27
d'octubre
de
2023
Actualitzat:
13:13h
En plena negociació per a l'oficialitat delcatalà a Europa i en espera de la reunió del Consell de la Unió Europea prevista per al novembre, experts en llengua de diferents països s'afegeixen a la causa i volen dir-hi la seva. Elin Haf Gruffydd Jones (Bermudes, 1967), presidenta de l'European Language Equality Network (ELEN), n'és un exemple. Malgrat que ha viscut tota la vida a Gal·les, parla un català fluid i pràcticament perfecte. Assegura que no ha rebut mai cap classe de català i deixa constància que tot és qüestió de voluntat. Catedràtica de la Universitat Trinity Saint David i directora del Centre d'Estudis Gal·lesos i Celtes Avançats, es va endinsar en el món de les llengües minoritàries com a investigadora de la xarxa Mercator. A partir d'aquí, també es va especialitzar en sociolingüística i política lingüística, a més de formar part del grup d'experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
Jones s'ha desplaçat a Barcelona per participar en la jornada Semicercles que organitza aquest dissabte Plataforma per la Llengua a la Casa Convalescència i que té com a objectiu abordar diferents models de reconeixement de les llengües i contraposar els que són igualitaris, com ara els de Suïssa, Bèlgica i el Canadà, amb el model espanyol, desigual i jeràrquic. En concret, Jones exposarà la situació de les minories lingüístiques a Europa, del seu reconeixement legal, de la seva coexistència amb les llengües estatals i dels seus reptes per perviure. I tot això en un context en què l'oficialitat del català a la Unió Europea encara no és una realitat.
Sovint es confonen els conceptes de llengua minoritària i llengua minoritzada. Ens podria explicar quina és la diferència?
El concepte de llengua minoritària fa referència a la descripció de l'estat actual d'una llengua dins d'un territori determinat, però no ens explica per què es troba en aquesta situació. En canvi, el de llengua minoritzada fa referència al dinamisme, a la llengua com a concepte social o entitat social, i ens explica que hi ha factors sociopolítics i econòmics que han tingut una influència sobre l'estat de la llengua. És important veure la realitat sociolingüística com una dinàmica. En molts casos hi ha llengües minoritzades.
Podríem considerar que el català és una llengua minoritària?
A l'Alguer i a la Catalunya del Nord potser és una llengua minoritària, però a Girona, per exemple, en zones on gairebé sempre es parla català, no ho és. En general, la llengua catalana no entra a la llista de llengües minoritàries de la Unesco.
Seria més aviat minoritzada, doncs?
Sí, el català no és una llengua minoritària, sinó minoritzada. En aquest cas és molt millor parlar de llengua minoritzada. El català té més reptes que altres llengües per a la reproducció social del grup lingüístic, de la nació dels ciutadans. Per a aquesta reproducció es necessiten almenys tres factors: educació, transmissió familiar i ús social de la llengua. I amb el català això s'està perdent.
Tot i això, és la tretzena llengua en nombre de parlants, uns 10 milions. Per què moltes llengües amb xifres semblants o amb menys parlants ja són oficials a la UE i el català encara no?
És una qüestió purament política. Per exemple, el maltès, el letó i l'eslovè, llengües amb molts menys parlants que el català, ja ho són. També hi ha l'exemple de casos de minories lingüístiques, com ara la suecoparlant a Finlàndia, que té el dret de comunicar-se en la seva llengua amb les institucions europees perquè el suec és una llengua oficial a la Unió Europea i a Finlàndia. En canvi, hi ha casos més complexos, com el de l'irlandès, que va necessitar 17 anys perquè fos oficial.
Creu que el català hauria de ser oficial a la Unió Europea?
Sí, és molt important que ho sigui. No només per als ciutadans que parlen català i que viuen en els territoris on té oficialitat o cooficialitat, sinó també per als ciutadans europeus que parlen català i viuen en territoris on no té oficialitat, com per exemple a França o Itàlia. D'altra banda, també és rellevant per la presència i els drets dels ciutadans europeus de comunicar-se amb les institucions europees en la seva llengua. El català té la infraestructura lingüística i institucional per ser oficial a la Unió Europea.
La Generalitat ha llançat una campanya sota el tema "Si tots els idiomes són excepcionals, que cap sigui una excepció a Europa" per influir en l'opinió pública europea. Vostè que viu a Gal·les, com es veu des de fora el debat de l’oficialitat del català a Europa?
Per culpa del Brexit som més lluny del debat que abans. Els gal·lesos, però, sempre hem mirat molt cap a Catalunya per solidaritzar-nos-hi a escala europea i també per veure quins són els termes que feu servir. Per exemple, hem importat els conceptes de normalització lingüística i de llengua pròpia quan parlem de llengua gal·lesa. A part, també hem mirat molt cap al País Basc, perquè lingüísticament el gal·lès és molt diferent de l'anglès. Per tant, el debat sobre l'oficialitat del català a Europa ens interessa, tot i que els mitjans de comunicació anglesos no se'n fan gaire ressò, només els gal·lesos.
Sorprèn que des de fora es vegi com un avenç positiu quan aquí hi ha determinats sectors que hi estan en contra.
Per a les persones de fora, acceptar que hi ha diversitat lingüística és una normalitat. A Catalunya no hi hauria d'haver cap problema per acceptar que hi ha cooficialitat. En qualsevol document de la Unió Europea hi ha una declaració a la diversitat lingüística europea i hauríem de practicar aquesta diversitat. Tenim una responsabilitat global de comunicar-nos amb altres zones o regions globals sobre la diversitat lingüística del planeta. És responsabilitat de tothom, no d'un grup reduït. És el mínim demanar als que no parlen llengües minoritàries o minoritzades que les respectin, les acceptin i les promoguin.
Què implicaria aprovar l'oficialitat del català més enllà de poder-lo fer servir per escrit i oralment en totes les institucions de la UE i de trobar-lo en l'etiquetatge?
Principalment, implicaria l'acceptació final que el català és una llengua oficial europea. També té implicacions en la infraestructura digital de les llengües. Estem entrant molt ràpidament en l'època de parlar amb la tecnologia i la intel·ligència artificial, no només amb les persones. Hauríem de poder parlar sempre la nostra llengua amb qualsevol tecnologia.
Què creu que falta per acabar de desencallar la negociació i que el català per fi gaudeixi d'oficialitat a Europa?
Els canvis sempre fan por. Si hi hagués un precedent, ho facilitaria molt tot. Però en aquest cas no n'hi ha cap de semblant o exacte. En el cas de l'irlandès, era la primera llengua oficial de tot l'estat, cosa que no passa amb el català, i així i tot va costar. Ara bé, no deixa de ser una qüestió política i precisament en un moment clau en la política espanyola. Sens dubte, cal unanimitat.
El reconeixement de llengües de l'Estat espanyol no és un model natural ni espontani, sinó desigual i jeràrquic. Què s'hauria de fer per arribar a tenir models més igualitaris, com ara els de Suïssa, Bèlgica o el Canadà, països considerats com a "democràcies lingüístiques"?
Primer de tot, és necessari un canvi en les polítiques lingüístiques. El que està passant a les Balears i al País Valencià fa evident aquesta urgència. Per desenvolupar el coneixement de les dues llengües cal ampliar l'ús de la llengua minoritzada, perquè sense això hi ha un bilingüisme desigual. Amb els canvis de govern i de política lingüística és molt important mantenir el nivell de planificació o normalització lingüística. Ara com ara, veiem que es retrocedeix en comptes d'avançar. Per tant, a escala mundial hem de fer passos no només per avançar, sinó per almenys mantenir la posició en què ens trobem, perquè ara mateix és molt inestable.
Vostè és presidenta de l'European Language Equality Network (ELEN), xarxa que precisament vetlla per les llengües europees menys utilitzades. Quina és la funció de l'ELEN?
La funció de l'ELEN és mobilitzar, organitzar i representar a escala internacional el conjunt de les llengües. Tenim més de 150 membres, és una xarxa d'organitzacions no governamentals, universitats i instituts de recerca. Representem més de 50 llengües en més de 25 països. A més a més, ens encarreguem de defensar els drets lingüístics dels parlants i de les comunitats. Per això, treballem amb les organitzacions membres per al futur de les llengües. I si cal, fem denúncies a l'ONU, al Consell d'Europa, als governs estatals i als governs subestatals. El secretari general de l'ELEN, Davyth Hicks, treballa des de Brussel·les i això ens facilita la feina.
Així doncs, quina cabuda té el català en el vostre programa?
El català precisament és una de les llengües representades en la xarxa ELEN, a través de Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural. A principis d'aquest mes, per exemple, vam celebrar l'assemblea general de l'ELEN a Sardenya i vam tenir l'oportunitat de conversar i compartir experiències amb els catalanoparlants de l'Alguer. L'objectiu final de tot això és el gran fòrum que se celebra cada any a Ginebra, en què representem les llengües minoritàries i minoritzades i també hi té cabuda el català.
Jones s'ha desplaçat a Barcelona per participar en la jornada Semicercles que organitza aquest dissabte Plataforma per la Llengua a la Casa Convalescència i que té com a objectiu abordar diferents models de reconeixement de les llengües i contraposar els que són igualitaris, com ara els de Suïssa, Bèlgica i el Canadà, amb el model espanyol, desigual i jeràrquic. En concret, Jones exposarà la situació de les minories lingüístiques a Europa, del seu reconeixement legal, de la seva coexistència amb les llengües estatals i dels seus reptes per perviure. I tot això en un context en què l'oficialitat del català a la Unió Europea encara no és una realitat.
Sovint es confonen els conceptes de llengua minoritària i llengua minoritzada. Ens podria explicar quina és la diferència?
El concepte de llengua minoritària fa referència a la descripció de l'estat actual d'una llengua dins d'un territori determinat, però no ens explica per què es troba en aquesta situació. En canvi, el de llengua minoritzada fa referència al dinamisme, a la llengua com a concepte social o entitat social, i ens explica que hi ha factors sociopolítics i econòmics que han tingut una influència sobre l'estat de la llengua. És important veure la realitat sociolingüística com una dinàmica. En molts casos hi ha llengües minoritzades.
Podríem considerar que el català és una llengua minoritària?
A l'Alguer i a la Catalunya del Nord potser és una llengua minoritària, però a Girona, per exemple, en zones on gairebé sempre es parla català, no ho és. En general, la llengua catalana no entra a la llista de llengües minoritàries de la Unesco.
Elin Jones amb Davyth Hicks, secretari general de l'ELEN Foto: Cedida
Seria més aviat minoritzada, doncs?
Sí, el català no és una llengua minoritària, sinó minoritzada. En aquest cas és molt millor parlar de llengua minoritzada. El català té més reptes que altres llengües per a la reproducció social del grup lingüístic, de la nació dels ciutadans. Per a aquesta reproducció es necessiten almenys tres factors: educació, transmissió familiar i ús social de la llengua. I amb el català això s'està perdent.
"El català té la infraestructura lingüística i institucional per ser oficial a la Unió Europea"
Tot i això, és la tretzena llengua en nombre de parlants, uns 10 milions. Per què moltes llengües amb xifres semblants o amb menys parlants ja són oficials a la UE i el català encara no?
És una qüestió purament política. Per exemple, el maltès, el letó i l'eslovè, llengües amb molts menys parlants que el català, ja ho són. També hi ha l'exemple de casos de minories lingüístiques, com ara la suecoparlant a Finlàndia, que té el dret de comunicar-se en la seva llengua amb les institucions europees perquè el suec és una llengua oficial a la Unió Europea i a Finlàndia. En canvi, hi ha casos més complexos, com el de l'irlandès, que va necessitar 17 anys perquè fos oficial.
Creu que el català hauria de ser oficial a la Unió Europea?
Sí, és molt important que ho sigui. No només per als ciutadans que parlen català i que viuen en els territoris on té oficialitat o cooficialitat, sinó també per als ciutadans europeus que parlen català i viuen en territoris on no té oficialitat, com per exemple a França o Itàlia. D'altra banda, també és rellevant per la presència i els drets dels ciutadans europeus de comunicar-se amb les institucions europees en la seva llengua. El català té la infraestructura lingüística i institucional per ser oficial a la Unió Europea.
Elin Jones amb l'equip d'investigadors de la Universitat i el Ministre d'Educació i Llengua Gal·lesa del Govern Gal·les. David Foto: Cedida
La Generalitat ha llançat una campanya sota el tema "Si tots els idiomes són excepcionals, que cap sigui una excepció a Europa" per influir en l'opinió pública europea. Vostè que viu a Gal·les, com es veu des de fora el debat de l’oficialitat del català a Europa?
Per culpa del Brexit som més lluny del debat que abans. Els gal·lesos, però, sempre hem mirat molt cap a Catalunya per solidaritzar-nos-hi a escala europea i també per veure quins són els termes que feu servir. Per exemple, hem importat els conceptes de normalització lingüística i de llengua pròpia quan parlem de llengua gal·lesa. A part, també hem mirat molt cap al País Basc, perquè lingüísticament el gal·lès és molt diferent de l'anglès. Per tant, el debat sobre l'oficialitat del català a Europa ens interessa, tot i que els mitjans de comunicació anglesos no se'n fan gaire ressò, només els gal·lesos.
Sorprèn que des de fora es vegi com un avenç positiu quan aquí hi ha determinats sectors que hi estan en contra.
Per a les persones de fora, acceptar que hi ha diversitat lingüística és una normalitat. A Catalunya no hi hauria d'haver cap problema per acceptar que hi ha cooficialitat. En qualsevol document de la Unió Europea hi ha una declaració a la diversitat lingüística europea i hauríem de practicar aquesta diversitat. Tenim una responsabilitat global de comunicar-nos amb altres zones o regions globals sobre la diversitat lingüística del planeta. És responsabilitat de tothom, no d'un grup reduït. És el mínim demanar als que no parlen llengües minoritàries o minoritzades que les respectin, les acceptin i les promoguin.
"És el mínim demanar als que no parlen llengües minoritàries o minoritzades que les respectin, les acceptin i les promoguin"
Què implicaria aprovar l'oficialitat del català més enllà de poder-lo fer servir per escrit i oralment en totes les institucions de la UE i de trobar-lo en l'etiquetatge?
Principalment, implicaria l'acceptació final que el català és una llengua oficial europea. També té implicacions en la infraestructura digital de les llengües. Estem entrant molt ràpidament en l'època de parlar amb la tecnologia i la intel·ligència artificial, no només amb les persones. Hauríem de poder parlar sempre la nostra llengua amb qualsevol tecnologia.
Què creu que falta per acabar de desencallar la negociació i que el català per fi gaudeixi d'oficialitat a Europa?
Els canvis sempre fan por. Si hi hagués un precedent, ho facilitaria molt tot. Però en aquest cas no n'hi ha cap de semblant o exacte. En el cas de l'irlandès, era la primera llengua oficial de tot l'estat, cosa que no passa amb el català, i així i tot va costar. Ara bé, no deixa de ser una qüestió política i precisament en un moment clau en la política espanyola. Sens dubte, cal unanimitat.
Elin Jones intervenint a l'última assemblea general de l'ELEN, celebrada a Sardenya Foto: Cedida
El reconeixement de llengües de l'Estat espanyol no és un model natural ni espontani, sinó desigual i jeràrquic. Què s'hauria de fer per arribar a tenir models més igualitaris, com ara els de Suïssa, Bèlgica o el Canadà, països considerats com a "democràcies lingüístiques"?
Primer de tot, és necessari un canvi en les polítiques lingüístiques. El que està passant a les Balears i al País Valencià fa evident aquesta urgència. Per desenvolupar el coneixement de les dues llengües cal ampliar l'ús de la llengua minoritzada, perquè sense això hi ha un bilingüisme desigual. Amb els canvis de govern i de política lingüística és molt important mantenir el nivell de planificació o normalització lingüística. Ara com ara, veiem que es retrocedeix en comptes d'avançar. Per tant, a escala mundial hem de fer passos no només per avançar, sinó per almenys mantenir la posició en què ens trobem, perquè ara mateix és molt inestable.
Vostè és presidenta de l'European Language Equality Network (ELEN), xarxa que precisament vetlla per les llengües europees menys utilitzades. Quina és la funció de l'ELEN?
La funció de l'ELEN és mobilitzar, organitzar i representar a escala internacional el conjunt de les llengües. Tenim més de 150 membres, és una xarxa d'organitzacions no governamentals, universitats i instituts de recerca. Representem més de 50 llengües en més de 25 països. A més a més, ens encarreguem de defensar els drets lingüístics dels parlants i de les comunitats. Per això, treballem amb les organitzacions membres per al futur de les llengües. I si cal, fem denúncies a l'ONU, al Consell d'Europa, als governs estatals i als governs subestatals. El secretari general de l'ELEN, Davyth Hicks, treballa des de Brussel·les i això ens facilita la feina.
Així doncs, quina cabuda té el català en el vostre programa?
El català precisament és una de les llengües representades en la xarxa ELEN, a través de Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural. A principis d'aquest mes, per exemple, vam celebrar l'assemblea general de l'ELEN a Sardenya i vam tenir l'oportunitat de conversar i compartir experiències amb els catalanoparlants de l'Alguer. L'objectiu final de tot això és el gran fòrum que se celebra cada any a Ginebra, en què representem les llengües minoritàries i minoritzades i també hi té cabuda el català.