De l'etiquetatge dels productes a la relació amb la ciutadania: els efectes pràctics del català a Europa

Abril del 2004, debat d'investidura de José Luis Rodríguez Zapatero. El candidat es compromet, en el torn de rèplica a Joan Puigcercós -llavors líder d'ERC a Madrid- a intentar incloure el català a la Constitució europea. La promesa mai es compleix i gairebé 20 anys després aquesta qüestió continua sent una de les exigències clau dels partits independentistes, ara en el marc de les negociacions per a la tria de Pedro Sánchez. Ho ha demanat en els últims temps ERC a la taula de diàleg amb el govern espanyol, però el primer moviment tangible no va arribar fins al 17 d'agost d'enguany, dia de la constitució de la mesa del Congrés, quan el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, va enviar una petició a la secretària general del Consell de la Unió Europea per demanar abordar l'oficialitat del català, el basc i el gallec, obeint una petició de Junts a canvi de situar Francina Armengol a la presidència de la cambra.


Aquest gest és important, però no suficient. Perquè el català, però també el basc i el gallec, siguin oficials a la Unió Europea (UE), es necessita la unanimitat de tots els països membres, és a dir, els anomenats 27. La qüestió s'abordarà aquest dimarts 19 de setembre durant la pròxima reunió del Consell d'Europa, i ja han aflorat les primeres reticències. Va ser dimecres quan el govern de Suècia va manifestar els seus dubtes sobre l'oficialitat d'aquestes llengües, centrant el qüestionament en fonaments pressupostaris i de funcionament. Aquest divendres ho va fer Finlàndia. Unes qüestions monetàries que, en canvi, no han estat impediment per a les 24 llengües que sí que són considerades oficials actualment a la UE. 12 de les 24 llengües reconegudes a nivell comunitari, de fet, tenen menys parlants que el català.

Fonts coneixedores de les negociacions apunten que el més probable és que el 19 de setembre la proposta no sigui aprovada, però això no suposaria que quedés enterrada. La situació òptima, remarquen, seria que els països membres es comprometin a continuar explorant la iniciativa per abordar-la en una nova trobada. Un veto d'un sol país, però, suposaria un cop dur per la iniciativa. És en aquest context que entitats com Plataforma per la Llengua pressionen al govern espanyol perquè negociï l'aprovació de la mesura, i també ha engegat una campanya per demanar els estats europeus que votin sí a l'oficialitat. Sense un posicionament ferm de la Moncloa, serà difícil obtenir els suports. Però, més enllà de la negociació política, quins efectes pràctics tindria aquesta oficialitat? On més es podria utilitzar el català? Com impactaria en el dia a dia dels ciutadans? Blindaria la llengua a l'escola fronts els últims atacs dels tribunals?
 

Què significa per a les institucions europees?

En el moment que es fes efectiva l'oficialitat, el català es podria fer servir -per escrit i oralment- a totes les institucions de la UE: el Parlament Europeu, el Consell Europeu, el Consell de la Unió Europea, la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el Banc Central Europeu (BCE) i el Tribunal de Comptes Europeu.


Això també implicaria un canvi directe de les relacions entre la ciutadania i les institucions. Actualment, un europeu no pot comunicar-se directament en català amb els poders públics europeus que ha escollit. Només s'hi poden comunicar els residents a l'estat espanyol, per escrit, i per un procediment indirecte que implica múltiples traduccions i que no garanteix completament poder rebre una resposta en català. 

El fet que els ciutadans es puguin relacionar en català amb les institucions també implicaria canvis en els documents de les mateixes institucions, ja que tant els tractats, les directives i els reglaments, però també qualsevol document com programes i projectes per emprenedors, haurien d'oferir-se també en català. Té aquesta oficialitat efectes retroactius? Tots els documents que es publiquessin a partir d'aquell moment haurien de sortir en català, però no tots els existents s'haurien de traduir. Només directives i tractats de rellevància remarcable, com s'ha fet amb la resta de llengües que s'han anat incorporant en les últimes dècades. 

Impacte en l'etiquetatge de productes europeus

L'oficialitat del català suposa, intrínsecament, una protecció legal de la llengua. Tan bon punt s'aconseguís, els ciutadans tindrien el dret de poder obtenir informació dels productes sanitaris en català, el carnet de conduir europeu hauria d'incloure a llengua catalana o el coneixement de la llengua seria un mèrit en la funció pública europea. També impactaria en àmbits com l'Internet o la intel·ligència artificial, en constant evolució.

Especialment rellevant és en l'àmbit de l'etiquetatge de productes comercials. L'any 2010 la Generalitat va aprovar una normativa que estableix que tots els catalans tenen dret a consumir productes etiquetats en català, però la realitat és que en més del 90% dels productes que consumeixen els catalanoparlants només hi ha informació en castellà. Com està regulat? A Catalunya està marcat en el codi de consum, que estableix que els consumidors tenen dret a informar-se en català sobre allò que consumeixen.

Aquesta norma topa amb la normativa europea, a la qual s'acull Espanya. Concretament, al reglament nº1160/2011, que estableix que els Estats membres en què es comercialitza un aliment podran estipular que les mencions es facilitin en una o més llengües d'entre les oficials de la Unió Europea. Per tant, l'estat espanyol pot etiquetar en castellà i en una altra llengua oficial. Però el català encara no ho és. Aquest canvi implicaria que la Generalitat pogués exigir a les empreses etiquetatge en català, al contrari d'ara.
 

Què implica per a França i Itàlia?

L'oficialitat del català no implicarà que França i Itàlia hagin de modificar cap element vers el català a la Catalunya Nord ni a l'Alguer. Però si tindrà un impacte directe sobre la ciutadania d'aquests territoris, perquè veuran ampliats els seus drets lingüístics: la seva llengua estarà representada a la UE i es podran dirigir a les institucions europees en llengua catalana, un fet que serà absolutament inèdit per aquests dos territoris. Això és així perquè els residents de l'estat espanyol sí que tenien alguns mecanismes per dirigir-se en català per escrit a algunes institucions europees, però els catalanoparlants de França i Itàlia no.


 

Quina influència tindrà a l'escola?

L'oficialitat del català a Europa no tindria un impacte directe sobre les aules catalanes ni podria servir per aturar les ingerències dels tribunals sobre la immersió. Però sí que tindria efectes positius en l'àmbit de recursos pedagògics. Si fos oficial el català, els catalanoparlants tindrien accés al model estàndard de CV Europass, el model oficial de la UE que es pot fer servir com a plantilla de cara a una feina. També es tindria accés al concurs de traducció literària Juvenes Traslatores, adreçat a joves de Batxillerat, o a l'Online Linguistic Support de la UE, plataforma de suport lingüístic que fan servir estudiants que volen certificar el seu nivell de llengües. 
 

Quin és el cost econòmic que tindrà això per la Unió Europea?

Algunes de les veus contràries a l'oficialitat de les llengües cooficials de l'estat espanyol a Europa han esgrimit motius econòmics, al·legant que serien masses despeses quatre llengües per un sol país. Són unes crítiques innovadores, i és que els afers europeus no acostumen a moure's o immobilitzar-se per qüestions econòmiques. "Mai l'entrada d'un país ha suposat un debat econòmic", ressalten fonts del Parlament Europeu. Però quin cost té per a la ciutadania l'ús de les 24 llengües que hi ha oficials ara? En el pressupost total, suposa al voltant d'un 5% -uns 80 cèntims anuals per persona- una xifra que no es veuria notablement alterada per l'entrada de les tres noves llengües de l'estat espanyol. A més, segons ha calculat el grup parlamentari d'ERC, un terç dels traductors espanyols que hi ha a hores d'ara al Parlament Europeu saben català.