01
de maig
de
2023, 12:15
Actualitzat:
02
de maig,
17:40h
Àngels Fitó acaba d'assumir el rectorat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), convertint-se així en la segona rectora de la institució dels quatre que ha tingut des que es va fundar. En el sistema d'estudis superiors català, però, només hi ha dues dones al capdavant d'una universitat. Per tant, la UOC -la universitat amb més estudiants de Catalunya- se situa al capdavant en aquest àmbit. És vicedegana del Col·legi d'Economistes i membre del Consell Assessor en Política Econòmica del Govern.
Doctora en Ciències Econòmiques (UB), era fins ara vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat de la UOC, on també ha dirigit l'àrea d'Estudis d'Economia i Empresa. Nació hi conversa a l'edifici històric Can Jaumandreu, un bon exemple de com es combina la modernitat amb el pòsit històric industrial. Fitó explica alguns dels reptes que encara es tenen en estudis universitaris i dona el seu diagnòstic sobre el moment econòmic.
- Quins són els primers expedients que trobarà damunt la taula?
- Com a institució, el primer és que ens traslladem a una nova plataforma d'aprenentatge i això significa traslladar molts estudiants, molts col·laboradors i professors. Canviem d'aula virtual. I canviar d'aula en un entorn online significa fer una mudança de casa. Un altre expedient és tot el que té a veure amb l'avaluació digital. Vam decidir que totes les nostres proves es puguin fer de manera exclusivament digital.
- Són una universitat a distància. Com porten un cert estigma de no ser considerats prou universitat com les altres?
- La UOC és la primera universitat del sistema universitari català que ha estat acreditada en tot el seu mapa de titulacions. Som una universitat al cent per cent. Tenim un equip de recerca del tot consolidat, amb uns resultats equiparables als de qualsevol altra universitat pública. El que sí que és cert és que el moment ens dona la raó quant al propòsit de la UOC. Estem en un context en què demogràficament la gent que necessita formació es desplaça cap a una edat més adulta, en què el context laboral canvia constantment, on les vides professionals s'allarguen i, per tant, aquest concepte de formació al llarg de la vida que fins ara no havia sobre la taula com a prioritat de l'agenda política, ara ho està. En aquest context, la UOC sobresurt més que mai com un instrument de país absolutament necessari.
- La problemàtica de la UOC és molt diferent a la de la resta d'universitats catalanes?
- La singularitat de la UOC és el seu propi mitjà digital. Les nostres principals necessitats pel que fa a infraestructures van molt lligades a la nostra realitat digital. Aspectes com la ciberseguretat tenen una importància cabdal i les infraestructures físiques no ho són tant.
- Tot el que fa la UOC és prou conegut?
- La notorietat en el marc català és molt alta. És més, m'atreviria a dir que costaria trobar una organització que no tingui algú que no hagi estudiat a la UOC.
- És una universitat pública o privada?
- El rector sortint sempre deia que som una universitat quàntica, entre el públic i el privat. Som una fundació privada amb un mandat públic. Això vol dir que anem amb uns preus públics i comporta un seguit d'obligacions, com pot ser el rendiment de comptes, tenir els comptes subjectes a una auditoria pública. Per tant, som fundació privada com a instrument de gestió, però amb una vocació, mandat i supervisió molt similars a una universitat pública.
- Tot el campus és al 22@?
- L'activitat principal de la UOC és al 22@, si bé tenim l'edifici institucional al Tibidabo. Però tota l'activitat acadèmica s'està desplaçant i consolidant en el 22@.
- Quants estudiants hi ha matriculats a la UOC?
- 87.000 estudiants i 104.500 graduats. Per tant, és una comunitat universitària molt gran. Pel que fa a nombre d'estudiants, som la més gran de Catalunya.
- I quin percentatge d'ells són internacionals?
- Aproximadament un 14%, si comptem els estudiants que tenen DNI no comunitari i els de DNI comunitari però que estan estudiant fora de Catalunya i de l'estat espanyol. És un percentatge similar al de la resta d'universitats, però com que els nostres números són grans, en termes absoluts podem parlar de 13.000 o 14.000 estudiants, que és una xifra molt elevada.
- Quin és el percentatge de presència del català a la UOC?
- Tot el nostre mapa de titulacions i màsters estan totes al cent per cent en català. Tota la nostra oferta formativa oficial, amb tot els materials, la impartim en català. En aquest sentit, crec que hem estat al llarg del temps un instrument de normalització lingüística.
- És la quarta rectora de la UOC. Dos homes i dues dones. Per vostès, la paritat és una batalla guanyada.
- Sí, sí, és una batalla guanyada. Ara tenim un consell de direcció també paritari i crec que respon a la realitat del món, que és que el 50% del talent és femení.
- No es pot dir el mateix del total del sistema universitari. Quantes dones hi ha que són rectores actualment?
- Dues. Recentment nomenades.
- És una anomalia?
- Això és resultat d'una tisora de gènere que es produeix en l'àmbit acadèmic i que impacta en el moment d'assumir aquestes responsabilitats. Si partim de la realitat que a partir del doctorat i totes les posicions que venen després, ja obrim com una tissora aquesta qüestió de gènere, és normal que tinguin menys possibilitats d'arribar al rectorat les dones, perquè hi ha menys catedràtiques. Si per accedir a un rectorat imposem requeriments que estan ocupats fonamentalment per homes, serà difícil que hi arribi una dona.
- Quatre rectors de la UOC en quants anys?
- Vint-i-set.
- I en aquests anys, quants consellers d'Universitats hi deuen haver hagut?
- L'anterior rector explicava que en deu anys havia tingut nou consellers, amb el 155 pel mig.
- Nou! Això implica un problema de continuïtat en les polítiques universitàries o no necessàriament?
- Això indica que en un context de transició digital on és fonamental recapacitar molta gent, que no hi hagi una política estable de suport a l'educació superior, és una mancança.
- Esmentava abans el tema de la formació al llarg de la vida com a aspecte crucial. Com hi han de respondre les universitats públiques?
- Ara hi ha una necessitat massiva de recapacitació per adaptar-se als grans reptes que tenim, no només com a país sinó com a societat i com a món. La transició energètica, la transició digital i els valors democràtics. Això ho poden fer les universitats o el sector privat. I crec que està en mans de la decisió política que la universitat no perdi aquest rol de formar en competències que són clau i que nosaltres fem des de la neutralitat i amb la base del coneixement i l'evidència científica. I el resultat no estic segura que sigui el mateix.
- Per on plora més el sistema català d'universitats?
- Pel finançament. No només, però és el principal repte.
- Quina és la principal urgència?
- Que el paper de les universitats sigui una prioritat per als governs. Aquest és el punt número 1 que jo exigiria. La necessitat de formar talent forma part de tots els discursos, formar talent com a palanca de transformació del país, però això no sempre queda reflectit en els plans de governança i en els pressupostos públics.
- Vol posar alguna xifra que seria representativa pel que fa a finançament?
- Si comparem el pes que el coneixement i el desenvolupament de talent té en els discursos i el comparem amb el repte que marca la llei orgànica del sistema universitari (LOSU) per al 2030, que és d'un 1% del PIB, de seguida valorem que hi ha un decalatge. Actualment estem molt lluny i la xifra de l'1% ja em sembla humil.
- Tenen la percepció que el país, en general, no només els governants, no acaben de prendre's prou seriosament el paper dels estudis superiors?
- No voldria fer un discurs victimista, que al capdavall acabem fent tots els rectors. Jo crec que moltes vegades l'urgent s'imposa a l'important i això fa que aquest poder transformador que té la universitat, que normalment no es veu l'impacte a dos o tres anys vista, queda relegat per urgències que en un moment determinat es prioritzen. És un tema de prioritats i visió a llarg termini. Crec que la conjuntura política actual perjudica les visions a llarg termini.
- És economista. Com veu l'estat de l'economia catalana? Es mostra més resistent del que es podia preveure davant la crisi?
- L'economia és un joc d'equilibris, una equació en què cal la governança d'aquests equilibris entre la inflació, el tipus d'interès, el preu de l'energia, el mercat de treball, els indicadors de consum. Crec que en aquests moments la situació es pot decantar cap a un creixement moderat o cap a una recessió també moderada. Jo soc optimista per naturalesa i veiem que el mercat de treball s'està mostrant resilient, que ens aboca a unes xifres de consum que de moment són compatibles amb la contenció de la inflació. L'escenari a curt termini a finals d'any apunta a un creixement, tímid i moderat, però creixement. Després haurem de veure com evolucionen factors externs que no controlem, sobretot pel que afecta al preu de l'energia. Hem de veure com evoluciona el conflicte ucraïnès i si la Xina es desperta molt, que ens faria pujar els preus. També cal seguir quin sostre té l'increment dels tipus d'interès.
- Els tipus sempre són una arma de doble fil, oi?
- Si pugen molt els tipus, anticipant-nos a una possible inflació, podríem estar ralentint molt l'economia. Si confiem més en la capacitat de resiliència de les economies nacionals i som prudents a l'hora de pujar els tipus d'interès, això ens pot donar aire per mantenir aquesta fina línia de creixement que tenim al davant. I al final ens queda veure fins a quin punt els fons Next Generation són l'estímul que esperem que siguin.
- Hi ha algun repte estratègic de l'economia catalana que no s'estigui afrontant amb prou claredat?
- Jo crec, en primer lloc, que és una bona notícia que s'hagin aprovat pressupostos. Tenint en compte el context que tenim i que la inflació ha fet que s'incrementi la recaptació pública. Un dels elements que poden actuar de fre per poder fer un ple ús dels pressupostos aprovats i dels fons europeus són totes les traves burocràtiques que hi ha per tirar projectes endavant. En el cas dels projectes vinculats a la transició energètica és important alleugerir la burocràcia. Seria un detonant de l'increment de l'activitat econòmica.
- El discurs entorn la comparació odiosa entre Barcelona i Madrid com es podria contrarestar? Comparteix això que es diu des de determinats sectors que se n'ha d'aprendre del model Ayuso?
- No em pronunciaré respecte el model Ayuso... Catalunya té uns indicadors de competitivitat i innovació molt òptims. És evident que hi ha recorregut de millora. És obvi que la necessitat que la gent es formi més i que la burocràcia sigui més lleugera està sent un llast per aquests indicadors. Però, en general, crec que tenim un ecosistema molt dinàmic, les aliances público-privades estan funcionant i, fidel al meu esperit optimista, crec que Catalunya té les bases necessàries per créixer i fer-ho en sectors que són estratègics. Aquí l'important és que hi hagi una mena de conjura entre tots els sectors públics i privats perquè això sigui així.
- Mentre Catalunya estigui dins de l'estat espanyol, quina reivindicació vinculada al desenvolupament econòmic creu que podria assolir un gran consens intern i que seria guanyador?
- Potser sortiré per la tangent, però tenint en compte la capacitat que té Catalunya per fer de motor del sud d'Europa, és un cost d'oportunitat que no tingui el finançament que li pertocaria tenir.
Doctora en Ciències Econòmiques (UB), era fins ara vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat de la UOC, on també ha dirigit l'àrea d'Estudis d'Economia i Empresa. Nació hi conversa a l'edifici històric Can Jaumandreu, un bon exemple de com es combina la modernitat amb el pòsit històric industrial. Fitó explica alguns dels reptes que encara es tenen en estudis universitaris i dona el seu diagnòstic sobre el moment econòmic.
- Quins són els primers expedients que trobarà damunt la taula?
- Com a institució, el primer és que ens traslladem a una nova plataforma d'aprenentatge i això significa traslladar molts estudiants, molts col·laboradors i professors. Canviem d'aula virtual. I canviar d'aula en un entorn online significa fer una mudança de casa. Un altre expedient és tot el que té a veure amb l'avaluació digital. Vam decidir que totes les nostres proves es puguin fer de manera exclusivament digital.
- Són una universitat a distància. Com porten un cert estigma de no ser considerats prou universitat com les altres?
- La UOC és la primera universitat del sistema universitari català que ha estat acreditada en tot el seu mapa de titulacions. Som una universitat al cent per cent. Tenim un equip de recerca del tot consolidat, amb uns resultats equiparables als de qualsevol altra universitat pública. El que sí que és cert és que el moment ens dona la raó quant al propòsit de la UOC. Estem en un context en què demogràficament la gent que necessita formació es desplaça cap a una edat més adulta, en què el context laboral canvia constantment, on les vides professionals s'allarguen i, per tant, aquest concepte de formació al llarg de la vida que fins ara no havia sobre la taula com a prioritat de l'agenda política, ara ho està. En aquest context, la UOC sobresurt més que mai com un instrument de país absolutament necessari.
- La problemàtica de la UOC és molt diferent a la de la resta d'universitats catalanes?
- La singularitat de la UOC és el seu propi mitjà digital. Les nostres principals necessitats pel que fa a infraestructures van molt lligades a la nostra realitat digital. Aspectes com la ciberseguretat tenen una importància cabdal i les infraestructures físiques no ho són tant.
"L'objectiu per al 2030 és d'un 1% del PIB per a les universitats. Hi estem molt lluny i la xifra ja em sembla humil"
- Tot el que fa la UOC és prou conegut?
- La notorietat en el marc català és molt alta. És més, m'atreviria a dir que costaria trobar una organització que no tingui algú que no hagi estudiat a la UOC.
- És una universitat pública o privada?
- El rector sortint sempre deia que som una universitat quàntica, entre el públic i el privat. Som una fundació privada amb un mandat públic. Això vol dir que anem amb uns preus públics i comporta un seguit d'obligacions, com pot ser el rendiment de comptes, tenir els comptes subjectes a una auditoria pública. Per tant, som fundació privada com a instrument de gestió, però amb una vocació, mandat i supervisió molt similars a una universitat pública.
Fitó és la segona rectora que té la UOC des que es va fundar. Foto: Adrià Costa Rifà
- Tot el campus és al 22@?
- L'activitat principal de la UOC és al 22@, si bé tenim l'edifici institucional al Tibidabo. Però tota l'activitat acadèmica s'està desplaçant i consolidant en el 22@.
- Quants estudiants hi ha matriculats a la UOC?
- 87.000 estudiants i 104.500 graduats. Per tant, és una comunitat universitària molt gran. Pel que fa a nombre d'estudiants, som la més gran de Catalunya.
- I quin percentatge d'ells són internacionals?
- Aproximadament un 14%, si comptem els estudiants que tenen DNI no comunitari i els de DNI comunitari però que estan estudiant fora de Catalunya i de l'estat espanyol. És un percentatge similar al de la resta d'universitats, però com que els nostres números són grans, en termes absoluts podem parlar de 13.000 o 14.000 estudiants, que és una xifra molt elevada.
- Quin és el percentatge de presència del català a la UOC?
- Tot el nostre mapa de titulacions i màsters estan totes al cent per cent en català. Tota la nostra oferta formativa oficial, amb tot els materials, la impartim en català. En aquest sentit, crec que hem estat al llarg del temps un instrument de normalització lingüística.
"Som una fundació privada com a instrument de gestió, però amb una vocació, mandat i supervisió similars a una universitat pública"
- És la quarta rectora de la UOC. Dos homes i dues dones. Per vostès, la paritat és una batalla guanyada.
- Sí, sí, és una batalla guanyada. Ara tenim un consell de direcció també paritari i crec que respon a la realitat del món, que és que el 50% del talent és femení.
- No es pot dir el mateix del total del sistema universitari. Quantes dones hi ha que són rectores actualment?
- Dues. Recentment nomenades.
La rectora de la UOC, en un moment de l'entrevista. Foto: Adrià Costa Rifà
- És una anomalia?
- Això és resultat d'una tisora de gènere que es produeix en l'àmbit acadèmic i que impacta en el moment d'assumir aquestes responsabilitats. Si partim de la realitat que a partir del doctorat i totes les posicions que venen després, ja obrim com una tissora aquesta qüestió de gènere, és normal que tinguin menys possibilitats d'arribar al rectorat les dones, perquè hi ha menys catedràtiques. Si per accedir a un rectorat imposem requeriments que estan ocupats fonamentalment per homes, serà difícil que hi arribi una dona.
- Quatre rectors de la UOC en quants anys?
- Vint-i-set.
- I en aquests anys, quants consellers d'Universitats hi deuen haver hagut?
- L'anterior rector explicava que en deu anys havia tingut nou consellers, amb el 155 pel mig.
- Nou! Això implica un problema de continuïtat en les polítiques universitàries o no necessàriament?
- Això indica que en un context de transició digital on és fonamental recapacitar molta gent, que no hi hagi una política estable de suport a l'educació superior, és una mancança.
- Esmentava abans el tema de la formació al llarg de la vida com a aspecte crucial. Com hi han de respondre les universitats públiques?
- Ara hi ha una necessitat massiva de recapacitació per adaptar-se als grans reptes que tenim, no només com a país sinó com a societat i com a món. La transició energètica, la transició digital i els valors democràtics. Això ho poden fer les universitats o el sector privat. I crec que està en mans de la decisió política que la universitat no perdi aquest rol de formar en competències que són clau i que nosaltres fem des de la neutralitat i amb la base del coneixement i l'evidència científica. I el resultat no estic segura que sigui el mateix.
- Per on plora més el sistema català d'universitats?
- Pel finançament. No només, però és el principal repte.
Fitó reclama que les universitats siguin prioritàries per als governs. Foto: Adrià Costa Rifà
- Quina és la principal urgència?
- Que el paper de les universitats sigui una prioritat per als governs. Aquest és el punt número 1 que jo exigiria. La necessitat de formar talent forma part de tots els discursos, formar talent com a palanca de transformació del país, però això no sempre queda reflectit en els plans de governança i en els pressupostos públics.
- Vol posar alguna xifra que seria representativa pel que fa a finançament?
- Si comparem el pes que el coneixement i el desenvolupament de talent té en els discursos i el comparem amb el repte que marca la llei orgànica del sistema universitari (LOSU) per al 2030, que és d'un 1% del PIB, de seguida valorem que hi ha un decalatge. Actualment estem molt lluny i la xifra de l'1% ja em sembla humil.
"Un element que actua de fre per un ple ús dels pressupostos i dels fons europeus són les traves burocràtiques per tirar projectes endavant"
- Tenen la percepció que el país, en general, no només els governants, no acaben de prendre's prou seriosament el paper dels estudis superiors?
- No voldria fer un discurs victimista, que al capdavall acabem fent tots els rectors. Jo crec que moltes vegades l'urgent s'imposa a l'important i això fa que aquest poder transformador que té la universitat, que normalment no es veu l'impacte a dos o tres anys vista, queda relegat per urgències que en un moment determinat es prioritzen. És un tema de prioritats i visió a llarg termini. Crec que la conjuntura política actual perjudica les visions a llarg termini.
- És economista. Com veu l'estat de l'economia catalana? Es mostra més resistent del que es podia preveure davant la crisi?
- L'economia és un joc d'equilibris, una equació en què cal la governança d'aquests equilibris entre la inflació, el tipus d'interès, el preu de l'energia, el mercat de treball, els indicadors de consum. Crec que en aquests moments la situació es pot decantar cap a un creixement moderat o cap a una recessió també moderada. Jo soc optimista per naturalesa i veiem que el mercat de treball s'està mostrant resilient, que ens aboca a unes xifres de consum que de moment són compatibles amb la contenció de la inflació. L'escenari a curt termini a finals d'any apunta a un creixement, tímid i moderat, però creixement. Després haurem de veure com evolucionen factors externs que no controlem, sobretot pel que afecta al preu de l'energia. Hem de veure com evoluciona el conflicte ucraïnès i si la Xina es desperta molt, que ens faria pujar els preus. També cal seguir quin sostre té l'increment dels tipus d'interès.
Fitó lamenta el finançament que té Catalunya. Foto: Adrià Costa Rifà
- Els tipus sempre són una arma de doble fil, oi?
- Si pugen molt els tipus, anticipant-nos a una possible inflació, podríem estar ralentint molt l'economia. Si confiem més en la capacitat de resiliència de les economies nacionals i som prudents a l'hora de pujar els tipus d'interès, això ens pot donar aire per mantenir aquesta fina línia de creixement que tenim al davant. I al final ens queda veure fins a quin punt els fons Next Generation són l'estímul que esperem que siguin.
- Hi ha algun repte estratègic de l'economia catalana que no s'estigui afrontant amb prou claredat?
- Jo crec, en primer lloc, que és una bona notícia que s'hagin aprovat pressupostos. Tenint en compte el context que tenim i que la inflació ha fet que s'incrementi la recaptació pública. Un dels elements que poden actuar de fre per poder fer un ple ús dels pressupostos aprovats i dels fons europeus són totes les traves burocràtiques que hi ha per tirar projectes endavant. En el cas dels projectes vinculats a la transició energètica és important alleugerir la burocràcia. Seria un detonant de l'increment de l'activitat econòmica.
- El discurs entorn la comparació odiosa entre Barcelona i Madrid com es podria contrarestar? Comparteix això que es diu des de determinats sectors que se n'ha d'aprendre del model Ayuso?
- No em pronunciaré respecte el model Ayuso... Catalunya té uns indicadors de competitivitat i innovació molt òptims. És evident que hi ha recorregut de millora. És obvi que la necessitat que la gent es formi més i que la burocràcia sigui més lleugera està sent un llast per aquests indicadors. Però, en general, crec que tenim un ecosistema molt dinàmic, les aliances público-privades estan funcionant i, fidel al meu esperit optimista, crec que Catalunya té les bases necessàries per créixer i fer-ho en sectors que són estratègics. Aquí l'important és que hi hagi una mena de conjura entre tots els sectors públics i privats perquè això sigui així.
- Mentre Catalunya estigui dins de l'estat espanyol, quina reivindicació vinculada al desenvolupament econòmic creu que podria assolir un gran consens intern i que seria guanyador?
- Potser sortiré per la tangent, però tenint en compte la capacitat que té Catalunya per fer de motor del sud d'Europa, és un cost d'oportunitat que no tingui el finançament que li pertocaria tenir.