12
de març
de
2022, 10:00
Actualitzat:
14
de març,
8:13h
Enric Sòria (1958) és el comissari a Catalunya de l'Any Joan Fuster, una commemoració que busca revisar l'obra de l'escriptor valencià i examinar-la a fons. Llicenciat en Història, autor d'assajos, poemes i traduccions, periodista cultural, professor a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i estudiós de l'obra de Fuster, Sòria defensa que l'actitud "inquisitiva i crítica" de l'escriptor de Sueca es pot traslladar a l'actualitat. "Necessitem figures que plantegen preguntes", argumenta.
Nascut a Oliva (la Safor) i resident a Barcelona des de fa més de dues dècades, Sòria es coordinarà amb el País Valencià i les Balears per coordinar els homenatges a Fuster als tres territoris, una col·laboració que confia que marqui "una línia" de cara al futur. Amb les activitats de l'Any Fuster es busca "posar davant la llum pública" un autor amb la capacitat de "no creure's mai del tot res".
- Com va sorgir el teu interès per l’obra de Fuster?
- Ens hauríem de remuntar a l'adolescència. Un dels llibres que hi havia a casa era de Joan Fuster, Nosaltres els valencians, i me'l vaig llegir. Estava una mica per damunt de la meua edat, diríem, però em va interessar molt. Després ja vaig llegir els assajos, que em van fascinar, sobretot els Dietaris i els Judicis finals, quan ja estava a la facultat, i vaig continuar llegint-lo.
- Quins són els objectius de l’Any Fuster que comissaries?
- Com sempre en les commemoracions, l'objectiu és tornar a conèixer l'obra, revisar-la i fomentar-ne la lectura. Es reeditaran llibres, se'n publicaran de nous i es busca recuperar la figura literària i com a pensador, escriptor i persona interessada pel seu país de Joan Fuster. També aprofundir en el seu coneixement, perquè hi haurà simposis a la universitat. Per un costat, es busca divulgar-lo i per l'altre, examinar-lo més a fons.
- En la presentació de l’Any Fuster va comentar que l’obra de Fuster dona resposta als reptes d’avui. De quina manera es pot traslladar a l’actualitat?
- És un pensament independent, una prosa lliure que examina les coses que passen al seu voltant i el que pensa la gent i per què pensa això. Crec que aquesta actitud inquisitiva, crítica, es pot traslladar al moment actual, en què necessitem figures així que posen a debatre les qüestions i plantegen preguntes.
- El vessant més conegut de Fuster és el d’assagista, i precisament en dos dels teus treballs ha recollit assajos de l’escriptor. Quins diria que són els trets més distintius de l’assagisme de Fuster?
- La ironia, la capacitat de no creure's mai del tot res, fins i tot a ell mateix com a preguntador, i la capacitat de penetració: no quedar-se mai en la superfície dels temes i anar discutint-los. Una de les coses que més m'agraden és que debat amb ell mateix i el lector veu com va matisant el que va dient. I també la immensa gràcia com a prosista que té, és molt divertit de llegir, molt amè.
- Creu que la figura de Fuster com a intel·lectual que participava en el debat públic ha fet que sigui menys visible part de la seva producció literària?
- En part sí, perquè la seua repercussió política va ser molt important durant la Transició i això va fer que el focus s'encarara molt en aquesta qüestió. Ell mateix va protestar de vegades i va dir "soc un escriptor, un assagista". Ell tenia la sensació que l'expansió de la seua figura pública tapava el més important de la seua obra, la literatura.
- Una part menys coneguda de l’obra de Fuster era la seva producció poètica. Per què diria que ha quedat en certa manera en segon pla?
- En primer lloc perquè va ser la part juvenil de la seua literatura, la que fa més temps que va aparèixer. Després perquè ell mateix quan es va dedicar quasi exclusivament a l'assaig i es va convertir en una figura literària en prosa i en aquest assaig d'idees sobre idees, ell mateix va ser una mica despectiu amb la seua poesia com un pecat de joventut. Pense que en això ens l'hem cregut massa, perquè la seua poesia és molt potent. En aquest Any Fuster intentarem recuperar la poesia, que últimament s'està treballant bastant, però potser la gent no se n'ha fet prou ressò.
- Un dels llibres més populars de Fuster va ser Nosaltres els valencians, que en el moment de la publicació va ser controvertit. Creu que aquest llibre va estigmatitzar en certa manera el pensament de Fuster al País Valencià?
- Va ser un llibre molt polèmic, però no l'únic, perquè el més polèmic va ser El País Valenciano, que era una guia de viatges, però va caure molt malament a una certa gent, i en ser en ple franquisme no va poder tenir dret de rèplica, no va poder matisar els atacs que rebia i això va polaritzar una mica massa amb fenòmens com el blaverisme, perquè es van traure coses de context.
- La celebració d’aquest any Fuster salda en certa manera un deute amb el llegat de l’escriptor?
- El que salda sempre els deutes amb el llegat dels escriptors és llegir-los, i quan és un escriptor que val la pena sempre som a temps de llegir-lo. Els centenaris s'aprofiten per tornar-lo a posar davant la llum pública, però el que l'ha de llegir és el lector. Continua sent molt amè i estimulant.
- Algunes de les activitats tractaran la relació entre Fuster i Josep Pla. Com pensa que es van influir l’un a l’altre?
- Van tenir una relació d'autèntica amistat entre escriptors, que no és tan habitual com sembla i més entre escriptors que no estaven d'acord en una pila de coses. Pla i Fuster es discutien, no tenien la mateixa visió del món, però alhora s'admiraven com a escriptors. Pla va anar a veure Fuster moltes vegades a Sueca, Fuster va anar al Mas de Llofriu, van viatjar junts a alguns llocs i anaven discutint-se, però eren amics. En quasi totes les fotos que surten junts riuen. S'ho passaven bé, tenien un codi irònic comú i això era més important que les idees.
- De quina manera es coordinaran els actes amb el País Valencià i les Illes Balears? Quines activitats conjuntes tenen previstes?
- Per exemple, les exposicions que es faran al País Valencià, aquí també les veurem; i bastants actes seran compartits. Quan estigui la cosa més embastada, hi haurà més coses en què col·laborarem.
- Creu que aquesta col·laboració pot marcar un punt d’inflexió en la promoció d’autors en llengua catalana de forma conjunta entre els tres territoris?
- No soc profeta, però espere que sí. Ara és una bona ocasió per marcar una línia, perquè és un autor valencià que publicava quasi sempre a Barcelona, que va tenir repercussió profunda ací i allà, i els lectors de Fuster són tant valencians com mallorquins i catalans des del principi. És un bon pas per convertir aquestes col·laboracions en habituals.
- Podria avançar-nos alguna cosa del llibre que prepares sobre Fuster?
- És un recull de textos que he fet sobre Fuster, alguns bastant antics sobre la poesia de Fuster i altres més recents, com els pròlegs de llibres de Fuster i alguns articles extensos sobre l'estil de Fuster i el Dietari.
- Cada setmana, a NacióDigital recuperem un aforisme de Fuster. En té algun de preferit?
- Per exemple, el que encapçala la foto de l'Any Fuster: "Entre el bé i el mal, podríem aspirar a l'alegria". És un aforisme que m'encanta. O un dels últims de Sagitari, que més o menys diu que tot poder és humiliant sempre, i ho podem meditar amb paciència mentre esperem al semàfor. Mentre esperem al semàfor també estem sotmetent-nos a una ordre una mica arbitrària.
Nascut a Oliva (la Safor) i resident a Barcelona des de fa més de dues dècades, Sòria es coordinarà amb el País Valencià i les Balears per coordinar els homenatges a Fuster als tres territoris, una col·laboració que confia que marqui "una línia" de cara al futur. Amb les activitats de l'Any Fuster es busca "posar davant la llum pública" un autor amb la capacitat de "no creure's mai del tot res".
- Com va sorgir el teu interès per l’obra de Fuster?
- Ens hauríem de remuntar a l'adolescència. Un dels llibres que hi havia a casa era de Joan Fuster, Nosaltres els valencians, i me'l vaig llegir. Estava una mica per damunt de la meua edat, diríem, però em va interessar molt. Després ja vaig llegir els assajos, que em van fascinar, sobretot els Dietaris i els Judicis finals, quan ja estava a la facultat, i vaig continuar llegint-lo.
- Quins són els objectius de l’Any Fuster que comissaries?
- Com sempre en les commemoracions, l'objectiu és tornar a conèixer l'obra, revisar-la i fomentar-ne la lectura. Es reeditaran llibres, se'n publicaran de nous i es busca recuperar la figura literària i com a pensador, escriptor i persona interessada pel seu país de Joan Fuster. També aprofundir en el seu coneixement, perquè hi haurà simposis a la universitat. Per un costat, es busca divulgar-lo i per l'altre, examinar-lo més a fons.
- En la presentació de l’Any Fuster va comentar que l’obra de Fuster dona resposta als reptes d’avui. De quina manera es pot traslladar a l’actualitat?
- És un pensament independent, una prosa lliure que examina les coses que passen al seu voltant i el que pensa la gent i per què pensa això. Crec que aquesta actitud inquisitiva, crítica, es pot traslladar al moment actual, en què necessitem figures així que posen a debatre les qüestions i plantegen preguntes.
Enric Sòria, comissari de l'Any Fuster Foto: Josep Lluís Escudero
- El vessant més conegut de Fuster és el d’assagista, i precisament en dos dels teus treballs ha recollit assajos de l’escriptor. Quins diria que són els trets més distintius de l’assagisme de Fuster?
- La ironia, la capacitat de no creure's mai del tot res, fins i tot a ell mateix com a preguntador, i la capacitat de penetració: no quedar-se mai en la superfície dels temes i anar discutint-los. Una de les coses que més m'agraden és que debat amb ell mateix i el lector veu com va matisant el que va dient. I també la immensa gràcia com a prosista que té, és molt divertit de llegir, molt amè.
"Fuster mai es creu del tot res, debat amb ell mateix i va matisant el que diu"
- Creu que la figura de Fuster com a intel·lectual que participava en el debat públic ha fet que sigui menys visible part de la seva producció literària?
- En part sí, perquè la seua repercussió política va ser molt important durant la Transició i això va fer que el focus s'encarara molt en aquesta qüestió. Ell mateix va protestar de vegades i va dir "soc un escriptor, un assagista". Ell tenia la sensació que l'expansió de la seua figura pública tapava el més important de la seua obra, la literatura.
- Una part menys coneguda de l’obra de Fuster era la seva producció poètica. Per què diria que ha quedat en certa manera en segon pla?
- En primer lloc perquè va ser la part juvenil de la seua literatura, la que fa més temps que va aparèixer. Després perquè ell mateix quan es va dedicar quasi exclusivament a l'assaig i es va convertir en una figura literària en prosa i en aquest assaig d'idees sobre idees, ell mateix va ser una mica despectiu amb la seua poesia com un pecat de joventut. Pense que en això ens l'hem cregut massa, perquè la seua poesia és molt potent. En aquest Any Fuster intentarem recuperar la poesia, que últimament s'està treballant bastant, però potser la gent no se n'ha fet prou ressò.
- Un dels llibres més populars de Fuster va ser Nosaltres els valencians, que en el moment de la publicació va ser controvertit. Creu que aquest llibre va estigmatitzar en certa manera el pensament de Fuster al País Valencià?
- Va ser un llibre molt polèmic, però no l'únic, perquè el més polèmic va ser El País Valenciano, que era una guia de viatges, però va caure molt malament a una certa gent, i en ser en ple franquisme no va poder tenir dret de rèplica, no va poder matisar els atacs que rebia i això va polaritzar una mica massa amb fenòmens com el blaverisme, perquè es van traure coses de context.
- La celebració d’aquest any Fuster salda en certa manera un deute amb el llegat de l’escriptor?
- El que salda sempre els deutes amb el llegat dels escriptors és llegir-los, i quan és un escriptor que val la pena sempre som a temps de llegir-lo. Els centenaris s'aprofiten per tornar-lo a posar davant la llum pública, però el que l'ha de llegir és el lector. Continua sent molt amè i estimulant.
Enric Sòria, comissari de l'Any Fuster Foto: Josep Lluís Escudero
- Algunes de les activitats tractaran la relació entre Fuster i Josep Pla. Com pensa que es van influir l’un a l’altre?
- Van tenir una relació d'autèntica amistat entre escriptors, que no és tan habitual com sembla i més entre escriptors que no estaven d'acord en una pila de coses. Pla i Fuster es discutien, no tenien la mateixa visió del món, però alhora s'admiraven com a escriptors. Pla va anar a veure Fuster moltes vegades a Sueca, Fuster va anar al Mas de Llofriu, van viatjar junts a alguns llocs i anaven discutint-se, però eren amics. En quasi totes les fotos que surten junts riuen. S'ho passaven bé, tenien un codi irònic comú i això era més important que les idees.
"Pla i Fuster es discutien, però tenien una relació d'autèntica amistat"
- De quina manera es coordinaran els actes amb el País Valencià i les Illes Balears? Quines activitats conjuntes tenen previstes?
- Per exemple, les exposicions que es faran al País Valencià, aquí també les veurem; i bastants actes seran compartits. Quan estigui la cosa més embastada, hi haurà més coses en què col·laborarem.
- Creu que aquesta col·laboració pot marcar un punt d’inflexió en la promoció d’autors en llengua catalana de forma conjunta entre els tres territoris?
- No soc profeta, però espere que sí. Ara és una bona ocasió per marcar una línia, perquè és un autor valencià que publicava quasi sempre a Barcelona, que va tenir repercussió profunda ací i allà, i els lectors de Fuster són tant valencians com mallorquins i catalans des del principi. És un bon pas per convertir aquestes col·laboracions en habituals.
- Podria avançar-nos alguna cosa del llibre que prepares sobre Fuster?
- És un recull de textos que he fet sobre Fuster, alguns bastant antics sobre la poesia de Fuster i altres més recents, com els pròlegs de llibres de Fuster i alguns articles extensos sobre l'estil de Fuster i el Dietari.
- Cada setmana, a NacióDigital recuperem un aforisme de Fuster. En té algun de preferit?
- Per exemple, el que encapçala la foto de l'Any Fuster: "Entre el bé i el mal, podríem aspirar a l'alegria". És un aforisme que m'encanta. O un dels últims de Sagitari, que més o menys diu que tot poder és humiliant sempre, i ho podem meditar amb paciència mentre esperem al semàfor. Mentre esperem al semàfor també estem sotmetent-nos a una ordre una mica arbitrària.