02
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
20:06h
La partida de la sequera no només es dirimeix entre pantans, rius, pluges i reserves. També es disputa al Govern i als passadissos del Parlament, on la proximitat de les eleccions municipals fa créixer de manera exponencial les susceptibilitats. Les precipitacions del cap de setmana no han servit per apaivagar ni molt menys la situació d'emergència -caldrien deu episodis com aquest per superar la sequera, vigent des de fa trenta mesos-, de manera que les restriccions són a l'ordre del dia. De fet, des d'aquest dimarts ja són 495 -fins ara eren 224- els municipis que han entrat en situació d'excepcionalitat. En paral·lel, els grups principals de la cambra -ERC, el PSC i Junts- negocien una proposició d'aquests últims per assajar un consens davant la crisi oberta per la manca d'aigua. De moment, el text de Junts ha superat el primer tràmit amb els vots dels socialistes i dels republicans a l'espera de la validació definitiva d'aquest dijous. La suavització del règim sancionador, en la recta final al 28-M, és al centre de les prioritats.
Que la situació és d'emergència ho exemplifica el fet que, per segona vegada en tres setmanes, ha comparegut Samuel Reyes, director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), després de reunió del Govern. Ho ha fet per explicar el perquè de l'ampliació de les restriccions, i per indicar que episodis de pluja com els d'aquest cap de setmana no solucionen res en el curt termini, i això que als orígens del Ter i del Llobregat van ploure fins a 50 litres per metre quadrat. "No és només un problema de manca de pluges, sinó també d'altes temperatures", ha resumit la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja. En essència, les pluges de dissabte i diumenge només han servit per allargar dues setmanes més no entrar en situació d'emergència, el cinquè dels escenaris previstos en els plans del Govern per fer front a la sequera persistent.
De moment, les precipitacions s'han notat poc als embassaments. Cal tenir en compte que la pluja que cau es queda majoritàriament al sòl i a les plantes –la denominada aigua verda s'estima en el 80%- mentre que la resta s'escola cap a rius i aqüífers. Després d'episodis de sequera prolongats, aquest escolament és inferior. L'embassament de Sau és dels pocs que està augmentant el seu volum. La fi del transvasament cap a Susqueda, sumat als ruixats de tarda dels darrers dies al Ripollès i Osona n'havien frenat la caiguda, que havia arribat a un mínim del 6,52% –a només mig punt del rècord històric-. Ara ha pujat al 7,7%. Al llarg de la jornada també han crescut una mica les possibilitats que la proposició de Junts tiri endavant.
A primera hora, el secretari general de la formació, Jordi Turull, ha elevat el to contra la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, per la "pèssima" gestió de la situació. Al mateix temps, això sí, s'ha compromès a dur a terme "tots els esforços" per assolir el vot d'ERC. La negociació que s'està desenvolupant al límit al Parlament no es pot destriar de les imminents eleccions municipals -es tracta de l'últim ple abans que arrenqui la campanya-, i per això tothom va més amb la calculadora a la mà que de costum. La realitat és que mentre en públic hi ha retrets, dins dels despatxos cada vegada hi ha més consens, treballat en múltiples reunions.
Tant socialistes com republicans han presentat una esmena idèntica al text: aposten perquè l'entrada en vigor del règim comenci un mes després de la convocatòria d'ajuts a ajuntaments. D'aquesta manera, volen condicionar la predisposició dels ens locals per arreglar les deficiències a les sancions. Durant les següents 48 hores, tant ERC com el PSC negociaran amb Junts perquè accepti aquesta petició i tiri endavant el consens. Fonts coneixedores de les reunions asseguren que existeix un "context d'acord", si bé encara res no està tancat.
Amb aquests moviments i noves cessions, el Govern en minoria espera apaivagar els retrets creuats en aquesta carpeta i tenir més oxigen. Tot plegat es duu a terme després d'una jornada en què l'executiu d'Aragonès ha col·leccionat crítiques pel caos en les oposicions d'aquest dissabte, que han comportat la destitució de la directora general de Funció Pública. La resta de partits no en té prou, i collaran la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, quan comparegui d'aquí a uns dies a la cambra catalana. Fins i tot, no es descarta demanar la seva dimissió. Un escenari que l'entorn del president descarta, encara més a les portes de les municipals.
Que la situació és d'emergència ho exemplifica el fet que, per segona vegada en tres setmanes, ha comparegut Samuel Reyes, director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), després de reunió del Govern. Ho ha fet per explicar el perquè de l'ampliació de les restriccions, i per indicar que episodis de pluja com els d'aquest cap de setmana no solucionen res en el curt termini, i això que als orígens del Ter i del Llobregat van ploure fins a 50 litres per metre quadrat. "No és només un problema de manca de pluges, sinó també d'altes temperatures", ha resumit la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja. En essència, les pluges de dissabte i diumenge només han servit per allargar dues setmanes més no entrar en situació d'emergència, el cinquè dels escenaris previstos en els plans del Govern per fer front a la sequera persistent.
De moment, les precipitacions s'han notat poc als embassaments. Cal tenir en compte que la pluja que cau es queda majoritàriament al sòl i a les plantes –la denominada aigua verda s'estima en el 80%- mentre que la resta s'escola cap a rius i aqüífers. Després d'episodis de sequera prolongats, aquest escolament és inferior. L'embassament de Sau és dels pocs que està augmentant el seu volum. La fi del transvasament cap a Susqueda, sumat als ruixats de tarda dels darrers dies al Ripollès i Osona n'havien frenat la caiguda, que havia arribat a un mínim del 6,52% –a només mig punt del rècord històric-. Ara ha pujat al 7,7%. Al llarg de la jornada també han crescut una mica les possibilitats que la proposició de Junts tiri endavant.
A primera hora, el secretari general de la formació, Jordi Turull, ha elevat el to contra la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, per la "pèssima" gestió de la situació. Al mateix temps, això sí, s'ha compromès a dur a terme "tots els esforços" per assolir el vot d'ERC. La negociació que s'està desenvolupant al límit al Parlament no es pot destriar de les imminents eleccions municipals -es tracta de l'últim ple abans que arrenqui la campanya-, i per això tothom va més amb la calculadora a la mà que de costum. La realitat és que mentre en públic hi ha retrets, dins dels despatxos cada vegada hi ha més consens, treballat en múltiples reunions.
Les sancions, condicionades a les subvencions
Sigui com sigui, els ajuntaments són el cavall de batalla de la negociació, i així es va escenificar en la cimera de l'aigua celebrada a finals de març, que va acabar amb desacord pel règim sancionador. Ara les parts s'han mogut. Què proposa cada partit? Junts, artífexs de la proposta -una manera, sostenen al partit, d'exhibir "responsabilitat" davant la "inacció" del Govern-, aposten per una moratòria en les sancions fins a l'1 de juliol. És una data que no comparteixen, en canvi, ni el PSC ni ERC, però encara hi ha marge per trobar una solució en el calendari.Tant socialistes com republicans han presentat una esmena idèntica al text: aposten perquè l'entrada en vigor del règim comenci un mes després de la convocatòria d'ajuts a ajuntaments. D'aquesta manera, volen condicionar la predisposició dels ens locals per arreglar les deficiències a les sancions. Durant les següents 48 hores, tant ERC com el PSC negociaran amb Junts perquè accepti aquesta petició i tiri endavant el consens. Fonts coneixedores de les reunions asseguren que existeix un "context d'acord", si bé encara res no està tancat.
Amb aquests moviments i noves cessions, el Govern en minoria espera apaivagar els retrets creuats en aquesta carpeta i tenir més oxigen. Tot plegat es duu a terme després d'una jornada en què l'executiu d'Aragonès ha col·leccionat crítiques pel caos en les oposicions d'aquest dissabte, que han comportat la destitució de la directora general de Funció Pública. La resta de partits no en té prou, i collaran la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, quan comparegui d'aquí a uns dies a la cambra catalana. Fins i tot, no es descarta demanar la seva dimissió. Un escenari que l'entorn del president descarta, encara més a les portes de les municipals.