19
de gener
de
2023, 11:20
Actualitzat:
12:17h
"L'independentisme vol aïllar Catalunya, i el que volem nosaltres és exactament el contrari: que Catalunya sigui motor d'Espanya i d'Europa. La cimera d'aquest dijous ho posa de manifest". La frase és de Félix Bolaños, ministre de la Presidència i mà dreta de Pedro Sánchez. Es referia a l'enfocament que imprimeix la Moncloa a la trobada entre Espanya i França al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), amb Sánchez i Emmanuel Macron com a principals protagonistes i la firma del tractat d'amistat com hispanofrancès com a plat central de l'agenda institucional. Aspectes sectorials concrets al marge -energia, passos fronterers, connexions ferroviàries o seguretat-, el govern espanyol ha dissenyat la cimera -de la qual la Generalitat només va tenir coneixement quan va aparèixer publicada als mitjans de comunicació- com una via per projectar els seus plans per a la Catalunya post-procés. Un procés que, com recalca Sánchez des de fa setmanes, ja s'ha "acabat". La visió que l'independentisme ha intentat combatre amb una mobilització convocada a les portes de la cimera.
La imatge més esperada del matí d'aquest dijous era la del concurs del president de la Generalitat, Pere Aragonès, en la prèvia de la cimera hispanofrancesa. Aragonès -com l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín- ha esperat Sánchez a l'esplanada del MNAC. Després de saludar-se de manera cordial, el president català ha conversat breument amb el líder del PSOE. En aquest diàleg, segons fonts de Presidència, Aragonès ha traslladat a Sánchez que el procés "no ha acabat", reflexions acompanyades d'una valoració sobre el moment polític. Quan s'ha produït l'arribada de Macron, el president de la Generalitat l'ha saludat en el marc del protocol de benvinguda i, en un diàleg d'escassos 15 segons, li ha detallat que Catalunya vol ser un soci europeu. La mateixa Colau ha descrit a la premsa com a "molt cordial" l'acte de benvinguda a les delegacions de la cita hispanofrancesa.
Aragonès ha marxat abans d'acabar la cerimònia de rebuda a Macron, uns segons abans que sonessin els himnes d'Espanya i França, seguits des d'una petita tribuna pel president espanyol i francès. Fonts de la Moncloa han apuntat, després d'aquest episodi, que respecten la decisió d'Aragonès de no completar la presència en la sessió d'honors. El govern espanyol coneixia la decisió del Palau de la Generalitat.
Instants abans de la presència de Sánchez i Macron als afores del MNAC s'havien pogut sentir els xiulets que arribaven de la protesta independentista de Montjuïc, una mobilització en què s'han evidenciat les diferències del moviment sobiranista, pels xiulets i retrets contra dirigents d'ERC. Oriol Junqueras, president de la formació republicana, s'ha manifestat al costat de Junts, la CUP, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i el Consell per la República, mentre Aragonès compartia els prolegòmens de la cimera. Fonts de la Moncloa han tornat a confirmar aquest dijous que no està prevista cap reunió específica d'Aragonès i Sánchez durant la jornada. Sí que està programat que el president espanyol acompanyi el president francès en una visita al Museu Picasso.
A Palau no han rebut resposta a la carta que va enviar el president al líder del PSOE amb onze punts que s'haurien de tractar a la cimera, entre els quals l'oficialitat del català a Europa o l'impuls al corredor mediterrani. La resposta oficial de la Moncloa és que algunes de les reivindicacions d'Aragonès ja estaven previstes, perquè són qüestions d'"interès" per als dos estats. A Madrid recorden, però, que l'ordre del dia de la trobada el fixen els governs espanyol i francès.
"El govern espanyol no és ningú per certificar quin ha de ser el futur de Catalunya", ha indicat Aragonès aquest dimecres en un acte amb les oficines comarcals per la transició energètica. El president de la Generalitat també ha insistit en la idea que Sánchez està "utilitzant" la trobada per "defensar-se dels atacs de la dreta". "Els enemics de les institucions de Catalunya desitjarien que no fóssim presents i que qui rebés el president de França a Barcelona fos la delegació del govern espanyol", ha remarcat el dirigent republicà.
La cita a Barcelona, en tot cas, arriba en un moment en què la Moncloa dona per amortitzats tots els passos que ha fet -de bracet d'ERC- per desinflamar el conflicte polític. Tant Sánchez com Bolaños i la resta de ministres insisteixen que cap cimera com aquesta s'hauria pogut celebrar la tardor del 2017 o en els anys immediatament posteriors, i que el clima és completament contraposat. En qualsevol cas, el dispositiu policial -amb protagonisme dels Mossos d'Esquadra- encapsularà l'espai del MNAC, per aïllar-lo dels manifestants independentistes. El 2023, any electoral, ha arrencat amb la vigència del nou codi penal, que per ara no ha comportat canvis concrets en la manera com la Fiscalia i el magistrat instructor del procés, Pablo Llarena, enfoquen el futur judicial dels exiliats. El Govern insisteix que s'han fet avenços en matèria de desjudicialització, però al mateix temps remarca que existeix una "guerra" interna en la judicatura amb efectes col·laterals.
De concessions a l'independentisme, però, ja no n'hi haurà més. L'any electoral està en marxa i aquests dies Sánchez està centrat en vendre la bona marxa -teòrica- de l'economia espanyola -així ho ha fet al fòrum de Davos- i en treure rèdit del desgast del PP per tota la carpeta de l'avortament que Vox ha obert a Castella i Lleó. La taula de diàleg es troba en punt mort i la prioritat d'Aragonès, ara per ara, és revifar l'acord de claredat per plantejar un referèndum acordat a l'Estat. Primer, però, s'ha de tancar l'entesa pels pressupostos, preferiblement amb el PSC. En teoria només existeix l'escull del Quart Cinturó, segons el Govern, però els socialistes sostenen que encara hi ha més aspectes oberts. Fonts governamentals, en tot cas, remarquen que la part de números ja està "tancada". El primer secretari del PSC, Salvador Illa, va dir aquest dimecres des d'Osca que les dues parts es donen "una setmana més" de coll per pactar els comptes.
Macron ha desembarcat a Barcelona amb nou ministres i dos secretaris d'estat en un dia especialment complex en clau interna, perquè hi ha convocada la primera vaga general contra la reforma de les pensions impulsada pel president francès, que conté una pujada en els anys de jubilació. Fonts governamentals franceses citades per diversos mitjans assenyalen que no estan inquiets per la manifestació independentista, i ressalten que la qüestió catalana no és una "novetat". La tria de Barcelona, segons les mateixes fonts, va correspondre a Sánchez, de manera que eviten comentar-ne les connotacions.
La delegació espanyola inclou les tres vicepresidentes -Nadia Calviño, Yolanda Díaz i Teresa Ribera-, a més de sis ministres: José Manuel Albares (Exteriors), Margarita Robles (Defensa), Fernando Grande-Marlaska (Interior), Raquel Sánchez (Transports), Pilar Alegría (Educació), Miquel Iceta (Cultura) i Luis Planas (Agricultura). Abans de la sessió plenària i en paral·lel a la reunió inicial entre Sánchez i Macron, els ministres homòlegs mantenen trobades bilaterals. Fonts de la Moncloa recalquen que la cita de Barcelona -que succeeix la cimera de Monatauban de març del 2021- elevarà la relació bilateral entre els dos estats a un nou marc jurídic permanent. Un llaç institucional a la cooperació hispanofrancesa.
La imatge més esperada del matí d'aquest dijous era la del concurs del president de la Generalitat, Pere Aragonès, en la prèvia de la cimera hispanofrancesa. Aragonès -com l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín- ha esperat Sánchez a l'esplanada del MNAC. Després de saludar-se de manera cordial, el president català ha conversat breument amb el líder del PSOE. En aquest diàleg, segons fonts de Presidència, Aragonès ha traslladat a Sánchez que el procés "no ha acabat", reflexions acompanyades d'una valoració sobre el moment polític. Quan s'ha produït l'arribada de Macron, el president de la Generalitat l'ha saludat en el marc del protocol de benvinguda i, en un diàleg d'escassos 15 segons, li ha detallat que Catalunya vol ser un soci europeu. La mateixa Colau ha descrit a la premsa com a "molt cordial" l'acte de benvinguda a les delegacions de la cita hispanofrancesa.
Aragonès ha marxat abans d'acabar la cerimònia de rebuda a Macron, uns segons abans que sonessin els himnes d'Espanya i França, seguits des d'una petita tribuna pel president espanyol i francès. Fonts de la Moncloa han apuntat, després d'aquest episodi, que respecten la decisió d'Aragonès de no completar la presència en la sessió d'honors. El govern espanyol coneixia la decisió del Palau de la Generalitat.
Instants abans de la presència de Sánchez i Macron als afores del MNAC s'havien pogut sentir els xiulets que arribaven de la protesta independentista de Montjuïc, una mobilització en què s'han evidenciat les diferències del moviment sobiranista, pels xiulets i retrets contra dirigents d'ERC. Oriol Junqueras, president de la formació republicana, s'ha manifestat al costat de Junts, la CUP, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i el Consell per la República, mentre Aragonès compartia els prolegòmens de la cimera. Fonts de la Moncloa han tornat a confirmar aquest dijous que no està prevista cap reunió específica d'Aragonès i Sánchez durant la jornada. Sí que està programat que el president espanyol acompanyi el president francès en una visita al Museu Picasso.
A Palau no han rebut resposta a la carta que va enviar el president al líder del PSOE amb onze punts que s'haurien de tractar a la cimera, entre els quals l'oficialitat del català a Europa o l'impuls al corredor mediterrani. La resposta oficial de la Moncloa és que algunes de les reivindicacions d'Aragonès ja estaven previstes, perquè són qüestions d'"interès" per als dos estats. A Madrid recorden, però, que l'ordre del dia de la trobada el fixen els governs espanyol i francès.
"El govern espanyol no és ningú per certificar quin ha de ser el futur de Catalunya", ha indicat Aragonès aquest dimecres en un acte amb les oficines comarcals per la transició energètica. El president de la Generalitat també ha insistit en la idea que Sánchez està "utilitzant" la trobada per "defensar-se dels atacs de la dreta". "Els enemics de les institucions de Catalunya desitjarien que no fóssim presents i que qui rebés el president de França a Barcelona fos la delegació del govern espanyol", ha remarcat el dirigent republicà.
Cimera blindada
La cita a Barcelona, en tot cas, arriba en un moment en què la Moncloa dona per amortitzats tots els passos que ha fet -de bracet d'ERC- per desinflamar el conflicte polític. Tant Sánchez com Bolaños i la resta de ministres insisteixen que cap cimera com aquesta s'hauria pogut celebrar la tardor del 2017 o en els anys immediatament posteriors, i que el clima és completament contraposat. En qualsevol cas, el dispositiu policial -amb protagonisme dels Mossos d'Esquadra- encapsularà l'espai del MNAC, per aïllar-lo dels manifestants independentistes. El 2023, any electoral, ha arrencat amb la vigència del nou codi penal, que per ara no ha comportat canvis concrets en la manera com la Fiscalia i el magistrat instructor del procés, Pablo Llarena, enfoquen el futur judicial dels exiliats. El Govern insisteix que s'han fet avenços en matèria de desjudicialització, però al mateix temps remarca que existeix una "guerra" interna en la judicatura amb efectes col·laterals.
De concessions a l'independentisme, però, ja no n'hi haurà més. L'any electoral està en marxa i aquests dies Sánchez està centrat en vendre la bona marxa -teòrica- de l'economia espanyola -així ho ha fet al fòrum de Davos- i en treure rèdit del desgast del PP per tota la carpeta de l'avortament que Vox ha obert a Castella i Lleó. La taula de diàleg es troba en punt mort i la prioritat d'Aragonès, ara per ara, és revifar l'acord de claredat per plantejar un referèndum acordat a l'Estat. Primer, però, s'ha de tancar l'entesa pels pressupostos, preferiblement amb el PSC. En teoria només existeix l'escull del Quart Cinturó, segons el Govern, però els socialistes sostenen que encara hi ha més aspectes oberts. Fonts governamentals, en tot cas, remarquen que la part de números ja està "tancada". El primer secretari del PSC, Salvador Illa, va dir aquest dimecres des d'Osca que les dues parts es donen "una setmana més" de coll per pactar els comptes.
Macron i nou ministres
Macron ha desembarcat a Barcelona amb nou ministres i dos secretaris d'estat en un dia especialment complex en clau interna, perquè hi ha convocada la primera vaga general contra la reforma de les pensions impulsada pel president francès, que conté una pujada en els anys de jubilació. Fonts governamentals franceses citades per diversos mitjans assenyalen que no estan inquiets per la manifestació independentista, i ressalten que la qüestió catalana no és una "novetat". La tria de Barcelona, segons les mateixes fonts, va correspondre a Sánchez, de manera que eviten comentar-ne les connotacions.
La delegació espanyola inclou les tres vicepresidentes -Nadia Calviño, Yolanda Díaz i Teresa Ribera-, a més de sis ministres: José Manuel Albares (Exteriors), Margarita Robles (Defensa), Fernando Grande-Marlaska (Interior), Raquel Sánchez (Transports), Pilar Alegría (Educació), Miquel Iceta (Cultura) i Luis Planas (Agricultura). Abans de la sessió plenària i en paral·lel a la reunió inicial entre Sánchez i Macron, els ministres homòlegs mantenen trobades bilaterals. Fonts de la Moncloa recalquen que la cita de Barcelona -que succeeix la cimera de Monatauban de març del 2021- elevarà la relació bilateral entre els dos estats a un nou marc jurídic permanent. Un llaç institucional a la cooperació hispanofrancesa.
Tractat d'amistat, reforma del mercat elèctric, H2Med i passos fronterers: el menú de Barcelona
La 27a cimera hispanofrancesa tindrà com a element central la firma del tractat d'amistat entre Espanya i França, un document de deu títols -el contingut del qual transcendirà aquest dijous- que inclou carpetes com les de l'energia i el transport, la política exterior i de seguretat, l'economia i el turisme o la cultura. La relació comercial entre els dos estats és estreta: França és el primer destí de les exportacions espanyoles -que el 2021 van tenir un pes de més de 54.000 milions d'euros- mentre el mercat francès és el tercer proveïdor espanyol. És normal, doncs, que es reforci la signatura amb un model de tractat que Espanya ara només té firmat amb Portugal. Al marge del document principal també es validaran acords sectorials en els àmbits de defensa, interior, ensenyament, treball i agricultura, aquest últim amb derivades en la cooperació alimentària amb Ucraïna.
La carpeta de l'energia serà sobre la taula de Sánchez i Macron. Els dos presidents tenen previst conversar sobre l'H2Med, el projecte de canonada submarina entre Barcelona i Marsella per transportar hidrogen verd que els dos estats han acordat construir per millorar la interconnexió i el flux energètic cap a Europa. El pacte assolit l'octubre passat va substituir l'aposta catalana pel MidCat, que París no veia amb bons ulls. Fonts de la Moncloa recorden, però, que el pacte polític ja es va segellar a la tardor i que en la cita d'aquests dijous no està previst que hi hagi noves concrecions tècniques. En el que sí que perseguiran avenços els dos presidents és en la reforma del mercat elèctric. Espanya i França han formulat propostes pròpies, que a la Moncloa veuen compatibles perquè es persegueixen interessos "compartits".
El govern espanyol també té interès en la reobertura de vuit passos fronterers que continuen tancats, per indicació francesa, amb l'argument de contenir la immigració i limitar l'amenaça terrorista. L'executiu de Sánchez argumenta que la proposta casa amb l'esperit de l'espai Schengen. En aquesta qüestió, Sánchez i els seus ministres coincideixen amb les peticions de les forces sobiranistes. Una trentena d'eurodiputats -entre els quals Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Jordi Solé, Diana Riba o Ernest Urtasun- han signat una carta en què reclamen la reobertura dels passos que trepitgen territori català.
La 27a cimera hispanofrancesa tindrà com a element central la firma del tractat d'amistat entre Espanya i França, un document de deu títols -el contingut del qual transcendirà aquest dijous- que inclou carpetes com les de l'energia i el transport, la política exterior i de seguretat, l'economia i el turisme o la cultura. La relació comercial entre els dos estats és estreta: França és el primer destí de les exportacions espanyoles -que el 2021 van tenir un pes de més de 54.000 milions d'euros- mentre el mercat francès és el tercer proveïdor espanyol. És normal, doncs, que es reforci la signatura amb un model de tractat que Espanya ara només té firmat amb Portugal. Al marge del document principal també es validaran acords sectorials en els àmbits de defensa, interior, ensenyament, treball i agricultura, aquest últim amb derivades en la cooperació alimentària amb Ucraïna.
La carpeta de l'energia serà sobre la taula de Sánchez i Macron. Els dos presidents tenen previst conversar sobre l'H2Med, el projecte de canonada submarina entre Barcelona i Marsella per transportar hidrogen verd que els dos estats han acordat construir per millorar la interconnexió i el flux energètic cap a Europa. El pacte assolit l'octubre passat va substituir l'aposta catalana pel MidCat, que París no veia amb bons ulls. Fonts de la Moncloa recorden, però, que el pacte polític ja es va segellar a la tardor i que en la cita d'aquests dijous no està previst que hi hagi noves concrecions tècniques. En el que sí que perseguiran avenços els dos presidents és en la reforma del mercat elèctric. Espanya i França han formulat propostes pròpies, que a la Moncloa veuen compatibles perquè es persegueixen interessos "compartits".
El govern espanyol també té interès en la reobertura de vuit passos fronterers que continuen tancats, per indicació francesa, amb l'argument de contenir la immigració i limitar l'amenaça terrorista. L'executiu de Sánchez argumenta que la proposta casa amb l'esperit de l'espai Schengen. En aquesta qüestió, Sánchez i els seus ministres coincideixen amb les peticions de les forces sobiranistes. Una trentena d'eurodiputats -entre els quals Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Jordi Solé, Diana Riba o Ernest Urtasun- han signat una carta en què reclamen la reobertura dels passos que trepitgen territori català.