03
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
11:25h
En l'últim ple del Parlament abans de l'inici de la campanya electoral, marcat per la recerca d'un consens per respondre a l'escenari de sequera, l'oposició ha collat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, a la sessió de control a la cambra catalana amb el caos a les oposicions d'estabilització d'interins com a qüestió central. Des de la primera pregunta dels grups parlamentaris -formulada per Alejandro Fernández (PP)- fins a l'última -elaborada per Salvador Illa (PSC), Aragonès ha hagut d'oferir explicacions. El dirigent republicà ha considerat que els "incidents" i els "errors" de les proves són "inadmissibles". "No poden tornar a passar. Hem pres i estem prenent mesures per determinar responsabilitats i per oferir solucions el més aviat possible", ha afirmat Aragonès, que ha esquivat noves dimissions.
Perquè al Parlament hi ha hagut demandes de dimissió de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. El PP, per exemple, ha titllat el desori de les oposicions com un "cas escandalós d'incompetència" i ha demanat el cap de la mà dreta d'Aragonès. De moment, el Govern ha fulminat la directora general de Funció Pública, Marta Martortell. Al seu torn, Junts -per boca d'Albert Batet, president del grup parlamentari dels juntaires, ha indicat que la "insolvència" dels consellers provoca "vergonya" arreu del país. Batet ha citat, en aquest sentit, membres del Govern com Josep González-Cambray, Juli Fernàndez, Carles Campuzano i Teresa Jordà, a qui ha acusat de "no comparèixer" en plena crisi de la sequera. La traca final d'aquesta "mala gestió", segons Junts, és el "nyap" de les oposicions d'aquest cap de setmana, per la qual considera que la consellera Vilagrà hauria d'haver "presentat la dimissió".
"En tota la seva intervenció no ha esmentat les persones que participaven en les oposicions", li ha retret Aragonès a Batet en la resposta, durant la qual ha fet autocrítica per "trobar solucions". "S'estan treballant en el marc de la mesa del sector públic", ha indicat el president, que també ha insistit que Vilagrà compareixerà aquest mateix divendres al Parlament. "De lliçons d'incompetència, cap", ha dit Aragonès a Junts. "Deixi de mirar el retrovisor. Diu que són el Govern del 80%. I té raó, té un 80% de catalans descontents. Deixin de fer passar vergonya la Catalunya sencera", ha replicat Batet. El president ha manifestat que Junts "no ha de construir realitats alternatives", i ha puntualitzat que va ser el partit qui va decidir deixar el Govern.
Al seu torn, Salvador Illa també ha furgat en la ferida de les oposicions i ha exigit a Aragonès que "prengui les regnes del seu Govern": "Una cosa és cometre errors i una altra el descontrol, la desorganització i la falta sistemàtica de direcció". El líder del PSC s'ha preguntat si un executiu que "no és capaç d'organitzar correctament unes oposicions està capacitat per dirigir el país". Aragonès ha advertit Illa que, d'errorssistemàtics, se'n poden veure puntualment a Renfe i el govern espanyol no demana disculpes ni assumeix responsabilitats diàriament.
En la carpeta de sequera, els comuns han criticat el Govern per fer "pinça" amb Junts i el PSC per aprovar un nou pla de gestió de l'aigua en forma de proposició de llei, després de la falta d'acord a la cimera de Palau del mes passat. Jéssica Albiach ha retret a Aragonès que juntaires i socialistes "marquin el pas" a l'executiu en aquesta matèria. "No confongui tenir model amb tenir consignes. El model de gestió de l'aigua d'aquest Govern és clar", ha respost el president català a Albiach. Aragonès ha admès que ha "fracassat" en la voluntat d'evitar que la sequera es convertís en un "pim-pam-pum electoral".
L’acord que estan bastint el PSC, ERC i Junts ha estat protagonista també de la intervenció del president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové, que ha reivindicat la necessitat de fer un debat "transversal" on existeixi "corresponsabilitat" davant l’emergència. "Hem de ser tots generosos, nosaltres els primers", ha afegit Jové. En aquest sentit, Aragonès ha reconegut que després del fracàs de la cimera de l’aigua, consideren positiva la proposta de Junts per arribar a una nova entesa: "A la cimera no va ser possible. Però si l’acord arriba per un altre via benvingut sigui". Ara bé, ha reivindicat, donant resposta a les crítiques d’aquests dies de l’oposició, que el Govern "ha actuat".
El debat parlamentari d'aquest ple està marcat per la negociació del marc normatiu en episodi de sequera. Els grups principals de la cambra -ERC, el PSC i Junts- discuteixen una proposició d'aquests últims per assajar un consens davant la crisi oberta per la manca d'aigua. De moment, el text de Junts va superar aquest dimarts el primer tràmit amb els vots dels socialistes i dels republicans a l'espera de la validació definitiva d'aquest dijous. La suavització del règim sancionador, en la recta final cap a les eleccions municipals 28-M, és al centre de les prioritats.
Què proposa cada partit? Junts, artífexs de la proposta -una manera, sostenen al partit, d'exhibir "responsabilitat" davant la "inacció" del Govern-, aposten per una moratòria en les sancions fins a l'1 de juliol. És una data que no comparteixen, en canvi, ni el PSC ni ERC, però encara hi ha marge per trobar una solució en el calendari.
Tant socialistes com republicans han presentat una esmena idèntica al text: aposten perquè l'entrada en vigor del règim comenci un mes després de la convocatòria d'ajuts a ajuntaments. D'aquesta manera, volen condicionar la predisposició dels ens locals per arreglar les deficiències a les sancions. Fins aquest dijous, tant ERC com el PSC negociaran amb Junts perquè accepti aquesta petició i tiri endavant el consens. Fonts coneixedores de les reunions asseguren que existeix un "context d'acord", si bé encara res no està tancat.
Lluny de l'actualitat governamental i parlamentària, Ciutadans ha fet ús de clàssics i ha centrat la seva intervenció en l'eix nacional. En concret, ha criticat la vinculació que situa la secretària general d'ERC, Marta Rovira, amb Tsunami Democràtic. El diputat dels liberals Carlos Carrizosa ha anunciat que proposarà a la resta de partits de l'oposició la creació d'una comissió parlamentària per aclarir el vincle d'ERC amb la "violència i el desordre públic". En resposta, Aragonès ha acusat Cs de ser "còmplice" de la repressió contra l'independentisme, i ha lamentat que no respectin la presumpció d'innocència davant les filtracions interessades. "L'objectiu de la repressió és que ens fem enrere. I no farem ni un sol pas enrere. Continuarem defensant el projecte polític pel qual la ciutadania ha confiat en nosaltres", ha sentenciat el cap de l'executiu.
Perquè al Parlament hi ha hagut demandes de dimissió de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. El PP, per exemple, ha titllat el desori de les oposicions com un "cas escandalós d'incompetència" i ha demanat el cap de la mà dreta d'Aragonès. De moment, el Govern ha fulminat la directora general de Funció Pública, Marta Martortell. Al seu torn, Junts -per boca d'Albert Batet, president del grup parlamentari dels juntaires, ha indicat que la "insolvència" dels consellers provoca "vergonya" arreu del país. Batet ha citat, en aquest sentit, membres del Govern com Josep González-Cambray, Juli Fernàndez, Carles Campuzano i Teresa Jordà, a qui ha acusat de "no comparèixer" en plena crisi de la sequera. La traca final d'aquesta "mala gestió", segons Junts, és el "nyap" de les oposicions d'aquest cap de setmana, per la qual considera que la consellera Vilagrà hauria d'haver "presentat la dimissió".
"En tota la seva intervenció no ha esmentat les persones que participaven en les oposicions", li ha retret Aragonès a Batet en la resposta, durant la qual ha fet autocrítica per "trobar solucions". "S'estan treballant en el marc de la mesa del sector públic", ha indicat el president, que també ha insistit que Vilagrà compareixerà aquest mateix divendres al Parlament. "De lliçons d'incompetència, cap", ha dit Aragonès a Junts. "Deixi de mirar el retrovisor. Diu que són el Govern del 80%. I té raó, té un 80% de catalans descontents. Deixin de fer passar vergonya la Catalunya sencera", ha replicat Batet. El president ha manifestat que Junts "no ha de construir realitats alternatives", i ha puntualitzat que va ser el partit qui va decidir deixar el Govern.
Al seu torn, Salvador Illa també ha furgat en la ferida de les oposicions i ha exigit a Aragonès que "prengui les regnes del seu Govern": "Una cosa és cometre errors i una altra el descontrol, la desorganització i la falta sistemàtica de direcció". El líder del PSC s'ha preguntat si un executiu que "no és capaç d'organitzar correctament unes oposicions està capacitat per dirigir el país". Aragonès ha advertit Illa que, d'errorssistemàtics, se'n poden veure puntualment a Renfe i el govern espanyol no demana disculpes ni assumeix responsabilitats diàriament.
Sequera, l'altra pedra a la sabata del Govern
En la carpeta de sequera, els comuns han criticat el Govern per fer "pinça" amb Junts i el PSC per aprovar un nou pla de gestió de l'aigua en forma de proposició de llei, després de la falta d'acord a la cimera de Palau del mes passat. Jéssica Albiach ha retret a Aragonès que juntaires i socialistes "marquin el pas" a l'executiu en aquesta matèria. "No confongui tenir model amb tenir consignes. El model de gestió de l'aigua d'aquest Govern és clar", ha respost el president català a Albiach. Aragonès ha admès que ha "fracassat" en la voluntat d'evitar que la sequera es convertís en un "pim-pam-pum electoral".
L’acord que estan bastint el PSC, ERC i Junts ha estat protagonista també de la intervenció del president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové, que ha reivindicat la necessitat de fer un debat "transversal" on existeixi "corresponsabilitat" davant l’emergència. "Hem de ser tots generosos, nosaltres els primers", ha afegit Jové. En aquest sentit, Aragonès ha reconegut que després del fracàs de la cimera de l’aigua, consideren positiva la proposta de Junts per arribar a una nova entesa: "A la cimera no va ser possible. Però si l’acord arriba per un altre via benvingut sigui". Ara bé, ha reivindicat, donant resposta a les crítiques d’aquests dies de l’oposició, que el Govern "ha actuat".
Negociació parlamentària
El debat parlamentari d'aquest ple està marcat per la negociació del marc normatiu en episodi de sequera. Els grups principals de la cambra -ERC, el PSC i Junts- discuteixen una proposició d'aquests últims per assajar un consens davant la crisi oberta per la manca d'aigua. De moment, el text de Junts va superar aquest dimarts el primer tràmit amb els vots dels socialistes i dels republicans a l'espera de la validació definitiva d'aquest dijous. La suavització del règim sancionador, en la recta final cap a les eleccions municipals 28-M, és al centre de les prioritats.
Què proposa cada partit? Junts, artífexs de la proposta -una manera, sostenen al partit, d'exhibir "responsabilitat" davant la "inacció" del Govern-, aposten per una moratòria en les sancions fins a l'1 de juliol. És una data que no comparteixen, en canvi, ni el PSC ni ERC, però encara hi ha marge per trobar una solució en el calendari.
Tant socialistes com republicans han presentat una esmena idèntica al text: aposten perquè l'entrada en vigor del règim comenci un mes després de la convocatòria d'ajuts a ajuntaments. D'aquesta manera, volen condicionar la predisposició dels ens locals per arreglar les deficiències a les sancions. Fins aquest dijous, tant ERC com el PSC negociaran amb Junts perquè accepti aquesta petició i tiri endavant el consens. Fonts coneixedores de les reunions asseguren que existeix un "context d'acord", si bé encara res no està tancat.
De la llei d'habitatge a Tsunami Democràtic
Més enllà de sequera i oposicions, la CUP ha abordat l'emergència habitacional durant la sessió de control. Els anticapitalistes van proposar la setmana passada recuperar la llei catalana d'habitatge suspesa pel TC, l'única via que veuen factible per protegir a la societat en aquesta matèria i no la llei d'habitatge estatal. "Continuarà apuntalant al PSOE o es posarà al costat de la gent treballadora", ha preguntat la diputada Laia Estrada al Govern d'ERC. Aragonès, però, ha defensat que mentre els tribunals puguin incidir sobre la sobirania de la cambra catalana, cal conquerir conquestes socials allà on es pugui, també a Madrid: "És imprescindible canviar les relacions de sobirania perquè el Parlament pugui decidir de tot. Mentre fem això, cal actual amb els instruments que tinguem a l'abast, com hem fet per canviar el projecte de llei estatal.Lluny de l'actualitat governamental i parlamentària, Ciutadans ha fet ús de clàssics i ha centrat la seva intervenció en l'eix nacional. En concret, ha criticat la vinculació que situa la secretària general d'ERC, Marta Rovira, amb Tsunami Democràtic. El diputat dels liberals Carlos Carrizosa ha anunciat que proposarà a la resta de partits de l'oposició la creació d'una comissió parlamentària per aclarir el vincle d'ERC amb la "violència i el desordre públic". En resposta, Aragonès ha acusat Cs de ser "còmplice" de la repressió contra l'independentisme, i ha lamentat que no respectin la presumpció d'innocència davant les filtracions interessades. "L'objectiu de la repressió és que ens fem enrere. I no farem ni un sol pas enrere. Continuarem defensant el projecte polític pel qual la ciutadania ha confiat en nosaltres", ha sentenciat el cap de l'executiu.