fos el moviment definitiu, que certificava el fracàs d'ERC i l'extradició imminent de Puigdemont. Res d'això no és cert, almenys per ara. Els fiscals han demanat a Pablo Llarena que rectifiqui i inclogui el delicte de desordres públics en el processament de Puigdemont, Comín i Ponsatí, perquè creuen que, sense la sedició, l'1-O s'inscriu en aquest delicte. La decisió final serà del Tribunal Suprem, que haurà de decidir si deixa sol Llarena o bé ratifica la seva interlocutòria de processament, allunyant-se de nou del criteri dels fiscals del Suprem. Convé recordar que el ministeri públic ha estat l'actor més bel·ligerant contra el procés i, al judici, va demanar fins a última hora una condemna per sedició.
 

2. El Tribunal Suprem ha pres alguna decisió definitiva sobre els exiliats?

Encara no, però sí que ha donat senyals de quina serà la interpretació del nou codi penal que aplicarà als exiliats i també de cara a la revisió de la sentència de l'1-O. La setmana passada, Pablo Llarena va adaptar el processament dels exiliats al nou codi penal: va descartar substituir la sedició pels desordres greus i va mantenir la persecució per malversació en la modalitat més greu, així com la desobediència. D'aquesta manera, a l'espera que aquesta interlocutòria quedi ratificada després dels recursos de les parts, els exiliats quedarien en situacions desiguals. Puigdemont, Comín i Puig, perseguits per malversació greu; Ponsatí i Rovira, només per desobediència, que no implica presó, cosa que les aproparia a casa.
 

3. Marta Rovira és la més beneficiada per la reforma del codi penal?

Sí. De fet, podria tornar a Catalunya sense risc de presó, però no té pressa per fer-ho. Marta Rovira ha passat d'estar processada per rebel·lió -que s'hauria convertit en sedició-, a estar processada per desobediència, delicte lleu que no implica penes de presó. La Fiscalia, reticent a despenalitzar els fets que van suposar una condemna per sedició, sí que ha acceptat deixar Rovira només amb l'amenaça de la desobediència. Això aplana el camí per al retorn de la dirigent d'ERC a casa després de cinc anys d'exili a Suïssa. Haurà de personar-se al Tribunal Suprem per regularitzar la seva situació -com van fer Serret i Gabriel- i Llarena podrà tancar la instrucció i enviar-la a judici, que previsiblement es faria a Catalunya perquè Rovira no és aforada. La pena màxima és d'inhabilitació.
 

4. Clara Ponsatí pot tornar a Catalunya?

Pot tornar, però encara amb cert risc. Clara Ponsatí és, juntament amb Rovira, l'altra gran beneficiada per la reforma del codi penal. Processada per sedició, Llarena la persegueix ara només per desobediència, a l'espera que es revisi aquest moviment arran del recurs de Fiscalia, que pretén imputar-li desordres greus. Si es confirma el processament per desobediència, desapareixerà el risc de presó i podrà tornar sense problemes. Ara bé, Ponsatí no vol posar-se a disposició del Suprem, mirant de forçar així una detenció que podria suposar un problema amb el Parlament Europeu. Ponsatí és eurodiputada i té immunitat, tot i que Llarena considera que aquesta no es pot aplicar a Espanya. Si torna i és detinguda, seria traslladada al Suprem per prendre-li declaració i alliberada.

 

5. Carles Puigdemont està més a prop de l'extradició?

El cas de Puigdemont és complex, fer afirmacions categòriques és arriscat i en cap cas hi haurà cap decisió imminent. Anem per parts: ara com ara, Puigdemont té immunitat i espera la decisió del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre si el suplicatori que va demanar el Tribunal Suprem es va tramitar correctament. Aquesta decisió es preveu de cara al febrer o març. Fins aleshores, no hi ha risc d'extradició. Però fins i tot si el TGUE rebutgés els arguments de Puigdemont, encara hi hauria marge per presentar un recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), cosa que allunyaria la sentència definitiva fins a finals d'any. Durant aquest temps, segons Gonzalo Boye, l'eurodiputat de Junts mantindria la immunitat de manera cautelar, com fins ara.

Ara com ara, Puigdemont està protegit, però el seu processament sí que canviarà: d'estar perseguit per sedició i malversació, ara pot passar a estar perseguit o bé només per malversació -com vol Llarena- o per desordres greus i malversació -com demana la Fiscalia. La decisió definitiva serà del Suprem, que no reactivarà les euroordres fins que no hi hagi un pronunciament de la justícia europea. Situant-nos en el pitjor escenari, es podria reactivar l'extradició de Puigdemont amb les noves condicions marcades pels jutges europeus i amb el nou codi penal. Seria més fàcil, aleshores, tornar-lo a Espanya? El govern espanyol creu que sí i Boye manté que no. El que sembla clar és que els tribunals europeus no comprenien la sedició i sí que poden veure amb més bons ulls una malversació.
 

6. En quina situació es troba Lluís Puig?

El cas de Lluís Puig és particular, perquè se'l persegueix per un delicte de malversació, però no té immunitat com els eurodiputats. La seva carpeta és la que pot patir canvis de manera més imminent. El proper 31 de gener, el TJUE dictarà sentència sobre les qüestions prejudicials de Llarena, cosa que afecta tots els exiliats però especialment Puig. Depèn de què digui Luxemburg, el Suprem podria emetre una nova ordre d'extradició contra ell a Bèlgica, que els tribunals belgues haurien d'analitzar d'acord amb les normes que fixin els jutges europeus. Precisament per les particularitats del seu cas, Puig ha canviat d'advocat amb la intenció d'abordar un canvi d'estratègia i evitar de quedar-se en terra de ningú. En el millor dels casos no seria extradit, però tampoc podria tornar a casa; en el pitjor, se'l retornaria a Espanya amb una amenaça de presó de fins a 12 anys.
 

7. Per què no ha funcionat la reforma de la malversació?

La reforma de la malversació, de moment, no ha funcionat perquè Llarena manté que l'1-O es pot inscriure en la modalitat més greu del delicte, castigada com fins ara amb penes que poden arribar als 12 anys de presó i 20 d'inhabilitació. El jutge del Suprem, seguint una interpretació controvertida sobre l'ànim de lucre, sosté que l'organització del referèndum presenta indicis de malversació amb l'ànim de lucre entès com l'entén la jurisprudència de l'alt tribunal, és a dir, que va més enllà de l'enriquiment personal o de tercers. Això li permet a Llarena mantenir el processament per aquest delicte en la modalitat més greu, refermar l'amenaça de presó per als exiliats, marcar la línia de quina serà la interpretació de la sentència de l'1-O i allunyar l'escenari d'una rebaixa de les inhabilitacions.
 

8. Millora la situació dels presos polítics?

De nou, no hi ha res tancat, però sí que tenim alguns indicis de cap a on poden anar els arguments del Suprem i les demandes de la Fiscalia. Si la sala penal manté la línia de Llarena, els efectes de la reforma del codi penal serien desiguals. Els condemnats només per sedició -Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn i Josep Rull- serien els principals beneficiats de la revisió, perquè decauria la condemna per sedició i se'ls imputaria només desobediència, amb penes lleus d'inhabilitació que quedarien superades d'aquí a pocs mesos. Ara bé, pel que fa als condemnats també per malversació -Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva-, la seva situació no canviaria de manera significativa i continuarien amb penes d'inhabilitació elevades, cosa que allunyaria un possible retorn a la primera línia política.
 

9. Millora la situació dels alts càrrecs perseguits per l'1-O?

De moment, no. ERC va impulsar la reforma del codi penal pensant, també, en la situació d'alguns alts càrrecs, com ara Josep Maria Jové o Lluís Salvadó, perseguits pels preparatius de l'1-O i amb l'amenaça d'altes penes de presó, per diversos delictes, entre els quals el de malversació. La interpretació que el Suprem i la Fiscalia estan fent d'aquest delicte fa que se'ls pugui continuar aplicant la modalitat més greu, amb les mateixes penes que fins ara, i s'allunya la possibilitat d'una malversació atenuada. A l'espera de l'escrit d'acusació de la Fiscalia, la situació de Jové i Salvadó continua sent complicada, com també ho és la de la resta d'alts càrrecs processats al jutjat 13, i els afectats per la causa de l'acció exterior que s'investiga al jutjat 18. 
 

10. Quines són les properes decisions importants? 

Les dues decisions més importants que es prendran a curt termini ens situen al Tribunal Suprem i al Tribunal de Luxemburg. D'una banda, el Suprem ha de consolidar quina interpretació fa del nou codi penal i si va en la línia expressada per Llarena o bé accepta les exigències dels fiscals del Suprem. Per ara, sembla que guanya pes la primera opció i s'allunya la possibilitat de substituir la sedició pels desordres greus. També al Suprem haurem d'estar pendents de com avança la tramitació de la revisió de la sentència i com això afecta els presos indultats, decisió que no necessàriament ha de ser ràpida. L'altra decisió important arribarà des d'Europa: el TJUE dirà aquest gener com s'han d'abordar les euroordres i, depèn de la decisió, la situació de Lluís Puig es pot complicar.