L’expressió Parlem d’ous, que ara ve Pasqua es fa servir quan, irònicament, es proposa canviar de conversa perquè no convé continuar-la. Doncs bé, en aquest article no parlarem ni d’ous ni de Pasqua, parlarem de neologismes de moda! Resumit de manera molt planera, la vida d’un neologisme té tres alternatives quan arriba a la nostra llengua: n’hi ha que s’adopten directament, sense cap canvi gràfic (attrezzo, pizza, leitmotiv, fondue, pandorino...); n’hi ha que s’adapten gràficament segons les regles generals d’ortografia del català (gaspatxo, falàfel, pírcing, pòdcast, màrqueting...); i n’hi ha que tenen traducció (com ara enemic o odiador per hater; brollada per squirting; trolejar per troll; trebacances per workation). En aquesta última opció, cal veure sempre si la proposta oficial arrela, si hi ha una alternativa popular que fa furor o bé si es manté l’anglicisme i no hi ha manera, tu... És evident que quan passa això últim és una mica frustrant, però la vida de l’evolució i de la creació de la llengua és duríssima, i més si ens movem en el terreny d’una llengua minoritzada.
Dit això, què passa amb els neologismes d’ultimíssima moda? De vegades també cal valorar si és un concepte útil, d’un àmbit específic i que, per tant, cobreix una necessitat expressiva. L’anglès és la llengua global hiperproductiva i cal saber destriar el gra de la palla. Ara recentment ens parlaven d’un nou fenomen: l’stresslaxing. Això passa ni més ni menys quan haver-nos de relaxar acaba sent una nova feina i una nova exigència. Ep, doncs sí! Sembla un neologisme pertinent de l’àmbit mèdic, però el terme precís i el concepte ja existeix: trastorn d’ansietat. Què vull dir amb això? En anglès arrela una manera argòtica de dir-ho. Meravellós! Però en català no s’ha creat aquesta necessitat i tècnicament ja té un nom. No cal que ens ho copiem tot i ara busquem a correcuita una manera més informal de dir-ho. Un altre cas: arran de la pandèmia es va posar molt de moda el terme workation ("treball que es fa per mitjà del teletreball des d'un lloc de vacances"). És cert que aquesta manera de fer encara perdura i no és passatgera, però en aquest cas la proposta catalana dubto que arreli, tot i que el recurs de creuar mots també és productiu en català: trebacances (de "treball" i "vacances"). Abans en direm “treballar amb els peus en remull”, més descriptivament. També li auguro poc futur...
En canvi, tenim un gran neologisme de moda que pot arrelar en llenguatge argòtic i col·loquial perquè parteix d’una construcció originàriament llatina: els "nepobabies", amb la traducció nepoinfants. Són els “fills del nepotisme”: els fills de persones famoses que han tingut èxit en les mateixes carreres, o similars. Sí, l’ha posat de moda l’anglès, però nepotisme ja es documenta al diccionari: "Favoritisme envers els parents" o "Abús de poder comès a favor de parents i d’amics". Ve del llatí: nepotismus, derivat de nepos, -ōtis "nebot". El nom té ressonàncies vaticanes perquè, antigament, els papes de Roma atorgaven dignitats i càrrecs de l’Església als seus nebots pel sol fet de ser-ho. És un compost format de manera culta (forma prefixada acabada en -o i de vegades en -i, com ara afro-, economico-, fisico-, hispano-, labio-, psico-, socio-; denti-, pisci-). Nepo- no és una forma documentada com a prefix, però no pot tenir ambigüitat amb cap altre prefix i està ben format. En un diccionari de l’argot i del col·loquial hi aniria de pet! Hi pot conviure tradició i modernitat: els “familiars de” o “fills de”, de tota la vida, juntament amb els nepoinfants.
Finalment, també pot passar que hi ha propostes de traducció brillants de certs neologismes que no lluïm prou ni els traiem gaire a passejar perquè, efectivament, som una llengua minoritzada, no ens ho acabem de creure, anem sempre amb el cap cot i no valorem prou els recursos que tenim. Voleu saber quines són aquestes formes? Amb un parell d’exemples n’hi ha prou per veure-ho: furgoteca per foodtruck i pescaclics per clickbait. HOLA?? Les heu vistes bé? Solucions compostes curtes, ben creatives i transparents semànticament. Ho tenen tot per triomfar! Fa uns quants anyets que hi són i viuen arraconades esperant el seu moment de glòria. Com és que els mitjans no les han anunciades més? Com és que no en fem pancartes i més bombo i platerets, d’això? Som idiotes o què ens passa? De vegades sembla que sí que ho som. Crec que en aquests casos hi som a temps i és fàcil de reconduir-ho perquè les opcions són boníssimes. Ara que es reactiva la campanya de la Queta, volem la Queta com a venedora de furgoteca i la Queta fent pescaclics dels titulars més sensacionalistes o enganyada pel títol d’aquest article! Ho tenen molt més magre els equivalents del terme hater... No m’odieu perquè acabi aquest article així.