23
de juliol
del
2023
Actualitzat
a les
23:38h
Patacada de la CUP a les eleccions espanyoles. Els anticapitalistes han perdut els dos diputats que van guanyar l'any 2019 i queden fora del Congrés quatre anys després d'irrompre-hi. El partit va decidir presentar de nou candidatura aquest 23-J després d'un debat intern exprés, i amb un 40% de la militància en contra. L'any 2019, la CUP va treure un 6,4% dels vots a Catalunya i quatre anys després ha quedat per sota del 3%, un descens rellevant que se suma als mals resultats a les eleccions municipals -no va aconseguir entrar Barcelona malgrat que era l'objectiu. Què explica els mals resultats de la CUP?
D'una banda, el tipus d'elecció. La CUP és un partit d'arrel municipalista, malgrat que ja fa anys que també s'ha convertit en un partit habitual al Parlament. L'aposta pel Congrés va ser una novetat l'any 2019, en un context d'altra mobilització independentista. Hi havia presos polítics i tot just havia sortit la sentència del procés, que va provocar una onada de protestes. Això va donar ales a la CUP, amb un discurs de confrontació a les Corts, i li va permetre obtenir dos diputats i irrompre a la cambra baixa espanyola, amb Albert Botran i Mireia Vehí. L'alta participació independentista, doncs, va beneficiar els anticapitalistes.
El moment, ara, és un altre. Catalunya és de les comunitats on més ha caigut la participació i dins del moviment independentista diversos sectors han promogut les crides a l'abstenció per castigar els partits. Això ha afectat singularment la CUP, que partida d'un moment de certa discrepància interna sobre si calia o no concórrer a aquestes eleccions. A la desmobilització s'hi suma, també, un altre element: el vot útil. Les eleccions s'han situat en un marc de confrontació amb l'extrema dreta i això ha enfortit el vot a partits grans, amb opcions de frenar un govern de PP i Vox. La CUP podria haver perdut suports cap a altres formacions progressistes amb més opcions de fer bons resultats.
Als anticapitalistes tampoc els ha funcionat l'estratègia de campanya de situar Mireia Vehí com a cap de llista a Girona. Les previsions més optimistes a la sala de màquines dels cupaires dibuixaven un escenari de tres diputats al Congrés: mantenir els dos per Barcelona i sumar-ne un per Girona, aprofitant els bons resultats a les eleccions municipals en aquesta demarcació. El cert és que les enquestes els permetien ser optimistes, perquè pràcticament totes les donaven representació. Els resultats, però, han estat uns altres, i reforcen aquelles veus dins de la CUP que qüestionen l'estratègia de presentar-se a les eleccions espanyoles.
El candidat de la CUP, Albert Botran, ha comparegut amb prop del 90% escrutat i ha agraït la feina feta per la campanya i s'ha mostrat orgullós de la feina feta al Congrés aquests últims quatre anys. "Són uns resultats dolents, no hem assolit els objectius que ens proposàvem", ha admès Botran, que ha garantit que avui "no s'acaba res" i "ningú se'n va cap a casa". El cap de llista ha assegurat que els cupaires han obert camí a una alternativa independentista, anticapitalista i feminista. "És el nostre deure continuar amb aquesta lluita", ha reblat.
D'una banda, el tipus d'elecció. La CUP és un partit d'arrel municipalista, malgrat que ja fa anys que també s'ha convertit en un partit habitual al Parlament. L'aposta pel Congrés va ser una novetat l'any 2019, en un context d'altra mobilització independentista. Hi havia presos polítics i tot just havia sortit la sentència del procés, que va provocar una onada de protestes. Això va donar ales a la CUP, amb un discurs de confrontació a les Corts, i li va permetre obtenir dos diputats i irrompre a la cambra baixa espanyola, amb Albert Botran i Mireia Vehí. L'alta participació independentista, doncs, va beneficiar els anticapitalistes.
El moment, ara, és un altre. Catalunya és de les comunitats on més ha caigut la participació i dins del moviment independentista diversos sectors han promogut les crides a l'abstenció per castigar els partits. Això ha afectat singularment la CUP, que partida d'un moment de certa discrepància interna sobre si calia o no concórrer a aquestes eleccions. A la desmobilització s'hi suma, també, un altre element: el vot útil. Les eleccions s'han situat en un marc de confrontació amb l'extrema dreta i això ha enfortit el vot a partits grans, amb opcions de frenar un govern de PP i Vox. La CUP podria haver perdut suports cap a altres formacions progressistes amb més opcions de fer bons resultats.
Als anticapitalistes tampoc els ha funcionat l'estratègia de campanya de situar Mireia Vehí com a cap de llista a Girona. Les previsions més optimistes a la sala de màquines dels cupaires dibuixaven un escenari de tres diputats al Congrés: mantenir els dos per Barcelona i sumar-ne un per Girona, aprofitant els bons resultats a les eleccions municipals en aquesta demarcació. El cert és que les enquestes els permetien ser optimistes, perquè pràcticament totes les donaven representació. Els resultats, però, han estat uns altres, i reforcen aquelles veus dins de la CUP que qüestionen l'estratègia de presentar-se a les eleccions espanyoles.
El candidat de la CUP, Albert Botran, ha comparegut amb prop del 90% escrutat i ha agraït la feina feta per la campanya i s'ha mostrat orgullós de la feina feta al Congrés aquests últims quatre anys. "Són uns resultats dolents, no hem assolit els objectius que ens proposàvem", ha admès Botran, que ha garantit que avui "no s'acaba res" i "ningú se'n va cap a casa". El cap de llista ha assegurat que els cupaires han obert camí a una alternativa independentista, anticapitalista i feminista. "És el nostre deure continuar amb aquesta lluita", ha reblat.